Pla de gestió de l’illa de Portlligat i diagnosi de flora a la badia

L’illa de Portlligat és un exemple de les conseqüències que la flora invasora pot comportar a primera línia de la costa. El gran recobriment que ocupa Carpobrotus sp. ha provocat una disminució de la riquesa i composició florística, posant en perill algunes espècies de gran interès. La redacció i aplicació d’una pla de gestió, ha de ser l’eina adequada per retornar l’espai al seu estat ecològic òptim. Paral.lelament, es realitza també una cartografia detallada sobre la distribució de la flora al.lòctona de la badia de Portlligat per avaluar l’impacte que la flora exòtica provoca a l’espai

Serveis Tècnics de Recerca. Unitat de Biotecnologia i Biomedicina

Al laboratori de la Unitat de Biotecnologia i Biomedicina, que es troba a l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic de la UdG, es disposa de les tècniques necessàries per extraure ADN humà de mostres biològiques de qualsevol tipus, com ara sang, saliva, semen, teixits, ossos o restes biològiques sobre roba i altres materials

La evaluación de la reducción de amenazas en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (Girona)

En este artículo se presenta la metodología y los resultados derivados de la aplicación de una adaptación del denominado modelo de evaluación de reducción de amenazas (Threat Reduction Assesment) en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG). En definitiva, se pretende valorar la efectividad de la gestión a partir del grado de reducción de amenazas en el PNZVG. El estudio se realizó a partir de la elaboración de una evaluación externa e independiente, que ha contado a la vez con una estrecha colaboración de los órganos gestores y rectores del Parque, así como con una activa participación de distintos agentes sociales clave. Se concluye que, después de veinticinco años de existencia del Parque, muchas de las amenazas iniciales sólo se han reducido de forma modesta e incluso a partir del índice adaptado, considerado un enfoque más realista; con lo cual se llega a la preocupante conclusión de que algunas de las amenazas más importantes se han incrementado

Pesca marítima recreativa i conservació dels peixos litorals: el cas del cap de Creus

En aquest article s'analitza l'impacte biològic de cadascuna de les modalitats de pesca recreativa (pesca des d'una embarcació, pesca des de les roques, marisqueig i pesca submarina) sobre les espècies costaneres del cap de Creus i es determina les característiques socioeconòmiques d'aquesta activitat d'esbarjo

Llegint als Aiguamolls

Crònica de la commemoració del setè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada, que es va celebrar a Castelló d'Empúries amb una jornada al voltant de l'obra de l'autora. Els actes van començar al matí amb una cantata a la basílica de Castelló, i a la tarda es va inaugurar el primer itinerari literari del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà

Las cuevas prehistóricas de Serinyà (Pla de l’Estany, Girona)

The Reclau Caves, which form part of the Serinyà Prehistoric Caves Park (Pla de l’Estany, Girona), are shelters formed by waterfall travertines which have been in turn affected by karstification phenomena. Though relatively small, these cavities were big enough to held human occupation. Its evolution has seen the falling of blocks and infilling of terrigenous materials. Thus, the caves were completely filled and had most of their original roofs fallen. The first excavations of these caves were made in the mid 1940s and they continued, albeit with some interruptions, until present times. The caves were occupied by humans since the late Middle Pleistocene until the Holocene. Hence, the main occupation periods can be attributed to the Middle Paleolithic and Upper Paleolithic cultures. Given the existence of these sites, the project of an archeological park was started and its first phase opened to the public in the summer of 1997. The creation of this park has led to the protection of the three main caves of the site (Arbreda, Mollet and Reclau Viver Caves). The caves have also been adapted and singposted to open them to the public. Other facilities of the park include a reception building and an activity area. The caves can be visited in guided tours which include the projection of a film, the visit to the permanent exhibition room, the three main caves and the participation in some prehistoric-related activities

Ecological analysis of periphytic diatoms in Mediterranean coastal wetlands (Empordà wetlands, NE Spain)

S'han estudiat els efectes dels factors ambientals sobre el perífiton dels sistemes lenític fluctuants del aiguamolls de l'Empordà. L'estudi s'ha realitzat als tres nivells d'integració: nivell d'ecosistema considerant el rol del perífiton envers els altres productors primaris; a nivell de comunitat, estudiant la composició específica de les diatomees i a nivell de població estudiant la plasticitat fenotípica d'una espècie de diatomea (Nitzschia frustulum). A nivell d'ecosistema s'observa que els factors que afavoreixen el predomini dels diferents tipus de productors primaris (perífiton, fitoplàncton i macròfits) són la renovació i el grau d'eutròfia de l'aigua. A nivell de comunitat els factors determinants en la composició i distribució de les espècies de diatomees són els gradients confinament-inundació així com la productivitat del sistema. En funció d'aquest factors s'han establert 5 associacions de diatomees. A nivell de població es demostra que tant la salinitat, com la relació N : P a l'aigua com el moviment de l'aigua afecten la morfologia i ultraestructura de la valva de N. frustulum. De forma interessant s'observa que la salinitat, considerada com a factor individual, afecta N. frustulum a nivell poblacional provocant-li modificacions en la morfologia de la valva, per en canvi, no afecta a nivell de comunitat, ja que totes les espècies de diatomees presents en ambients de salinitat fluctuant són eurihalines.

