1000 resultados para Universitaris -- Avaluació
Resumo:
Aquest projecte compara les possibilitats per a aplicacions multimdia d'algunes de les arquitectures de processador que podem trobar en sistemes encastats. Per fer-ho s'ha seleccionat una srie de benchmarks que inclouen una mostra d'aplicacions multimdia, aix com un conjunt de benchmarks que ens permet mesurar aspectes d'un sistema operatiu GNU/Linux. Tamb s'ha determinat quines haurien de ser les principals mtriques a considerar en el context dels sistemes encastats.
Resumo:
El projecte pretn de fer un diagnstic del tractament de la reflexi gramatical a les rees de llengua catalana, castellana, anglesa i francesa de 2n d'ESO a partir de les anlisis dels llibres de text, de la visi que en t el professorat que els usa i de les representacions dels escolars sobre l'ensenyament de la gramtica. Els referents bsics per al desenvolupament de la recerca sn: a) les propostes per a una renovaci de l'ensenyament de la gramtica que a partir de referents de la psicologia de l'educaci, la lingstica i la psicolingstica atenen la promoci de l'activitat reflexiva com a inductora de la construcci de coneixement, i l'establiment de continutats entre la gramtica de la frase i la del text; b) els estudis que, des de la perspectiva de la planificaci de l'ensenyament, les caracterstiques del coneixement lingstic dels multilinges i l'anlisi contrastiva, advoquen per un tractament integrat de les rees de llengua a l'educaci obligatria. L'objectiu general que es pretn assolir s ajudar a renovar les concepcions sobre el rol de la gramtica en la formaci lingstica dels escolars i millorar la planificaci del seu ensenyament a partir del seu tractament coordinat des de les diferents llenges del currculum.(...)
Resumo:
Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en qu els adolescents de famlia immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat destablir pautes i propostes dintervenci educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacci social en contextos multiculturals, lexclusi social per motius dtnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase est destinada a recollir informaci qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i dacord amb la informaci obtinguda, un programa dactivitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera dexperimentaci del programa i avaluació dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i ltima, centrada en la difusi entre tots els centres de secundria vinculats a lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus taca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a lalumnat que cursa estudis dESO. El Campus taca pretn, mitjanant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundria es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatries. Es treballa, per tant, amb lalumnat immigrat dels centres de secundria que hi participen.
Resumo:
Aquest projecte s la continuaci d'un estudi pilot finanat per l'Institut Catal de les Dones (U/01-6). Es va anar incrementant la grandria de la mostra -avaluant les caracterstiques del maltractament, la simptomatologia, la personalitat i la seva percepci de la relaci de parella-, fins que el 2003 -i grcies a l'ajut del Departament de Benestar i Famlia-, dins la Fundaci Vidal i Barraquer es va crear un servei d'assistncia pblica especialitzat en atendre dones maltractades (UNADOM); lloc on durant el 2006 hem desenvolupat el treball que ara presentem. L'objectiu general d'aquest estudi transversal consistia en analitzar la situaci psicosocial d'un grup de dones maltractades que acudien a la UNADOM, afegint com a element noveds l'avaluació dels estils d'enfrontament que les dones fan servir desprs de l'experincia abusiva viscuda. Els instruments utilitzats sn l'MCMI-II (Millon, 1999), la DAS (Spanier, 1976), el COPE (Carver et al., 1989) i una adaptaci de lEntrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domstic (Echebura et al., 1994). Es recull informaci d'un total de 50 dones, 17 de les quals han completat la mesura sobre l'enfrontament. Els resultats indiquen que les escales de personalitat que apareixen ms alterades sn l'esquizoide, la dependent i l'evitativa, i que aquestes sn coherents amb les actituds defensives i les estratgies d'enfrontament predominants de les dones de la mostra. A nivell clnic, i segons lexperincia assistencial, es conclou amb la importncia de realitzar entrevistes exploratries acurades ja que aix facilita la indicaci teraputica ms adient i la focalitzaci de l'ajuda.
