Viure en un catell de la frontera : passeig virtual pels segles XI i XII. 'Vivir en un castillo de la frontera : paseo virtual por los siglos XI y XII'.

Este cd-rom presenta la reconstrucción virtual del castillo de Mur (Pallars Jussà). Mientras se pasea por su interior se puede ir encontrando información histórica a diferentes niveles y sobre temas muy diversos.

La catedral i Girona: l' entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI

Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l'església martirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d'una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l'últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s'accelerà amb la construcció d'una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la 'seva ciutat'

Història urbana: la primera expansió meridional (segles XI i XII)

Sobre la modificació de l'estructura urbana de la ciutat de Girona als segles XI i XII

Hermenêutica existencial em Agostinho de Hipona e Martin Heidegger

The thesis presents interpretations of Augustine of Hippo with regard to the first three chapters of genesis, the first book of the Bible. These interpretation are found in the works Literal Commentary on Genesis, concerning Genesis Against the Manicheans, Literal Commentary on Genesis, Unfinished, Books Xi-XIII of the Confessions, as well a brief exposition in Books XI-XIV of the City of God. Exposition of these Augustinian Commentaries seeks to demonstrate various interpretations made by author in one group of texts revealing a hermeneutics centered in the interpreter and not in established interpretive rules. In sequence there is described succinctly the evolution of textual hermeneutics during the modern period up to the reflections conducted by Martin Heidegger in the first half of the twenties. Based in Heidegger s existential commentaries on the Pauline Epistles (Galatians and I-II Thessalonians) and on the tenth Book of the Confessions, there is shown a return to a interpreter-based hermeneutics, such as practiced by Augustine. The concern manifested by Heidegger with regard to given bases foundations, existent in Dasein, foundations which can influence self-comprehension, constitute themselves in possibilities of explication as much for Augustinian interpretive variations, as for the existential approach applied by Heidegger to the Pauline epistles and Augustine s text

I tre libri di salmi vespertini a otto voci (opp. I, VII e XI) di Giovanni Paolo Colonna

Le tre raccolte di salmi da vespro a otto voci nello stile pieno di Giovanni Paolo Colonna (Bologna 1637-1695), pubblicate rispettivamente nel 1681, nel 1686 e nel 1694 (opp.I, VII e XI), costituiscono un oggetto di studio privilegiato nell’ambito della ricca produzione a stampa dell’autore: in primo luogo, esse ebbero ampia e favorevole recezione, come testimoniano la diffusione degli esemplari, le ristampe, le copie manoscritte ricavate dalle edizioni; in secondo luogo, la fortuna postuma del compositore fu legata in buona parte alla sua musica sacra a doppio coro e, in particolare, al favore riscosso dai suoi libri di salmi; infine, l’analisi delle tre raccolte consente di confrontare le risorse tecniche e stilistiche messe in opera da Colonna in composizioni afferenti a uno stesso genere ma risalenti a periodi diversi. La dissertazione è articolata in tre parti: nella prima sono presi in esame gli ordinamenti liturgici secenteschi relativi alla celebrazione dei vespri, onde illustrare la cornice rituale alla quale i salmi di Colonna erano destinati, e si passano in rassegna alcune definizioni di stile pieno e di contrappunto a otto voci desunte dalla trattatistica coeva. La seconda parte è dedicata alla lettura storico-critica delle opp. I, VII e XI nel contesto generale della produzione dell’autore. La terza parte contiene l’edizione integrale dell’opera VII e XI, nonché una scelta di brani tratti dall’op. I.

Genesis 31, 39-40 und anderes : Herrn Professor Dr. I. Heinemann, dem Sechzigjährigen, in Freundschaft und Verehrung gewidmet

Harry Torczyner

La Sonnambula. Act I. Scene XI. : Elvino: Al nuovo amante, sconoseente t'abbandono. Amina: Oh crudo istante! Deh mudite io rea von sono. ; Elvino: I abandon thee ungrateful, to thy new lover. Amina: Oh, cruel moment! I am not guilty.

Signatur des Originals: S 36/G03300

Molecular dynamics of MHC genesis unraveled by sequence analysis of the 1,796,938-bp HLA class I region

The intensely studied MHC has become the paradigm for understanding the architectural evolution of vertebrate multigene families. The 4-Mb human MHC (also known as the HLA complex) encodes genes critically involved in the immune response, graft rejection, and disease susceptibility. Here we report the continuous 1,796,938-bp genomic sequence of the HLA class I region, linking genes between MICB and HLA-F. A total of 127 genes or potentially coding sequences were recognized within the analyzed sequence, establishing a high gene density of one per every 14.1 kb. The identification of 758 microsatellite provides tools for high-resolution mapping of HLA class I-associated disease genes. Most importantly, we establish that the repeated duplication and subsequent diversification of a minimal building block, MIC-HCGIX-3.8–1-P5-HCGIV-HLA class I-HCGII, engendered the present-day MHC. That the currently nonessential HLA-F and MICE genes have acted as progenitors to today’s immune-competent HLA-ABC and MICA/B genes provides experimental evidence for evolution by “birth and death,” which has general relevance to our understanding of the evolutionary forces driving vertebrate multigene families.

Subjectivació i interferència en l'evolució semàntica i en l'inici de la gramaticalització de "jaquir" (segles XI-XII)

Estudiem en aquest article els primers passos en l'evolució semàntica i en la gramaticalització del verb "jaquir". Aquest germanisme pertany a un estrat lèxic del català que va començar a fer-se menys usual a la darreria del segle XV, desplaçat per altres sinònims, en aquest cas lleixar-deixar. La recerca es fonamenta en un corpus de documentació en llatí i en català dels segles XI i XII. L'objectiu és descriure la gènesi dels significats que ja apareixen ben establits durant el període literari. Seguim un enfocament metodològic d'orientació cognitivista (estudi de la subjectivació i de la inferència com a mecanismes del canvi semàntic).

I Jornadas Internacionales de Arqueología Al-Andalus. Califato y taifas (ss. X-XI). MARQ (23-25 octubre 2013, Alicante y Denia)

Durante los días 23 a 25 de octubre de 2013 se celebraron en Alicante y Denia, las I Jornadas Internacionales de Arqueología: Al-Andalus. Califato y taifas (ss. X-XI), organizadas por el Museo Arqueológico de Alicante-MARQ, con la colaboración del Ayuntamiento de Denia y de la Universidad de Alicante. Esta iniciativa de Rafael Azuar reunió un amplio grupo de investigadores veteranos y noveles en torno a la problemática de uno de los periodos más señeros de la historia de al-Andalus: el Califato y las Taifas. La convocatoria nació al albur de la próxima conmemoración del milenario de la conquista de las Baleares y la isla de Cerdeña por Muyahid, señor de la Taifa de Denia, en el año 2015; se pretendía de esta forma prestar atención al contexto en el que se produjo la expansión de Denia por el Mediterráneo, al tiempo que se actualizaban las nuevas perspectivas arqueológicas sobre el periodo.