Anàlisi de la figura de coordinador/a TIC a deu escoles vallesanes: Funcions, formació i perfil

La present recerca és un estudi de cas de la figura del coordinador/a TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) centrant-se en aspectes referents a les funcions, la formació i el perfil. El constant avenç tecnològic en la societat també inclou el món educatiu i això crea la necessitat de tenir una figura dinamitzadora de les TIC dins l’escola, un punt de referència. Amb l’objectiu d’aconseguir conèixer aquesta figura es dissenya i s’aplica un qüestionari amb el qual s’obtindrà informació d’aquesta figura tractant temes que van tant dels esmentats anteriorment com de la comissió TAC o dels recursos TIC que disposen. Per poder obtenir aquesta informació es compta amb la participació de deu escoles vallesanes. Els resultats mostren que el tipus de funció que més realitza són les Tècniques mentre que les de Lideratge són les que menys. Mostren també com la formació que es demana és tècnica i pedagògica i que el perfil dels coordinadors/es TIC és bastant divers. En conclusió, es pot dir que la figura del coordinador/a TIC de centre és un punt clau dins l’escola ja que ajuda a la inclusió digital, entre d’altres aspectes, però encara és una figura molt ambigua.

La formació en pràctica reflexiva i els equips directius dels centres

La pràctica reflexiva esdevé un mitjà fonamental per transformar la pràctica educativa. Si la formació del professorat és únicament transmissiva de coneixements, l'impacte sobre la pràctica arriba a ser escàs. És en el moment que l'ensenyant reflexiona sobre la seva manera de fer quan s'afavoreix la millora dels aprenentatges de l'alumnat i, en conseqüència, la millora dels resultats del centre. Els equips directius ho poden facilitar mitjançant la implementació d’un marc organitzatiu adequat

La Relació intercultural: la formació dels estudiants d'infermeria

Les migracions internacionals de les últimes dècades han generat una gran transformació social, tant a nivell global com local. Les societats del segle XXI són multiculturals, cosmopolites i diverses però també desiguals, generen segregació, exclusió social i neguen qualsevol alteritat i el reconeixement de “l’altre”. La societat multicultural és una realitat que hem de definir en tots els seus àmbits, principalment en el polític, i també com es concreta en la vida quotidiana. Una de les qüestions fonamentals de la Universitat és la implicació i articulació dels seus estudis amb la societat. La Universitat, centre vital de la producció de sabers i coneixements, ha d’avançar en paral·lel a la societat però també ha ser capaç de preparar als seus estudiants perquè puguin transformar-la. Totes les institucions han d’involucrar-se i en aquest sentit la Universitat juga un paper preponderant en la formació de ciutadans i ciutadanes. La pràctica infermera es basa en l’exercici de cuidar. L’acció de cuidar és una constant universal amb models o patrons particulars, actualment, en interacció. En l’exercici de la professió infermera, en la relació que establim amb les persones d’orígens culturals diversos, la situació de partida és habitualment de distància y diferenciació entre “nosaltres” i els “altres”. Establim la comunicació a partir dels nostres codis culturals i de les imatges preconstruides de “l’altre”, actuant amb desconfiança i fent en moltes ocasions una interpretació errònia. Els estudis universitaris d’Infermeria tenen com objectiu formar a professionals capaços de proporcionar cures holístiques a les persones i a la comunitat. Les Escoles d’Infermeria, entre altres competències, han de formar als seus estudiants perquè siguin capaços de conèixer la diversitat del nostre entorn social, analitzar els principals problemes socio-culturals que s’articulen en ella, integrar valors i actituds positives cap a la diferència i adoptar la pluralitat como forma de convivència i enriquiment personal

Parlar i escriure per aprendre Ciències Socials : les competències lingüístiques i la formació democràtica dels joves. 'Hablar y escribir para aprender Ciencias Sociales : las competencias lingüísticas y la formación democrática de los jóvenes'.

Resumen tomado de la publicación. Incluye gráficas y algunos textos interpretativos de los alumnos. Artículo basado en la investigación recogida en: CASAS, M. (coord.), BARCELÓ, V., BOSCH, D., CANALS, R., DOMÈNECH, A., FREIXENET, D., GONZÀLEZ, N. I ORIOL, M. Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials. Col.lecció Premi de Pedagogia. Rosa Sensat. Barcelona, julio de 2005

Fomentant la pràctica reflexiva col.lectiva en els centres educatius : cap a un nou paradigma de l'assessorament a centre. 'Fomentando la práctica reflexiva colectiva en los centros educativos : hacia un nuevo paradigma de asesoramiento a centro'.

Resumen tomado del autor. Incluye anexos sobre dinamización de procesos de mejora y concreción de objetivos compartidos en los centros

Centre Amèrica i l'huracà Mitch. 'Centroamérica y el huracán Mitch'.

Se ahonda en la vida en Guatemala antes y después del huracán Mitch para reflexionar sobre la cooperación internacional, la solidaridad, las diferencias de vida entre el primer y el tercer mundo. También se ahonda en el fenómeno atmosférico de los huracanes. Se acompaña de ejercicios y lecturas desde los ojos de un niño.

Sobreviure a la natura : una experi??ncia d'un cr??dit de s??ntesi al centre d'educaci??. 'Sobrevivir en la naturaleza : una experiencia de un cr??dito de s??ntesis en el centro de educaci??n'

Resumen de las autoras en catal??n

Gaud?? Centre Reus : una experi??ncia genial. 'Gaud?? Centre Reus : una experiencia genial'

Resumen tomado de la publicaci??n

Centre de recursos intercultural del Programa d'Educació Compensatòria La Pau. 'Centro de recursos intercultural del Programa de Educación Compensatoria La Paz'.

Documento incluído en el volumen 'Experiències d'Innovació Educativa. Acció Tutorial i Formació'. El proyecto trata de dar a conocer un centro de recursos donde se estan generando herramientas y actividades para profesionales de la enseñanza y otras personas interesadas en la educación intercultural. El objetivo es llegar a crear un centro receptor y de intercambio de documentación de la diversidad socio-cultural, creando un grupo de trabajo de investigación-acción para recoger las nuevas necesidades y que reflexione propuestas y material. El material didáctico y de archivo que se encuentra en el Centro se agrupa en: instrumentales, educación en valores, biblioteca, documentación de archivo, videoteca y materiales interculturales.

Orientació per a la recerca d'ocupació en la Formació Ocupacional als centres penitenciaris. 'Orientación para la búsqueda de ocupación en la Formación Ocupacional en los centros penitenciarios'.

Valorar el Programa d'Orientació per a la Recerca d'Ocupació (PORO) integrado en el currículum de los cursos de formación ocupacional que se llevan a cabo en los centros penitenciarios de Catalunya, con el objetivo de mejorar el nivel de inserción laboral de los internos. Internos que realizan los cursos de formación ocupacional en el Centre Penitenciari Ponent (Lleida). Desarrolla un marco teórico sobre la delincuencia, la reinserción social y laboral y el tratamiento penitenciario. Evalúa el PORO. Desarrolla las conclusiones y evalúa la investigación. Grupo control y grupo experimental. Modelo CIPP de Stufflebeam. La aplicación del programa PORO por parte de los profesores es viable porque aporta dos ventajas importantes: 1. La orientación no se lleva a través de un solo asesor, lo que aumenta las posibilidades de aplicación; 2. A medida que los internos asumen el módulo de orientación como parte del currículum de los cursos de formación ocupacional, su participación y actitud són más positivas.

