Modelling stereoscopic vision systems for robotic applications

Aquesta tesi s'emmarca dins del projecte CICYT TAP 1999-0443-C05-01. L'objectiu d'aquest projecte és el disseny, implementació i avaluació de robots mòbils, amb un sistema de control distribuït, sistemes de sensorització i xarxa de comunicacions per realitzar tasques de vigilància. Els robots han de poder-se moure per un entorn reconeixent la posició i orientació dels diferents objectes que l'envolten. Aquesta informació ha de permetre al robot localitzar-se dins de l'entorn on es troba per poder-se moure evitant els possibles obstacles i dur a terme la tasca encomanada. El robot ha de generar un mapa dinàmic de l'entorn que serà utilitzat per localitzar la seva posició. L'objectiu principal d'aquest projecte és aconseguir que un robot explori i construeixi un mapa de l'entorn sense la necessitat de modificar el propi entorn. Aquesta tesi està enfocada en l'estudi de la geometria dels sistemes de visió estereoscòpics formats per dues càmeres amb l'objectiu d'obtenir informació geomètrica 3D de l'entorn d'un vehicle. Aquest objectiu tracta de l'estudi del modelatge i la calibració de càmeres i en la comprensió de la geometria epipolar. Aquesta geometria està continguda en el que s'anomena emph{matriu fonamental}. Cal realitzar un estudi del càlcul de la matriu fonamental d'un sistema estereoscòpic amb la finalitat de reduir el problema de la correspondència entre dos plans imatge. Un altre objectiu és estudiar els mètodes d'estimació del moviment basats en la geometria epipolar diferencial per tal de percebre el moviment del robot i obtenir-ne la posició. Els estudis de la geometria que envolta els sistemes de visió estereoscòpics ens permeten presentar un sistema de visió per computador muntat en un robot mòbil que navega en un entorn desconegut. El sistema fa que el robot sigui capaç de generar un mapa dinàmic de l'entorn a mesura que es desplaça i determinar quin ha estat el moviment del robot per tal de emph{localitzar-se} dins del mapa. La tesi presenta un estudi comparatiu dels mètodes de calibració de càmeres més utilitzats en les últimes dècades. Aquestes tècniques cobreixen un gran ventall dels mètodes de calibració clàssics. Aquest mètodes permeten estimar els paràmetres de la càmera a partir d'un conjunt de punts 3D i de les seves corresponents projeccions 2D en una imatge. Per tant, aquest estudi descriu un total de cinc tècniques de calibració diferents que inclouen la calibració implicita respecte l'explicita i calibració lineal respecte no lineal. Cal remarcar que s'ha fet un gran esforç en utilitzar la mateixa nomenclatura i s'ha estandaritzat la notació en totes les tècniques presentades. Aquesta és una de les dificultats principals a l'hora de poder comparar les tècniques de calibració ja què cada autor defineix diferents sistemes de coordenades i diferents conjunts de paràmetres. El lector és introduït a la calibració de càmeres amb la tècnica lineal i implícita proposada per Hall i amb la tècnica lineal i explicita proposada per Faugeras-Toscani. A continuació es passa a descriure el mètode a de Faugeras incloent el modelatge de la distorsió de les lents de forma radial. Seguidament es descriu el conegut mètode proposat per Tsai, i finalment es realitza una descripció detallada del mètode de calibració proposat per Weng. Tots els mètodes són comparats tant des del punt de vista de model de càmera utilitzat com de la precisió de la calibració. S'han implementat tots aquests mètodes i s'ha analitzat la precisió presentant resultats obtinguts tant utilitzant dades sintètiques com càmeres reals. Calibrant cada una de les càmeres del sistema estereoscòpic es poden establir un conjunt de restriccions geomètri ques entre les dues imatges. Aquestes relacions són el que s'anomena geometria epipolar i estan contingudes en la matriu fonamental. Coneixent la geometria epipolar es pot: simplificar el problema de la correspondència reduint l'espai de cerca a llarg d'una línia epipolar; estimar el moviment d'una càmera quan aquesta està muntada sobre un robot mòbil per realitzar tasques de seguiment o de navegació; reconstruir una escena per aplicacions d'inspecció, propotipatge o generació de motlles. La matriu fonamental s'estima a partir d'un conjunt de punts en una imatges i les seves