El cinema en l'ensenyament de la literatura

Resumen basado en el de la publicaci??n

Quina escola constru??m? El m??n escolar a trav??s del cinema i la literatura

Resumen basado en el de la publicaci??n

Literatura, cinema i Internet

Resumen basado en el de la publicaci??n

Treballar Quim Monz?? a trav??s del cinema

Resumen basado en el de la publicaci??n

Sobre el cinema i la literatura : algunes lectures que amplien les nostres perspectives

Resumen basado en el de la publicaci??n

Teatre, cinema i televisi?? : l'??s del di??leg

Resumen basado en el de la publicaci??n

La diversitat sexual en la formaci?? de mestres : el cinema com a argument creatiu

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'adquisici?? de compet??ncies narratives i audiovisuals mitjan??ant el llibre il??lustrat, la tira c??mica i el cinema d'animaci??

Resumen basado en el de la publicaci??n

El naixement de la cultura juvenil a trav??s del cinema

Resumen basado en el de la publicaci??n

Pres??ncies del m??n cl??ssic en el cinema

Resumen basado en el de la publicaci??n

Cinema i educaci?? (social). Tres mirades pedag??giques d???una mateixa pel??l??cula : el cas de ??Sleepers??

Resumen basado en el de la publicaci??n

Treballar la mem??ria hist??rica i aprendre cinema

Resumen basado en el de la publicaci??n

El documental històric com a reflexió sobre l’ús i abús de la memòria

Aquest article estudia el documental històric amb la intenció de confrontar alguna de les controvèrsies que han sorgit sobre la idea de la reconstrucció històrica en el camp del cinema i de la televisió. El primer punt plantejat consisteix en l’actualització de la idea proposada per Marc Ferro de que cada pel•lícula és un document de mentalitats, partint de dues idees bàsiques: primer, que el cinema, a més de ser un document, té una història com a producte artístic i segon, que la documentació del passat ha de dur-se a terme sense caure en el que Tzevan Todorov diu els abusos de la memòria. El segon punt té a veure amb el problema de com la història és modificada donada la percepció que tenim de ella des d’un punt particular al present. Finalment, entra en el tema de la ètica amb la intenció de fer front al problema de les limitacions de l’acte de mostrar en un moment històric particular en que aquesta mostra ha estat transformada en una forma de banalització

Natura i història en la creació dels "paisatges de l'aigua" a la plana de l'Alt Empordà

L’objectiu d’aquest article és fer una aproximació al procés històric de creació dels anomenats “paisatges de l’aigua” a la plana de l’Alt Empordà. En primer lloc, es presenten els principals elements que configuren els paisatges de l’aigua a la plana (els rius, les rieres, els aiguamolls, els estanys, les sèquies, canals de regadiu, etc.). A continuació, s’analitza el procés històric de creació dels paisatges de l’aigua a la plana de l’Alt Empordà a través d’un discurs que s’ha simplificat en dues grans etapes: una llarga etapa caracteritzada per la lluita mantinguda per la societat altempordanesa contra l’aigua i, una segona etapa, molt més recent, on els esforços d’aquesta societat es concentren en l’obtenció d’aquesta aigua. Per últim, s’analitza en detall aquest procés a partir del cas concret del paisatge configurat per les closes

Història de vida de Seis experiencias de educación Freinet en Cataluña antes de 1939, de Fernando Jiménez

Treball destinat a totes les persones interessades en la història de l’educació i la pràctica quotidiana del mètode Freinet. El centre d’interès és una publicació sobre experiències de mestres durant la Segona República Espanyola. Les sis experiències són el fruit de les entrevistes que en Fernando Jiménez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest període