1000 resultados para Control de processos estad


Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertao de mestrado em Engenharia Industrial

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertao de mestrado integrado em Engenharia e Gesto de Sistemas de Informao

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertao de mestrado em Bioqumica (rea de especializao em Biomedicina)

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

The objective of this paper is to correct and improve the results obtained by Van der Ploeg (1984a, 1984b) and utilized in the theoretical literature related to feedback stochastic optimal control sensitive to constant exogenous risk-aversion (see, Jacobson, 1973, Karp, 1987 and Whittle, 1981, 1989, 1990, among others) or to the classic context of risk-neutral decision-makers (see, Chow, 1973, 1976a, 1976b, 1977, 1978, 1981, 1993). More realistic and attractive, this new approach is placed in the context of a time-varying endogenous risk-aversion which is under the control of the decision-maker. It has strong qualitative implications on the agent's optimal policy during the entire planning horizon.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Report for the scientific sojourn carried out at the Departament de Psicologia de la Universitat de les Illes Balears, Spain, from May until July 2006. Abnormalities in executive functions, including set shifting ability, represent a cardinal feature in schizophrenia. This ability to adapt behavior to changing environmental events or contingencies requires a mechanism for switching attention between learned stimulus-response associations, or task-sets. This project aimed at gaining further knowledge on the brain mechanisms related to the executive control of attention in schizophrenia during the performace of a task switching paradigm. Furthermore, a secondary goal was to further examine the interrelationships between endogenous and exogenous control processes in task set switching.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

El present projecte desenvolupa una aplicaci de gesti despais i control daccs per a la lEdifici dEstudiants-ETC de la Universitat Autnoma de Barcelona. Aquest edifici ofereix serveis a la comunitat universitria i compta amb un conjunt despais i equipaments ben divers: despatxos, sales de reuni, sales dassaig, sala dordinadors, cinema i teatre. Els usuaris daquestes installacions sn els propis treballadors de ledifici, alumnes dels cursos i tallers, estudiants beneficiaris dalgun servei i collectius destudiants. La gesti i lassignaci daquests espais, aix com el control daccs sn realitzats manualment per part del personal de lETC a la recepci de ledifici (anomenat Punt de Serveis). Laplicaci desenvolupada implementa els processos existents, tals com la gesti i reserva despais, linventari de claus o el control daccs a les sales. Tanmateix introdueix nous processos i funcionalitats, com la gesti, reserva i cessi de material propietat de ledifici.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Lobjectiu de la tesina s doble: 1. Duna banda, presentar una srie de criteris de qualitat democrtica pensats per avaluar processos participatius 2. Daltra banda, tot seguint el model presentat en el primer apartat de la tesina, he realitzat una temptativa davaluaci de la qualitat democrtica dels processos participatius impulsats per ladministraci local a Catalunya durant els darrers anys.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Anlisis, diseo e implementacin de un aplicativo web para gestionar, de forma rpida y fiable, los procesos que se realizan sobre diversos materiales en un almacn, bajo un sistema LAMP (Linux, Apache, MySql y Php), el cual ofrece un sinfn de prestaciones y una alta configurabilidad a un coste de adquisicin nulo.