correspondències en una segona imatge. La tesi presenta un estat de l'art de les tècniques d'estimació de la matriu fonamental. Comença pels mètode lineals com el dels set punts o el mètode dels vuit punts, passa pels mètodes iteratius com el mètode basat en el gradient o el CFNS, fins arribar las mètodes robustos com el M-Estimators, el LMedS o el RANSAC. En aquest treball es descriuen fins a 15 mètodes amb 19 implementacions diferents. Aquestes tècniques són comparades tant des del punt de vista algorísmic com des del punt de vista de la precisió que obtenen. Es presenten el resultats obtinguts tant amb imatges reals com amb imatges sintètiques amb diferents nivells de soroll i amb diferent quantitat de falses correspondències. Tradicionalment, l'estimació del moviment d'una càmera està basada en l'aplicació de la geometria epipolar entre cada dues imatges consecutives. No obstant el cas tradicional de la geometria epipolar té algunes limitacions en el cas d'una càmera situada en un robot mòbil. Les diferencies entre dues imatges consecutives són molt petites cosa que provoca inexactituds en el càlcul de matriu fonamental. A més cal resoldre el problema de la correspondència, aquest procés és molt costós en quant a temps de computació i no és gaire efectiu per aplicacions de temps real. En aquestes circumstàncies les tècniques d'estimació del moviment d'una càmera solen basar-se en el flux òptic i en la geometria epipolar diferencial. En la tesi es realitza un recull de totes aquestes tècniques degudament classificades. Aquests mètodes són descrits unificant la notació emprada i es remarquen les semblances i les diferencies entre el cas discret i el cas diferencial de la geometria epipolar. Per tal de poder aplicar aquests mètodes a l'estimació de moviment d'un robot mòbil, aquest mètodes generals que estimen el moviment d'una càmera amb sis graus de llibertat, han estat adaptats al cas d'un robot mòbil que es desplaça en una superfície plana. Es presenten els resultats obtinguts tant amb el mètodes generals de sis graus de llibertat com amb els adaptats a un robot mòbil utilitzant dades sintètiques i seqüències d'imatges reals. Aquest tesi finalitza amb una proposta de sistema de localització i de construcció d'un mapa fent servir un sistema estereoscòpic situat en un robot mòbil. Diverses aplicacions de robòtica mòbil requereixen d'un sistema de localització amb l'objectiu de facilitar la navegació del vehicle i l'execució del les trajectòries planificades. La localització es sempre relativa al mapa de l'entorn on el robot s'està movent. La construcció de mapes en un entorn desconegut és una tasca important a realitzar per les futures generacions de robots mòbils. El sistema que es presenta realitza la localització i construeix el mapa de l'entorn de forma simultània. A la tesi es descriu el robot mòbil GRILL, que ha estat la plataforma de treball emprada per aquesta aplicació, amb el sistema de visió estereoscòpic que s'ha dissenyat i s'ha muntat en el robot. També es descriu tots el processos que intervenen en el sistema de localització i construcció del mapa. La implementació d'aquest processos ha estat possible gràcies als estudis realitzats i presentats prèviament (calibració de càmeres, estimació de la matriu fonamental, i estimació del moviment) sense els quals no s'hauria pogut plantejar aquest sistema. Finalment es presenten els mapes en diverses trajectòries realitzades pel robot GRILL en el laboratori. Les principals contribucions d'aquest treball són: ·Un estat de l'art sobre mètodes de calibració de càmeres. El mètodes són comparats tan des del punt de vista del model de càmera utilitzat com de la precisió dels mètodes. ·Un estudi dels mètodes d'estimació de la matriu fonamental. Totes les tècniques estudiades són classificades i descrites des d'un punt de vista algorísmic. ·Un recull de les tècniques d'estimació del moviment d'una càmera centrat en el mètodes basat en la geometria epipolar diferencial. Aquestes tècniques han estat adaptades per tal d'estimar el moviment d'un robot mòbil. ·Una aplicació de robòtica mòbil per tal de construir un mapa dinàmic de l'entorn i localitzar-se per mitja d'un sistema estereoscòpic. L'aplicació presentada es descriu tant des del punt de vista del maquinari com del programari que s'ha dissenyat i implementat.

