Jornalismo televisivo de ciência e ambiente: O caso dos telejornais de Domingo da SIC

O jornalismo de ciência e de ambiente é um campo pouco estudado em Portugal. Esta investigação apresenta-se com o objetivo de compreender e caracterizar a mediatização de temas científicos e ambientais, tendo como ponto de partida os telejornais de Domingo da Sociedade Independente de Comunicação (SIC). Procurou-se essencialmente perceber qual a representatividade destes temas nos telejornais através da análise dos alinhamentos, bem como o destaque, o género jornalístico predominante e o tipo de jornalistas que realizam peças sobre as temáticas em estudo. O presente relatório resulta e reflete uma experiência pessoal acumulada durante um estágio, com a duração de seis meses, na redação da SIC, do qual resultaram também conclusões pertinentes através da observação participante.

Construção de uma responsabilidade europeia além-fronteiras

The suppression of internal border controls has led the European Union to establish a mechanism for determining the Member State responsible for examining each asylum application, with the main intention of deterring asylum seekers from lodging multiple applications and guaranteeing that it will be assessed by one of the States – the Dublin System. Even though it holds on a variety of criteria, the most commonly used is the country of first entrance in the EU. The growing migrating flows coming mainly from Northern Africa have thus resulted in an incommensurable burden over the border countries. Gradually, countries like Greece, Bulgaria and Italy have lost capability of providing adequate relief to all asylum seekers and the records of fundamental rights violations related to the provision of housing and basic needs or inhuman detention conditions started piling up. To prevent asylum seekers who had already displaced themselves to other Member States from being transferred back to countries where their human dignity is questionable, the European Court of Human Rights and the Court of Justice have developed a solid jurisprudence determining that when there is a risk of serious breach of fundamental rights all transfers to that country must halt, especially when it is identified with systemic deficiencies in the asylum system and procedures. This reflexion will go through the jurisprudence that influenced very recent legislative amendments, in order to identify which elements form part of the obligation not to transfer under the Dublin System. At last, we will critically analyze the new rising obligation, that has clearly proven insufficient in light of the international fundamental rights framework that the Member States and the EU are bound to respect, proposing substantial amendments with a view to reach a future marked by high solidarity and global responsibility from the European Union.

Ciência e Universidade na I República

A reforma do ensino superior que se seguiu à implantação da I República impôs modificações estruturais na conjuntura científica nacional. O Estado republicano incumbiu então as universidades e os estabelecimentos de ensino superior da promoção da investigação científica, reconhecendo-lhes um papel central na modernização da ciência nacional. Promoveu um processo de concentração, sob tutela universitária, de vários estabelecimentos científicos autónomos e de modernização dos gabinetes e dos laboratórios de ensino universitários. Estas medidas permitiram o arranque da investigação científica moderna, prática que progressivamente se complexificaria, quer a nível institucional, quer humano, exigindo mudanças importantes no sector, nomeadamente pela organização de um instituto autónomo de coordenação da actividade científica. Neste sentido pretende-se analisar o processo de institucionalização da investigação científica na universidade, tendo em consideração os métodos de reprodução e especialização, os ritmos específicos do seu desenvolvimento, os espaços e os actores e as várias interdependências com as conjunturas política, económica, social e cultural.

Uma Ciência com Ética, um Cientista Humanista

Sessão de Homenagem ao Professor António Simões Lopes

Des dels debats sobre l'objecte i el subjecte d'estudi de la ciència fins a l'adopció d'una metodologia feminista (Part 1 de 2)

Aquesta sessió introductòria del seminari vol situar a les participants en els debats epistemològics feministes. En primer lloc, s'abordaran diferents crítiques feministes a la construcció de la ciència heteropatriarcal i les propostes corresponents per a superar les seves limitacions. Seguidament, es reflexionarà sobre les conseqüències de la institucionalització dels estudis de les dones i/o de gènere que ha dut a posar èmfasi a l'objecte d'estudi en lloc dels processos de creació del coneixement. Finalment, s'argumentarà la proposta que dóna lloc al seminari: la necessitat de realitzar una reflexió profunda i feminista sobre les modalitats de producció dels sabers, amb la convicció de que per a què la ciència sigui menys heteropatricarcal és fonamental la manera com la produïm.

Des dels debats sobre l'objecte i el subjecte d'estudi de la ciència fins a l'adopció d'una metodologia feminista (Part 2 de 2)

Aquesta sessió introductòria del seminari vol situar a les participants en els debats epistemològics feministes. En primer lloc, s'abordaran diferents crítiques feministes a la construcció de la ciència heteropatriarcal i les propostes corresponents per a superar les seves limitacions. Seguidament, es reflexionarà sobre les conseqüències de la institucionalització dels estudis de les dones i/o de gènere que ha dut a posar èmfasi a l'objecte d'estudi en lloc dels processos de creació del coneixement. Finalment, s'argumentarà la proposta que dóna lloc al seminari: la necessitat de realitzar una reflexió profunda i feminista sobre les modalitats de producció dels sabers, amb la convicció de que per a què la ciència sigui menys heteropatricarcal és fonamental la manera com la produïm.

Vocabulari de ciència política

Vocabulari bilingüe català-castellà que conté més de 300 termes de ciència política.

