La Conservació dels murals de la capella de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Quan l'abadessa del monestir de Pedralbes estableix en el contracte de Ferrer Bassa que els murals de la capella de Sant Miquel es facin a l'oli segurament fa referència a una tècnica pictòrica consistent a aglutinar els pigments amb oli i a la seva aplicació damunt d'una capa prèvia feta a base de blanc de plom. Però la tècnica que ens trobem no és aquesta: si bé s'utilitza l'oli, s'empren altres aglutinants proteics i resines terpèniques, essent la fase prèvia una pintura al fresc. Els murals estan pintats al fresc i al sec gairabé en la mateixa proporció,i la distribució dels dos procediments està perfectament planificada abans de començar a pintar. També està previst fer la profusa decoració amb daurats i platejats. Els principals problemes de conservació són es inherents a la utilització d'aglutinants orgànics. La tècnica executiva és l'element que més ha condicionat la conservació dels murals, mentre que l'ambient estable de la capella i la seva ubicació han permès que aquest cicle pictòric hagi superat prop de set-cents anys d'història en un estat molt intacte i complet.

Estat de conservació i propostes de gestió per a Stachys martitima Gouan a la Península Ibèrica

Es documenta la disminució de l’àrea de distribució i del nombre d’individus i s’avalua l’extensió actual d’Stachys maritima a la península Ibèrica, restringida a menys de 200 individus amb una àrea d’ocupació de només 8 km2. L’espècie és requalificada com a CR (en perill crític) en aquest territori, incrementant l’anterior valoració com a VU (vulnerable). Se suggereixen les mesures de conservació adequades que permetin garantir simultàniament activitats de turisme sostenibles

Atenci?? a les necessitats educatives especials dels alumnes amb disminuci?? f??sica, en els instituts d'Ensenyament Secundari de la ciutat de Barcelona. 'Atenci??n a las necesidades educativas especiales de los alumnos con disminuci??n f??sica, en los institutos de Ense??anza Secundaria de la ciudad de Barcelona'

Resumen tomado de la revista

El Fòrum L'escola i la Ciutat. 'El Fórum La escuela y la Ciudad'.

Resumen de la autora en catalán

'La Murga', deu anys rehabilitant pisos a Ciutat Vella

Se detalla la experiencia de aprendijaze-servicio que consiste en rehabilitar pisos de personas que no tienen los suficientes recursos para hacerlo ellas mismas. Escoltes Catalans lleva a cabo este proyecto que se aplica en el barrio de Ciutat Vella de Barcelona.

Un proyecte que relaciona l'escola i la ciutat : el Museu de les Mines de Cercs. 'Un proyecto que relaciona la escuela y la ciudad : el Museu de les Mines de Cercs'.

Resumen de la autora en catalán

Programes d'Ensenyament dels USA i de Catalunya. Traducció i anàlisi comparativa entre els curriculums de Matemàtiques i Llengua de les Escoles pùbliques de la Ciutat de Nova York i de la Generalitat de Catalunya. 'Programas de Enseñanza de los USA y de Cataluña : traducción y análisis comparativo de los currículums de Matemáticas y Lengua de las Escuelas públicas de la Ciudad de Nueva York y de la Generalitat de Cataluña'.

Conocer los programas de Enseñanza considerados básicos en las Escuelas públicas en USA y ver las diferencias que hay respecto a los programas de la Generalitat de Cataluña. Programas de las Escuelas públicas de la Ciudad de Nueva York desde parvulario a quinto grado. Programas de Matemáticas y Lengua de la Generalitat de Catalunya. Traduce los programas Educativos de las Escuelas públicas de la Ciudad de Nueva York de todas las asignaturas, compara los contenidos presentados de las asignaturas de Lengua y Matemáticas de los programas de la Generalitat y de Nueva York. Programas oficiales. Análisis del contenido de los programas para compararlos. En referencia a las Matemáticas: los programas de Nueva York son muy directos, no trabajan la lógica, dan una base de contenidos para su cotidianeidad, en cambio el programa de la Generalitat es completo, coherente y lógico. Sus contenidos están bien relacionados. En referencia al Lenguaje: el programa de Nueva York da más importancia a la discusión, hablar en grupo, escuchar, que a los conocimientos teóricos; es un poco incompleto; los aspectos de biblioteca, en Catalunya se incorporan a la asignatura de Lengua, la cual está muy pensada pero tiene demasiados contenidos teóricos y poca relación con el mundo actual.

Guia : l'aigua i la ciutat. 'Guía : el agua y la ciudad'.

Esta guía pretende contribuir a una nueva cultura del agua, que entre otras cosas, priorice el ahorro y la eficiencia, con dos objetivos inseparables: suministrar información y estimular las buenas prácticas. Por un lado pretende ampliar el conocimiento ciudadano sobre el ciclo del agua, cuál es su calidad, las personas e instituciones que trabajan, sus sistemas de suministramiento, etc. Información y conocimiento, para valorar y querer más este recurso. La guía también quiere incrementar las buenas prácticas y hábitos en el consumo doméstico del agua. Se trata de ofrecer elementos y criterios que ayuden a tomar decisiones coherentes y responsables. Racionalizar y ahorrar son contribuciones personales y colectivas que se pueden llevar a cabo en la vida cotidiana.

Compra, conservació i cuinat dels aliments. 'Compra, conservación y cocinado de los alimentos'.

Resumen del vídeo en catalán

Barcelona pel coneixement i la convivència : conclusions. 'Barcelona, por el conocimiento y la convivencia : conclusiones'.

Este artículo se incluye en el monográfico 'Projecte Educatiu de Ciutat'

Fòrum l'escola i la ciutat. 'Forum la escuela y la ciudad'.

Resumen basado en el del autor

L'educació i la immigració a Barcelona : Jornades PEC 2001. 'La educación y la inmigración en Barcelona : Jornadas PEC 2001'.

Resumen basado en el del autor

Fòrum l'escola i la ciutat : inici del debat. 'Forum la escuela y la ciudad : inicio del debate'.

Resumen basado en el del autor

Jocs olímpics i educació: l'esport i l'escola de Barcelona'92

Aquest text és la transcripció de la intervenció de la Sra. M. Antònia Cardona, professora de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el Curs Universitari sobre Olimpisme que va organitzar el Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), el mes de febrer de 1991. En ell es tracta el tema de l'educació en els Jocs olímpics a l'escola.