Change in defense mechanisms and coping patterns during the course of 2-year-long psychotherapy and psychoanalysis for recurrent depression: a pilot study of a randomized controlled trial.

Very little research has been conducted so far to study the potential mechanisms of change in long-term active psychological treatments of recurrent depression. The present pilot randomized controlled trial aimed to determine the feasibility of studying the change process occurring in patients during the course of 2-year-long dynamic psychotherapy, psychoanalysis, and cognitive therapy, as compared with clinical management. In total, eight outpatients presenting with recurrent depression, two patients per treatment arm, were included. All patients were randomly assigned to one of the four treatment conditions. Defense mechanisms and coping patterns were assessed using validated observer-rated methodology based on transcribed, semistructured follow-along independent dynamic interviews. The results indicated that, whereas some patients in the active treatments changed on the symptomatic levels, some others remained unchanged during the course of their 2-year-long treatment. However, with regard to potential mechanisms of change in these patients, changes in defense mechanisms and coping patterns were revealed to be important processes over time in successful therapies and, to a lesser extent, in less successful treatments. No change was found either on outcome or on the process measure for the control condition, that is, clinical management. These results are discussed along with previous data comparing change in defense mechanisms and coping during the course of treatments.

Freud, l'art moderne et les "misérables cannibales nus": une perspective décalée sur le destin des pulsions

La «modernité» de la psychanalyse, comme entreprise à la fois thérapeutique et de savoir, dépend-elle, pour tout ou partie, du fond animique prétendument archaïque ou primitif défini par cette discipline comme son principal objet d'étude? Rapportée à l'horizon épistémique de la psychanalyse, cette articulation entre archaïsme et modernité aurait-elle seulement été du goût de Freud? En interrogeant de manière critique les rapports de Freud à l'art «moderne», à l'art «classique» et aux arts «primitifs», ce texte entend simultanément mettre en évidence l'importance du paradigme des arts dans la constitution de l'identité épistémique de la psychanalyse et proposer une possible relecture des relations entre nature et culture ou du phénomène de sublimation, tels que définis par le fondateur de la psychanalyse.

The homeostatic psyche: Freudian theory and somatic markers.

After years of reciprocal lack of interest, if not opposition, neuroscience and psychoanalysis are poised for a renewed dialogue. This article discusses some aspects of the Freudian metapsychology and its link with specific biological mechanisms. It highlights in particular how the physiological concept of homeostasis resonates with certain fundamental concepts of psychoanalysis. Similarly, the authors underline how the Freud and Damasio theories of brain functioning display remarkable complementarities, especially through their common reference to Meynert and James. Furthermore, the Freudian theory of drives is discussed in the light of current neurobiological evidences of neural plasticity and trace formation and of their relationships with the processes of homeostasis. The ensuing dynamics between traces and homeostasis opens novel avenues to consider inner life in reference to the establishment of fantasies unique to each subject. The lack of determinism, within a context of determinism, implied by plasticity and reconsolidation participates in the emergence of singularity, the creation of uniqueness and the unpredictable future of the subject. There is a gap in determinism inherent to biology itself. Uniqueness and discontinuity: this should today be the focus of the questions raised in neuroscience. Neuroscience needs to establish the new bases of a "discontinuous" biology. Psychoanalysis can offer to neuroscience the possibility to think of discontinuity. Neuroscience and psychoanalysis meet thus in an unexpected way with regard to discontinuity and this is a new point of convergence between them.

Kruuna, klaava ja Freud

Vastine Markus Långin kirjoitukseen (Tieteessä tapahtuu 7/2006)

150 aniversari del naixement de Sigmund Freud : presentació

La commemoració del 150 Aniversari del naixement de Sigmund Freud a Barcelona ha estat intensa. Un any ple d’activitats: conferències, taules rodones, poesia, cinema i cursos realitzats a diferents recintes de la ciutat, en bona part organitzades directament per la comissió de l’Any Freud i amb el suport de tots els grups de psicoanàlisi de la ciutat. Grups que van organitzar les seves pròpies activitats entorn de la commemoració, moltes de les quals foren adscrites i impulsades per l’Any Freud. També hi va haver iniciatives dels mitjans de comunicació i de les Universitats.

Freud, un clà ssic del pensament contemporani : commemoració del 150 aniversari del naixement

La pèrdua dels grans relats i les grans utopies pròpia de la crisi de la modernitat, no és necessàriament una gran pèrdua. El món desfonamentat i per segona vegada desencantat, també representa l’ampliació de l’àmbit d’allò que es pot saber, d’allò que es pot comprendre. Quan s’apaguen els llums de la raó il·lustrada i l’ésser humà és abocat a l’abisme del sense-sentit; emergeix la paraula com a forma i no com substància, apareix la possibilitat de nomenar l’innominable. Aquesta és la gran revolució del pensament en el segle XX, que no hauria estat possible sense l’obra de Sigmund Freud i la seva teoria psicoanalítica. El pensament de Freud no és un relat més de la modernitat sinó justament un dels que fan possible la ruptura, el que desemmascara el ser humà com a essència o substància, per descobrir un subjecte escindit capaç de construir i reconstruir el seu relat identitari.

Sigmund Freud: d'Èdip a Moisès. Tragèdia grega i psicoanà lisi de la cultura

El sistema educatiu de l’Imperi Austrohongarès intentava d’unir Tradició i Modernitat. Aquesta va ser l’aposta des de Humboldt i aquesta pretensió va marcar la formació de tots els intel·lectuals de l’època. Fins a l’època de Freud la gent era educada en una cosmovisió centrada en les humanitats. En aquest article aspirem a mostrar l’originalitat de Freud, que deixa en segon terme els paradigmes grecollatins i mira de fonamentar la ciència i l’ètica en el judaisme.