Escola i diversitat lingüística i cultural: desafiaments i oportunitats. El paper d'un Servei Educatiu de Zona com a agent d'innovació i canvi

Davant dels nous reptes educatius que planteja l’augment de la diversitat lingüística i cultural al conjunt del Sistema Educatiu Català, el present treball descriu els resultats i experiències obtinguts en les tres primeres fases d’un projecte de recerca centrat en la identificació d’indicadors vàlids que permetin dissenyar i implementar estratègies educatives inclusives adequades per atendre la diversitat lingüística i cultural present als nostres centres. La part central de la memòria descriu les primeres dades d’un estudi quantitatiu , realitzat en diferents moments del període d’escolarització (Pàrvuls 5 anys , segon i sisè de Primària i segon d’ESO) a quatre centres públics de Vilafranca del Penedès a finals del curs 2009-2010 , sobre el coneixement de català i de castellà i les possibles influències que en aquest hi juguen els factors de diversitat lingüística i cultural. El segon bloc d’aquest projecte presenta un seguit d’experiències i propostes d’assessorament centrades en el procés de sensibilització inicial sobre les implicacions educatives a nivell d’aula i de centre de la diversitat lingüística i cultural. També es presenta, com a annex final, un recull dels principals materials emprats en aquest procés d’intervenció en centre. A la part final del treball, s’hi desenvolupa una reflexió sobre les condicions que poden afavorir la implementació d’aquestes estratègies a nivell de centre i de sistema educatiu; i sobre el paper que , en aquests processos de canvi i millora educativa , hi podrien jugar els Serveis Educatius de Zona del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Adopción internacional : opacidad de los retos en el sistema educativo

El trabajo trata de entender las dificultades de detección, interpretación e intervención de los problemas de adaptación al Sistema Educativo español de muchos de los niños adoptados internacionalmente y la complejidad de la relación entre padres adoptantes y docentes.

Les biblioteques escolars en el sistema de lectura pública de Catalunya

Les biblioteques escolars no reuneixen les condicions necessaries per a desenvolupar les tasques que el nou sistema educatiu li atorga. Les condicions i mides del local, la manca d'equipament, la poca actualització del fons i l'abséncia de personal amb la formació necessária son alguns deis aspectes que 1'experiéncia i l'estudi d'aquestes biblioteques han posat en evidencia des de fa anys. La manca de regulació de les biblioteques de les escoles i centres de secundaria ha deixat aquests centres, en molts casos, en mans del voluntarismo de mestres, pares i bibliotecaris.

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres. 'El sistema escolar en las Islas Baleares en cifras'

Resumen tomado de la publicaci??n. Incluye tablas de datos

El model educatiu de les Illes Balears i la seva dimensió socioeducativa : una perspectiva d'anàlisi i de comprensió. 'El modelo educativo de las Islas Baleares y su dimensión socioeducativa : una perspectiva de análisis y de comprensión'.

Resumen tomado del autor

El sistema escolar de les Illes Balears en xifres. 'El sistema escolar de las Islas Baleares en cifras'

Resumen tomado del autor. Incluye tablas de datos

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2010). 'El sistema escolar en las Islas Baleares en cifras (2010)'

Resumen tomado del autor. Incluye gr??ficos y tablas de datos

Abandono escolar prematuro y retorno al sistema educativo en Baleares : historias de vida del alumnado de Educación Permanente de Personas Adultas (EPA).