Resumo:
Los dilemas implicativos, un tipo de conflicto cognitivo que puede detectarse mediante la Tcnica de Rejilla (TR), aparecen cuando una caracterstica personal que se desea cambiar (en trminos de la TR, un constructo discrepante ) se asocia con otra caracterstica que se desea conservar (constructo congruente ). El cambio deseado en el constructor discrepante se ve bloqueado porque segn la visin de la persona conllevara el riesgo de un cambio no deseado en el constructo congruente. Los dilemas implicativos proporcionan una posible explicacin de por qu muchas personas desean cambiar algo de si mismas (p. ej., salir a la calle o ser ms sociables ) y sin embargo no lo hacen. Algunos estudios han encontrado que diversas poblaciones con problemas psquicos (p.e. depresin, bulimia nerviosa) o fsicos (fibromialgia) presentan ms frecuentemente dilemas implicativos en sus rejillas que personas sin estos trastornos. Otras investigaciones vinculan la mejora en pacientes de psicoterapia a la resolucin de estos dilemas durante la misma. El presente proyecto se dedica a investigar diferentes aspectos de fiabilidad y validez de los dilemas implicativos mediante cuatro tipos de estudios: a) relacin entre dilemas implicativos y cuestionarios de sintomatologa en muestras tanto clnicas como no clnicas (validez convergente); b)presencia diferencial de dilemas implicativos en muestras clnicas en comparacin con controles no clnicos (validez de critero); c)grado en que las personas, al ser confrontadas con sus propios dilemas, los reconocen como una informacin vlida y relevante para sus vidas (validez subjetiva); y d)determinar la estabilidad temporal (fiabilidad test-retest) de un conjunto de ndices derivados de la TR, incluyendo los dilemas implicativos. Para ello se han planificado ocho estudios, de los cuales una ya est publicado y los dems estn en diferentes etapas de realizacin. En el apartado 2 se incluye un resumen de cada uno de ellos.
Resumo:
Les invasions biolgiques representen una greu amenaa per al funcionament dels ecosistemes i per a la preservaci de la biodiversitat.. La formiga argentina (Linepithema humile) est considerada com una de les 100 espcies invasores ms nocives. Prospera en extenses rees de clima mediterrani de regions temperades i subtropicals de tots els continents amb lexcepci de lAntrtida. s una formiga dominant i una competidora agressiva que mitjanant mltiples mecanismes, des de predaci directe a competncia, produeix efectes negatius en una amplia varietat de taxons, principalment formigues i altres artrpodes, per tamb vertebrats. Sha investigat, per primera vegada, els efectes de la formiga invasiva sobre les comunitats dartrpodes de fullatge i com aquestes pertorbacions es transmeten en la xarxa trfica del bosc esclerofille mediterrani. En les suredes estudiades la invasi de formiga argentina s causa directe de la extinci local de la gran majoria de poblacions de formigues natives. En el perode mostrejat shan constatat tamb impactes negatius en la diversitat i en labundncia dartrpodes natius en les capades dels arbres, particularment derugues. Una avaluació preliminar basada nicament amb dades del 2005 indica que, reduint la disponibilitat derugues, la formiga argentina empobreix lhbitat reproductiu de la mallerenga blava (Parus caeruleus). La mallerenga blava basa la dieta insectvora estricte de la seva pollada fonamentalment en les erugues. No hem detectat impactes en lxit reproductiu de les mallerengues blaves en zones envades. Els polls crescuts en rees envades assoleixen una condici fsica similar als de les zones no envades, per la reducci en la disponibilitat derugues associada a la invasi de formiga argentina es tradueix en un creixement descompassat i en una menor mida estructural del polls volanders. Aix, les pertorbacions en la comunitat dartrpodes associades a la invasi de la formiga argentina promouen efectes bottom-up que acaben perjudicant el desenvolupament dels polls de mallerenga blava.
Resumo:
Sha dut a terme una Avaluació del Risc Ambiental dels productes farmacutics ms consumits en lmbit catal treballant sobre un model de planta de tractament daiges residuals determinat. La Concentraci ambiental estimada (PEC) pel medi aqutic sha calculat a partir de dades fisicoqumiques dels frmacs tenint en compte una srie dhiptesis i suposicions prvies. La Concentraci estimada de no-efecte (PNEC) sha estimat mitjanant dades decotoxicitat extretes de lECOSAR. Es considera que hi ha afecci al medi quan la relaci PEC/PNEC excedeix d1; en aquest estudi sha obtingut que lIbuprofn, el Diclofenac i lAtorvastatina superen aquest valor suposant, per tant, un risc per al medi ambient. Daquesta manera es mostra que leliminaci dels frmacs durant el procs de la depuraci de les aiges residuals no resulta totalment eficient.