Developing a desertification indicator system for a small Mediterranean catchment: a case study from the Serra de Rodes, Alt Empordà, Catalunya, NE Spain

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

Reconstruction of geomagnetic activity and near-Earth interplanetary conditions over the past 167 yr – Part 1: A new geomagnetic data composite

We present a new composite of geomagnetic activity which is designed to be as homogeneous in its construction as possible. This is done by only combining data that, by virtue of the locations of the source observatories used, have similar responses to solar wind and IMF (interplanetary magnetic field) variations. This will enable us (in Part 2, Lockwood et al., 2013a) to use the new index to reconstruct the interplanetary magnetic field, B, back to 1846 with a full analysis of errors. Allowance is made for the effects of secular change in the geomagnetic field. The composite uses interdiurnal variation data from Helsinki for 1845–1890 (inclusive) and 1893–1896 and from Eskdalemuir from 1911 to the present. The gaps are filled using data from the Potsdam (1891–1892 and 1897–1907) and the nearby Seddin observatories (1908–1910) and intercalibration achieved using the Potsdam–Seddin sequence. The new index is termed IDV(1d) because it employs many of the principles of the IDV index derived by Svalgaard and Cliver (2010), inspired by the u index of Bartels (1932); however, we revert to using one-day (1d) means, as employed by Bartels, because the use of near-midnight values in IDV introduces contamination by the substorm current wedge auroral electrojet, giving noise and a dependence on solar wind speed that varies with latitude. The composite is compared with independent, early data from European-sector stations, Greenwich, St Petersburg, Parc St Maur, and Ekaterinburg, as well as the composite u index, compiled from 2–6 stations by Bartels, and the IDV index of Svalgaard and Cliver. Agreement is found to be extremely good in all cases, except two. Firstly, the Greenwich data are shown to have gradually degraded in quality until new instrumentation was installed in 1915. Secondly, we infer that the Bartels u index is increasingly unreliable before about 1886 and overestimates the solar cycle amplitude between 1872 and 1883 and this is amplified in the proxy data used before 1872. This is therefore also true of the IDV index which makes direct use of the u index values.

Novos inibidores peptídicos de topoisomerases bacterianas estruturalmente derivados da proteína CcdB

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Synthesis and Solar Cell Application of New Alternating Donor-Acceptor Copolymers Based on Variable Units of Fluorene, Thiophene, and Phenylene

A new series of donor acceptor copolymers were synthesized via the Witting route and applied as an active layer in organic thin-films solar cells. These copolymers are composed of fluorene thiophene and phenylene thiophene units. The ratio between those was systematically varied, and copolymers containing 0%, 50%, and 75% of phenylene thiophene were characterized and evaluated when used in photovoltaic devices. The copolymers' composition, photophysical, electrical, and morphological properties are addressed and correlated with device performance. The 50% copolymer ratio was found to be the best copolymer of the series, yielding a power conversion efficiency (PCE) under air mass (AM) 1.5 conditions of 2.4% in the bilayer heterojunction with the C-60 molecule. Aiming at flexible electronics applications, solutions based on the heterojunction of this copolymer with PCBM (6,6-phenyl-C-61-butyric acid methyl ester) were also successfully deposited using an inkjet printing method and used as an active layer in solar cells.

The first report of the qnrB19, qnrS1 and aac(6 ')-Ib-cr genes in urinary isolates of ciprofloxacin-resistant Escherichia coli in Brazil

In this study, we investigated the presence of plasmid-mediated quinolone resistance (PMQR) genes among 101 ciprofloxacin-resistant urinary Escherichia coli isolates and searched for mutations in the quinolone-resistance-determining regions (QRDRs) of the DNA gyrase and topoisomerase IV genes in PMQR-carrying isolates. Eight isolates harboured the qnr and aac(6')-Ib-cr genes (3 qnrS1, 1 qnrB19 and 4 aac(6')-Ib-cr). A mutational analysis of the QRDRs in qnr and aac(6')-Ib-cr-positive isolates revealed mutations in gyrA, parC and parE that might be associated with high levels of resistance to quinolones. No mutation was detected in gyrB. Rare gyrA, parC and parE mutations were detected outside of the QRDRs. This is the first report of qnrB19, qnrS1 and aac(6')-Ib-cr-carrying E. coli isolates in Brazil.

