Das professionelle Handlungswissen von DaZ-Lehrenden in der Erwachsenenbildung am Beispiel Binnendifferenzierung : eine qualitative Studie

Das Forschungsfeld der vorliegenden Arbeit sind die Deutsch als Zweitsprache-Kurse, die im Zeitraum der Untersuchung (2002) noch vom Sprachverband Deutsch (vormals: für ausländische Arbeitnehmer) unterstützt wurden. Da sich mit diesem wichtigen und breiten Anwendungsgebiet der Fremdsprachendidaktik bisher nur wenige Studien beschäftigt haben, ist als Forschungsansatz eine explorativ-qualitative Herangehensweise gewählt worden. Die Kurse für erwachsene Einwanderer zeichnen sich durch eine große Heterogenität der Teilnehmenden aus, dementsprechend ist die zentrale Fragestellung der Studie, in der das professionelle Handlungswissen von Lehrenden erforscht wird, die Frage der Binnendifferenzierung. Ausgehend von bereits seit den siebziger Jahren des 20. Jahrhunderts vorliegenden allgemeindidaktischen Entwürfen zur Arbeit mit heterogenen Lerngruppen, in denen das Prinzip der Binnendifferenzierung entwickelt wird, werden im ersten Teil der Arbeit didaktische Möglichkeiten der Binnendifferenzierung im Deutsch als Zweitsprache-Unterricht entworfen. Ausgehend von diesem Vorverständnis ist dann die Befragung der Lehrenden durchgeführt worden, die im zweiten Teil der Arbeit dargestellt, ausgewertet und diskutiert wird. Dabei geht es nicht um eine Evaluation der Praxis anhand vorgefasster Kategorien, sondern im Gegenteil um eine explorative Erforschung des Problembereiches der Arbeit mit heterogenen Lerngruppen im Deutsch als Zweitsprache Unterricht. Anhand der am Material entwickelten Kategorien werden zentrale didaktische Gesichtspunkte herausgearbeitet, die charakteristisch für das Forschungsfeld Deutsch als Zweitsprache mit erwachsenen Einwanderern sind. Diese Kategorien sind nicht deckungsgleich mit denen, die durch die hermeneutisch orientierte Vorgehensweise im ersten Teil der Arbeit entwickelt werden konnten. Anhand dieser Diskrepanz wird das Theorie-Praxis-Verhältnis der didaktischen Forschung und Lehre aufgeschlüsselt und kritisch betrachtet. Ausblick der Arbeit ist der Verweis auf die Professionalisierungsdebatte und die Notwendigkeit einer praxisbezogenen Forschung, welche die Bedürfnisse von Lehrenden direkt einbezieht und im Sinne einer Aktionsforschung gleichzeitig zur Weiterbildung der Lehrenden beiträgt. Nur auf diesem Weg kann die Unterrichtspraxis unmittelbar weiter entwickelt werden. Aus der vorliegenden Studie ergeben sich viel versprechende Anknüpfungspunkte für kooperative Aktionsforschungsprojekte, die von den Lehrenden in den Interviews angeregt werden.

Entorn del projecte de "l'obra nova" del Palau de la Generalitat. El Memorial de 1603

Quan el 1602 els diputats ordenen una nova visura de les obres d'ampliació del Palau de la Generalitat, s'està de fet qüestionant la primitiva traça de Pere Blai. Hom posa en joc tot un seguit de categories, d'acord amb un nou estil visual d'arrel renaixentista que prima la mirada. En són requeriments: els costos econòmics, la visualització de l'edifici –valor de la imatge d'acord amb una intencionada representació del poder civil– i la seva individualització en el teixit urbà –d'aquí, el propòsit d'alliberar l'espai d'una plaça. El Memorial de 1603 s'insereix en una llarga i intricada seqüència. El document, d'interès pel cabal intrínsec d'informació projectual i constructiva, ho és també per a l'exegesi del model clàssic, del seu grau de comprensió i utilització al llindar del segle XVII en l'àmbit del Principat

La política de inseguridad y las posibilidades de resistencia en la globalización

