Optimización de la secuencia de difusión en RM 3T con modelo multifactorial IVIM en el estudio de la próstata.

La utilització de la seqüència de difusió en RM 3T amb un model multifactorial IVIM (Intravoxel Incoherent Motion) ofereix la possibilitat d'estudiar per separat la caiguda del senyal deguda a la difusió pròpiament dita, de la deguda als nuclis d'H de l'aigua lliure que es mouen en la xarxa de microcapil•lars del volum estudiat. Mostrem la nostra experiència en la implementació del model IVIM en l'estudi de la pròstata, demostrant que pot resultar útil en la comparació del teixit prostàtic respecte al teixit patològic amb diferències inicials estadísticament significatives, sent superior al càlcul de l'ADC.

Instituto de Seguridad Pública de Cataluña: integración activa del (E-) aprendizaje en el equipo técnico de la organización

El Instituto no contaba con campus virtual propio y la formación se impartía desde tres sedes electrónicas distintas, como se muestra en el gráfico adjunto, por lo cual en 2011 se decide montar entorno virtual de aprendizaje propio y asumir con agentes internos (personal técnico del ISPC y miembros de los cuerpos de policías y bomberos) el diseño y elaboración de las propuestas formativas. En el documento se explica los pasos seguidos hasta llegar al entorno virtual.

Los anticuerpos antinucleares en la artritis reumatoide: ¿factores predictores de ineficacia del tratamiento con anti-TNF?

L’objectiu de la recerca va ésser determinar si la preència de anticossos antinuclears (ANA) en els pacients amb artritis reumatoide (AR), condicionava una pitjor desposta al tractament amb anti-TNFα. Es va dissenyar un estudi observacional (cohorte retrospectiva) de 66 paciente que es disposaven a iniciar tractament amb anti-TNFα., i dels que es disposava d’una determinación basal de ANA. Es disposava en tots ells un index DAS-28 als 0, 3 i 6 mesos, amb el que es va avaluar la desposta segons els criteris EULAR: No s’observaren diferencies estaísticament significatives entre els pacients ANA-negatius i ANA-positius als 3 mesos de tractament. S’observà una tendència als 6 mesos de tractament entre els ANA-negatius a presentar millor resposta respecte als ANA-positius, sense poder establir-se diferències estadísticamente significatives

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona.

Ultrafiltració insuficient en pacients en diàlisi peritoneal

Alguns pacients que realitzen diàlisi peritoneal (DP) presenten sobrecàrrega de volum sense fallada d’ultrafiltració (UF) i precisen per controlar-ho augmentar la concentració d’agents osmòtics dels recanvis peritoneals. L’objectiu de l’estudi és conèixer les característiques clíniques i relacionar la UF amb la càrrega de glucosa administrada. Estudi observacional transversal de 31 pacient en DP. S’han enregistrat dades clíniques, analítiques, solucions administrades, osmolaritat i ultrafiltració de cada recanvi. Concloem que els pacients amb ultrafiltració insuficient tenen menor diüresi, menor funció renal residual i pitjor estat nutricional. No hem trobat diferències en els índex que relacionen ultrafiltració amb càrrega osmolar en aquest pacients.

Confecció del portal de l'investigador universitari

Este proyecto consiste en la elaboración de una propuesta del portal web para permitir la investigación y compartir investigaciones entre los investigadores de la Universidad Autónoma de Barcelona. Esta memoria explica las necesidades del proyecto, el diseño de la solución, la implementación de dichas solución y los resultados, para finalmente exponer las conclusiones y ampliaciones futuras. Para llevar a cabo el proyecto se realizó un estudio de los Web Desktop y la gestión interna de ellos, y finalmente se optó por realizar uno nuevo por las grandes diferencias entre las necesidades y lo existente. El producto se llama “UAB OS”.

Ageing-related cardiomyocyte functional decline is sex and angiotensin II dependent.

Clinically, heart failure is an age-dependent pathological phenomenon and displays sex-specific characteristics. The renin-angiotensin system mediates cardiac pathology in heart failure. This study investigated the sexually dimorphic functional effects of ageing combined with angiotensin II (AngII) on cardiac muscle cell function, twitch and Ca(2+)-handling characteristics of isolated cardiomyocytes from young (~13 weeks) and aged (~87 weeks) adult wild type (WT) and AngII-transgenic (TG) mice. We hypothesised that AngII-induced contractile impairment would be exacerbated in aged female cardiomyocytes and linked to Ca(2+)-handling disturbances. AngII-induced cardiomyocyte hypertrophy was evident in young adult mice of both sexes and accentuated by age (aged adult ~21-23 % increases in cell length relative to WT). In female AngII-TG mice, ageing was associated with suppressed cardiomyocyte contractility (% shortening, maximum rate of shortening, maximum rate of relaxation). This was associated with delayed cytosolic Ca(2+) removal during twitch relaxation (Tau ~20 % increase relative to young adult female WT), and myofilament responsiveness to Ca(2+) was maintained. In contrast, aged AngII-TG male cardiomyocytes exhibited peak shortening equivalent to young TG; yet, myofilament Ca(2+) responsiveness was profoundly reduced with ageing. Increased pro-arrhythmogenic spontaneous activity was evident with age and cardiac AngII overexpression in male mice (42-55 % of myocytes) but relatively suppressed in female aged transgenic mice. Female myocytes with elevated AngII appear more susceptible to an age-related contractile deficit, whereas male AngII-TG myocytes preserve contractile function with age but exhibit desensitisation of myofilaments to Ca(2+) and a heightened vulnerability to arrhythmic activity. These findings support the contention that sex-specific therapies are required for the treatment of age-progressive heart failure.

Adolescents i violència : l'escola, escenari de la violència entre iguals

El treball pretén abordar el fenomen de la violència escolar en edat adolescent, les causes que l'originen i com es reprodueix en el marc escolar, mitjançant l'anàlisi de la societat, la família, l'escola... i com influeix en els i les adolescents.

Propuestas para una gobernancia mundial eficaz : los cuatro contratos sociales mundiales

Treball de recerca que pretén exposar de forma molt breu, quina ha estat la visió, des d'un punt de vista històric, que l'èsser humà ha tingut del món i quina ha estat la seva evolució en la seva concepció, remarcant les diferències en les diverses nocions que han estat desenvolupant al llarg de la història.

Trends in cancer mortality in Brazil, 1980-2004.

Scanty information, limited to selected areas of the country, is available on cancer mortality in Brazil. Age-standardized (world population) mortality rates between 1980 and 2004, derived from the WHO database, were computed for all cancers and 24 major cancer sites in Brazil. Joinpoint regression analyses were used to identify the significant changes in trends and estimate annual percent change (APC) in rates. Total cancer mortality rates increased over the last decade in men (APC = 0.5) to reach 101.2/100 000, and in women (APC = 0.3) to reach 71.3/100 000. In men, upward trends were observed for cancers of the oral cavity and pharynx with a rate of 5.9/100 000 in 2000-2004, intestines (whose rate, however was low, i.e. 7.6), prostate (12.2), and leukemias (3.4). Male lung cancer increased until 1993 (APC = 1.39) and decreased thereafter (APC = -0.29), with a relatively low rate of 16.2/100 000 in 2000-2004. In women, there were steady upward trends for cancers of the lung (APC = 2.3), reaching 6.2/100 000 in 2000-2004, and leukemias (2.5). Breast cancer mortality leveled off at around 10/100 000 in the last decade, whereas declines were observed for cancers of the uterus, whose rate (8.3) however, remained comparatively high. Declines were observed for stomach cancer in both sexes, with rates of 11.1 in men and 4.6 in women. In conclusion, the key issues of cancer mortality in Brazil are the high rates of head and neck cancers in men and (cervix) uterine cancer in women, that is, in principle cancers that are largely avoidable through prevention, screening, and early diagnosis.

Obesity markers and blood pressure in a sample of Portuguese children and adolescents.

Little information exists regarding the effect of several obesity markers on blood pressure (BP) levels in youth. Transverse study including 2494 boys and 2589 girls. Height, weight and waist were measured according to the international criteria and body fat (BF) by bioimpedance. BP was measured by an automated device. Hypertension was defined using sex-specific, age-specific and height-specific observation-points. Body mass index (BMI) and waist were positively related with systolic blood pressure (SBP) and diastolic blood pressure (DBP) and heart rate in both sexes, whereas the relationships with BF were less consistent. Stepwise linear regression analysis showed that BMI was positively related with SBP and DBP in both sexes, whereas BF was negatively related with SBP in both sexes and with heart rate in boys only; finally, waist was positively related with SBP in boys and heart rate in girls. Age and heart rate-adjusted values of SBP and DBP increased with BMI: for SBP, 117+/-1, 123+/-1 and 124+/-1 mmHg in normal, overweight and obese boys, respectively; corresponding values for girls were 111+/-1, 114+/-1 and 116+/-2 mmHg (mean+/-SE, P<0.001). Overweight and obese boys had an odds ratio for being hypertensive of 2.26 (95% confidence interval: 1.79-2.86) and 3.36 (2.32-4.87), respectively; corresponding values for girls were 1.58 (confidence interval 1.25-1.99) and 2.31 (1.53-3.50). BMI, not BF or waist, is consistently and independently related to BP levels in children; overweight and obesity considerably increase the risk of hypertension.