An??lisis del modelo de formaci??n del profesorado

El objetivo de esta investigaci??n ha sido ofrecer una primera aproximaci??n a las Escuelas Universitarias de Magisterio (EUM), analizando y valorando el tipo de formaci??n que proporcionan a los futuros profesores de EGB tal valoraci??n se realizar?? contrastando la realidad con un modelo pedag??gico ideal. Para la elecci??n de la muestra de alumnos se seleccionaron previamente 22 centros. De cada centro se eligieron aleatoriamente 30 alumnos de tercer curso de varias especialidades. La elecci??n de la muestra de profesores se hizo aleatoriamente constituyendo estratos seg??n sexo, capital de provincia y resto de provincia, etc. El n??mero final de profesores fue de 498 sujetos. La recogida de datos se ha realizado fundamentalmente a trav??s de encuestas aplicadas a alumnos de las EUM a punto de recibir su titulaci??n y a profesores de EGB en ejercicio. En las encuestas se recababa informaci??n sobre los siguientes aspectos: metodolog??a de ense??anza-aprendizaje, principios del aprendizaje did??ctico, relaciones profesor-alumnos, formaci??n psicopedag??gica del futuro profesor y pr??cticas de ense??anza. Cuestionario para alumnos de EUM elaborado ad hoc. Cuestionario para profesores de EGB elaborado ad-hoc. Datos estad??sticos del MEC sobre los alumnos de las EUM y sobre los profesores de las mismas. A??o 1974-75. Porcentajes. Referente a los contenidos impartidos se detecta en el curr??culo la carencia de una asignatura en el plan de estudios que agregue los conocimientos sobre la teor??a y pr??ctica del curr??culum escolar, los m??todos de ense??anza, etc. Tambi??n se echa en falta una disciplina de did??ctica que se centre en el proceso de ense??anza-aprendizaje, sus variables, su din??mica y su instrumentaci??n t??cnica. Respecto a las pr??cticas profesionales, se detecta que se descuida enormemente su programaci??n y, cuando existen, no se da verdadero apoyo durante su realizaci??n. Las EUM definen un subsistema pedag??gico muy coherente con el conjunto del Sistema Educativo general, es decir, dan un tipo de Formaci??n Profesional no acorde con las necesidades existentes sino en concordancia con lo que el sistema es. El cambio de las mismas deber??a emprenderse en tres frentes: a.- Reforma del curr??culo; b.- Reforma de los m??todos; c.- Cambio en el sistema de pr??cticas profesionales.

El desenvolupament de la formació professional a les Illes Balears. Els centres integrats de formació professional.

Este artículo presenta una panorámica del nacimiento de los centros integrados en las Islas Baleares e incorpora algunas características sobre su diseño y filosofía. Además de una introducción a la cuestión, se recojen las principales razones para poner en marcha una red de centros integrados en las Islas Baleares, la metodología utilizada por llevar a término el diseño de un centro integrado y el producto final. Finalmente, indicamos algunos apuntes sobre el diseño y la elaboración del proyecto funcional, que es el instrumento fundamental para el funcionamiento de los centros integrados. Todo el material ha sido elaborado bajo la dirección del Instituto de Calificaciones de las Islas Baleares a petición de varias administraciones.

El paper de la mestra assessora a un centre d???infantil i prim??ria

Es descriu la figura de la mestra assessora, creada al CEIP Margalida Florit de Ciutadella. La mestra assessora t?? una visi?? transversal del projecte d'escola i s'encarrega d???assessorar, guiar i animar el projecte d???aula durant tot el seu proc??s mitjan??ant reunions peri??diques amb la resta de l???equip educatiu. En primer lloc, es fa una breu contextualitzaci?? del centre i es comenta el tipus de model educatiu que necessita. Seguidament, s???exposen les principals funcions que corresponen al perfil professional de la mestra assessora. Finalment, es comenten els aspectes positius a l???hora de comptar amb aquesta figura professional dins del centre educatiu.

Detecció de necessitats de formació permanent.

La informació que es presenta és el resultat d'un procés de detecció de necessitats que ha realitzat la Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat mitjançant el Servei de Formació del Professorat (SFPP), la xarxa de CEP i la participació de les diferents direccions generals de la Conselleria d'Educació i Cultura. L'objecte d'aquest informe és fer conèixer les necessitats de formació detectades pels propis docents en actiu, relacionades amb les seves tasques professionals, tant a nivell individual com a nivell de centre, així com les necessitats que ha observat la pròpia administració educativa, derivades també de les seves prioritats i línies d'actuació.

Can Castells-Centre d'Art : les arts visuals com a experi??ncia i aprenentatge vitals

Resumen basado en el de la publicaci??n