Clerk's Book, A.D. 1742

Handwritten volume containing the Articles, weekly orations, and clerk's journal for the Harvard Latin Society recorded by the club's clerk, Jonathan Mayhew (Harvard AB 1744). The Articles define the Society's mission as to "improve ourselves in the knowledge of the Latin Tongue." The ten articles are signed to by ten members of the classes of 1743 and 1744. The journal which records the weekly meetings from April 14, 1742 through June 17, 1742 includes a transcription of the weekly oration in Latin; the first two entries are also translated into English. On the last page of the book, the "clerk's journal" provides a summary of each meeting with the date, the moderator, and the orators.

Student notebook of James Blake on Hebrew grammar, 1767

A small paper notebook containing eight-pages of English notes on Hebrew grammar and Hebrew script written by Harvard undergraduate James Blake in 1767. The title of the first page, "Of Nouns," is annotated with the note, "Benj'm Wadsworth, 1767" and the recto of the back cover contains a personal note to "Rev'd Mr. Wadsworth" signed "J. B.," presumably referring to Benjamin Wadsworth (1750-1826; Harvard AB 1769).

Greek translations by Benjamin Wadsworth, 1766

Two-page handwritten Greek translations created by Harvard sophomore Benjamin Wadsworth on folio-sized paper. The document contains Greek translations of two letters from J. Garretson's "English exercises for school-boys to translate into Latin," copied by Wadsworth in 1766. The first page contains two sections: "As it is in English. A Letter from one friend to another," containing a copy of Garretson's Epistle IV from "E.C.," and a Greek translation of the letter beginning "Kypie..." The second page contains a Greek translation of Garretson's Epistle III from "B.J," and a note by Wadsworth: "A Letter from one Brother to another. Taken out of Garetson's English Exercise. The 3rd Exercise. or 135st page. There is not room or I would write down the English out of which I translated it. September the 2d A.D. 1766. When I was a sophomore." The document is bordered with hand-drawn double lines.

Student lecture notes of Benjamin Peirce, 1797-1798

This collection contains approximately twenty-three handwritten lecture summaries on six leaves made by Harvard undergraduate Benjamin Peirce between September 1797 and November 22, 1798. The summaries generally provide a few sentences describing the topic covered and primarily pertain to lectures on English grammar delivered by Eliphalet Pearson, the Hollis Professor of Hebrew and other Oriental Languages. There are also summaries for single lectures by David Tappan, the Hollis Professor Divinity; Samuel Webber, the Hollis Professor of Mathematics and Natural Philosophy; and John Snelling Popkin, the Greek Tutor from 1795 to 1798, and later the Eliot Professor of Greek Literature. There is also an undated summary of a lecture by Benjamin Waterhouse, the Hersey Professor of Theory and Practice of Physic.

Learning and teaching through context: a data-driven approach

A word may have many potential meanings, but its actual meaning in any authentic written or spoken text is determined by its context: its collocations, structural patterns, and pragmatic functions. Large language corpora offer access to words in a wide range of natural contexts, which can improve and enrich both language learning and teaching.

El Pretérito perfecto compuesto y su contraste con el pretérito perfecto simple en las variedades del español

En este trabajo se pretende, por una parte, identificar los usos del pretérito perfecto compuesto y su contraste para las distintas variedades del español y, por otra parte, comparar las conclusiones a las que se llegue al respecto, con dos métodos y una gramática pensados específicamente para la enseñanza de español como lengua extranjera

Los Sufijos apreciativos en la enseñanza de ELE

El principal objetivo de este trabajo es realizar una pequeña aportación a la enseñanza/aprendizaje del español como lengua extranjera. La finalidad es que pueda servir tanto a profesores como a alumnos, ofreciendo una exposición de la sufijación apreciativa no solo como un aspecto más dentro de la gramática, sino concediendo al alumno una serie de estrategias que le ayuden a favorecer un aprendizaje reflexivo de la gramática y, en particular, de la formación de palabras. Todo esto unido siempre a aspectos socioculturales, pragmáticos, e incluso relacionados con el elemento intercultural

Els Gèneres de la narrativa oral en prosa: material didàctic d’aula ordinària d’ESO amb presència d’alumat que té el català com a segona llengua

En aquest treball proposem crear materials didàctics per a l’alumnat de les aules de secundària que en molts casos és heterogeni i inclou estudiants que surten de l’aula d’acollida amb un coneixement del català informal i que tenen dificultats per a incorporar-se al ritme habitual de l’aula ordinària