New Methods for Triangulation-based Shape Acquisition using Laser Scanners

Tradicionalment, la reproducció del mon real se'ns ha mostrat a traves d'imatges planes. Aquestes imatges se solien materialitzar mitjançant pintures sobre tela o be amb dibuixos. Avui, per sort, encara podem veure pintures fetes a ma, tot i que la majoria d'imatges s'adquireixen mitjançant càmeres, i es mostren directament a una audiència, com en el cinema, la televisió o exposicions de fotografies, o be son processades per un sistema computeritzat per tal d'obtenir un resultat en particular. Aquests processaments s'apliquen en camps com en el control de qualitat industrial o be en la recerca mes puntera en intel·ligència artificial. Aplicant algorismes de processament de nivell mitja es poden obtenir imatges 3D a partir d'imatges 2D, utilitzant tècniques ben conegudes anomenades Shape From X, on X es el mètode per obtenir la tercera dimensió, i varia en funció de la tècnica que s'utilitza a tal nalitat. Tot i que l'evolució cap a la càmera 3D va començar en els 90, cal que les tècniques per obtenir les formes tridimensionals siguin mes i mes acurades. Les aplicacions dels escàners 3D han augmentat considerablement en els darrers anys, especialment en camps com el lleure, diagnosi/cirurgia assistida, robòtica, etc. Una de les tècniques mes utilitzades per obtenir informació 3D d'una escena, es la triangulació, i mes concretament, la utilització d'escàners laser tridimensionals. Des de la seva aparició formal en publicacions científiques al 1971 [SS71], hi ha hagut contribucions per solucionar problemes inherents com ara la disminució d'oclusions, millora de la precisió, velocitat d'adquisició, descripció de la forma, etc. Tots i cadascun dels mètodes per obtenir punts 3D d'una escena te associat un procés de calibració, i aquest procés juga un paper decisiu en el rendiment d'un dispositiu d'adquisició tridimensional. La nalitat d'aquesta tesi es la d'abordar el problema de l'adquisició de forma 3D, des d'un punt de vista total, reportant un estat de l'art sobre escàners laser basats en triangulació, provant el funcionament i rendiment de diferents sistemes, i fent aportacions per millorar la precisió en la detecció del feix laser, especialment en condicions adverses, i solucionant el problema de la calibració a partir de mètodes geomètrics projectius.

Representació qualitativa asíncrona de senyals per a la supervisió de sistemes dinàmics

