Models teòrics i programació d'activitat física en l'envelliment

L’envelliment és un procés personal, multidimensional i de canvi constant que té lloc al llarg de tota la nostra vida. Amb independència de l’existència de malaltia, amb l’edat el nostre organisme experimenta canvis en els diferents sistemes, que suposen el seu deteriorament. L’adquisició d’un estil de vida saludable, és determinant per mantenir un envelliment òptim. L’activitat física esdevé un instrument útil per minimitzar els efectes de la progressiva pèrdua de funcionalitat, fins i tot en persones de més edat i més fràgils. Per aquest motiu, en les persones grans es recomana participar en programes d’activitat física, i la seva pràctica. Per al disseny i desenvolupament d’aquestes pràctiques cal tenir en compte l’estat biològic de la gent gran, les recomanacions de prescripció d'exercici físic, les barreres i factors d’èxit de les intervencions en aquest col·lectiu. A Catalunya, les pràctiques físiques i esportives vinculades a les persones grans han experimentat una ràpida evolució durant els darrers anys, convertint-se en un important instrument a considerar entre els professionals encarregats de les polítiques de salut. Dia a dia augmenta la consciència entre aquest col·lectiu de la importància que té la pràctica d’activitat física en la prevenció de malalties cròniques i l’augment de l’esperança de vida.

Jaime Rodrigo : El salvamento maritimo español necesita implantar el sistema britanico del SOSREP

Entrevista sobre Politica maritima y Gestion de la seguridad maritima. Enseñanzas nauticas. Especial referencia al modelo britanico de Salvamento Maritimo: SOSREP.

Antibiotic prescription in the treatment of odontogenic infection by health professionals: a factor to consensus

Objective: To observe the attitude of dentists and family doctors in prescribing antibiotics for the treatment of dental infections. Study Design: A poll was performed to determine the differences in the prescription of antibiotics for the treatment of odontogenic infection by dentists and family doctors of the primary care department of the Catalan Health Care Service. Results: A hundred polls were distributed among family doctors, and another 100 ones among primary care dentists assigned to the Catalan Health Care Service of the Generalitat de Catalunya. Of the total of questionnaires distributed, 63 were retuned and answered from dentists and 71 from family doctors. Eighty-one percent of dentists included in the opinion poll considered amoxicillin as the first antibiotic choice for the treatment of odontogenic infections, while 73.2% of family doctors preferred the combination of amoxicillin and clavulanic acid. With regard to antibiotics of choice in patients allergic to penicillin, 67.7% of family doctors preferred macrolides (25.4% opted for clarithromycin, 25.4% for erythromycin and 16.9% for spiramycin). However, clindamycin was the antibiotic most frequently prescribed by dentists (66.7%), followed by erythromycin (28.6%). Conclusions: The results of this study show a large discrepancy in the criteria for the treatment of odontogenic infections on the part of leading professionals involved in the management of this condition. Although the most common prescription involved beta-lactam antibiotics in both groups, several significant differences have been detected with regard to the second antibiotic choice

Análisis de un input de las clases de economía pública: El nivel de cultura fiscal de los alumnos

El objetivo de este artículo es doble. Por un lado, cuantificar el nivel de cultura fiscal de los alumnos de Administración y Dirección de Empresas y de Economía antes de empezar a cursar asignaturas específicas de economía del sector público y de fiscalidad. Y, por otro lado, analizar los posibles factores determinantes de dicho nivel de cultura fiscal. Al tratarse de alumnos de segundo ciclo, éstos ya deberían conocer el funcionamiento de una economía de mercado y el papel que juega el sector público, lo que les debería comportar un mayor interés y una mayor motivación. La idea surgió del convencimiento de los profesores de que saber cuál es el nivel de conocimiento previo sobre cuestiones fiscales que tienen los estudiantes que van a cursar asignaturas de contenido fiscal es un input importante a considerar en el planteamiento de la docencia, puesto que permite mejorar el funcionamiento del curso, motivar el estudio de las asignaturas y mejorar los resultados.

Análisis de un input de las clases de economía pública: El nivel de cultura fiscal de los alumnos

El objetivo de este artículo es doble. Por un lado, cuantificar el nivel de cultura fiscal de los alumnos de Administración y Dirección de Empresas y de Economía antes de empezar a cursar asignaturas específicas de economía del sector público y de fiscalidad. Y, por otro lado, analizar los posibles factores determinantes de dicho nivel de cultura fiscal. Al tratarse de alumnos de segundo ciclo, éstos ya deberían conocer el funcionamiento de una economía de mercado y el papel que juega el sector público, lo que les debería comportar un mayor interés y una mayor motivación. La idea surgió del convencimiento de los profesores de que saber cuál es el nivel de conocimiento previo sobre cuestiones fiscales que tienen los estudiantes que van a cursar asignaturas de contenido fiscal es un input importante a considerar en el planteamiento de la docencia, puesto que permite mejorar el funcionamiento del curso, motivar el estudio de las asignaturas y mejorar los resultados.

