Regionala skillnader i ohälsotal : En analys av arbetslöshetens och demografins förklaringsvärde för ohälsotalet på kommunnivå

Sveriges höga sjukfrånvaro har satt fokus på frågan om vilka bakomliggande faktorer som påverkar individers sjukskrivning. De regionala skillnaderna i ohälsotalet är en faktor som det forskats mycket kring, främst på länsnivå. Föreliggande studie undersökte och jämförde ohälsotalet på kommunnivå. Studiens övergripande syfte var att analysera demografins och arbetslöshetens förklaringsvärde för ohälsotalet. Detta med utgångspunkt i det underliggande syftet, vilket innebar en presentation och jämförelse av ålders- och könsfördelningen, arbetslösheten och kommuninvånarnas nyttjandegrad av de ersättningsformer som ohälsotalet innehåller, mellan Alvesta och Kalix kommuner. De individer som ingick i studien var samtliga invånare i arbetsför ålder 16-64 år på riks, läns (Kronoberg och Norrbotten) och kommunnivå. Studien genomfördes med en kvantitativ metod som innebar en retrospektiv sammanställning och granskning av sekundärdata. Metodstrategin bestod i att granska forskning gällande Sveriges regionala skillnader i ohälsotal och dess förhållande till arbetsmarknaden och demografin för att sammanställa en forskningsbakgrund till det statistiska materialet. Resultatet visade att trots kommunernas stora skillnader i ohälsotal, Kalix hade år 2006 ca 13 fler ohälsodagar per försäkrad än Alvesta, så skiljde de sig inte nämnvärt åt när det gällde antal pågående sjukfall, det vill säga sjukfall ersatta med sjuk-, rehabiliterings och arbetsskadesjukpenning. Av detta drogs slutsatsen att det var i antal förtidspensionärer som kommunerna i huvudsak skiljer sig åt. När det gällde förklaringsvärdet för faktorerna; arbetslöshet och demografi visade undersökningen att ålders- och könsfördelningen i stort sett inte hade något förklaringsvärde för skillnaderna i ohälsotalet eftersom några betydande skillnader mellan kommunerna inte kunde påvisas. Däremot så visade resultatet att arbetsmarknadsläget i kommunerna eventuellt kan förklara en del av skillnaderna eftersom Kalix hade betydligt högre arbetslöshet än Alvesta.

Producción de maíz bajo diferentes regímenes de riego complementario en Río Cuarto, Córdoba, Argentina. I. Rendimiento en grano de maíz y sus componentes

El maíz (Zea mays L.) es uno de los principales cultivos de la Pampa Húmeda de Argentina. El objetivo de este trabajo fue evaluar los efectos del riego complementario sobre el rendimiento de grano y sus componentes. El mismo se llevó a cabo en el ciclo agrícola 2001-2002, en el campo experimental de la Universidad Nacional de Río Cuarto. Se usó un diseño completamente al azar con 5 tratamientos y 4 repeticiones. Para efectuar la programación de los diferentes riegos se dividió el ciclo del cultivo en tres etapas: precrítico, crítico y poscrítico. Para la determinación del momento de riego se realizó un balance hídrico. El rendimiento de grano no mostró diferencias significativas en los cuatro tratamientos con riego, sin embargo, hubo diferencia significativa (α = 0,05) entre los tratamientos regados y no regados. En promedio el rendimiento en grano en los tratamientos regados fue de 72 % mayor que en el tratamiento sin riego. Los componentes del rendimiento fueron afectados significativamente (α = 0,05) por la falta de riego. La cantidad de agua aplicada varió entre 360 y 300 mm y el agua total consumida en el ciclo del cultivo (según el balance hídrico) fue para los tratamientos con riego, de 575 mm y para el testigo de 308 mm. La eficiencia del uso de agua para grano fue de 2.75 kg.m-3, en promedio.

