La gestació de l'estil arquitectònic carmelità: les primeres disposicions dels descalços respecte a la construcció dels seus convents

Al final del segle XVI es produeix a Espanya una enorme expansió dels ordres religiosos reformats, la qual cosa tindrà com conseqüència a l'establiment en la majoria de ciutats espanyoles d'alguna d'aquestes comunitats. Un dels ordres que protagonitzen aquest fenomen d'expansió és el de carmelites descalços, que justament en aquests anys (darrer quart del segle) porta a terme les seves primeres fundacions. Aquest article analitza les directrius a partir de les quals són erigits els monestirs descalços o les primeres normatives aplicades a la tipologia dels seus convents i de les esglésies.

Programa Leibniz: millora dels serveis bibliotecaris de la UPC

Postprint (published version)

Comparació dels resultats obtinguts en la incorporació de l'ACME, en dues assignatures de química de primer curs de dos estudis: Química i Ciències Ambientals, a la Universitat de Girona

En aquest treball es volen avaluar els resultats obtinguts en la implantació de l’avaluació continuada i particularment de l’eina informàtica ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament) en dues assignatures de química de primer curs corresponents als estudis de Química i Ciències Ambientals de la UdG. A nivell d’impacte en les qualificacions obtingudes pels estudiants, s’observa un augment de la nota final entre 0,6 i 1 punt respecte a la qualificació obtinguda en l’examen final, per les dues assignatures. L’ACME permet treballar algunes competències, principalment la capacitat de resolució de problemes, competència que apareix en el disseny de les dues assignatures de Química. També permet desenvolupar altres competències com ara la capacitat de planificació i organització. Addicionalment, l’ACME és un bon sistema per l’autoavaluació del propi aprenentatge, que en definitiva és el que es persegueix amb el sistema d’avaluació continuada

Anàlisi cronològic de la pesca artesanal al port de Palamós per a una proposta de reserva

Segons els coneixements i l’ experiència dels pescadors d’ arts menors de la Confraria de Palamós, s’ ha observat una dràstica davallada d’ algunes de les espècies d’ interès pesquer més representatives. La proposta d’ aquest sector es basa en declarar tota una zona d’ interès pesquer artesanal a l’ entorn de les Illes Formigues com a Reserva Marina d’ Interès Pesquer. Aquest projecte pretén esbrinar l’ evolució de la pesca artesanal al port de Palamós en el últims sis anys mitjançant l’ anàlisi cronològica a través del buidatge dels fulls de subhasta proporcionats per la Confraria de Palamós. En base els resultats obtinguts s’ ha fet una valoració de la situació actual que servirà com a punt de partida per al seguiment amb posterioritat. Finalment s’ han elaborat unes primeres propostes de gestió de cares a la possible futura creació de la reserva

Estudi de l'evolució dels nivells d'immissió dels contaminant emesos per la incineradora de Campdorà (Girona)

L’ objectiu principal d’ aquest treball és l’ anàlisi de l’ evolució de l’ impacte ambiental produït per l’ emissió de gasos contaminants procedents de la incineradora de Campdorà (Girona). Els gasos contaminants objecte d’ estudi són: partícules de suspensió totals, clorur d’ hidrogen, diòxid de nitrogen, monòxid de carboni i diòxid de sofre. S’ ha realitzat la simulació de la dispersió atmosfèrica dels contaminants emesos per la incineradora de Campdorà mitjançant el programa informàtic ISC-AERMOD View. Com a resultat, s’ obtenen una sèrie de mapes de concentració on es mostren els diferents nivells d’ immissió detectats en la zona objecte d’ estudi. Els resultats mostren com la incorporació de noves tecnologies i tractaments de gasos en la incineradora de Campdorà han representat una reducció dels nivells d’ immissió de la zona, millorant la qualitat de l’ aire i disminuint l’ impacte ambiental que produeixen les emissions contaminants

L'Evolució dels enfocaments metodològics en la geografia rural catalana, 1940- 1984

L’article pretén estudiar la introducció dels nous enfocaments metodològics en la geografia catalana en el període 1940-1984, tot estudiant la geografia rural. L’autor s’ha centrat en l’estudi de 19 tesi doctorals què estudien la geografia rural parcial o totalment

Les Competències professionals dels mestres des de la didàctica de les ciències socials: continuïtats, canvis i perspectives de futur

En els propers cinc anys es configura un nou panorama en la formació inicial que cal aprofitar per millorar l’ensenyament-aprenentatge-avaluació de la DCS i vincular-la amb l’educació per a la ciutadania, a més de donar resposta als reptes emergents d’una societat del segle XXI. Considerem que les decisions que s’han de prendre han de tenir en compte l’experiència acumulada al llarg dels anys. Per aquest motiu, plantegem una reflexió basada en els canvis i les continuïtats que ha anat tenint la DCS en la formació dels mestres, amb la finalitat d’orientar la presa de decisions futures

La formació del professorat i la millora de la pràctica educativa : apunts sobre el Pla de Formació dels propers quatre anys. 'La formación del profesorado y la mejora de la práctica educativa : apuntes sobre el Plan de Formación de los próximos cuatro años'.