La Fira de la Ciència: una experiència de desenvolupament de les competències professionals en el primer curs dels estudis de mestre

La present comunicació té com a objectiu exposar la innovació docent introduïda en les assignatures de “Coneixement del medi natural, social i cultural” i de “Ciències de la naturalesa i la seva didàctica I”, ambdues assignatures troncals dels estudis de mestre en educació infantil i educació primària respectivament. Aquesta experiència pretén ser una primera prova i recollir criteris que ajudin a orientar les assignatures de l’àrea de ciències experimentals del Departament de didàctiques específiques de cara als nous títols de grau que es posaran en marxa properament. És en aquest nou marc dels estudis superiors on la docència centrada en les competències professionals pren un protagonisme important. Fins aquest curs acadèmic, els alumnes de primer dels estudis de mestre d’educació primària i infantil realitzaven i exposaven les seves propostes didàctiques als propis companys i companyes de classe. Durant el curs 2007-08 s’han modificat els treballs pràctics de tal manera que les propostes didàctiques que es treballin en la facultat es duguin a terme en el context de la Fira de la Ciència amb nens i nenes d’infantil i primària d’escoles de la ciutat de Girona. En concret, els estudiants han de preparar i realitzar “tallers de ciència” adreçats a infants i nens/es. La Fira de la Ciència és una de les activitats incloses en el pla anual del Projecte Pol·len a Girona. Aquest és un projecte europeu de promoció de l’educació científica basada en la indagació i l’experimentació. Les professores responsables de les dues assignatures implicades en l’experiència creiem que aquesta afavoreix el desenvolupament de competències professionals, alhora que introdueix elements motivacionals en relacionar els estudis de mestre amb la realitat escolar en un context i àmbit concret: la didàctica de les ciències experimentals

Ramon Carbó-Dorca: "Per resoldre els problemes bàsics de la ciència, amb un paper i un llapis n'hi ha prou"

Ramon Carbó-Dorca va néixer a Girona un dia de tardor de 1940 en què la ciutat es negava en les aigües dels seus rius. Començar la vida enmig d’una contingència com aquella l’ha dut a pensar —explica— que no paga la pena preocupar-se de segons quines coses. Carbó-Dorca estudia a través de la semblança molecular la relació entre l’estructura i les propietats de les molècules

La Participació dels i de les estudiants en l'organització de la 2a edició de la Fira de la Ciència: una reflexió centrada en la tutorització i el voluntariat

Aquesta comunicació té com a objectiu exposar una experiència docent innovadora en els estudis de mestre de la Universitat de Girona basada en la participació dels estudiants en el disseny, realització i avaluació de tallers de ciència per a nens i nenes d’Infantil i Primària en el marc del projecte d'educació científica 'Pol·len', concretament en la 2a edició de la Fira de la Ciència. Aquesta experiència es basa per una banda en el treball pràctic inclòs dins de dues assignatures dels estudis de mestre en educació infantil i d'educació primària. Per altra banda, una part essencial de l'experiència rau en la col·laboració voluntària d'estudiants de 2n i 3r curs dels estudis de mestre en educació infantil, desenvolupant tasques molt diverses durant tot el curs acadèmic i més específicament i de manera concreta en la Fira de la Ciència. L’objectiu principal de la innovació docent i del programa de voluntariat que es presenten és doble, per una banda es volen potenciar algunes competències que creiem indispensables pels futurs mestres (autogestió de l’aprenentatge, treball en equip i competència científica) i per altra banda es pretén enfortir el lligam entre la Universitat i la comunitat educativa de les etapes d’educació infantil i primària, creant espais comuns d’intercanvi i treball col·laboratiu. La descripció i la reflexió que segueixen a continuació es centren en el primer objectiu de l’experiència. Concretament, l’anàlisi realitzat posa l’èmfasi en l’acció tutorial i en l'autogestió dels estudiants i es realitza des dels dos punts de vista implicats de manera prioritària: el del professorat i el de l'estudiantat. Per aquesta raó, s’han utilitzat diferents instruments per recollir les dades que són objecte d’anàlisi i també volem destacar que entre els autors de la comunicació, a més a més del professor i professores implicades en la innovació, també ha participat de manera molt activa un estudiant del grup de voluntaris de 2n curs d’educació infantil

Projecte Pol·len: Girona, ciutat llavor de la ciència

Del 12 al 15 de maig va tenir lloc a la Facultat d'Educació i Psicologia la celebració del seminari del projecte europeu d'educació científica “Pol·len: Ciutats llavor de ciència”, organitzat entre d'altres, pel Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental del Departament de Didàctiques Específiques

Per a quan el nostre museu de la ciència?. '¿Para cuándo nuestro museo de la ciencia?'.

Resumen tomado de la propia revista

La ciència de l'educació en les ciències de la cultura : els plantejaments epistemològics al primer terç del segle XX. 'La ciencia de la educación en las ciencias de la cultura : los planteamientos epistemológicos en el primer tercio del siglo XX'.

Resumen tomado de la publicación. Resumen en castellano y en inglés

Balears fa ciència : primera fira de la ciència de les Illes Balears. 'Baleares hace ciencia : primera feria de la ciencia de las Islas Baleares'.

Resumen tomado de la propia innovación. Esta actividad se llevó a cabo los días 16, 17 y 18 de mayo de 2002 y contó con la participación de más de tres mil escolares