L'objectiu general d'aquest treball és trobar i mostrar una eina que permeti obtenir una representació dels senyals procedents de sistemes dinàmics adequada a les necessitats dels sistemes de Supervisió Experta de processos. Aquest objectiu general es pot subdividir en diverses parts, que són tractades en els diferents capítols que composen el treball i que es poden resumir en els següents punts: En primer lloc, cal conèixer les necessitats dels sistemes de Supervisió: La gran quantitat de dades que provenen dels processos fa necessari el tractament d'aquestes dades per obtenir-ne d'altres, més elaborades, amb un nivell més elevat de representació. La utilització de raonament qualitatiu, pròpia dels éssers humans, comporta la necessitat de representar simbòlicament els senyals, de traduir les dades numèriques en símbols. La Supervisió de sistemes dinàmics comporta que el temps sigui una variable fonamental, la asincronia dels esdeveniments significatius per a la Supervisió fa que les representacions més adequades i útils dels senyals siguin asíncrones. Finalment,l'ús dels coneixements experimentals en la Supervisió dels processos comporta que les representacions més naturals siguin les més útils. Aquestes necessitats fan de la representació dels senyals mitjançant episodis l'eina amb més possibilitats per assolir els objectius que es volen assolir. Per això, es presenta un formalisme que permet descriure i incloure-hi la formalització i les diferents aproximacions a aquest tipus de representació ja existents i, al mateix temps, augmentar-ne la significació a través de característiques dels senyals que no es tenen en compte en les aproximacions ja existents. El següent pas és aprofitar el nou formalisme per obtenir una nova representació amb un grau més gran de significació, cosa que s'aconsegueix representant explícitament les discontinuïtats i els períodes estacionaris o d'estabilitat, molt significatius en Supervisió de processos. Un problema sempre present en el tractament de senyals és el soroll que els afecta. Per aquest motiu es presenta un mètode que permet filtrar el soroll de manera que les representacions resultants quedin afectades el mínim possible per aquest tractament. Finalment, es presenta l'aplicació en línia de les eines descrites. La representació en línia dels senyals comporta el tractament de la incertesa inherent al coneixement parcial del senyal (un episodi no pot ser determinat i caracteritzat completament fins que no s'acaba). L'obtenció de resultats amb determinats graus de certesa és perfectament coherent amb la seva utilització posterior mitjançant Sistemes Experts o altres eines de la IA. Totes les aportacions del treball vénen acompanyades d'exemples i/o aplicacions que permeten observar-ne la utilitat i les limitacions.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

A hiperactividade e défice de atenção na educação de Infância

Nas escolas actuais cada vez mais nos deparamos com turmas onde se inserem crianças com necessidades educativas especiais. É fundamental que haja inclusão de crianças com NEE no contexto escolar, possibilitando que estas não sejam excluídas pela sociedade mas cada vez mais incluídas. Este projecto irá ser realizado numa sala de pré-escola, onde há uma criança com hiperactividade.

Dating the onset of cereal cultivation in Britain and Ireland: the evidence from charred cereal grains

When does Neolithic life begin in Britain? The author gathered up the current evidence for radiocarbon-dated first use of cereals, distinguishing between dates from charcoal in contexts with cereals, and dates from the charred grains themselves. The charred grains begin to appear around 4000 cal BC and become prominent in settlements between 3800 and 3000 cal BC This correlates well with the appearance of megalithic tombs (3800-3500 cal BC) and argues for a relatively rapid adoption of the Neolithic package during an experimental phase of two centuries, 4000-3800 cal BC. The early cereals reported in the pollen record (from 5000 BC) are attributed to wild species.

Floodplain environmental change during the Younger Dryas and Holocene in Northwest Europe: Insights from the lower Kennet Valley, south central England