El Uso del cine en el aula de ELE

En los últimos años existe un interés creciente en la incorporación de material audiovisual en las aulas de ELE gracias, en mayor medida, al avance de las nuevas tecnologías que facilitan su uso. Sin embargo, todavía no se saca todo su potencial como material para trabajar las destrezas interculturales que contempla el actual MECD. En el siguiente ensayo apuntaremos algunas de esas razones, sobre el cine en general y el español en particular, y las diferentes aproximaciones que pueden contemplarse según las características del alumnado

Cortosionismo: hablar por los cortos: propuesta didáctica para el uso del cortometraje en el aula de ELE

En este estudio se apuesta por utilizar el material audiovisual en el aula de español como segunda lengua, ya que este material actúa como un sustituto de la realidad en la clase y conecta con el mundo conocido por el aprendiente

Los Pronombres átonos (le, la, lo), sus variaciones dialectales y su tratamiento en la clase de ELE

En este trabajo he abordado la enseñanza de los pronombres átonos le, la, lo / les, las, los y sus variantes dialectales en el contexto de la enseñanza de español como lengua extranjera. Las variaciones en el uso de los pronombres, ya no solo en la Península, sino en el resto de países hispanohablantes, son bastante numerosas y es una de las mayores dificultades que presenta el español

El Texto literario en el aula de español como lengua extranjera: Propuesta de programación didáctica: Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé

El treball aprofundeix en la importància dels textos literaris originals en les classes d’ELE (Espanyol com a Llengua Estrangera). S’estudien les principals línies de pensament sobre l’ensenyament de la literatura a l’aula d’ELE, i l’evolució de l’ensenyament. Es defensa que mitjançant l’ús de textos literaris originals els estudiants poden percebre una mostra de la diversitat expressiva de la llengua

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

L’escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. L’article discuteix aquesta qüestió a partir d’un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat

El Texto literario en el aula de español como lengua extranjera: Propuesta de programación didáctica: Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé

El treball aprofundeix en la importància dels textos literaris originals en les classes d’ELE (Espanyol com a Llengua Estrangera). S’estudien les principals línies de pensament sobre l’ensenyament de la literatura a l’aula d’ELE, i l’evolució de l’ensenyament. Es defensa que mitjançant l’ús de textos literaris originals els estudiants poden percebre una mostra de la diversitat expressiva de la llengua

La Reflexió metalingüística dels estudiants i el domini de la gramàtica normativa . Una proposta de millora basada en l'autoaprenentatge dels estudiants

Es presenta una experiència duta a terme en assignatures de llengua catalana a les titulacions de Filologia Catalana i Magisteri. La proposta surt de la necessitat de millorar la competència en matèria de llengua dels estudiants i s'adequa a les noves directrius europees pel que fa a la docència universitària. Al mateix temps, es fomenten la capacitat crítica, el raonament metalingüístic i la competència comunicativa dels estudiants, així com el treball en equip. L'experiència consisteix a treballar temes de llengua en seminaris en els quals es presenten problemes i es plantegen qüestions als estudiants. En primer lloc es parteix de l'estat de la qüestió; a continuació es faciliten materials sobre el tema i es tracta en diverses discussions. El final del seminari consisteix a presentar el tema en grup però amb la particularitat que s'ha d'adreçar a dos públics diferents: l'universitari-científic i el d'escola o institut de secundària. Es presenta la metodologia de treball amb un dels temes que es van treballar en els seminaris, concretament el tema de l'accentuació de la llengua catalana. En el treball es fan consideracions generals sobre l'organització de les sessions i també s'aporten exemples concrets de com es va dur a terme la proposta. Per un costat, l'experiència posa de manifest que alguns mètodes didàctics tradicionals són poc adequats i poc motivadors per a l'aprenentatge. Per l'altre, es confirma que el treball inductiu afavoreix el pensament crític i l'establiment de generalitzacions que poden portar a una millor coneixement del sistema de la llengua en qüestió. En aquesta línia, es mostra la necessitat d'aportar noves formes de treballar la llengua, de manera que les activitats proposades tinguin connexió amb l'experiència real de l'estudiant com a parlant i amb la seva capacitat de conèixer i reflexionar sobre la seva llengua (i altres llengües). Només d'aquesta manera es veu la funció real de la llengua en tots els àmbits i només d'aquesta manera es potencia la motivació per l'estudi