1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte es basa en lobtenci de filtres passa banda mitjanant acobladors ressonants en lordre dels GHz, amb un ampla de banda fraccional del 30%. En un primer disseny es presentar lestudi del coeficient dacoblament entre partcules ressonants i tot seguit sintroduir una capacitat interdigital per a augmentar lacoblament. Mitjanant el nou disseny es demostrar que es pot arribar a resultats ptims tant en simulacions com a lhora de fabricar el dispositiu.
Resumo:
Aquest text s la ponncia que va presentar l'autora com a conferenciant convidada al Segon Congrs Mundial de Cincies de l'Esport que es va celebrar a Barcelona l'octubre del 1991. Tamb forma part de la collecci de documents de treball del Centre d'Estudis Olmpics.
Resumo:
El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 23 de maig de 2006, el Decret 226/2006, que declara diferents municipis zones de protecci especial i estableix que sha delaborar el pla dactuaci per millorar la qualitat de laire. El departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat una memria en relaci al projecte de Decret per a la declaraci de les zones de protecci especial pels contaminants dixid de nitrogen i partcules en suspensi inferior a 10 micres. Aquest projecte per sha enfocat a avaluar limpacte de contaminants que no estan esmentats en la memria elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat en relaci al projecte del Decret 226/2006 i shan considerat igual dimportants els precursors de la pluja cida, de lefecte hivernacle i de lsmog fotoqumic (CO2, NO, NO2, SO2, O3). Per tant el treball pretn la comparativa daquests contaminants que no entren dins aquest decret per a dues zones en dos anys consecutius 2005 i 2006. La zona 1 (Barcelona), que s la ms problemtica, i la zona 2, que s la que pertoca a lAjuntament de Granollers. Es van agafar el municipi de Granollers ja que es un projecte vinculat a lAjuntament daquest municipi i un municipi amb caracterstiques semblants a Granollers per situat en la zona 1, Zona de Barcelona, per fer la comparativa.
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte s realitzar un recorregut pel cicle de vida del pneumtic, des de la seva fabricaci fins al final de la seva vida til i conixer a partir daqu, la problemtica mediambiental que suposa un pneumtic fora ds com a residu, a travs de: lanlisi de les diferents vies de gesti existents; el seguiment del que comporta autoritzar-se com a gestor de residus; el disseny constructiu duna planta de tractament de PFU, incloent lavaluaci econmica de la posada en marxa de la planta i lanlisi dimpacte ambiental.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura de Campus Esport, Olimpisme i Societat del curs 1995/96 i tracta de l'evoluci de la programaci esportiva a la Televisi de Catalunya des de la seva creaci, aix com dels orgens i histria del Canal 33.
Resumo:
Aquest treball es va realitzar per a lassignatura Campus Olimpisme, Esport i Societat durant el curs 1996-97 amb lobjectiu dobrir una pauta de reflexi des dun punt de vista sociolgic el sistema publicitari que afecta el mn de lesport, sense oblidar la presncia dels factors publicitaris i de patrocini que hi conflueixen.
Resumo:
Aquest projecte consisteix a realitzar el disseny i desplegament d'una connexi entre el Port d'Informaci Cientfica (PIC) i el Consell Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) sobre un circuit dedicat amb una velocitat de transferncia de 10 Gbps. En una primera fase el desplegament de la connexi es realitza sobre un circuit dedicat de 1 Gbps. El projecte implica la certificaci dels circuits dedicats de 1 i 10 Gbps i el disseny dels plans d'actuaci que han de permetre la integraci de les noves connexions dins la xarxa i els serveis del PIC.
Resumo:
Aquest projecte presenta una avaluaci de les diferents alternatives d'encaminament per a una NoC amb una topologia mesh 2D. Per tal d'exposar aquestes alternatives s'ha estudiat la composici d'un router implementat amb l'algorisme determinista XY i s'ha adaptat per tal que aquest suports els algorismes parcialment adaptatius West First, North Last i Negative First. Un cop tenim els routers implementats es disposa un estudi dels diferents algorismes i com cadascun d'aquests actuen en front uns mateixos estmuls per tal de crear una comparativa entre ells que ens faciliti una elecci a priori.
