Nitrogen and carbon dynamics in grassland soils and plants after application of digestate

A better understanding of effects after digestate application on plant community, soil microbial community as well as nutrient and carbon dynamics is crucial for a sustainable grassland management and the prevention of species and functional diversity loss. The specific research objectives of the thesis were: (i) to investigate effects after digestate application on grass species and soil microbial community, especially focussing on nitrogen dynamic in the plant-soil system and to examine the suitability of the digestate from the “integrated generation of solid fuel and biogas from biomass” (IFBB) system as fertilizer (Chapter 3). (ii) to investigate the relationship between plant community and functionality of soil microbial community of extensively managed meadows, taking into account temporal variations during the vegetation period and abiotic soil conditions (Chapter 4). (iii) to investigate the suitability of IFBB-concept implementation as grassland conservation measure for meadows and possible associated effects of IFBB digestate application on plant and soil microbial community as well as soil microbial substrate utilization and catabolic evenness (Chapter 5). Taken together the results indicate that the digestate generated during the IFBB process stands out from digestates of conventional whole crop digestion on the basis of higher nitrogen use efficiency and that it is useful for increasing harvestable biomass and the nitrogen content of the biomass, especially of L. perenne, which is a common species of intensively used grasslands. Further, a medium application rate of IFBB digestate (50% of nitrogen removed with harvested biomass, corresponding to 30 50 kg N ha-1 a-1) may be a possibility for conservation management of different meadows without changing the functional above- and belowground characteristic of the grasslands, thereby offering an ecologically worthwhile alternative to mulching. Overall, the soil microbial biomass and catabolic performance under planted soil was marginally affected by digestate application but rather by soil properties and partly by grassland species and legume occurrence. The investigated extensively managed meadows revealed a high soil catabolic evenness, which was resilient to medium IFBB application rate after a three-year period of application.

Practice facilitator characteristics self assessment

Grading grid of practice facilitator characteristics

User-Centred Methods for Measuring the Value of Open Data

A project to identify metrics for assessing the quality of open data based on the needs of small voluntary sector organisations in the UK and India. For this project we assumed the purpose of open data metrics is to determine the value of a group of open datasets to a defined community of users. We adopted a much more user-centred approach than most open data research using small structured workshops to identify users’ key problems and then working from those problems to understand how open data can help address them and the key attributes of the data if it is to be successful. We then piloted different metrics that might be used to measure the presence of those attributes. The result was six metrics that we assessed for validity, reliability, discrimination, transferability and comparability. This user-centred approach to open data research highlighted some fundamental issues with expanding the use of open data from its enthusiast base.

Influencia de la comunidad de clústers en las relaciones estratégicas comunitarias y el marketing compartido

Un clúster es entendido por la gran mayoría como un gran conglomerado de empresas que giran en torno a un objetivo, en su gran mayoría económico. Su intención es competir con otros conglomerados en cuanto a precios y cantidades, ya que de manera individual no podrían. En consecuencia, esta unión se utiliza en un principio para crear ventajas tanto competitivas como comparativas en contra de la competencia, lo cual genera un valor a esta unión, con el fin de producir fidelidad en el cliente y recordación de todos los productos que tal unión brinde. Según estudios realizados por diversos autores, en muchas ocasiones, los clúster no se crean con una finalidad económica, sino como desarrollo de un perfil comunitario que ayude a la sociedad y las organizaciones que la componen. La base de las relaciones se centra en la comunicación y en las diversas técnicas que existen en ese ámbito para asegurar la sostenibilidad de la organización. Dentro de estas relaciones, se le da un reconocimiento a la educación y la cultura en donde se encuentra ubicado el clúster, ya que las estrategias que se implementen se relacionan directamente con las necesidades de los clientes, generando en el pensamiento de la comunidad la perdurabilidad y sostenibilidad como efecto del desarrollo social.

