Análisis de los períodos de regresión y transición en el primer año de vida

Aquesta tesi està centrada en l'estudi dels períodes de regressió i transició. A partir dels treballs de van de Rijt-Plooij & Plooij (1992) sobre els períodes de regressió, l'autor analitza les característiques comportamentals d'aquests períodes i la relació que tenen amb els períodes de transició. Els períodes de regressió s'entenen com uns moments del desenvolupament durant els quals els nens perden la homeostasi del seu organisme i manifesten una sèrie de conductes pertorbadores per a la mare. El matrimoni Plooij manté que els períodes de regressió són la manifestació de les reorganitzacions cerebrals que tenen lloc durant el període postnatal, i constitueixen la base de les noves habilitats que el nen va adquirint. Així, doncs, l'augment de l'atenció que la mare dispensa al nen durant els períodes de regressió esdevé una font estimular imprescindible en els processos d'educació i culturalització de l'infant. Per tant, els períodes de regressió estan íntimament relacionats amb els períodes durant els quals apareixen nous comportaments qualitativament diferents dels anteriors, que es manifesten de forma ràpida i sobtada, permetent una certa sistematització del procés evolutiu, per la qual cosa s'han denominat transicions. Van de Rijt-Plooij & Plooij, i també nosaltres, considerem que els períodes de regressió són índexs dels períodes de transició. Per aquesta raó també s'han denominar reprogressions. Tanmateix, els períodes de regressió es poden convertir en una font de conflictes que, en situació de risc, poden degenerar en maltractament infantil i, fins i tot, esdevenir el germen de possibles patogènies. Com veiem, els conceptes de període de regressió i transició es troben a l'encreuament entre la fisiologia, la psicologia i la psicopatologia del desenvolupament i, el seu estudi establiria un pont interdisciplinar que contribuiria a la construcció d'un model biopsicosocial del desenvolupament. Els objectius del nostre estudi varen ser comprovar si els períodes descrits per van de Rijt-Plooij i Plooij (1992) també els podem observar en un grup de nens de la població catalana sense problemes socio-econòmics o sanitaris aparents. Per altra banda, vàrem voler comprovar si els períodes de regressió tenen relació amb els períodes de transició. El disseny d'investigació correspon a un model longitudinal i transversal. Es varen seguir -mitjançant entrevistes, qüestionaris i observacions- vint diades mare-nen durant catorze mesos, repartides en quatre cohorts de cinc diades cada una d'elles. Partint d'uns criteris establerts a priori per a la categorització dels períodes de regressió i transició, vàrem estudiar la temporalitat d'ambdós tipus de períodes. També s'ha aprofundit sobre les característiques comportamentals i dinàmiques dels períodes de regressió. Respecte les dades, els percentatges màxims dels períodes de regressió del nostre grup d'estudi han aparegut a les setmanes: 5, 8, 12-13, 18, 26-27, 35, 43 i 52. La mitjana setmanal de cada període ha sigut de dues setmanes. Les nostres dades confirmen les obtingudes en la investigació de van de Rijt-Plooij & Plooij. Tanmateix, també hem trobat diferències (els períodes de regressió de l'estudi holandès són més llargs i coincideixen més) que ens suggereixen que la cultura podrien estar actuant en la forma de presentació del períodes de regressió. Pel que fa a la relació entre els períodes de regressió i l'emergència de nous comportaments (períodes de transició), els resultats mostren que les freqüències màximes dels períodes de regressió sempre es troben poques setmanes abans de les freqüències màximes dels períodes de transició. Per tant, és possible que els períodes de regressió siguin indicadors dels períodes de transició.

A survey of the distribution of information regarding hearing loss to parents by hospitals and pediatricians in the St. Louis area

This paper discusses a survey undertaken to review information on hearing loss distributed by St. Louis area hospitals and pediatricians.

Speech intelligibility in noise-induced hearing loss: effects of high-frequency compensation

This dissertation examines the frequency response that results in the maximum level of speech intelligibility for persons with noise-induced hearing loss.

Effect of amplification bandwidth on intelligibility of several different speech samples for a listener with sensorineural hearing loss

This paper examines the effect of amplification bandwidth on speech intelligibility using multiple speech samples.

Effect of auditory processing on the preference of monaural amplification for adults with symmetrical hearing loss

The purpose of this project was to determine if subjects with symmetrical hearing loss who prefer a monaural hearing aid fit to a binaural hearing aid fit may demonstrate an auditory processing disorder causing them to experience binaural interference when fit binaurally.

An exploration of the role of narrative skills in higher-level reading comprehension of teenagers with hearing loss

This Study examines the relationship between scores on adolescents’ self-generated narratives and standardized reading-comprehension scores. This relationship is also compared with the more simple language metrics: vocabulary and syntax.

Role of alpha synuclein in noise induced hearing loss

The recent discovery of the contribution of alpha synuclein in the auditory system prompted further investigation of its functional role. Auditory brainstem response (ABR) and gap detection testing were completed on wild-type and transgenic M83 mice to assess the role of alpha synuclein in noise-induced hearing loss and central auditory function.

Implications of newborn hearing screening: counseling parents of newborns with hearing loss

This paper reviews parental reactions to their newborn newly diagnosed with a hearing loss.

Investigation and literature review of unilateral hearing loss

Literature and research were gathered and analyzed to determine the impact UHL has on a child’s education, speech and language development. The effects of early intervention and amplification were also analyzed.

A comparative study of two methods of measuring loss of capacity to hear speech

This paper discusses a study to compare two tests of loss of capacity to hear speech.

Newborn hearing screening: examining the presence of risk factors for hearing loss

This paper identifies risk factors associated with hearing loss in newborns, including family history, craniofacial abnormalities, and ototoxic medications.

The role of pediatrician in hearing loss: from detection to connection

This paper presents a study investigating how informed pediatricians are about hearing loss and their ability to assist and refer parents of children with hearing loss.

Development of a high-frequency hearing loss questionnaire for children

The "Pediatric Assessment of Hearing" questionnaire was developed to evaluate how children with high-frequency hearing loss perform in various listening conditions.