El artículo se propone desarrollar cuatro dimensiones conceptuales de la política de inseguridad como clave de interpretación de la globalización, en tanto que procesos de debilitamiento de las clases sociales, de profundización de la individualización, de control cultural hegemónico y de territorialización y temporalización local. Se pretende ampliar la concepción imperante que se tiene del concepto de inseguridad, entendido como alteración del orden público y presencia de la delincuencia, para inscribirlo en un espectro más amplio de significación social que tome en cuenta las estrategias de dominación sistémica referidas al mundo laboral, a la identidad personal y a las posibilidades de organización colectiva.-----This article seeks to develop four conceptual dimensions about the Insecurity Policy as for key comprehension of Globalization. It´s means the weakening process in the social classes, the individualization deepening, the hegemonic cultural control and the local territorialization/temporalization. It pretend extend the imperative idea that understand the Insecurity as disturbance public order and presence of Criminality in order to inscribed in a wide social range, that to bear in mind the systematic domination strategies refers to the labor world, to the personal identity and to the collective possibilities of organization.

Hallazgos radiológicos de la enfermedad pulmonar en pacientes Colombianos con esclerodermia

La esclerosis sistémica (ES) es una enfermedad autoinmune multisistémica que afecta principalmente la piel, los pulmones, el tracto gastrointestinal, el corazón y los riñones. La enfermedad pulmonar, presente en casi el 100% de los casos, es el factor con mayor influencia en la mortalidad. El propósito de este estudio es realizar un análisis detallado de la enfermedad pulmonar por tomografía computarizada de alta resolución(TCAR) en pacientes Colombianos con ES, para lo cual se realizó un estudio de prevalencia analítica en 44 pacientes con ES valorados en el Hospital Universitario Mayor Méderi en los últimos 7 años. Los resultados mostraron características demográficas y clínicas similares a las previamente descritas. La prevalencia de enfermedad pulmonar intersticial fue alta, y los hallazgos de fibrosis pulmonar como vidrio esmerilado y panal de abejas se asociaron con la presencia del autoanticuerpo antiSCL70. La medida del diámetro esofágico por TCAR fue mayor en los pacientes con disfagia, antiSCL 70 y linfopenia, los cuales son marcadores de mal pronóstico.

Ayuda mutua para lograr unos objetivos personalizados.

Un grupo de profesoras se plantea usar el aprendizaje cooperativo en Educación Secundaria como respuesta a la diversidad del alumnado en sus aulas. Plantean la cooperación como un valor para vivir y una estrategia para aprender con y de los demás. Los grupos que se crean son heterogéneos y en ellos se trabajan aspectos como la competencia curricular, la actitud y comportamiento ante el aprendizaje y las necesidades educativas especiales. En el aula se redistribuye el espacio para que se pueda trabajar en equipo. Las funciones las distribuyen los profesores, dependiendo de las capacidades de cada alumno. Para facilitar el funcionamiento de las clases, cada equipo tiene un cuaderno donde se recogen aspectos como normas, principios de trabajo a seguir, sistema de evaluación, etcétera. El profesorado sirve de apoyo para llevar las actividades a cabo cuando el grupo no cubre las necesidades de sus componentes. Las técnicas utilizadas son el TAI (Team Assisted Individualization), los torneos y la tutoría entre iguales para la recuperación de objetivos. Finalmente, los alumnos se implican en lo que hacen, dialogan, se escuchan, llegan a acuerdos y se desarrollan para vivir en sociedad.

Aprendizaje cooperativo : técnicas y análisis dimensional.