Effectiveness of a drug dosing service provided by community pharmacists in polymedicated elderly patients with renal impairment a comparative study

Background: Drug dosing errors are common in renal-impaired patients. Appropriate dosing adjustment and drug selection is important to ensure patients" safety and to avoid adverse drug effects and poor outcomes. There are few studies on this issue in community pharmacies. The aims of this study were, firstly, to determine the prevalence of dosing inadequacy as a consequence of renal impairment in patients over 65 taking 3 or more drug products who were being attended in community pharmacies and, secondly, to evaluate the effectiveness of the community pharmacist"s intervention in improving dosing inadequacy in these patients when compared with usual care. Methods: The study was carried out in 40 Spanish community pharmacies. The study had two phases: the first, with an observational, multicentre, cross sectional design, served to determine the dosing inadequacy, the drug-related problems per patient and to obtain the control group. The second phase, with a controlled study with historical control group, was the intervention phase. When dosing adjustments were needed, the pharmacists made recommendations to the physicians. A comparison was made between the control and the intervention group regarding the prevalence of drug dosing inadequacy and the mean number of drug-related problems per patient. Results: The mean of the prevalence of drug dosing inadequacy was 17.5% [95% CI 14.6-21.5] in phase 1 and 15.5% [95% CI 14.5-16.6] in phase 2. The mean number of drug-related problems per patient was 0.7 [95% CI 0.5-0.8] in phase 1 and 0.50 [95% CI 0.4-0.6] in phase 2. The difference in the prevalence of dosing inadequacy between the control and intervention group before the pharmacists" intervention was 0.73% [95% CI (−6.0) - 7.5] and after the pharmacists" intervention it was 13.5% [95% CI 8.0 - 19.5] (p < 0.001) while the difference in the mean of drug-related problems per patient before the pharmacists" intervention was 0.05 [95% CI( -0.2) - 0.3] and following the intervention it was 0.5 [95% CI 0.3 - 0.7] (p < 0.001). Conclusion: A drug dosing adjustment service for elderly patients with renal impairment in community pharmacies can increase the proportion of adequate drug dosing, and improve the drug-related problems per patient. Collaborative practice with physicians can improve these results.

Antibiotic prescription in the treatment of odontogenic infection by health professionals: a factor to consensus

Objective: To observe the attitude of dentists and family doctors in prescribing antibiotics for the treatment of dental infections. Study Design: A poll was performed to determine the differences in the prescription of antibiotics for the treatment of odontogenic infection by dentists and family doctors of the primary care department of the Catalan Health Care Service. Results: A hundred polls were distributed among family doctors, and another 100 ones among primary care dentists assigned to the Catalan Health Care Service of the Generalitat de Catalunya. Of the total of questionnaires distributed, 63 were retuned and answered from dentists and 71 from family doctors. Eighty-one percent of dentists included in the opinion poll considered amoxicillin as the first antibiotic choice for the treatment of odontogenic infections, while 73.2% of family doctors preferred the combination of amoxicillin and clavulanic acid. With regard to antibiotics of choice in patients allergic to penicillin, 67.7% of family doctors preferred macrolides (25.4% opted for clarithromycin, 25.4% for erythromycin and 16.9% for spiramycin). However, clindamycin was the antibiotic most frequently prescribed by dentists (66.7%), followed by erythromycin (28.6%). Conclusions: The results of this study show a large discrepancy in the criteria for the treatment of odontogenic infections on the part of leading professionals involved in the management of this condition. Although the most common prescription involved beta-lactam antibiotics in both groups, several significant differences have been detected with regard to the second antibiotic choice

Effectiveness of a drug dosing service provided by community pharmacists in polymedicated elderly patients with renal impairment a comparative study