Este estudio tiene como finalidad la creación de nuevos conocimientos sobre los procesos de abandono escolar prematuro y de retorno al sistema educativo de la población joven de las Islas Baleares. Con este fin, se han realizado entrevistas biográficas a treinta jóvenes que dejaron la escuela sin el título correspondiente a la Educación Secundaria Obligatoria y con posterioridad decidieron reanudar los estudios. El estudio de los procesos de abandono escolar y de retorno al sistema educativo a través de las historias de vida, nos ofrece una visión privilegiada y única de cómo y por qué los y las jóvenes se alejan de la escuela y después vuelven. Sus narraciones dan una perspectiva diferente y complementaria a otras, basadas principalmente en datos cuantitativos y en las aportaciones de otros actores sociales. A partir de esta visión, se pone en tela de juicio una parte del discurso dominante sobre el tema, al mismo tiempo que se reflejan los déficits en las actuaciones de varios actores sociales. Los objetivos de la investigación son: 1. Contribuir a la creación de conocimiento sobre los procesos de abandono escolar temprano y de retorno al sistema educativo y 2. Contribuir a la mejora de las acciones de acompañamiento a jóvenes que han abandonado la escuela de manera prematura y quieran seguir formándose. La muestra estudiada fue de 30 jóvenes voluntarios (13 mujeres y 17 hombres), de los cuales 4 estudiaban en Menorca, 4 en Ibiza y 22 en Mallorca. Las entrevistas se realizaron entre febrero y abril de 2008 y fueron grabadas y transcritas. El análisis de contenido se hizo a partir del vaciado de la información de cada una de ellas, organizándose en categorías y temas. Se tomó la entrevista como instrumento de recogida de datos y las historias de vida como metodología cualtitativa y fuente primaria para el análisis evolutivo y de vivencias de cada individuo con referencia al tema de investigación. La codificación del contenido de las entrevistas, se hizo con el apoyo del programa informático NUD IST para Windows. En relación al proceso de abandono escolar prematuro se concluye que: 1. El estudio documenta la coherencia entre las elevadas tasas de abandono escolar que hay en Baleares, las características de la actividad económica, los valores sociales dominantes, la educación familiar y las prácticas educativas. En cuanto a las aportaciones sobre el proceso de retorno al sistema educativo, se acuerda que: 1. Junto a las trayectorias en los que el trabajo remunerado pasa a ser la actividad principal en el período inmediatamente posterior a la salida de la escuela, también abundan las de continuación de la formación por otras vías: Programas de Garantía Social (PGS) o ESPA. 2. Cuando el ESPA supone reiniciar los estudios después de un período de ausencia, las funciones que se le atribuyen van desde lo puramente instrumental en relación a la ocupación hasta la más expresiva, relacionada sobre todo con el desarrollo personal. 3. El análisis de estas razones refleja cómo los y las jóvenes intentan utilizar los recursos existentes en su proceso de transición a la vida adulta. El tema de fondo ante estas situaciones es la capacidad del ESPA por acompañar a los y las jóvenes en esta trayectoria personal en la que la obtención del título de Graduado en ESO tiene un sentido y una factibilidad que no tenía cuando estaban escolarizados en un centro de secundaria. En referencia a las aportaciones sobre cómo deberían ser las acciones de acompañamiento de los y las jóvenes que han abandonado la escuela de manera prematura y quieren continuar formándose, se concluye que: 1. La valoración general del ESPA es positiva, no sólo por parte del alumnado que aprueba sino también por los que suspenden y deben repetir. 2. Los elementos que se consideran más positivos en la valoración del ESPA se plantean con frecuencia en comparación con el escolar y principalmente con el período del ESO. Se destacan: horarios que permiten liberar tiempo para otras actividades; contenidos básicos y útiles; voluntariedad de participación; grupo clase reducido y heterogéneo; profesorado; cambio en su actitud hacia la educación y descubrimiento o redescubrimiento de la capacidad y del placer de aprender. 3. En el contexto de la sociedad del conocimiento y atendida la actual situación económica, social y educativa de Baleares, se ha de reconocer el valor estratégico de la educación de segunda oportunidad. 4. Avanzar en la superación de todos estos retos implica asumir que el abandono escolar prematuro no es un problema personal sino de sociedad, en la superación del cual tienen un papel muy importante las políticas institucionales. El retorno a la formación es un instrumento privilegiado para ayudar a los y las jóvenes a avanzar en este largo y complejo proceso de vivir la juventud, y a hacerlo de una manera que les abra oportunidades y los ayude a construir, junto a otras personas, un futuro más libre, más creativo y con una mayor justicia social.

L’educació com a consens o com a conflicte : el camí envers l’èxit o envers el fracàs educatiu i social

Resumen tomado de la publicación

El sistema escolar a les Illes Balears en xifres (2011)

A l???informe analitzam alguns indicadors del context, l???escolaritzaci??, els recursos i els resultats del sistema d???ensenyament no universitari de la comunitat aut??noma de les Illes Balears (CAIB). Els anys previs a la crisi econ??mica i laboral, la CAIB ha destacat en l?????mbit estatal per les taxes elevades d???activitat i ocupaci??. Mentrestant, la seva pres??ncia a les estad??stiques educatives ha exhibit la pitjor cara d???un sistema educatiu caracteritzat per l???abandonament i les baixes taxes d???escolaritzaci?? postobligat??ria. Tot i que els darrers cursos hi ha hagut signes de recuperaci?? i un increment progressiu de la matr??cula, l???escolaritzaci?? postobligat??ria i el nivell formatiu de la poblaci?? de les Illes continuen sent baixos.

Crisi econòmica, retallades i política escolar: cap a un nou elitisme educatiu

En aquest article es fa una anàlisi de les conseqüències que pot tenir la crisi econòmica, a causa de les retallades, en el sistema educatiu, el seu creixement, la consolidació, el rendiment dels estudiants, la qualitat educativa i l’equitat del sistema. En aquest sentit, una de les qüestions sobre la qual cal reflexionar és, sens dubte, la tornada a un elitisme educatiu. Un elitisme educatiu no només per les conseqüències de les retallades, sinó també per la filosofia que impregna les reformes que s’han començat a dur a terme i les que es desenvoluparan en un futur més o menys immediat. Així mateix, en aquest article es parla de diversos elements que defineixen el sistema educatiu de les Illes Balears, la impossibilitat real de dur a terme un pacte per l’educació i la problemàtica de l’ensenyament del català, tant des d’una dimensió pedagògica com ideològica.

