The First privatization : selling SOEs and privatizing public monopolies in fascist Italy, 1922-1925

[cat] El primer govern feixista d’Itàlia va aplicar una política de privatització a gran escala entre 1922 i 1925. El govern va privatitzar el monopoli estatal de llumins, el monopoli estatal d’assegurances de vida, va vendre la major part de la xarxa i serveis de telefònica pública a empreses privades, va reprivatitzar el major productor de productes metàl·lics, i va atorgar concessions a empreses privades per construir i explotar autopistes de peatge. Tot i que algunes consideracions ideològiques van poder tenir alguna influència, la privatització va ser usada sobre tot com un instrument polític per construir confiança amb els grans industrials i per augmentar el suport al govern i al Partito Nazionale Fascista. La privatització també va contribuir a equilibrar el pressupost públic, qüestió aquesta que va ser el principal objectiu de la primera fase de la política econòmica feixista.

Aggregate shocks or vertical tax interdependence? Evidende from gasoline and cigarettes

[cat] Besley i Rosen -1998- van ser els primers autors en estimar empíricament la rellevància de les externalitats impositives verticals. Aquests autors varen fer-ho per al cas dels impostos sobre la benzina i el tabac, en concret, per al cas dels EEUU. Ara bé, no varen tenir en compte les diferències en el nivell de vida entre Estats: àrees amb un nivell elevat paguen menys en termes reals que àrees amb un nivell de vida baix, doncs l'impost unitari sobre la benzina o sobre el tabac no difereix d'acord amb l'Estat on l'impost s'aplica. En conseqüència, proposem que la competència impositiva vertical sigui estimada deflactant totes les variables monetàries utilitzant l'anomenat "House Price Index (HPI)", el qual està disponible al nivell dels Estats. Això genera una variable impositiva federal expressada en termes reals i que presenta variació entre Estats. Aquesta estratègia empírica ens permet diferenciar entre la interdependència vertical entre els tipus impositius federals i els estatals de shocks agregats al llarg del temps, utilitzant dades per als EEUU durant el període 1975 a 2006 per a benzina i tabac. Trobem una nivell significatiu de competència impositiva horitzontal, la qual és més elevada en el cas del tabac, però en cap cas reacció impositiva vertical. Els resultats són robustos al període analitzat.

Cotton manufacturers as bankers: the textile trade and credit in spain, 1840-1913

[cat] La historiografia ha assenyalat que en el segle XIX el crèdit que els fabricants cotoners catalans oferien als seus clients era de caràcter informal i, per tant, impossible de ser transferit al sistema bancari. Això hauria tingut un efecte negatiu en la rendibilitat de les empreses cotoneres. A partir de l’anàlisi de diversos arxius empresarials, així com de fonts judicials i notarials, aquest treball confirma aquesta descripció dels fets però proposa una interpretació més optimista. Els fabricants feien de banquers dels seus clients perquè eren els millor situats per a exercir aquesta funció. Havien construït una bona estructura d’informació, gestionaven eficientment el risc creditici i obtenien beneficis d’aquesta activitat.

Price transmission and market power analysis in the Spanish seafood market chain

[cat] Espanya és un dels principals mercats de productes pesquers d’Europa i del món. El consum de productes pesquers ha estat tradicionalment molt important a Espanya, el 2005 es varen consumir 36,7 kg per persona (MAPA, diversos anys). Malgrat això, el mercat i cóm interactuen els diversos nivells de la cadena de comercialització han gaudit de poca atenció. En aquest estudi, utilitzant dades setmanals, s’analitza per als dotze principals productes pesquers, l’elasticitat en la transmissió de preus al llarg de la cadena de comercialització a Espanya (llotja, mercat central i detallista). Finalment s’investiga la presència d’assimetria en la transmissió de preus entre aquests nivells de mercat. Els resultats obtinguts tenen importants implicacions a l’hora d’analitzar la demanda, poder de mercat i marges al llarg del mercat per als productes pesquers.