Many lowland rivers across northwest Europe exhibit broadly similar behavioural responses to glacial-interglacial transitions and landscape development. Difficulties exist in assessing these, largely because the evidence from many rivers remains limited and fragmentary. Here we address this issue in the context of the river Kennet, a tributary of the Thames, since c. 13,000 cal BP. Some similarities with other rivers are present, suggesting that regional climatic shifts are important controls. The Kennet differs from the regional pattern in a number of ways. The rate of response to sudden climatic change, particularly at the start of the Holocene and also mid-Holocene forest clearance, appears very high. This may reflect abrupt shifts between two catchment scale hydrological states arising from contemporary climates, land use change and geology. Stadial hydrology is dominated by nival regimes, with limited winter infiltration and high spring and summer runoff. Under an interglacial climate, infiltration is more significant. The probable absence of permafrost in the catchment means that a lag between the two states due to its gradual decay is unlikely. Palaeoecology, supported by radiocarbon dates, suggests that, at the very start of the Holocene, a dramatic episode of fine sediment deposition across most of the valley floor occurred, lasting 500-1000 years. A phase of peat accumulation followed as mineral sediment supply declined. A further shift led to tufa deposition, initially in small pools, then across the whole floodplain area, with the river flowing through channels cut in tufa and experiencing repeated avulsion. Major floods, leaving large gravel bars that still form positive relief features on the floodplain, followed mid-Holocene floodplain stability. Prehistoric deforestation is likely to be the cause of this flooding, inducing a major environmental shift with significantly increased surface runoff. Since the Bronze Age, predominantly fine sediments were deposited along the valley with apparently stable channels and vertical floodplain accretion associated with soil erosion and less catastrophic flooding. The Kennet demonstrates that, while a general pattern of river behaviour over time, within a region, may be identifiable, individual rivers are likely to diverge from this. Consequently, it is essential to understand catchment controls, particularly the relative significance of surface and subsurface hydrology. (c) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.

Archaeological evidence for the first Mesolithic occupation of the Western Isles of Scotland

The examination of eroding coastal dunes at the prehistoric site of Northton, Harris, has produced the first archaeological evidence of Mesolithic activity in the Western Isles in the form of two midden-related deposits. The first phase of Mesolithic activity is dated to 7060-6650 cal. Bc based on AMS dating of charred hazelnut shells. This discovery appears to validate the frequent pollen-based inferences of Mesolithic impact for the area and, as predicted, allows the Atlantic fringe of Scotland to become part of the European Mesolithic mainstream. A detailed pedological analysis also suggests that these early midden layers may have been amended during the Neolithic period as part of a possible phase of cultivation.

Holocene vegetation dynamics in the northeastern Rub' al-Khali desert, Arabian Peninsula: a phytolith, pollen and carbon isotope study

The Holocene vegetation history of the Arabian Peninsula is poorly understood, with few palaeobotanical studies to date. At Awafi, Ras al-Khaimah, UAE, a 3.3 m lake sediment sequence records the vegetation development for the period 8500 cal. yr BP to similar to3000 cal. yr BP. delta(13)C isotope, pollen and phytolith analyses indicate that C3 Pooid grassland with a strong woody element existed during the early Holocene (between 8500 and 6000 cal. yr BP) and became replaced by mixed C3 and C4 grasses with a strong C4 Panicoid tall grass element between 5900 and 5400 cal. yr BP. An intense, arid event Occurred at 4100 cal. yr BP when the lake desiccated and was infilled by Aeolian sand. From 4100 cal. yr BP the vegetation was dominated by C4 Chloridoid types and Cyperaceae, suggesting an incomplete vegetation cover and Aeolian dune reactivation owing to increased regional aridity. These data outline the ecosystem dynamics and carbon cycling in response to palaeomon-soon and north-westerly variability during the Holocene. Copyright (C) 2004 John Wiley Sons, Ltd.

A record of Holocene climate change from lake geochemical analyses in southeastern Arabia

Lacustrine sediments from southeastern Arabia reveal variations in lake level corresponding to changes in the strength and duration of Indian Ocean Monsoon (IOM) summer rainfall and winter cyclonic rainfall. The late glacial/Holocene transition of the region was characterised by the development of mega-linear dunes. These dunes became stabilised and vegetated during the early Holocene and interdunal lakes formed in response to the incursion of the IOM at approximately 8500 cal yr BP with the development of C3 dominated savanna grasslands. The IOM weakened ca. 6000 cal yr BP with the onset of regional aridity, aeolian sedimentation and dune reactivation and accretion. Despite this reduction in precipitation, the take was maintained by winter dominated rainfall. There was a shift to drier adapted C4 grasslands across the dune field. Lake sediment geochemical analyses record precipitation minima at 8200, 5000 and 4200 cal yr BP that coincide with Bond events in the North Atlantic. A number of these events correspond with changes in cultural periods, suggesting that climate was a key mechanism affecting human occupation and exploitation of this region. (c) 2006 University of Washington. All rights reserved.