Presentar los Métodos de Aprendizaje Cooperativo (MAC), sus características y sus dimensiones. Analizar las investigaciones recientemente realizadas sobre los MAC y las aplicaciones de éstos en la enseñanza de las matemáticas.. Se analiza la bibliografía existente sobre la interacción educativa, tanto en la relación profesor/alumno como en la interacción alumno/alumno. Se procede a la definición del aprendizaje cooperativo, sus características y dimensiones: 1. Filosofía de la educación, 2. Naturaleza del aprendizaje, 3. Naturaleza de la cooperación, 4. Rol del alumno y cooperación, 5. Rol del profesor, 6. Evaluación, 7. Identificación, 8. Recursos. Se presentan los MAC más utilizados y las diferencias y similitudes existentes entre ellos. Se procede al análisis del aprendizaje cooperativo en matemáticas y a la presentación de los métodos más empleados: 1. Small Group Learning and Teaching in Mathematics, 2. Team Assisted Individualization (TAI), 3. Aprender matemáticas cooperando (MACIN). Finalmente, se analiza la presencia de los MAC en la estructura del sistema curricular español.. La introducción de los MAC en el proceso de aprendizaje supone la introducción previa de un clima de cooperación. Una de las facetas en la que los MAC se muestran más eficientes es la de la integración de minorias étnicas y de los sujetos con déficits físicos, psíquicos y/o sensoriales. La estructura de las tareas en matemáticas permite una modificabilidad menor en las dimensiones de los MAC aplicados a estos contenidos que en cualquier otra disciplina. Fecha finalización tomada del Código del Documento.

Aspectes físics i químics del destintatge de paper revista mitjançant tensioactius catiònics

En una tesi anterior (Puig, 2004) es varen estudiar els aspectes mecànics vinculats al desfibratge i als consums energètics associats al procés de desintegració per acabar quantificant les forces implicades en el procés d'individualització dels components de diferents paperots. Aquest estudi, ha permès conèixer les condicions de desintegració que condueixen a un mínim consum energètic, aspecte complementari al reciclatge i destintatge del paperot però molt important per aconseguir un procés realment sostenible. Degut als requeriments del mercat, hi ha un altre aspecte o vessant realment important com és l'eliminació de tinta. Aquest procés, malgrat la complexitat industrial, es pot reduir o simplificar en dues etapes: la desintegració i la flotació. Ambdues, per raons d'eficàcia i condicionades pels agents químics que s'utilitzen, es realitzen en medi fortament alcalí (entorn d'un pH a 12). Aquest fet, genera una forta contaminació (DQO elevada) i per tant, és un procés poc respectuós amb el medi ambient. Els factors que condicionen treballar en medi alcalí són principalment, el despreniment de la tinta del suport, clarament accelerat en medi bàsic i fonamental per un bon destintatge i la utilització de tensioactius aniònics. Aquests tensioactius són sensibles al pH i la seva eficàcia disminueix en medi neutre o quasi neutre. Atès el que s'ha exposat, s'ha plantejat aquesta tesi que porta per títol "Aspectes Físics i Químics del Destintatge de Paper Revista mitjançant Tensioactius Catiònics", com un estudi del procés de destintatge de paper revista recuperat parant especial atenció a les variables físico-químiques i mecàniques del procés i a la seva influència en el despreniment i fragmentació de la tinta, així com en el procés d'eliminació de la tinta per flotació per tal d'avaluar la viabilitat d'un procés de destintatge en medi neutre enfront del destintatge alcalí convencional. S'ha utilitzat, com a paperot a destintar, el paper revista ja que aquest tipus de paper representa un percentatge elevat del paper recuperat a la Unió Europea. A més, aquest tipus de paper és utilitzat habitualment en les plantes de destintatge industrials per millorar les propietats de les suspensions destintades de paper de diari. La utilització de tensioactius catiònics és deguda a que la seva activitat no es veu afectada pel pH de la suspensió. Així, durant la comparació dels processos de destintatge en medi neutre i en medi alcalí, les eficàcies dels processos no es veuran influenciades pel grau d'ionització del tensioactiu. Donada l'absència d'estudis sobre la influència de les variables del procés en les mesures de concentració efectiva de tinta residual (ERIC) i ja que s'ha emprat aquest paràmetre per avaluar el despreniment i fragmentació de la tinta durant l'etapa de desintegració. En primer lloc, s'ha plantejat un estudi fonamental de la influència que poden tenir les variables del procés (granulometria, concentració de tinta i tipus de suport) en aquest paràmetre. Pel que fa a l'etapa de flotació, s'estudiarà l'efectivitat d'aquesta etapa, posant especial atenció a la capacitat del tensioactiu per eliminar tota la tinta despresa en l'etapa de desintegració. A més, donada la poca informació bibliogràfica referida als mecanismes de flotació amb tensioactius catiònics i la influència que té l'adsorció d'aquests agents per part de la suspensió paperera en l'etapa de flotació, s'ha dut a terme un estudi de l'adsorció dels tensioactius catiònics per part dels components d'una suspensió paperera. Per tant, la tesi realitzada té com a objectius:  Estudi fonamental de les mesures de ERIC (concentració efectiva de tinta residual) amb suports específics.  Estudi de la desintegració en medi neutre i comparació amb la desintegració clàssica.  Modelització del desfibratge de paperot a l'etapa de desintegració.  Estudi de l'eliminació de tinta per flotació en medi neutre i comparació amb la flotació clàssica.  Estudi del mecanisme d'adsorció de tensioactius en suspensions de cel·lulosa sintètica i de paperot.