Resumo:
Traducci al catal de linforme Technology Assessment on Convergent Technologies elaborat per lSTOA (Science and Technology Options Assessment) per a la Direcci General de Poltiques Interiors del Parlament Europeu, realitzada per la Fundaci Catalana per a la Recerca i la Innovaci (FCRI).
Resumo:
Aquest projecte neix per facilitar ls de la Guia per a lavaluació de competncies als treballs de final de grau i mster a les enginyeries elaborada per un grup de professors de sis universitats pbliques catalanes, de tres titulacions dEnginyeria (Enginyeria Informtica, Enginyeria de Telecomunicacions i Enginyeria Qumica). Per facilitar l's de la Guia sha implementat aquesta aplicaci web que permet definir de forma senzilla i efectiva els procediments per a realitzar l'avaluació de competncies en els Treballs de Fi de Grau (TFG) i de Fi de Mster (TFM).
Resumo:
En aquest treball analitzem el procs de formaci dels mestres de msica de la UAB en lmbit de la direcci musical i avaluem si all que han aprs els serveix per donar resposta a les necessitats que tindran com a professionals de leducaci. Igualment deixem les portes obertes a possibles estudis en altres universitats.
Qualitat de vida i centres d'educaci especial: una aproximaci a la seva conceptualitzaci i avaluació
Resumo:
La qualitat de vida sest convertint en un concepte clau i unificador en latenci i educaci de les persones amb discapacitat intellectual. Aix mateix, la percepci actual sobre les persones amb discapacitat ha canviat substancialment. En el moment actual, cal plantejar-se quines sn les aplicacions i les implicacions que tenen per latenci i educaci de les persones amb discapacitat intellectual els principis derivats del nou concepte de discapacitat i de la qualitat de vida. Aquesta investigaci pretn essencialment elaborar un conjunt dinstruments que permetin avaluar la qualitat de les prctiques educatives dels centres deducaci especial. Amb aquest objectiu sha seguit un procediment estructurat i ordenat en lelaboraci dels instruments com en la seva valoraci inicial. Per avaluar la qualitat dels centres deducaci especial es proposen una srie qestionaris tant pels professionals, les famlies i els alumnes. Els resultats indiquen que el conjunt dinstruments davaluació permeten recollir informaci mplia i variada de les prctiques dun centre deducaci especial, determinar les seves fortaleses i debilitats i servir de base per establir plans de millora estretament relacionats amb el context particular del centre i amb el que es considera una bona prctica educativa.
Resumo:
La violncia domstica constitueix un fenomen que preocupa tant la nostra societat com els professionals que hi treballen. Els programes de tractament psicolgic sn una eina ms per prevenir la repetici de la conducta violenta dels agressors domstics. Intervenir en aquestes persones s imprescindible, ja que una bona part de les vctimes retornen amb el seu agressor i, si no s el cas, l'agressor pot repetir el mateix patr conductual de violncia amb una nova parella. Per aquest motiu, l'objectiu d'aquest estudi s avaluar l'eficcia del programa de tractament d'agressors domstics que s'ha dut a terme al Centre Penitenciari Quatre Camins (Barcelona) durant el perode 2007-2008. D'altra banda, un segon objectiu d'aquesta investigaci s comprovar si les variables criminolgiques rellevants a la investigaci internacional poden tenir alguna influncia o modular l'eficcia del programa de tractament. Per a la consecuci d'aquests objectius s'han avaluat diverses variables psicolgiques (distorsions cognitives, impulsivitat, empatia, ira, motivaci teraputica, etc.), les quals conformen els ingredients teraputics que integren la intervenci psicolgica. Tanmateix, s'han recollit tota una srie de variables criminolgiques dels subjectes que s'han incls en les anlisis estadstiques posteriors. El disseny de la investigaci consisteix en una comparaci intrasubjectes de les mesures psicolgiques abans i desprs del tractament (comparaci pre i posttractament). Aquest estudi constitueix la continuaci d'una investigaci anterior en l'mbit del tractament dels agressors domstics iniciada al Centre Penitenciari Quatre Camins l'any 2006. Les principals conclusions d'aquest estudi sn que el programa de tractament amb agressors domstics rep un suport parcial de les dades empriques obtingudes i que les variables criminolgiques no semblen tenir influncia en els resultats positius de la intervenci psicolgica.