Embodied pollution in Spanish household consumption: a disaggregate analysis

[spa] En este artículo aplicamos un modelo input-output ampliado medioambientalmente para analizar un aspecto específico de la hipótesis de la curva de Kuznets ambiental. El propósito del estudio es analizar si las estructuras de consumo de los hogares con una mejor ‘posición económica’ pueden tener un efecto positivo para reducir las presiones medioambientales. Para ello combinamos información de diferentes bases de datos para analizar el impacto de la contaminación atmosférica del consumo de diferentes hogares españoles en el año 2000. Consideramos nueve gases, i.e. los seis gases de efecto invernadero (CO2, CH4, N2O, SF6, HFCs, y PFCs) y otros tres gases (SO2, NOx, y NH3). Clasificamos los hogares en quintiles de gasto per capita y quintiles de gasto equivalente. Los resultados obtenidos muestran que hay una relación positiva y elevada entre el nivel de gasto y las emisiones directas e indirectas generadas por el consumo de los hogares; sin embargo, las intensidades de emisión tienden a disminuir con el nivel de gasto para los diferentes gases, con la excepción de SF6, HFCs, y PFCs.

Geographical determinants of the creation of manufacturing firms: The regions of Spain

La complexitat dels mecanismes que determinen l'entrada i la sortida de signatures augmenta quan diferències geogràfiques de l'estructura de producció, la capital humana i l'atur són considerades. Variacions interregionals en la tarifa de les noves de signatures dintre de cada activitat industrial persisteixen durant els períodes llargs de temps, una circumstància que indica que hi ha determinants no-conjunturals en la capacitat de regions per a crear nous projectes industrials. Aquest estudi està preocupat amb l'establiment d'influència variables geogràfiques sobre la fundació de nous establiments de la fabricació. Les indústries (NEIX la R 25) en les regions espanyoles (el BOIG 2) han estat preses com les unitats d'anàlisis per al període 1980-1992

Atraso económico y resistencia a la innovación: el caso del gas natural en España

El desarrollo desigual de las economias en el pasado constituye un factor determinante de la distinta capacidad de los paises para aprovechar las mejoras tecnológicas. En algunos casos, 10s menos, el atraso económico puede jugar un papel positivo, al reducir las resistencias que toda innovación genera. En los más, sin embargo, la debilidad del desarrollo anterior constituye un lastre dificil de superar. Suele destacarse, en este sentido, que en las sociedades de menor nivel de desarrollo las disponibilidades de capital para nuevas inversiones acostumbran a ser escasas, y que la demanda, estimulo indispensable, está limitada por los bajos niveles de renta. Pero se olvida a menudo que el resultado de un desarrollo económico lento es siempre una infraestructura muy limitada, que puede significar una dificultad considerable en el momento de plantear una mejora de los procesos de producción.

The First World War and coal trade geography in Latin America and the Caribbean (1890-1930)

This paper aims to illustrate the dynamics of coal trade between Latin America and its main trade partners, i.e. the USA, Great Britain and Germany, before and after the enormous disruption caused by the First World War. The coal trade was used as an indicator of modernization for Latin American countries, given that oil was at that time of secondary importance. Energy imports have determined the possibilities of each Latin American country in its process of development. Here we address this question and place special emphasis on supply channels, concluding that the trade link with main suppliers was of key significance. Although this was very clear by the end of the period, the process had started well before the First World War, at least for the majority of LA&C countries. These points are developed through a gravity model applied to the bilateral coal trade. The importance of the market supplier share is addressed through cluster methodologies.

Agglomeration and labour productivity in Spanish industry: a long-term analysis

This paper analyzes the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860-1999. In the spirit of Ciccone and Hall (1996) and Ciccone (2002), we analyze the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860-1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialization process in the middle of the 19th century but has been decreasing over time. The estimated elasticity of labour productivity with respect to employment density was close to 8% in the subperiod 1860-1900, reduces to a value of around 7% in the subperiod 1914-1930, to 4% in the subperiod 1965-1979 and becomes insignificant in the final subperiod 1985-1999. At the end of the period analyzed there is no evidence of the existence of net agglomeration effects in the industry. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.