Resumo:
Els dominis dactivaci (ADs) de les procarboxipeptidases de la subfamlia A/B sempre han sorprs ja que representen una quarta part del proenzim. Shan realitzat alguns estudis per intentar descobrir-ne alguna possible funci alternativa, per no han estat fructfers. El descobriment de lelevada velocitat de plegament del domini dactivaci de la procarboxipeptidasa A2 humana, (ADA2h), emper, va portar a proposar la possibilitat de que realitzessin una funci dassistncia al plegament del domini enzimtic. Posteriorment, lanlisi del plegament dADA2h a pH baix va revelar la capacitat daquest domini per formar fibres amiloides, a ms de demostrar que un increment de lestabilitat proteica podia prevenir la formaci daquests agregats. La profunda caracteritzaci del plegament dADA2h va fer que aquesta protena fos un bon model amiloidognic, de manera que es van proposar un seguit dexperiments que shan desenvolupat en el present treball per tal de conixer millor aquest procs. Shan dut a terme estudis cintics dagregaci per tal de valorar la contribuci dels diferents aminocids de la seqncia polipeptdica, utilitzant 29 variants puntuals dADA2h. Es va eliminar la contribuci de lestabilitat mitjanant la utilitzaci durea, i per dicrosme circular conjuntament amb un aparell de flux detingut, es van obtenir dues velocitats diferents, v1 i v2, que corresponen a la formaci dun intermediari i a la seva reorganitzaci, respectivament. Experiments complementaris utilitzant espectroscpia dinfraroig (IR) revelaren la reorganitzaci de lestat natiu (en aquest cas) per a donar la forma agregada. Les cintiques dIR van mostrar que ADA2h forma lestructura _ tpica de les fibres amiloides, previ desplegament les seves hlixs-_. Finalment, shan realitzat estudis de biocomputaci per tal desbrinar possibles funcions alternatives dels ADs. Les superposicions estructurals semblen mostrar similaritat dels ADs amb dominis de reconeixement dRNA (RRM). Aquesta hiptesi sha comprovat experimentalment amb ADA4h, mostrant una dbil, per existent, uni a RNA.
Resumo:
Aquest projecte presenta, en primer lloc, un estudi dels protocols de generaci de claus criptogrfiques i autoritats de certificaci distribudes ms destacables desenvolupades fins a l'actualitat. Posteriorment, implementem un protocol, que toleri les errades, de generaci distribuda de claus RSA sense servidor de confiana, orientat a xarxes ad-hoc. El protocol necessita la participació conjunta de n nodes per generar un mdul RSA (N = pq), un exponent d'encriptaci pblic i les particions de l'exponent privat d, seguint un esquema llindar (t, n).
Resumo:
A mesura que els bibliotecaris anaven integrant documents audiovisuals a les seves colleccions i ms endavant documents electrnics, van passar de fer la selecci com una activitat individual a fer-la com una activitat en grup. Els bibliotecaris feien esforos per mantenir-se en el centre del procs de selecci resultant i incorporar-lo a l'organitzaci de la biblioteca. No obstant, amb l'arribada d'Internet i la capacitat de compartir simultniament recursos virtuals, el desenvolupament cooperatiu de la collecci mitjanant acords consorciats es va generalitzar un cop ms. La capacitat dels consorcis de comprar productes a un preu millor que les biblioteques individualment els ha pogut fet molt populars entre els agents finanadors. Tanmateix, com a resultat d'aix ha minvat el paper del bibliotecari responsable de la selecci ("selector"). A mesura que s'accelera la compra de recursos virtuals, especialment a travs dels acords consorciats, desapareixer gradualment l'autonomia de la biblioteca local i les funcions dels bibliotecaris canviaran de manera drstica. Aquesta rpida transformaci s'illustra amb un debat d'OhioLINK i els seus efectes, tant positius com negatius, en una de les biblioteques membres del consorci.
Resumo:
L'objectiu ha estat posar en relaci dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com sn lndia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir daquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. Duna banda tenim les relacions diplomtiques i la seva vessant poltica a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars t a veure amb el creixement de lactivitat econmica amb lndia britnica, especialment en el camp del provement de primeres matries (cot i jute). En aquest sentit, la recuperaci de les relacions econmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomtic el 1957 quan lndia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolena degut a la vinculaci de Nehru amb el govern republic durant la Guerra Civil i la posici de lndia en el cas dEspanya a lONU. Un altre camp dinters per a les relacions bilaterals es centra en la missi de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesutes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intellectualitat espanyola mostra com lndia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus dinters informatiu i pel mn acadmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de lndia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via dintercanvi que es veur trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment dun rgim que destru el teixit intellectual del pas.
Resumo:
L'objectiu d'aquesta recerca s l'estudi de l'evoluci del lmit superior del bosc en la vessant sud dels Pirineus, concretament a l'rea dels Plaus de Bolds-Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobir). S'han usat diferents fonts i metodologies amb cobertures temporals diverses. Per una banda s'ha emprat la pedoantracologia, per tal d'analitzar el carbons incorporats en el sl. Per altra banda, s'ha treballat amb Sistemes d'Informaci Geogrfica; tamb s'han consultat fonts escrites i orals. S'ha dut a terme una anlisi complexa d'aquesta evoluci entesa com el resultat de la interacci entre natura i societat, amb un s essencialment ramader, durant els ltims 6.000 anys.
Resumo:
Alguns joves creadors dels setanta (s. XX) reaccionaren enfront dunes manifestacions culturals que consideraven arnades i dels tpics establerts. Al seu afany de superaci del mimetisme, del realisme literari, del costumisme o del paisatgisme pictric, se sumaren noves maneres dentendre lart, que arribaven principalment de lavantguarda europea. Aquest treball s lestudi de cas dun daquests creadors, Josep Albert. s lanlisi interdisciplinria de la seva obra potica publicada als anys setanta, per tamb de la seva pertinena al collectiu artstic mallorqu Taller Lluntic, encara actiu avui. En la seva obra, la poesia, la pintura, lassaig, la performance..., acaben conformant un tot.
Resumo:
Conferncia inagural de la 11a Setmana de la Cincia celebrada el 2006 al Palau Robert