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Els processos de comprensi lectora sn complexes, i requereixen de ls autorregulat, conscient i deliberat de la metacognici en les seves dues vessants: supervisi i control. Lobjectiu daquest projecte s analitzar les relacions entre aquests dos components, i la seva repercussi en la comprensi lectora que finalment sassoleix. Per tal de tractar aquesta qesti shan analitzat els processos de lectura seguits per 60 alumnes dEducaci Secundria Obligatria. La presncia i el tipus de relectura ha estat considerada com a mesura de control (estratgia emprada per millorar la prpia comprensi), mentre que els judicis metacognitius sn considerats com a mesura de supervisi. Tamb es va elaborar una prova de comprensi lectora incloent preguntes que requerissin diferents nivells de processament cognitiu, de ms superficial a ms profund. Els nostres resultats preliminars mostren una relaci entre lajust dels judicis metacognitius i la comprensi lectora assolida; els lectors que millor entenen el text tendeixen a ser els que millor supervisen la seva comprensi. La relectura tamb sha mostrat til per millorar la comprensi, ja que els participants obtenen millors resultats desprs de rellegir. Per ltim, sha trobat una relaci significativa entre lajust dels judicis metacognitius i la relectura. Duna banda, aquests resultats subratllen la importncia de la supervisi i el control en la comprensi lectora, i ofereixen evidncies per explicar les complexes relacions entre supervisi, control, i resultats de comprensi. A ms, els processos de lectura i els objectius amb qu hom rellegeix apareixen com a temes rellevants que requereixen ser investigats per comprendre millor la interacci entre els processos de supervisi i control en la comprensi lectora. Daltra banda, els resultats tenen valuoses implicacions educatives, ja que proporcionen evidncies de la importncia densenyar processos metacognitius des dun punt de vista estratgic, en contraposici a les tcniques, per tal de millorar la comprensi lectora.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabajo tiene como objetivo crear una Wiki Semntica que sirva de soporte para un modelo de gestin de servicios gil, colaborativo y fcilmente implantable en las organizaciones denominadas pymes. En este tipo de organizaciones el posicionamiento inicial, ante la adopcin de polticas como las sugeridas en ITIL, suele ser de rechazo, por la cantidad de trabajo aadido que previsiblemente genera. La Web Semntica aporta al conjunto la capacidad para establecer reglas de gestin del conocimiento, factor determinante para el crecimiento de una organizacin. El marco de recomendaciones ITIL es muy extenso y en este trabajo se pretende dar respuesta a los procesos de control pertenecientes a la fase del ciclo de vida denominada "Transicin del Servicio". Estos procesos son: la gestin de la configuracin, la gestin del cambio y la gestin de la entrega y despliegue.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Un dels processos tradicionals de conformaci de xapa ms utilitzats a nivell industrial, degut a la seva rapidesa doperaci i la seva maduresa del procs, s lembotici. Per a dur a terme aquest procs s necessria la construcci duns utillatges (matriu i punx) per a cada tipus de producte. Aquests utillatges estan fabricats amb materials altament resistents ja que han de poder suportar crregues molt importants durant la deformaci. A ms, shan de garantir unes precisions dimensionals molt bones per tal devitar el xoc entre les dues parts de lutillatge i per a assegurar que la pea obtinguda tingui les dimensions desitjades. Aquest fet implica que el procs dobtenci de les matrius i punxons tingui un cost molt elevat i per a amortitzar-lo s necessari que la producci sigui en massa.Lobjecte daquest projecte s adaptar el centre de mecanitzat Kondia HS1000 per tal de poder dur a terme recerca bsica de la tecnologia de conformat incremental de xapa (ISF) en el Grup de Recerca en Enginyeria del Producte, Procs i Producci (GREP)