La rue Mallet-Stevens forma e linguaggi nell'architettura di Mallet-Stevens

La ricerca ha avuto come obiettivo l’analisi delle residenze lungo la rue Mallet-Stevens, a Parigi, realizzate da Robert Mallet-Stevens negli anni 1925-1930. Si tratta di un intervento pensato unitariamente, i cui dispositivi spaziali sono rivelatori tanto del concetto spazio-forma, quanto del processo d’ideazione dello stesso nell’ambito dei paradigmi gestaltici e compositivi della modernità. All’epoca la necessità di espressione e affermazione di un simile concetto si tradusse nell’interpretazione spaziale dalla scala dell’abitazione alla scala della città. Le residenze, realizzate nella zona di Auteuil (16 arrondissement), occupano l’area di una nuova lottizzazione, da cui il successivo nome dell’intervento: case su rue Mallet-Stevens. Il programma comprendeva cinque abitazioni, commissionate da artisti e ricchi borghesi, una piccola maison per il guardiano del confinante parco, e un progetto, mai realizzato che nella prima versione comprendeva due interventi: un hôtel particulier e un edificio per appartamenti. La rue Mallet-Stevens si costituì come frammento di città possibile, ove si manifestava un’idea di urbanità chiaramente ispirata al modello della città giardino e ai valori del vivere moderno. I volumi “stereometrici” sono la cifra dell’idea di spazio che, a quel punto della sua attività, Mallet-Stevens aveva maturato sia come architetto, sia come scenografo. La metodologia di analisi critica dell’oggetto architettonico adottata in questa ricerca, si è servita di una lettura incrociata del testo (l’oggetto architettonico), del paratesto (ciò che l’autore ha scritto di sé e della propria opera) e dell’intertesto, in altre parole l’insieme di quelle relazioni che possono ricondurre sia ad altre opere dello stesso autore, sia ai modelli cui l’architetto ha fatto riferimento. Il ridisegno bidimensionale e tridimensionale degli edifici della rue Mallet-Stevens ha costituito lo strumento fondamentale di analisi per la comprensione dei temi architettonici. Le conclusioni cui la ricerca è giunta mostrano come la posizione culturale di Mallet-Stevens si è arricchita di molteplici influenze creative, sulla scia di una consapevole e costante strategia di contaminazione. Mallet-Stevens, osservando i linguaggi a lui contemporanei, si appropriò della componente morfologica del progetto, privilegiandola rispetto a quella sintattica, per poi giungere ad una personalissima sintesi delle stesse.

Acinetobacter baumannii isolates from pets and horses in Switzerland: molecular characterization and clinical data

OBJECTIVES: We investigated whether Acinetobacter baumannii isolates of veterinary origin shared common molecular characteristics with those described in humans. METHODS: Nineteen A. baumannii isolates collected in pets and horses were analysed. Clonality was studied using repetitive extragenic palindromic PCR (rep-PCR) and multilocus sequence typing (MLST). PCR and DNA sequencing for various beta-lactamase, aminoglycoside-modifying enzyme, gyrA and parC, ISAba1 and IS1133, adeR and adeS of the AdeABC efflux pump, carO porin and class 1/2/3 integron genes were performed. RESULTS: Two main clones [A (n = 8) and B (n = 9)] were observed by rep-PCR. MLST indicated that clone A contained isolates of sequence type (ST) ST12 (international clone II) and clone B contained isolates of ST15 (international clone I). Two isolates of ST10 and ST20 were also noted. Seventeen isolates were resistant to gentamicin, 12 to ciprofloxacin and 3 to carbapenems. Isolates of ST12 carried bla(OXA-66), bla(ADC-25), bla(TEM-1), aacC2 and IS1133. Strains of ST15 possessed bla(OXA-69), bla(ADC-11), bla(TEM-1) and a class 1 integron carrying aacC1 and aadA1. ISAba1 was found upstream of bla(ADC) (one ST10 and one ST12) and/or bla(OXA-66) (seven ST12). Twelve isolates of different STs contained the substitutions Ser83Leu in GyrA and Ser80Leu or Glu84Lys in ParC. Significant disruptions of CarO porin and overexpressed efflux pumps were not observed. The majority of infections were hospital acquired and in animals with predisposing conditions for infection. CONCLUSIONS: STs and the molecular background of resistance observed in our collection have been frequently described in A. baumannii detected in human patients. Animals should be considered as a potential reservoir of multidrug-resistant A. baumannii.

Vertical transmission of a fluoroquinolone-resistant Escherichia coli within an integrated broiler operation

The epidemiology of an enrofloxacin-resistant Escherichia coli clone was investigated during two separate outbreaks of colibacillosis in the Danish broiler production. In total five flocks were reported affected by the outbreaks. Recorded first-week mortalities were in the range of 1.7-12.7%. The clone was first isolated from dead broilers and subsequently demonstrated in samples from associated hatchers and the parent flock with its embryonated eggs, suggesting a vertical transmission from the parents. The second outbreak involved two broiler flocks unrelated to the affected flocks from the first outbreak. However, the clone could not be demonstrated in the associated parent flock. Furthermore, samplings from grand-parent flocks were negative for the outbreak clone. The clonality was evaluated by plasmid profiling and pulsed-field gel electrophoresis. None of the recognized virulence factors were demonstrated in the outbreak clone by microarray and PCR assay. The molecular background for the fluoroquinolone-resistance was investigated and point mutations in gyrA and parC leading to amino-acid substitutions in quinolone-resistance determining regions of GyrA and ParC were demonstrated. Vertical transmission of enrofloxacin-resistant E. coli from healthy parents resulting in high first-week mortality in the offspring illustrates the potential of the emergence and spreading of fluoroquinolone-resistant bacteria in animal husbandry, even though the use of fluoroquinolones is restricted.