La relación entre los conceptos de relación estratégica comunitaria de las organizaciones con las comunidades y la responsabilidad social

Para maximizar los beneficios, una compañía fundamenta sus acciones en ciertas estrategias que ayudan a cumplir su objetivo de generar utilidades. Entre las diferentes acciones que una organización puede utilizar, están las de responsabilidad social y las de relaciones estratégicas con la comunidad. Partiendo de la definición de comunidad, pasando por una descripción de responsabilidad social y sus diferentes formas de aplicabilidad dentro de una empresa, hasta la definición de relación estratégica con la comunidad; esta investigación dirige sus esfuerzos a determinar el vínculo que existe entre los conceptos de responsabilidad social y relación estratégica comunitaria. Adicionalmente, se plantea que otras estrategias de relacionamiento con clientes, como el mercadeo relacional o el CRM, las cuales enfocan sus esfuerzos en conocer a cada uno de los clientes de una compañía para plantear una oferta acorde a sus necesidades, no son muy efectivas a la hora de crear un vínculo emocional con la comunidad.

Métodos de análisis de las comunidades de clientes mediante la relación estratégica comunitaria y el marketing.

En este proyecto analizaremos como las organizaciones se relacionan con el medio y marketing. La idea es determinar cuáles son los métodos de análisis de las comunidades de clientes mediante la relación estratégica comunitaria y el marketing. Por medio del mercadeo se puede conocer el entorno y determinar qué métodos de análisis utilizar para conocer a la comunidad de clientes. Las personas de mercadeo se ocupan de todo lo que ocurre en el entorno, de estar al tanto para saber cuándo hay oportunidades que puedan ser provechosas para la organización o por otro lado cuando hay amenazas de las que debe tener cuidado. Dependiendo del entorno, la organización diseña sus actividades de mercadeo enfocadas en satisfacer las necesidades del consumidor. Las actividades del consumidor se conceptualizan en producto, precio, promoción y plaza que se definen y diseñan basados en la comunidad en la que este inmersa la organización. Es importante buscar información confiable sobre el grupo objetivo al cual se le va ofrecer el producto o servicio, ya que toca analizarlos y comprender a estas personas para diseñar una buena oferta que satisfaga sus necesidades y deseos. Esta persona que recibe el producto o servicio por parte de la organización es el cliente. Los clientes son las personas que llegan a una organización en búsqueda de satisfacer necesidades a través de los bienes y servicios que las empresas ofrecen. Es esencial determinar que los clientes viven en comunidad, es decir comparten ideas por la comunicación tan estrecha que tienen y viven en conjunto bajo las mismas costumbres. Debido a estos es que hoy en día, los consumidores se conglomeran en comunidades de clientes, y para saberles llegar a estos clientes, toca analizarlos por medio de diversos métodos. El uso de las estrategias comunitarias es necesario ya que por medio del marketing se analiza el entorno y se buscan los métodos para analizar a la comunidad de clientes, que comparten características y se analizan en conjunto no por individuo. Es necesario identificar los métodos para relacionarse con la comunidad de clientes, para poder acercarnos a estos y conocerlos bien, saber sus necesidades y deseos y ofrecerles productos y servicios de acuerdo a éstos. En la actualidad estos métodos no son muy comunes ni conocidos, es por esto que nuestro propósito es indagar e identificar estos métodos para saber analizar a las comunidades. En este proyecto se utilizara una metodología de estudio tipo teórico-conceptual buscando las fuentes de información necesarias para llevar a cabo nuestra investigación. Se considera trabajar con El Grupo de Investigación en Perdurabilidad Empresarial y se escogió la línea de gerencia ya que permite entrar en la sociedad del conocimiento, siendo capaces de identificar oportunidades gerenciales en el entorno. Es interesante investigar sobre estos métodos, ya que los clientes esperan un servicio excelente, atento y que se preocupe por ellos y sus necesidades.

Special educational needs in practice.

Este recurso ha sido revisado para tener en cuenta a todos los profesionales que trabajan con niños con necesidades especiales. Trata la función y responsabilidad de la SENCO (Special Educational Needs Code of Practice), establece sus procedimientos y propone numerosas estrategias para todos los que trabajan en este campo. Incluye cómo apoyar mejor a los niños en diferentes condiciones, la forma de desarrollar y gestionar la política de necesidades educativas especiales en línea con los requisitos del gobierno y cómo utilizar los recursos y el apoyo disponible; así como, también una sección de terapias para presentar nuevas ideas y conceptos que promuevan la relajación, la creatividad, la concentración y la imaginación a través del ejercicio, el tacto, el sonido y la experiencia.

Education and literacy. 'Educación y alfabetización'.