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Implementaci d'una interfcie per a dur un control de traabilitat de diversos productes, mitjanant el codi d'article i el nmero de lot. Obtenint aix la histria d'aquests, s a dir, obtenint informaci sobre l'origen, el dest i els processos de transformaci que han sofert.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Larchipel du Cap Vert constitu de 10 les volcaniques appartient la zone sahlienne qui stend de latlantique jusqu la mer rouge. Depuis, plusieurs dcennies le Cap Vert est affect par la dsertification cause en grande partie par la rcession climatique et lrosion des sols. Ces facteurs, associs la forte pression anthropique sur les ressources, lorographie accidente et des pluies tropicales parfois diluviennes, provoquent de srieuses pertes du patrimoine foncier. Cependant, depuis son Indpendance en 1975, le Gouvernement a men un vaste programme darborisation, de restauration des terres et damnagement des cours deau. Pourtant, trs peu de recherches ont t menes pour valuer les actions de protection et de conservation des sols et des eaux. Par consquent, il nexiste quasiment pas de donnes sur la problmatique de la dgradation des terres ni de bilans. Dans le cadre de ce travail, nous avons tudi les diffrents facteurs qui contrlent lrosion hydrique des sols. Nous avons plus particulirement cherch diffrencier les effets des activits humaines, notamment agricoles, de ceux des facteurs climatiques comme les prcipitations et la gnration des coulements. Nous avons galement tabli les premiers bilans dexportations de matires en suspension et en solution dans le contexte de larchipel du Cap Vert. Ltude a t mene lchelle de trois bassins versants de lile de Santiago Cap-Vert. Ces trois bassins versant (Longueira, Grande et Godim) sont localiss dans la partie centrale de lle de Santiago et reprsentatifs des divers modes doccupation du sol et des diffrents climats de lle. Il existe un gradient climatique entre les trois bassins versants. En effet, Longueira qui prsente une superficie de 4,18 km2, une pente moyenne de 47 %, se localise dans une zone humide couverte 69 % par une fort et une surface agricole de 17 %. Grande avec une superficie de 1,87 km2, se localise en zone sub humide pour une pente moyenne de 50 %, il est essentiellement agricole. Godim, avec une superficie de 2,0 km2, se localise en zone semi aride, il est particulirement agricole et sa pente moyenne est de 32 %. Pour ces trois bassins versants, les coulements de crue lexutoire ont t mesurs et chantillonns de 2004 2009. Le bassin versant de Longueira a fait lobjet dun suivi plus pouss, notamment en termes de frquence dchantillonnage et de suivi des coulements hors crue. Sur chaque chantillon nous avons procd la dtermination de la concentration des matires en suspension ainsi qu lanalyse des lments majeurs. Les rsultats obtenus montrent que lrosion mcanique dans les 3 bassins versants est caractrise par une forte variabilit spatiale et temporelle. Sur la priode 2005-2009, le bilan moyen annuel pour les bassins versants de Longueira, Grande et Godim est de : 4266, 157 et 10,1 t.km2.an-1 respectivement. La saison humide 2006 a t la plus rosive pour lensemble des trois bassins versants et particulirement dans Longueira avec 2 crues exceptionnelles qui ont gnr une concentration moyenne de matires en suspension suprieure 100 g/l. En revanche, les saisons 2005 et 2008 ont t dans lensemble peu rosives car les concentrations moyennes ne dpassrent pas 20 g/l. Par ailleurs, il ny a pas eu de lames deau coules pour les saisons 2005 et 2007 pour le bassin de Godim. Sur le bassin de Longueira, ltude des phnomnes dhystrsis permet de caractriser chaque crue et de montrer que lvolution temporelle des exportations de matires en suspension au cours de la saison est fortement influence par les activits agricoles. En effet, la premire crue provoque lexportation massive des sdiments disponibles et localiss dans le lit du cours deau. En consquence, la seconde est moins exportatrice de sdiments. Un mois aprs les premires pluies, les activits de sarclage diminuent la densit du couvert vgtal et destructurent la partie superficielle des sols, ce qui provoque nouveau une trs forte exportation de sdiments lors de la troisime crue. Les rsultats de lrosion chimique sur le bassin de Longueira indiquent que le taux drosion chimique moyen slve 45 t.km2.an-1 avec une forte variabilit temporelle. En effet, les saisons les plus humides de 2006 et 2007 sont les plus exportatrices de matires en solution, alors que 2005 a eu une faible exportation. Lutilisation du modle de mlanges EMMA (End-Members Mixing Analysis) montre que les coulements hypodermique et profond, qui alimentent le cours deau en lments dissous, sont les principaux facteurs de lrosion chimique. On montre ainsi que les coulements hors crue sont lorigine de plus de 90% des flux drosion chimique. Lcoulement superficiel, qui contribue environ 70 % du dbit du cours deau en crue, constitue un facteur de premier plan de lrosion mcanique des sols.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Aplicacin en entorno web para facilitar la planificacin, control y gestin de operaciones logsticas de descarga en un almacn regulador que gestione diferentes clientes con varios orgenes y destinos. Permite el acceso concurrente de varios usuarios previamente autorizados con diferentes niveles de acceso a datos y actualizaciones. Su utilizacin y actualizacin de los datos permite mantener un control on-line de la actividad y dar visibilidad a los clientes. Los datos almacenados se convierten en una fuente nica, compartida y exportable para posteriores usos en anlisis de datos y procesos de mejora. Incorpora informes de actividad y de indicadores de calidad.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball savalua la idonetat dun nou espectrofotmetre NIR en miniatura per ser emprat com eina danlisis de productes farmacutics. Lavaluaci es presenta en tres tipus dassaigs: (1) anlisi i comparaci dels nivells de senyal i soroll de la resposta instrumental, (2) la identificaci de matries primes mitjanant la construcci de biblioteques espectrals i (3) la quantificaci dingredient actiu en una formulaci farmacutica mitjanant models de calibratge multivariables. Els resultats obtinguts amb aquest instrument sn comparables amb els obtinguts fent servir aparells convencionals, demostrant que aquesta nova tecnologia suposa un aven en el control global de processos farmacutics.