Missed appointments in an adolescent outpatient clinic : descriptive analyses of consultations over eight years ; et, Missed appointments in an outpatient clinic for adolescents, an approache to predict the risk of missing

Rapport de synthèse: Les rendez-vous manqués représentent un problème important, tant du point de vue de la santé des patients que du point de vue économique. Pourtant peu d'études se sont penchées sur le sujet, particulièrement dans une population d'adolescents. Les buts de cette étude étaient de caractériser les adolescents qui sont à risque de manquer ou d'annuler leurs rendez-vous dans une clinique ambulatoire de santé pour adolescents, de comparer les taux des rendez-vous manqués et annulés entre les différents intervenants et d'estimer l'efficacité d'une politique de taxation des rendez-vous manqués non excusés. Finalement, un modèle multi-niveau markovien a été utilisé afin de prédire le risque de manquer un rendez-vous. Ce modèle tient compte du passé de l'adolescent en matière de rendez-vous manqués et d'autres covariables et permet de grouper les individus ayant un comportement semblable. On peut ensuite prédire pour chaque groupe le risque de manquer ou annuler et les covariables influençant significativement ce risque. Entre 1999 et 2006, 32816 rendez-vous fixés pour 3577 patients âgés de 12 à 20 ans ont été analysés. Le taux de rendez-vous manqués était de 11.8%, alors que 10.9% avaient été annulés. Soixante pour cent des patients n'ont pas manqué un seul de leur rendezvous et 14% en ont manqué plus de 25%. Nous avons pu mettre en évidence plusieurs variables associées de manière statistiquement significative avec les taux de rendez-vous manqués et d'annulations (genre, âge, heure, jour de la semaine, intervenant thérapeutique). Le comportement des filles peut être catégorisé en 2 groupes. Le premier groupe inclut les diagnostiques psychiatriques et de trouble du comportement alimentaire, le risque de manquer dans ce groupe étant faible et associé au fait d'avoir précédemment manqué un rendez-vous et au délai du rendez-vous. Les autres diagnostiques chez les filles sont associés à un second groupe qui montre un risque plus élevé de manquer un rendez-vous et qui est associé à l'intervenant, au fait d'avoir précédemment manqué ou annulé le dernier rendez-vous et au délai du rendez-vous. Les garçons ont tous globalement un comportement similaire concernant les rendez-vous manqués. Le diagnostic au sein de ce groupe influence le risque de manquer, tout comme le fait d'avoir précédemment manqué ou annulé un rendez-vous, le délai du rendez-vous et l'âge du patient. L'introduction de la politique de taxation des rendez-vous non excusés n'a pas montré de différence significative des tàux de rendez-vous manqués, cependant cette mesure a permis une augmentation du taux d'annulations. En conclusion, les taux de présence des adolescents à leurs rendez-vous sont dépendants de facteurs divers. Et, même si les adolescents sont une population à risque concernant les rendez-vous manqués, la majorité d'entre eux ne manquent aucun de leurs rendez-vous, ceci étant vrai pour les deux sexes. Etudier les rendez-vous manqués et les adolescents qui sont à risque de rater leur rendez-vous est un pas nécessaire vers le contrôle de ce phénomène. Par ailleurs, les moyens de contrôle concernant les rendez-vous manqués devraient cibler les patients ayant déjà manqué un rendez-vous. La taxation des rendez-vous manqués permet d'augmenter les rendez-vous annulés, ce qui a l'avantage de permettre de fixer un nouveau rendez-vous et, de ce fait, d'améliorer la continuité des soins.

L'ensenyament de la llengua als immigrants : les aules d'acollida

Les preguntes de recerca que es podran respondre a partir de la realització del treball es basen en les següents: Com funcionen les aules d'acollida o el TAE a l'escola estudiada pels alumnes immigrants de secundària? Quines diferències hi ha depenent de si el centre és públic o concertat? Afecta el nombre d'immigrants de l'escola en l'estratègia seguida per a la integració d'aquests alumnes? Afecta el país de procedència a la integració dels immigrants en l?escola (llengua i cultura incloses)? Quins recursos pedagògics s'utilitzen? Com evoluciona l'aprenentatge de la llengua en aquests alumnes? Quines estratègies d'integració s'apliquen des dels centres escolars? Com s'han solucionat els reptes plantejats en cursos anteriors? què esperen aquests alumnes i les seves famílies de l?escola? Es poden millorar aquestes estratègies d'aprenentatge i acollida de l'alumne?

Auschwitz : tres autors per a la memòria.

Introducció esquemàtica a la literatura de l'holocaust i comparació de l'obra de tres autors: Primo Levi, Imre Kertész i Maria Àngels Anglada. S'analitza una obra de cadascun d'ells. Les tres obres parlen de la vida quotidiana dels camps d'extermini nazis, es compara què tenen en comú i les diferències entre les tres, des del punt de vista humà i també dels recursos literaris; es fa referència al fet de crear i de conservar la humanitat en circumstàncies extremes.

Tecnología y cultura en el antiguo Egipto

A la primera part d'aquest assaig apuntem de manera concisa les principals diferències entre la cultura de l'Antic Egipte i la cultura moderna. A la segona part hem recollit tres exemples amb què mirem de mostrar (no pas demostrar) la nostra tesi.