Resumen tomado de la publicación.Monográfico : las condiciones de aprendizaje de la lengua escrita

L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

Food webs of Mediterranean coastal wetlands

En aquesta tesi doctoral s'han estudiat els efectes directes i indirectes de dos tipus d'espècies claus de la comunitat aquàtica dels aiguamolls de l'Empordà (aiguamolls costaners mediterranis amb una xarxa tròfica senzilla). S'han realitzat experiments al camp utilitzant microcosmos i mesocosmos i els resultats han estat analitzats mitjançant tres aproximacions: la taxonòmica, la funcional i la de mides. S'ha comprovat que en situacions amb absència de predadors i dominància d'una única espècie en el zooplàncton (en aquest cas Calanipeda aquaedulcis i Daphnia magna), la segregació del recurs entre els diferents estadis de desenvolupament de la mateixa espècie zooplanctònica és una estratègia per evitar la competència intraespecífica en condicions de limitació de recurs. Per altra banda, la presència de diferents top-predators a la comunitat aquàtica (en aquest cas la medusa Odessia maeotica i el peix Aphanius iberus) desencadena una cascada tròfica en el plàncton però amb efectes top-down diferents segons el top-predator.

Liming upland grassland: the effects on earthworm communities and the chemical characteristics of carbon in casts

Different earthworm species have different tolerances of acid soil conditions, and the application of lime to upland grassland to improve the grazing quality may therefore alter the size and diversity of the earthworm community. Altering soil properties may also affect the chemical characteristics of organic C in earthworm casts. We surveyed the earthworm community of an upland grassland in southern Scotland at the outset of annual lime applications, and after 3 years, and used C-13 nuclear magnetic resonance (NMR) spectroscopy to assess the distribution of C between different functional groups in the organic matter. In addition, soil was incubated for 8 weeks with several earthworm species in the presence or absence of lime, and the earthworm casts were subsequently analysed by C-13 NMR spectroscopy. Liming did not significantly affect earthworm abundance or species diversity, but it did affect the chemical composition of the casts. Casts from earthworms incubated in unlimed soil had greater ratios of alkyl-C to O-alkyl-C, indicative of more decomposed, recalcitrant C, and spectra from litter-feeding species had the greatest intensities of O-alkyl-C signals. In limed soil, the largest O-alkyl-C signal intensities were not restricted to litter-feeding species, indicating an increase in the quality of organic matter ingested by geophagous species.

Proceedings of the West Africa Built Environment Research (WABER) Conference 2010

FOREWORD Welcome to this West Africa Built Environment Research (WABER) conference taking place here in Ghana. Thank you for coming and welcome to Accra. The main aims of the WABER conference are: to help young researchers and early-career scholars in West Africa to develop their research work and skills through constructive face-to-face interaction with experienced academics; to provide a platform for networking and collaborative work among senior built environment academics in West Africa; and to serve as a vehicle for developing the field of construction management and economics in Africa. Waber 2009 The WABER event in 2009 was held at the British Council in Accra, Ghana on 2-3 June. The event was a resounding success. It attracted participation from 32 researchers, from 12 different institutions, who presented their work to an audience of approximately 100 people. Each presenter received immediate and constructive feedback from an international panel. The event was opened by Professor K.K. Adarkwa, Vice Chancellor of KNUST, Kumasi, Ghana, with several senior academics and researchers from universities, polytechnics, and other institutions in Ghana and Nigeria in attendance. There was also a significant level of attendance by senior construction practitioners in Ghana. Thank you to the School of Construction Management and Engineering, University of Reading, UK for funding the inaugural event in 2009. We are also grateful to all of you who helped to make the event a success and to those of you who have joined us here today to build upon the success and legacy of WABER 2009. Waber 2010 This year, we have 60+ peer-reviewed papers and presentations on topics relating to Building services and maintenance, Construction costs, Construction design and technology, Construction education, Construction finance, Construction procurement, Contract administration, Contract management, Contractor development, Decision support systems, Dispute resolution, Economic development, Energy efficiency, Environment and sustainability, Health and safety, Human resources, Information technology, Marketing, Materials science, Organisation strategy and business performance, Productivity, Project management, Quantity surveying, Real estate and planning, Solar energy systems, Supply chain management and Urban development. We hope that these papers will generate interest among delagates and stimulate discussion here and beyond the conference into the wider community of academia and industry. The delegates at this conference come from 10 different countries. This provides a rich international and multicultural blend and a perfect platform for networking and developing collaborations. This year we are blessed to have three high profile keynote speakers in the persons of Professor George Ofori (National University of Singapore), Dr Roine Leiringer (University of Reading, UK) and Professor Will Hughes (University of Reading, UK). We are also thankful to Dr Chris Harty (University of Reading, UK) who is facilitating the Research Skills Workshop on ‘Writing a scientific article’. Thank you to Dr Sena Agyepong of our conference organising team for her capable management of local organising arrangements. And above all, thank you to all of you for coming to this conference. Enjoy and have a safe journey back home. Dr Samuel Laryea School of Construction Management and Engineering University of Reading, July 2010