Extending the Kuznets Curve

[cat] Les darreres dècades s’han caracteritzat per un intens augment de les desigualtats salarials a nivell mundial. Aquest article allarga la hipòtesi clàssica de la Corba de Kuznets per cobrir les economies post-industrials i tractar d’explicar aquest fenomen. Segons la hipòtesi de la Corba de Kuznets Allargada, les desigualtats salarials podrien evolucionar segons una corba en forma d’N. La U-inverida d’aquesta corba seria deguda al procés de canvi estructural que acompanya a un procés de industrialització. I l’extrem dret de la mateixa, associada al creixement explosiu de la formació de capital humà en les economies modernes i post-industrials. En aquest sentit, els principals candidats per explicar el recent augment de les desigualtats: el canvi tècnic esbiaixat a favor del treball qualificat, la globalització (comerç i migracions) i els factors institucionals, estarien ja incorporats en l’evolució de la composició de la força de treball en termes de qualificacions. La limitada evidència empírica sobre aquest tema, tendeix a donar suport a la Corba de Kuznets Allargada.

Regional integration and specialisation patterns in Spain

The aim of this paper is to analyse how economic integration in Europe has affected industrial geographical concentration in Spain and explain what the driving forces behind industry location are. Firstly, we construct regional specialisation and geographical concentration indices for Spanish 50 provinces and 30 industrial sectors in 1979, 1986 and 1992. Secondly, we carry out an econometric analysis of the determinants of geographical concentration of industries. Our main conclusion is that there is no evidence of increasing specialisation in Spain between 1979 and 1992 and that the most important determinant of Spain¿s economic geography is scale economies. Furthermore, traditional trade theory has no effects in explaining the pattern of industrial concentration

Cotton manufacturers as bankers: the textile trade and credit in spain, 1840-1913

[cat] La historiografia ha assenyalat que en el segle XIX el crèdit que els fabricants cotoners catalans oferien als seus clients era de caràcter informal i, per tant, impossible de ser transferit al sistema bancari. Això hauria tingut un efecte negatiu en la rendibilitat de les empreses cotoneres. A partir de l’anàlisi de diversos arxius empresarials, així com de fonts judicials i notarials, aquest treball confirma aquesta descripció dels fets però proposa una interpretació més optimista. Els fabricants feien de banquers dels seus clients perquè eren els millor situats per a exercir aquesta funció. Havien construït una bona estructura d’informació, gestionaven eficientment el risc creditici i obtenien beneficis d’aquesta activitat.

Were Spanish migrants attracted by industrial agglomerations?: an analysis for the interwar years in the light of the new economic geography

In this paper we examine whether access to markets had a significant influence onmigration choices of Spanish internal migrants in the inter-war years. We perform astructural contrast of a New Economic Geography model that focus on the forwardlinkage that links workers location choice with the geography of industrial production,one of the centripetal forces that drive agglomeration in the NEG models. The resultshighlight the presence of this forward linkage in the Spanish economy of the inter-warperiod. That is, we prove the existence of a direct relation between workers¿ localizationdecisions and the market potential of the host regions. In addition, the direct estimationof the values associated with key parameters in the NEG model allows us to simulatethe migratory flows derived from different scenarios of the relative size of regions andthe distances between them. We show that in Spain the power of attraction of theagglomerations grew as they increased in size, but the high elasticity estimated for themigration costs reduced the intensity of the migratory flows. This could help to explainthe apparently low intensity of internal migrations in Spain until its upsurge during the1920s. This also explains the geography of migrations in Spain during this period,which hardly affected the regions furthest from the large industrial agglomerations (i.e.,regions such as Andalusia, Estremadura and Castile-La Mancha) but had an intenseeffect on the provinces nearest to the principal centres of industrial development.

Heterogeneous discounting in consumption-investment problems. Time consistent solutions

[cat] En aquest treball s'analitza un model estocàstic en temps continu en el que l'agent decisor descompta les utilitats instantànies i la funció final amb taxes de preferència temporal constants però diferents. En aquest context es poden modelitzar problemes en els quals, quan el temps s'acosta al moment final, la valoració de la funció final incrementa en comparació amb les utilitats instantànies. Aquest tipus d'asimetria no es pot descriure ni amb un descompte estàndard ni amb un variable. Per tal d'obtenir solucions consistents temporalment es deriva l'equació de programació dinàmica estocàstica, les solucions de la qual són equilibris Markovians. Per a aquest tipus de preferències temporals, s'estudia el model clàssic de consum i inversió (Merton, 1971) per a les funcions d'utilitat del tipus CRRA i CARA, comparant els equilibris Markovians amb les solucions inconsistents temporalment. Finalment es discuteix la introducció del temps final aleatori.