Después de quince años de actividades, cabe plantearse hacia dónde debe proseguir la tarea de formación permanente del profesorado. Desde la Dirección General de Ordenación e Innovación, de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear, se ha elaborado un plan para los próximos cuatro años en el que se pretende que la formación permanente del profesorado se configure como una herramienta para la mejora de la calidad educativa, en cuanto el profesorado es el principal agente para que tal mejora sea posible. La práctica educativa es una tarea compleja que demanda la adecuación a situaciones cambiantes, la mayor parte de las veces imposibles de predecir. Poder afrontar adecuadamente esta práctica, ser capaz de ayudar al alumnado a aprender desde su individualidad y como miembro de un grupo, requiere de un profesorado sólidamente preparado tanto científica como didácticamente, capaz de reflexionar sobre su tarea, con disposición constante a mejorarla, un profesorado dispuesto, en definitiva, a no dejar nunca de aprender. De acuerdo con este modelo de profesorado se ha optado por un programa de formación contextualizada en la práctica profesional, que combina teoría y práctica, con estrategias formativas diversificadas, que equilibra obligatoriedad y voluntariedad, y que al mismo tiempo es descentralizado y universal. Se recogen las tipologías específicas de formación así como la evaluación del plan.

Evolució dels interessos professionals, de la utilitat sociolaboral i de la satisfacció amb els estudis dels alumnes de Psicopedagogia. 'Evolución de los intereses profesionales, de la utilidad sociolaboral y de la satisfacción con los estudios de los alumnos de Psicopedagogía'.

Resumen tomado de la publicación

Reflexions entorn dels ajuntaments, l'educació, la formació i els seus professionals. 'Reflexiones acerca de los ayuntamientos, la educación, la formación y sus profesionales'.

Se analiza la intervención educativa municipal en el marco de las Islas Baleares. Las características que definen la intervención educativa municipal en España se explican en el marco de la historia de las relaciones entre municipios y educación y de la reciente historia política y social españolas, así como en la evolución que se ha producido en las últimas décadas de los conceptos y prácticas educativas. El análisis de la intervención educativa municipal en Baleares evidencia cuatro aspectos fundamentales: su realidad y especificidad, su diversidad, su novedad y el progresivo proceso de crecimiento. Realidad o especificidad porque la inmensa mayoría de ayuntamientos hacen o apoyan algún tipo de acción educativa y porque sus contenidos configuran un tipo de actuación específica de los Ayuntamientos. Diversidad por los diversos modelos que se dan en cada una de las áreas analizadas, y especialmente al analizar la intervención globalmente, relacionado con los diferentes tipos de municipios. Novedad porque la práctica totalidad de las actuaciones se inician a partir de las elecciones municipales de 1979 y, preferentemente, a partir de las de 1983. Y progresivo proceso de crecimiento por el incremento tanto del número de ayuntamientos que intervienen como de la intervención en el seno de las diversas áreas y del número de las áreas de actuación. Se concluye presentando las perspectivas de futuro.

Una visió de la gent gran des de la perspectiva dels indicadors socials : comparativa autonòmica, nacional i europea. 'Una visión de las personas mayores desde la perspectiva de los indicadores sociales : comparativa autonómica, nacional y europea'.

Resumen tomado parcialmente del autor

La llei de serveis socials i la garantia dels drets socials positius. 'La ley de servicios sociales y la garantía de los derechos sociales positivos'.

Resumen tomado de la publicación

La problemàtica de l'adaptació dels llibres de text. 'La problemática de la adaptación de los libros de texto'.

Partiendo de la diversidad de efectos que se dan sobre una lengua propia cuando en este territorio se ha impuesto otra, se analiza la situación de la lengua catalana. Para conseguir la normalidad lingüística, tiene que desaparecer la imposición de la otra lengua y debe intensificarse la interrelación entre los ciudadanos de toda el área lingüística. Se destaca la importancia de la escuela como factor de cohesión lingüística, y la adecuación de los libros de texto a los currículums vigentes en el sistema educativo de las Islas Baleares, respetando las modalidades insulares de la lengua catalana. Para esta adaptación de los libros de texto existen diferentes vías, como la de substitución y la de la coincidencia.

La formació sobre les competències bàsiques a través dels Projectes d´Innovació Pedagògica. 'La formación sobre las competencias básicas a través de los Proyectos de Innovación Pedagógica'.

Resumen tomado del autor

Implantació de la mediació escolar a l´IES Pau Casesnoves d´Inca. Una experiència de prevenció i de gestió positiva dels conflictes. 'Implantación de la mediación escolar en el IES Pau Casesnoves de Inca. Una experiencia de prevención y de gestión positiva de los conflictos'.

Resumen tomado de la publicación