Resumo:
Aquest estudi es basa en el coneixement de les dificultats teriques i prctiques amb qu es troba el professional forense que ha de valorar situacions de violncia psicolgica en la parella (VPP). L'objectiu principal de l'estudi s conixer el procs d'avaluació forense que empren els psiclegs i els treballadors socials dels Equips d'Assessorament Tcnic Penal dels jutjats davant aquests casos. L'inters se centra a conixer com fan realment els professionals aquesta detecci i avaluació: quins instruments o quines pautes utilitzen, quin s fan del seu propi judici clnic i en qu basen la presa de decisions. Els resultats, de carcter descriptiu, permeten l'anlisi i la reflexi sobre la realitat actual de la prctica professional. Mitjanant una enquesta administrada a aquests experts, sabem que la valoraci de la VPP s una tasca freqent entre les activitats d'avaluació que realitzen. Les fonts d'informaci que empren sn diverses. La majoria manifesta utilitzar proves o instruments no especfics per a casos de violncia de parella, i generalment sn eines d'avaluació de la personalitat, la intelligncia o la simptomatologia psiquitrica. Un ter dels experts apella exclusivament al judici clnic. El nombre d'indicadors que exploren i de seqeles que detecten s elevat i sn de diversa naturalesa. Els resultats obtinguts posen de manifest la rellevncia de comptar amb metodologies sistematitzades i amb instruments especfics i adaptats a l'mbit forense, amb la finalitat de guanyar en precisi dels resultats i en optimitzaci del procs d'avaluació de la VPP.
Resumo:
En aquest document es resumeixen les proves de rendiment realitzades al sistema Bull NovaScale amb el programari de Simulia, Abaqus FEA, en collaboraci amb el Centre Tecnolgic de Manresa (CTM), que ha proporcionat alguns dels casos destudi, i lempresa Simulia que a travs de Principia ha cedit les llicncies del programari necessries per a la realitzaci de les proves. Lobjectiu daquestes proves era avaluar la viabilitat de ls per part del CTM dels recursos de clcul daltes prestacions del CESCA.
Resumo:
Aquest treball presenta un estudi sobre les variables de risc de reincidncia dun grup de 315 delinqents sexuals. Els subjectes han estat obtinguts del total dinterns que van sortir en llibertat condicional o definitiva de les presons de Catalunya entre 1998 i 2003. La investigaci t dues parts. Una primera quantitativa on sanalitza la capacitat predictiva de 18 variables representatives de la carrera delictiva, lincompliment de les mesures de supervisi a la comunitat, la conflictivitat a la pres, el tractament i les condicions de la condemna. Durant un perode de seguiment que va de tres anys i 10 mesos a nou anys i dos mesos sha enregistrat la reincidncia en delictes sexuals, delictes violents, qualsevol tipus de delicte violent (tant sexual com no sexual) i reincidncia general. A la segona part, qualitativa, shan fet entrevistes semiestructurades a un grup de 14 delinqents sexuals dels quals nou havien reincidit i cinc estaven en llibertat condicional. Si b les variables ms comunes a la investigaci sobre delinqncia general han mostrat relaci amb la reincidncia general, noms tres variables de la carrera delictiva han mostrat relaci amb la reincidncia sexual. Lestudi qualitatiu ha perms obtenir informaci sobre la influncia de les variables dinmiques ms importants. A partir de lanlisi del procs del delicte es configuren tres perfils de delinqents sexuals que ja shavien trobat a altres investigacions. A partir de la informaci obtinguda es proposen algunes orientacions pels programes de tractament.