Developments in radiocarbon calibration for archaeology

This update on radiocarbon calibration results from the 19th International Radiocarbon Conference at Oxford in April 2006, and is essential reading for all archaeologists. The way radiocarbon dates and absolute dates relate to each other differs in three periods: back to 12400 cal BR radiocarbon dates can be calibrated with tree rings, and the calibration curve in this form should soon extend back to 18 000 cal BP Between 12 400 and 26000 cal BR the calibration curves are based on marine records, and thus are only a best estimate of atmospheric concentrations. Beyond 26000 cal BR dates have to be based on comparison (rather than calibration) with a variety of records. Radical variations are thus possible in this period, a highly significant caveat,for the dating of middle and lower Paleolithic art, artefacts and animal and human remains.

A high-wavenumber boundary-element method for an acoustic scattering problem

In this paper we show stability and convergence for a novel Galerkin boundary element method approach to the impedance boundary value problem for the Helmholtz equation in a half-plane with piecewise constant boundary data. This problem models, for example, outdoor sound propagation over inhomogeneous flat terrain. To achieve a good approximation with a relatively low number of degrees of freedom we employ a graded mesh with smaller elements adjacent to discontinuities in impedance, and a special set of basis functions for the Galerkin method so that, on each element, the approximation space consists of polynomials (of degree $\nu$) multiplied by traces of plane waves on the boundary. In the case where the impedance is constant outside an interval $[a,b]$, which only requires the discretization of $[a,b]$, we show theoretically and experimentally that the $L_2$ error in computing the acoustic field on $[a,b]$ is ${\cal O}(\log^{\nu+3/2}|k(b-a)| M^{-(\nu+1)})$, where $M$ is the number of degrees of freedom and $k$ is the wavenumber. This indicates that the proposed method is especially commendable for large intervals or a high wavenumber. In a final section we sketch how the same methodology extends to more general scattering problems.

The strength of the system and my experiences of it, was that in fact, oddly enough, it was actually a very collaborative enterprise already

Video:35 mins, 2006. The video shows a group of performers in a studio and seminar situation. Individually addressing the camera they offer personal views and experiences of their own art production in relation to the institution, while reflecting on their role as teachers. The performance scripts mainly originate from a series of real interviews with a diverse group of artist teachers, who emphasise the collaborative, performative and subversive nature of teaching. These views may seems symptomatic for contemporary art practices, but are ultimately antagonistic to the ongoing commodification of the system of art education.

Impact of increasing resolution and a warmer climate on extreme weather from NH extra-tropical cyclones

The effect of a warmer climate on the properties of extra-tropical cyclones is investigated using simulations of the ECHAM5 global climate model at resolutions of T213 (60 km) and T319 (40 km). Two periods representative of the end of the 20th and 21st centuries are investigated using the IPCC A1B scenario. The focus of the paper is on precipitation for the NH summer and winter seasons, however results from vorticity and winds are also presented. Similar number of events are identified at both resolutions. There are, however, a greater number of extreme precipitation events in the higher reso- lution run. The difference between maximum intensity distributions are shown to be statistically significant using a Kolmogorov-Smirnov test. A Generalised Pareto Distribution is used to analyse changes in extreme precipitation and wind events. In both resolutions, there is an increase in the number of ex- treme precipitation events in a warmer climate for all seasons, together with a reduction in return period. This is not associated with any increased verti- cal velocity, or with any increase in wind intensity in the winter and spring. However, there is an increase in wind extremes in the summer and autumn associated with tropical cyclones migrating into the extra-tropics.