Indicadores da individualização de cuidados para o curso de licenciatura em enfermagem

RESUMO: A individualização dos cuidados de enfermagem tem sido associada a uma evolução clínica mais favorável, representando um importante parâmetro de avaliação e de desenvolvimento dos serviços de saúde. A tónica atribuída a esta problemática não só é evidenciada por diversos autores, como se enquadra nas metas de modernização do Sistema Nacional de Saúde e é destaque em vários códigos normativos da profissão nacionais e internacionais, como uma obrigação moral e deontológica. Assim, pretende-se mediante os ganhos em saúde sensíveis às intervenções de enfermagem, identificar quais indicadores do cuidado individualizado, para se efectivar a sua incorporação na formação inicial em enfermagem. Para tal efeito, construiu-se uma bateria de indicadores mediante análise de duas revisões sistemáticas da literatura, que teve por base o Modelo da Eficácia do Papel de Enfermagem, desenvolvido por Irvine et al. (1998). Para à adaptação à realidade portuguesa recorreu-se à técnica de Delphi, com duas rondas, que incluiu respectivamente, 12 e 10 peritos de enfermagem. Na análise de dados utilizou-se o nível de concordância superior ou igual a 90%, na última ronda. Na segunda fase do estudo, aplicou-se um inquérito por questionário (α de Cronbach = 0,919) para testar a sua aplicabilidade dos indicadores, a 156 enfermeiros, do mesmo hospital da área da grande Lisboa, no Serviço de Medicina e Cirurgia. Recorreu-se ao SPSS, versão 19 e realizou-se análise univariada e estatística analítica. Na bateria final de indicadores foram incorporados aqueles com ponderação positiva (≥51%). Os dados qualitativos obtidos foram submetidos a análise de conteúdo. Dos 58 indicadores iniciais, consolidaram-se 8 categorias: cuidado à pessoa em fim de vida e família, toque terapêutico, educação para a auto-gestão da saúde, cuidados de proximidade, gestão de casos, empoderamento/ literacia para a saúde, linha telefónica de apoio permanente/ tele-assistência e apoio psico-emocional, com valorização de 28 indicadores. O tempo de experiência profissional, tipo de serviço e tempo de permanência no mesmo serviço influenciou a percepção dos enfermeiros, confirmando os pressupostos de Irvine et al. (1998) e Benner (2001). A correlação total dos indicadores, no questionário, variou entre 0,248 e 0,650, para p<0,01. O facto de todas as correlações serem positivas significa que provavelmente estão associados à problemática da individualização, pelo que se sugere a sua transposição para o ensino de enfermagem. ABSTRACT: The individualization of nursing care has been associated with a more favorable clinical evolution, an important parameter for the evaluation and development of health services. The emphasis given to this problem is not only evidenced by several authors, as fits the goals of modernizing the National Health System and is featured in several normative codes of the profession nationally and internationally, as a moral and ethical obligation. Thus, it is intended by the gains in health sensitive to nursing interventions, identify indicators of individualized care and give effect to its incorporation into the initial training in nursing. For this purpose, we constructed a series of indicators by analyzing two systematic reviews of literature, which was based on the The Nursing Role Effectiveness Model developed by Irvine et al. (1998). For the adaptation to the Portuguese appealed to the Delphi technique with two rounds, which included, respectively, 10 and 12 nursing experts. In data analysis we used the level of agreement greater than or equal to 90% in the last round. In the second phase of the study, we applied a questionnaire (Cronbach's α = 0.919) to test the applicability of the indicators, the 156 nurses in the same hospital in the Greater Lisbon area, the Department of Medicine and Surgery. Done using the SPSS, version 19 and conducted a univariate analysis and analytical statistics. In the final heat of indicators were incorporated into those with positive weight (≥ 51%). Qualitative data were subjected to content analysis. Of the initial 58 indicators, eight were consolidated categories: care to the person and family life, therapeutic touch education for self-management of health care outreach, case management, empowerment / literacy to health, a telephone line permanent support / tele-assistance and psycho-emotional, with an appreciation of 28 indicators. The length of professional experience, type of service and length of stay in the same service influenced the perception of nurses, confirming the assumptions of Irvine et al. (1998) and Benner (2001). The total correlation of the indicators in the questionnaire ranged between 0.248 and 0.650, p <0.01. The fact that all correlations are positive means that are probably associated with the problem of individuation, which is suggested by its implementation in nursing education.