Pollination and other ecosystem services produced by mobile organisms: a conceptual framework for the effects of land-use change

Many ecosystem services are delivered by organisms that depend on habitats that are segregated spatially or temporally from the location where services are provided. Management of mobile organisms contributing to ecosystem services requires consideration not only of the local scale where services are delivered, but also the distribution of resources at the landscape scale, and the foraging ranges and dispersal movements of the mobile agents. We develop a conceptual model for exploring how one such mobile-agent-based ecosystem service (MABES), pollination, is affected by land-use change, and then generalize the model to other MABES. The model includes interactions and feedbacks among policies affecting land use, market forces and the biology of the organisms involved. Animal-mediated pollination contributes to the production of goods of value to humans such as crops; it also bolsters reproduction of wild plants on which other services or service-providing organisms depend. About one-third of crop production depends on animal pollinators, while 60-90% of plant species require an animal pollinator. The sensitivity of mobile organisms to ecological factors that operate across spatial scales makes the services provided by a given community of mobile agents highly contextual. Services vary, depending on the spatial and temporal distribution of resources surrounding the site, and on biotic interactions occurring locally, such as competition among pollinators for resources, and among plants for pollinators. The value of the resulting goods or services may feed back via market-based forces to influence land-use policies, which in turn influence land management practices that alter local habitat conditions and landscape structure. Developing conceptual models for MABES aids in identifying knowledge gaps, determining research priorities, and targeting interventions that can be applied in an adaptive management context.

Effects of grazing management on beetle and plant assemblages during the re-creation of a flood-plain meadow

Flood-plain meadows (Alopecurus-Sanguisorba grassland) are a floristically rich community of conservation importance throughout Europe. Declines in their distribution due in part to modern farming practices mean they now cover less than 1500 ha in the UK. To investigate the effect of grazing regime during the re-creation of this grassland type, target plant species were sown onto ex-arable land during 1985. Traditional management, based on a July hay cut followed by aftermath grazing was subsequently instigated, and the site was divided into replicated grazing regimes of cattle, sheep and an un-grazed control. Plant and beetle assemblages were sampled and compared to those of target flood-plain meadows and improved grassland communities. Within the re-creation treatments the absence of aftermath grazing reduced beetle abundances and species richness. Assemblages of plants were closest to that of the target flood-plain meadow under sheep grazing, although this differed little from cattle grazing. Beetle species assemblages and functional group structure were, however, closest to the target grassland under cattle grazing. For all taxa the greatest resilience to succession to the target flood-plain meadow occurred when grazing was not part of the management prescription. Although successful re-creation had not been achieved for either the plants or beetles, cutting followed by aftermath cattle grazing has provided the best management to date. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Optimality analysis of Th1/Th2 immune responses during microparasite-macroparasite co-infection, with epidemiological feedbacks

Individuals are typically co-infected by a diverse community of microparasites (e.g. viruses or protozoa) and macroparasites (e.g. helminths). Vertebrates respond to these parasites differently, typically mounting T helper type 1 (Th1) responses against microparasites and Th2 responses against macroparasites. These two responses may be antagonistic such that hosts face a 'decision' of how to allocate potentially limiting resources. Such decisions at the individual host level will influence parasite abundance at the population level which, in turn, will feed back upon the individual level. We take a first step towards a complete theoretical framework by placing an analysis of optimal immune responses under microparasite-macroparasite co-infection within an epidemiological framework. We show that the optimal immune allocation is quantitatively sensitive to the shape of the trade-off curve and qualitatively sensitive to life-history traits of the host, microparasite and macroparasite. This model represents an important first step in placing optimality models of the immune response to co-infection into an epidemiological framework. Ultimately, however, a more complete framework is needed to bring together the optimal strategy at the individual level and the population-level consequences of those responses, before we can truly understand the evolution of host immune responses under parasite co-infection.