Background: Drug dosing errors are common in renal-impaired patients. Appropriate dosing adjustment and drug selection is important to ensure patients" safety and to avoid adverse drug effects and poor outcomes. There are few studies on this issue in community pharmacies. The aims of this study were, firstly, to determine the prevalence of dosing inadequacy as a consequence of renal impairment in patients over 65 taking 3 or more drug products who were being attended in community pharmacies and, secondly, to evaluate the effectiveness of the community pharmacist"s intervention in improving dosing inadequacy in these patients when compared with usual care. Methods: The study was carried out in 40 Spanish community pharmacies. The study had two phases: the first, with an observational, multicentre, cross sectional design, served to determine the dosing inadequacy, the drug-related problems per patient and to obtain the control group. The second phase, with a controlled study with historical control group, was the intervention phase. When dosing adjustments were needed, the pharmacists made recommendations to the physicians. A comparison was made between the control and the intervention group regarding the prevalence of drug dosing inadequacy and the mean number of drug-related problems per patient. Results: The mean of the prevalence of drug dosing inadequacy was 17.5% [95% CI 14.6-21.5] in phase 1 and 15.5% [95% CI 14.5-16.6] in phase 2. The mean number of drug-related problems per patient was 0.7 [95% CI 0.5-0.8] in phase 1 and 0.50 [95% CI 0.4-0.6] in phase 2. The difference in the prevalence of dosing inadequacy between the control and intervention group before the pharmacists" intervention was 0.73% [95% CI (−6.0) - 7.5] and after the pharmacists" intervention it was 13.5% [95% CI 8.0 - 19.5] (p < 0.001) while the difference in the mean of drug-related problems per patient before the pharmacists" intervention was 0.05 [95% CI( -0.2) - 0.3] and following the intervention it was 0.5 [95% CI 0.3 - 0.7] (p < 0.001). Conclusion: A drug dosing adjustment service for elderly patients with renal impairment in community pharmacies can increase the proportion of adequate drug dosing, and improve the drug-related problems per patient. Collaborative practice with physicians can improve these results.

Avaluació de necessitats i disseny de la intervenció per a la reintegració social dels delinqüents sexuals d’alt risc

Informe executiu de l’estudi d’adaptació "Avaluació de necessitats i disseny de la intervenció per a la reinserció social dels delinqüents sexuals d’alt risc: Adaptació dels Cercles de Suport i Responsabilitat al sistema d’execució penal de Catalunya".

Evaluación de necesidades y diseño de la intervención para la reintegración social de los delincuentes sexuales de alto riesgo

Informe ejecutivo del estudio de adaptación "Evaluación de necesidades y diseño de la intervención para la reinserción social de los delincuentes sexuales de alto riesgo: Adaptación de los Círculos de Apoyo y Responsabilidad al sistema de ejecución penal de Cataluña".

Needs assessment and design of the intervention for high risk sex offenders social reintegration

Executive report of the adaptation study "Needs assessment and design of the intervention for high risk sex offenders social reintegration: Adaptation of the Circles of Support and Accountability to the Penal Enforcement System of Catalonia".

Prestacions en benefici de la comunitat i realització de tasques socioeducatives en justícia juvenil

Els joves als quals se’ls ha imposat una mesura de realització de tasques socioeducatives (RTS) o de prestacions en benefici de la comunitat (PBC) presenten un alt fracàs escolar, majoritàriament amb baix rendiment i abandonament dels estudis en la meitat dels casos. Un de cada tres joves prové d’una família amb algun tipus de problemàtica específica o una economia insuficient. Els resultats indiquen, però, que els joves que realitzen tasques socioeducatives solen acumular més problemàtiques que els de PBC, ja sigui a nivell personal, familiar o social. Quant al perfil penal i criminològic, el 63% dels nois i noies d’aquestes dues mesures té antecedents. La taxa de reincidència de RTS és del 31,1% i la de PBC del 25,2%. Alguns dels factors que els joves reincidents mostren en més proporció són tenir un grup d’iguals dissocial, estar en contacte amb els serveis socials o tenir antecedents. Els reincidents de RTS també presenten més proporció de consum de tòxics, problemes de salut mental, fracàs escolar i una ocupació del temps desestructurada i amb conductes de risc. Comparant aquests resultats amb estudis respecte altres programes i mesures de Justícia juvenil podem concloure que la taxa de reincidència global a Catalunya és del 28,9% i l’específica de Medi obert és del 27,8%.

Els límits del progrés segons Kant

Sens dubte la 'idea de progés', tot i els precedents més o menys llunyans que puguin assenyalar-se, té la seva formulació filosòfica definitiva en el marc del projecte reformador, educador i culturitzador del segle XVIII i, per tant, constituieix una idea genuïnament i tòpicament 'il·lustrada'. En aquest punt, com en altres, Kant ocupa una posició peculiar en l'època: la seva assumpicó radical del principi crític de sotmetre tot fet o creença al 'tribunal de la raó' per tal de mostrar els límits de les nostres facultats, el portà no sols a qüestionar molts dels supòsits i tòpics metafísics del pensament tradicional, sino també dels seus mateixos contemporànis.