Columnar joints in the Patino Formation sandstones, Eastern Paraguay: a dynamic interaction between dyke intrusion, quartz dissolution and cooling-induced fractures

The Patino Formation sandstones, which crop out in Aregua neighborhood in Eastern Paraguay and show columnar joints near the contact zone with a nephelinite dyke, have as their main characteristics the high proportion of syntaxial quartz overgrowth and a porosity originated from different processes, initially by dissolution and later by partial filling and fracturing. Features like the presence of floating grains in the syntaxial cement, the transitional interpenetrative contact between the silica-rich cement and grains as well as the intense fracture porosity are strong indications that the cement has been formed by dissolution and reprecipitation of quartz from the framework under the effect of thermal expansion followed by rapid contraction. The increase of the silica-rich cement towards the dyke in association with the orthogonal disposition of the columns relative to dyke walls are indicative that the igneous body may represent the main heat source for the interstitial aqueous solutions previously existing in the sediments. At macroscopic scale, the increasing of internal tensions in the sandstones is responsible for the nucleation of polygons, leading to the individualization of prisms, which are interconnected by a system of joints, formed firstly on isotherm surfaces of low temperature and later on successive adjacent planes towards the dyke heat source.

Svensklärares arbete : om villkor för gymnasieskolans svenskämne

The aim of this didactic study is to understand the terms of work, education and teaching of Swedish in a period round 2000. The research questions focus on how teachers at upper secondary school in conversations describe and construct their work, values in society and school, structures of power and relation to time. With the help of tools related to story and storytelling, and by connecting the empirical material to a late modern society, I caninterpret and understand the description of their work. With the help of Pierre Bourdieu’s theory I can see how values, power and relation to time are expressed in different ways when teachers of Swedish talk about their work and education.The results show that when teacher talk about work in school is it related to ideals in a global economy. Decentralization and individualization get new meanings when those words are placed in school environment and activity. Effectiveness, flexibility and individualization are words related to economy and they seem to have an effect on education and subjects of Swedish. I can also understand teachers’ work when it is related to power and values on the educational field. I can see how a diffuse power acts on the field and how harmony is a dominant value and a term that influences teachers’ work. New terms also form new identities related to teaching. New terms form new subjects of Swedish that in time and practice will form newhabitus connected to subjects. I call it ämneskonceptionella habitus.

De sociala konstruktionerna av hög ålder och funktionsförmåga : exemplet intellektuellt funktionshinder

The social constructions of old age and ability – the example of intellectual disability The aim of this article is to analyse and discuss constructions of old age as they are reflected in disability research with the focus on ageing and what it means to be elderly. The results of this study show three tendencies. First, the consequences of the impairment tend to be at forefront in studies of experiences of ageing among persons with intellectual disabilities. This obscures the fact that people with intellectual disabilities partake in a common idealisation of youthfulness that often contains ambivalence towards old age. Second, the concept of old age in disability research embraces significantly wider chronological age groups than those considered in ageing studies. Third, both disability and ageing research tend to use a late modern perspective of individualization as a way to illustrate new options and strategies, including resistance against stigmatisation. This article illustrates that social constructions of disability and old age are tightly interwoven, and constitute negations of normatively defined ideals of normality in a society where ability are highly regarded.

