1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
The reason for this study is to propose a new quantitative approach on how to assess the quality of Open Access University Institutional Repositories. The results of this new approach are tested in the Spanish University Repositories. The assessment method is based in a binary codification of a proposal of features that objectively describes the repositories. The purposes of this method are assessing the quality and an almost automatically system for updating the data of the characteristics. First of all a database was created with the 38 Spanish institutional repositories. The variables of analysis are presented and explained either if they are coming from bibliography or are a set of new variables. Among the characteristics analyzed are the features of the software, the services of the repository, the features of the information system, the Internet visibility and the licenses of use. Results from Spanish universities ARE provided as a practical example of the assessment and for having a picture of the state of the development of the open access movement in Spain.
Resumo:
En este trabajo se analiza la industria del videojuego y el modelo de produccin dominante, implantado por la industria japonesa en los aos ochenta. Este fenmeno se ejemplifica en el caso de Espaa a travs de una progresin histrica del proceso de adaptacin, que se elaborar tanto a partir de anlisis de contenidos como de entrevistas de miembros prominentes de la industria. El anlisis de dichos factores servir para ilustrar la estructura actual de la industria y de qu manera las empresas ms prominentes ejercen sobre su influencia sobre el resto de firmas
Resumo:
Aquest treball analitza, des duna perspectiva econmica, limpacte de la reforma laboral en el mercat de treball espanyol. Sintentar valorar lefectivitat de les mesures proposades per el govern per fer front a la, cada cop ms elevada, taxa datur, mitjanant la reforma laboral del 2012. El treball est estructurat en dos captols. Un primer captol que intentar valorar el context en el que es troba Espanya y un segon captol que valorar les mesures i limpacte daquestes en leconomia i en els drets i deures dels treballadors
Resumo:
Aquest treball t com a objecte lestudi de la responsabilitat extracontractual a la jurisprudncia del Tribunal Suprem. Primerament, sanalitza doctrinalment i jurisprudencial lambigu sistema de responsabilitat civil avui en dia establert per la legislaci espanyola. A continuaci es contraposa aquest amb laplicaci de la responsabilitat objectiva, teoria que ha anat envaint poc a poc mbits que abans li eren vedats. Finalment, sexposen algunes reflexions i conclusions sobre les conseqncies que aquests canvis interpretatius i normatius han tingut pel sistema de responsabilitat aquiliana.
Resumo:
La investigaci analitza una iniciativa, nica a Europa, que exemplifica el rol clau dels governs locals en el context de la Governana Multinivell i de la Cohesi Territorial de la UE: el Pacte dels Alcaldes contra el Canvi Climtic. Reflexiona sobre la implementaci, el rol i l'articulaci multiactor i multinivell dels seus protagonistes, recolzant-se en un treball de camp que compta amb la contribuci d'experts i poltics d'entitats dels dos pasos que reuneixen el major nombre d'actors formalment adherits: Itlia i Espanya. El objectiu s preparar el terreny per a una investigaci doctoral que aprofundeixi les dinmiques d'articulaci global dels actors, el mesurament de l'impacte en la Cohesi de la UE i la seva possible ampliaci.
Resumo:
El anlisis retrospectivo de las causas y consecuencias de fenmenos tecnolgicos y telecomunicativos y el hallazgo de los elementos o los parmetros que provocan que en situaciones y proyectos empresariales similares los resultados sean dispares es tarea cientficamente compleja. A tal efecto, y ante la dificultad que entraa ese cometido, en esta investigacin procedemos a aplicar la tcnica de los insights como punto de partida para el desarrollo de productos tecnolgicamente innovadores, que realmente pueden satisfacer las necesidades ocultas del consumidor. Como muestra, analizamos la aplicacin de la tcnica de los insights en un operador de telecomunicaciones y una apuesta tecnolgica (Vodafone y la tecnologa PLC) en la fase de desarrollo de las telecomunicaciones en Espaa desde 1995 a 2006.
Resumo:
s mpliament conegut que l'europetzaci ha guanyat molt terreny en els estudis europeus. Des de finals de la dcada de 1990, ha gaudit d'una important expansi per tal d'avaluar l'eficcia de les poltiques a escala europea en l'mbit intern. En aquest procs la poltica energtica ha jugat un paper molt paradoxal, sent persistentment exclosos de l'agenda de recerca de la europetzaci, encara que la seva creixent importncia en l'elaboraci de poltiques comunitries. No obstant aix, la realitat s que, tot i haver estat reconegut recentment com una rea de la UE amb l'aplicaci del Tractat de Lisboa, tamb ha estat influenciat, directament o indirectament, pels efectes de l'europetzaci. Com a resultat d'aix, la poltica energtica ha estat considerat com un "cas especial" de l'europetzaci, portant fins al moment per a la construcci d'un sector caracteritzat la poltica energtica europea. En aquest context, el present treball pretn explicar l'europetzaci de les poltiques energtiques nacionals en l'elaboraci de l'actuaci de la UE per mitj de la seva competncia ambiental. Ms explcitament, aquesta investigaci tracta de la naturalesa de la reglamentaci comunitria en matria d'energia renovable com un mecanisme d'europetzaci amb especial mfasi en el seu impacte a Espanya. Aquest treball sost que (1) la lluita europea contra el canvi climtic s'ha obert un cam per a la participaci de la UE en matria de poltica energtica, i que (2) encara que limitat aquest procs est produint alguns canvis en les poltiques energtiques nacionals. Universitat
Resumo:
A partir de la segona meitat de la dcada dels noranta, les ciutats dEuropa shan comproms amb fora a millorar els seus models de desenvolupament a travs de ladopci duna visi estratgica que, incrementant la participaci ciutadana i la cooperaci entre els diversos actors, ha perms danar posant en prctica esquemes de gesti econmica, social i ambiental ms sostenibles. A Espanya, Catalunya s una de les Comunitats Autnomes ms actives en temes de desenvolupament local sostenible. El present treball intenta reflexionar sobre el mn local i el seu comproms amb la sostenibilitat analitzant els resultats aconseguits. Concretament, el treball s el resultat duna investigaci duta a terme a Ripollet amb un grup significatiu dempreses ubicades en els polgons industrials del municipi. Lobjectiu especfic de lestudi ha estat analitzar les percepcions del mn empresarial local sobre alguns punts imprescindibles per a la definici de qualsevol procs compartit de desenvolupament sostenible a escala local.