Práctica 2. Análisis comparativo de los sistemas educativos japonés y español

El currículo del segundo ciclo de Educación Infantil en la Comunidad Valenciana queda regulado en el Decreto 38/2008. En él se recogen las distintas dimensiones y contenidos a trabajar, y el sistema de evaluación más propicio para esta etapa evolutiva. Este currículo se basa en los principios madurativos, así como los aspectos que como sociedad valoramos fundamentales para el desarrollo integral del niño. Sin embargo, estos valores sociales no siempre coinciden entre culturas o países, lo que puede hacer variar sensiblemente el currículo final. En esta práctica se analizarán las similitudes y diferencias existentes entre los valores y procedimientos de nuestro sistema educativo y el sistema educativo japonés. A través de este análisis el alumno podrá reflexionar y poner en cuestión diferentes aspectos de los sistemas educativos y valorar críticamente los puntos fuertes y débiles de cada uno de ellos.

El dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats. Perspectiva històrica

La importància del sistema educatiu per a la formació d’una consciència democràtica és un tema ja present en el pensament il•lustrat i recollit en la Constitució de 1812 on es pretenia que, amb els plans d’instrucció, a partir de l’any 1830 sabessin llegir i escriure tots els ciutadans. L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar com el dret a l’educació és determinant per al desplegament de la nostra personalitat i per a la igualtat d’oportunitats. Molts dels problemes i de les tensions presents en la configuració d’un model de sistema educatiu per a la nostra societat democràtica són conseqüència de plantejaments no resolts des de fa dos segles. La consolidació, per primer cop en la nostra història, d’un ordenament jurídic democràtic, exigeix un esforç per part de tots els agents implicats en el sistema educatiu per a possibilitar una societat on sigui vigent el principi d’igualtat d’oportunitats.

La formació dels docents de llengües per a l'ajustament dels gestos professionals als contextos plurilingües

L’escola catalana té plantejats un seguit de reptes pel que fa a l’educació lingüística de tots els infants, siguin nascuts a Catalunya, siguin vinguts d’altres regions, és a dir, la tasca d’augmentar i millorar tant els seus repertoris lingüístics com els usos socials de les llengües que els componen, molt especialment el català, la llengua de l’escola i del país. Calen canvis substancials en els plantejaments didàctics per ensenyar- aprendre les llengües de l’escola. Els docents tenen, en aquest sentit, un paper crucial. Han de disposar de nous repertoris didàctics adequats als nous contextos i, per introduir progressivament innovacions més profundes, han de poder construir representacions renovades de la llengua i la comunicació, del plurilingüisme i de l’esdevenir plurilingüe, de l’ensenyament a grups d’aprenents tan diversos. Les experiències viscudes com aprenents i, més tard, com a professors, les històries de vida lingüística i educativa, tenen sovint més pes en les decisons i actuacions dels docents que la formació que han rebut o reben. En alguns aspectes les seves pràctiques són resistents al canvi i poc poroses front a les accions de formació clàssiques, basades en models transmissors, gens favorables a la desestabilització de les velles creences. El projecte presentat pel grup PLURAL s'ha centrat en l'estudi dels processos de formació de professors de llengües de diferents nivells del sistema educatiu, per tal de trobar vies de canvi i innovació del seu pensament i de les seves actuacions a fi de ajustar els seus gestos professionals als nous contextos plurilingües escolars a Catalunya.

Escola inclusiva, pràctica educativa i organització escolar

La modificació de les característiques d'una part de l'alumnat del sistema educatiu de Catalunya manifesta la necessitat de trobar eines organitzatives i pedagògiques per treballar en el marc de l'escola inclusiva. Una de les característiques que provoquen més inquietud entre el professorat es refereix als diferents nivells lingüístics de l'alumnat a les aules en relació al coneixement de la llengua de l'escola. La recerca ha treballat amb el professorat de dues escoles d'infantil i primària amb un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, nascut a Catalunya i d’incorporació tardana, i amb l'aula d'acollida d'un IES. L'objectiu de la recerca consistia en desenvolupar un model organitzatiu que fes possible una major individualització de la pràctica educativa i formes de treball cooperatiu a les aules, així com trobar indicadors pel trànsit de l'aula d'acollida a l'aula ordinària. La recerca comptava amb el suport del professorat-tutor i dels equips directius dels centres escolars. La metodologia utilitzada ha estat de caire etnogràfic i ha consistit en observar setmanalment a les aules les modificacions de la pràctica de les persones tutores que es derivaven d’un nou marc organitzatiu. Igualment, hem observat especialment les condicions d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat d’incorporació tardana tant a l’aula ordinària com a l’aula d’acollida. Els resultats manifesten que la modificació de l’estructura organitzativa sobre la base d’implicar tots els recursos humans d’un cicle en un projecte comú que permet el treball amb petits grups heterogenis transforma la pràctica educativa del professorat. Aquest treball es recolza en la llengua oral, independentment de la tasca que ha de realitzar l’alumne, i s’adapta individualment a les diferents capacitats de comprensió i expressió oral de l’alumnat. A la vegada, aquesta pràctica educativa facilita la coordinació del professorat de l’aula ordinària i d’acollida, així com el trànsit d’una a l’altra.