Film och mening : En receptionsstudie om spelfilm, filmpublik och existentiella frågor

In what ways and under what circumstances can a movie be a resource for individuals and their thoughts about existential matters? This central research question has been investigated using a both quantitative and qualitative approach. First, a questionnaire was distributed amongst 179 Swedish students to provide a preliminary overview of film habits. The questionnaire was also used as a tool for selecting respondents to individual interviews. Second, thirteen interviews were conducted, with viewers choosing their favourite movie of all time. In the study socio-cognitive theory and a schema-based theoretical tool is adopted to analyze how different viewers make use of movies as cultural products in an interplay between culture and cognition in three contexts; a socio-historic process, a socio-cultural interaction with the world and inner psychological processes. Summarizing the interviews some existential matters dominated. Matters of immanent orientation were in the foreground. Transcendental questions received much less attention. Summarizing the schema-based theoretical question, assessing which cognitive schema structures the narratives were processed through, the study found an emphasis on a combination of two main cognitive structures, person schema and self schema. Detailed person schematic cognitive processes about fictitious characters on the screen and their role model behaviour were combined by the respondents with dynamic cross-references to detailed self schematic introspections about their own characteristics, related to existential matters at some very specific moments in their lives. The viewers in the study seem to be inspired by movies as a mediated cultural resource, promoting the development of a personal moral framework with references to values deeply fostered by a humanistic tradition. It is argued that these findings support theories discussing individualised meaning making, developing ‘self-expression values’ and ‘altruistic individualism’ in contemporary western society.

Thick viewing : empirical examples of condensed moments of narrative impact in fiction film developing theoretical concepts for intensified engagements

Abstract  In a case study about viewing habits in a Swedish audience I sampled 309 questionnaires; interviews with five focus group were conducted together with ten in-depth individual interviews discussing altogether fifteen favorite films exploring specific scenes of idiosyncratic relevance.  The outcome supports claims about viewers as active and playful (cf. Höijer 1998, Frampton 2006, Hoover 2006, Plantinga 2009). In line with mediatization theory I also argue that spiritual meaning making takes place through mediated experiences and I support theories about fiction films as important sources for moral and spiritual reflection (Partridge 2004, Zillman 2005, Lynch 2007, Plantinga 2009). What Hjarvard calls the soft side of mediatization processes (2008) is illustrated showing adults experiencing enchantment through favorite films (Jerslev 2006, Partridge 2008, Klinger 2008, Oliver & Hartmann 2010).  Vernacular meaning making embedded in everyday life and spectators dealing with fiction narratives such as Gladiator, Amelie from Montmartre or Avatar highlights the need for a more nuanced understanding of elevated cinematic experiences. The reported impact of specific movies is analyzed through theories where cognition and affect are central aspects of spectators’ engagements with a film (Tan 1996, Caroll 1999, Grodal 2009). Crucially important are theories of meaning-making where viewers’ detailed interpretation of specific scenes are embedded in high-level meaning-making where world view issues and spectators’ moral frameworks are activated (Zillman 2005, Andersson & Andersson 2005, Frampton 2006, Lynch 2007, Avila 2007, Axelson 2008, Plantinga 2009).  Also results from a growing body of empirical oriented research in film studies are relevant with an interest in what happens with the flesh and blood spectator exposed to filmic narratives (Jerslev 2006, Klinger 2008, Barker 2009, Suckfüll 2010, Oliver & Hartmann 2010). Analyzing the qualitative results of my case study, I want to challenge the claim that the viewer has to suspend higher order reflective cognitive structures in order to experience suture (Butler & Palesh 2004). What I find in my empirical examples is responses related to spectators’ highest levels of mental activity, all anchored in the sensual-emotional apparatus (Grodal 2009). My outcome is in line with a growing number of empirical case studies which support conclusions that both thinking and behavior are affected by film watching (Marsh 2007, Sückfull 2010, Oliver & Hartmann 2010, Axelson forthcoming). The presentation contributes to a development of concepts which combines aesthetic, affective and cognitive components in an investigation of spectator’s moves from emotional evaluation of intra-text narration to extra-textual assessments, testing the narrative for larger significance in idiosyncratic ways (Bordwell & Thompson 1997, Marsh 2007, Johnston 2007, Bruun Vaage 2009, Axelson 2011). There are a several profitable concepts suggested to embrace the complex interplay between affects, cognition and emotions when individuals respond to fictional narratives. Robert K. Johnston label it “deepening gaze” (2007: 307) and “transformative viewing” (2007: 305). Philosopher Mitch Avila proposes “high cognition” (2007: 228) and Casper Thybjerg ”higher meaning” (2008: 60). Torben Grodal talks about “feelings of deep meaning” (Grodal 2009: 149). With a nod to Clifford Geertz, Craig Detweiler adopts “thick description” (2007: 47) as do Kutter Callaway altering it to ”thick interpretations” (Callaway 2013: 203).  Frampton states it in a paradox; ”affective intelligence” (Frampton 2006: 166). As a result of the empirical investigation, inspired by Geertz, Detweiler & Callaway, I advocate thick viewing for capturing the viewing process of these specific moments of film experience when profound and intensified emotional interpretations take place. The author As a sociologist of religion, Tomas Axelsons research deals with people’s use of mediated narratives to make sense of reality in a society characterized by individualization, mediatization and pluralized world views.  He explores uses of fiction film as a resource in every day life and he is currently finishing his three year project funded by the Swedish Research Council: Spectator engagement in film and utopian self-reflexivity. Moving Images and Moved Minds. http://www.du.se/sv/AVM/Personal/Tomas-Axelson Bibliography Axelson, T. (Forthcoming 2014). Den rörliga bildens förmåga att beröra.[1] Stockholm: Liber Axelson, T. (In peer review). Vernacular Meaning Making. Examples of narrative impact in fiction film questioning the ’banal’ notion in mediatization theory. Nordicom Review. Nordicom Göteborg. Axelson, T. (2011). Människans behov av fiktion. Den rörliga bildens förmåga att beröra människan på djupet.[2]Kulturella perspektiv. Volume 2. Article retrieved from www.kultmed.umu.se/digitalAssets/74/74304_axelson-22011.pdf Axelson, Tomas (2010) “Narration, Visualization and Mind. Movies in everyday life as a resource for utopian self-reflection.” Paper presentation at CMRC, 7th Conference of Media, Religion & Culture in Toronto, Canada 9 – 13th August 2010. Axelson, Tomas (2008) Movies and Meaning. Studying Audience, Favourite Films and Existential Matters. Particip@tions : Journal of Audience and Reception Studies. Volume 5, (1). Doctoral dissertation summary. ACTA UNIVERSITATIS UPSALIENSIS. Article retrieved from http://www.participations.org/Volume%205/Issue%201%20-%20special/5_01_axelson.htm  [1] English translation: Moving Images and Moved Minds. [2] English translation: Our need for fiction. Deeply Moved by Moving Images. Cultural Perspectives.

Movies and meaning : studying audience, fiction film and existential matters

In what ways and under what circumstances can a movie be a resource for individuals and their thoughts about existential matters? This central research question has been investigated using a both quantitative and qualitative approach. First, a questionnaire was distributed amongst 179 Swedish students to provide a preliminary overview of film habits. The questionnaire was also used as a tool for selecting respondents to individual interviews. Second, focus group and individual interviews were conducted, with viewers choosing their favourite movie of all time. In the study socio-cognitive theory and a schema-based theoretical tool is adopted to analyze how different viewers make use of movies as cultural products in an interplay between culture and cognition in three contexts; a socio-historic process, a socio-cultural interaction with the world and inner psychological processes. The viewers in the study seem to be inspired by movies as a mediated cultural resource, promoting the development of a personal moral framework with references to values deeply fostered by a humanistic tradition. It is argued that these findings support theories discussing individualised meaning making, developing ‘self-expression values’ and ‘altruistic individualism’ in contemporary western society.