Resumo:
Avui dia parlar de lEuroregi i de les seves capacitats per optimitzar el nivell de cooperaci no s estrany al mon del dret, per no sempre ha estat aix. Ha calgut lexperincia positiva de diverses entitats regionals i locals darreu dEuropa per comenar a reconixer la importncia daquest fenomen. Les regions europees havien iniciat diverses actuacions, algunes d'elles als inicis dels seixanta, amb l'objectiu de desenvolupar interessos comuns tractant que les fronteres estatals no suposessin una barrera insuperable. Estructures tal com l'Associaci de Regions Frontereres Europees (ARFE), creada el 1969, o les accions dutes a terme per entitats territorials del denominat Arc Alp (ARGE-ALP, ALPE-ADRIA i COTRAO) van constituir uns dels primers exemples de collaboraci permanent en el continent europeu. Aix doncs, si b a partir dels anys setanta (per posar una data orientativa) sestengu la collaboraci dentitats regionals i locals europees no va ser fins a la dcada dels noranta quan aquesta es va consolidar, sobretot pel llanament de les iniciatives comunitries INTERREG que suposaren un recolzament econmic a les actuacions empreses des dels seus organismes de cooperaci
Resumo:
After centuries of lack of contacts between Spain and Portugal, the democratization of both countries allowed for a rapprochement which today is becoming more intensive. The crucial factor of the growing integration of Spanish and Portuguese border regions into a cross-border region is naturally the INTERREG programme. Both regions are disadvantaged within the European Union and their respective countries as poor regions. They have the status of a double periphery. In the 1980s and particularly 1990s actors on both sides of the border intensified their contacts in order to overcome their double peripherality. The growing number of projects, the improvement of infrastructures and the revival of associationism will certainly change the quality of life of these regions, which are still among the lowest in both countries. The continuation of the INTERREG programme after 2007-2013 will be an important consolidating tool for the further development of cross-border cooperation.
Resumo:
Breu comentari crtic de la decisi del TC de 13 de desembre de 2004. Seguint el suggeriment que li havia fet el Consell d'Estat, el Govern va plantejar al TC quatre qestions sobre la possible compatibilitat de la Constituci per a Europa amb la CE.
Resumo:
L'estudi presenta t per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratgia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregi Pirineus-Mediterrnia. Aquest s un projecte de cooperaci transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a ms de Catalunya, inclou Arag, Illes Balears, Llenguadoc-Rossell i Migdia-Pirineus. A la Uni Europea hi ha ms de 70 euroregions, que han estat en funcionant per diferents periodes de temps, desprs d'haver estat creat per regions o entitats locals, o ambds
Resumo:
The study presents sets out to formulate the necessary requirements for putting in place a strategy aimed at the sustainable development of the Pyreness-Mediterranean Euroregion. This is a cross-border regional cooperation project promoted by the former President of the Generalitat, Honorable Mr. Pasqual Maragall, which, in addition to Catalonia, includes Aragon, the Balearic Islands, Languedoc-Roussillon and Midi-Pyrnes. In the EU there are more than 70 Euroregions, bearing this or other names, which have been in existence for varying lenghts of time, having been set up by regions or local entities, or both
Resumo:
El estudio tiene por objeto formular los requisitos necesarios para poner en marcha una estrategia para el desarrollo sostenible de la Eurorregin Pirineo-Mediterrneo. Este es un proyecto de cooperacin transfronteriza regional promovido por el ex presidente de la Generalitat, Honorable Sr. Pasqual Maragall, que, adems de Catalua, incluye Aragn, Islas Baleares, Languedoc-Roussillon y Midi-Pyrnes. En la Unin Europea hay ms de 70 eurorregiones, que ha sido creadas por regiones o entidades locales, o ambos
Resumo:
L'estudi t per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratgia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregi Pirineus-Mediterrnia. Aquest s un projecte de cooperaci transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a ms de Catalunya, inclou Arag, Illes Balears, Llenguadoc-Rossell i Migdia-Pirineus. A la Uni Europea hi ha ms de 70 euroregions, que ha estat creades per regions o entitats locals, o ambds