Ceremonial para armar a los cavalleros, i dar el abito, i profession en la Inclita Religion de San Juan de Jerusalen ...

Marca tip. en port

El I+D en la universidad española (y II)

En el presente artículo, segundo y último de la serie, se presentan las vías no oficiales de la investigación en la Universidad. Se dan algunas de las formas de trabajar de los grupos universitarios y se concluye con una breve estadística de datos de colaboraciones entre empresas y la Universidad.

Novenario espiritual a Nuestra Señora de Monte-Santo aparecida en los terminos de la villa de Villarluengo, comunidad de Alcañiz ... i venerada en el Convento de Religiosos de la Tercera Orden de N. Padre S. Francisco ... [Texto impreso]

Sign.: A16

Subjectivació i interferència en l'evolució semàntica i en l'inici de la gramaticalització de "jaquir" (segles XI-XII)

Estudiem en aquest article els primers passos en l'evolució semàntica i en la gramaticalització del verb "jaquir". Aquest germanisme pertany a un estrat lèxic del català que va començar a fer-se menys usual a la darreria del segle XV, desplaçat per altres sinònims, en aquest cas lleixar-deixar. La recerca es fonamenta en un corpus de documentació en llatí i en català dels segles XI i XII. L'objectiu és descriure la gènesi dels significats que ja apareixen ben establits durant el període literari. Seguim un enfocament metodològic d'orientació cognitivista (estudi de la subjectivació i de la inferència com a mecanismes del canvi semàntic).

Presentaciones ppt Biochemistry I. Grado en Biología

Presentaciones de power point para el seguimiento de la asignatura Biochemistry I, grupo A.R.A. Primer curso del Grado en Biología. Universidad de Alicante

Modalitats, terrenys de joc i proteccions en Pilota Valenciana

Modalitats, terrenys de joc i proteccions en Pilota Valenciana

De fosses i fantasmes. Memòria, trauma i identitat en l’escena catalana actual

La investigació s’ha elaborat en el marc del projecte emergent “Història i poètiques de la memòria: La violència política en la representació del franquisme (1977-2007)”, (Universitat d’Alacant, GRE13-29).

El gènere i l’humor en interaccions didàctiques d’alumnes de secundària

A partir de la articulación de tres ejes o focos de interés: el uso del humor por parte de los adolescentes, las cuestiones de género y las cuestiones que se plantean en torno a una investigación en didáctica de la lengua, este artículo profundiza en la forma y funcionamiento del humor como estrategia para abordar la construcción del espacio intersubjetivo. Esta triple focalización favorece la reflexión en torno a la diferencia de recursos verbales, no verbales y paraverbales que movilizan los interlocutores de cada género a la vez que aporta materiales de discusión novedosos sobre la relación entre el uso del humor y el rol institucional que ocupan los interlocutores, principalmente teniendo en cuenta la imbricación del concepto de posturas enunciativas.

En estil de fictes paraules que tenen sentits no fictes: anàlisi de locucions i col·locacions en Joan Roís de Corella en el context del llenguatge literari de la Corona d’Aragó en el segle XV

Aquest article presenta una mostra dels resultats de l’anàlisi detallada de locucions, col·locacions i altres elements fraseològics i d’ordre de mots significatius quant a la caracterització del cabal de llenguatge literari de Joan Roís de Corella. Aquesta anàlisi es fa amb metodologia interdisciplinar de base de lingüistica de corpus i de diacronia lingüistica, i amb el concurs de les tecnologies de la informació i la comunicació (humanitats digitals), que s’apliquen a l’anàlisi de l’aportació lèxica i estilística d’un autor clau com és Roís de Corella a fide calibrar el grau de sintonia i, alhora, d’especificitat del seu llenguatge literari; en quin grau coincideix el seu llenguatge literari amb el d’altres grans clàssics culturals de la Corona d’Aragó, i en què basa, alhora, Roís de Corella la clau de la seua mestria estilística.

Feedback mitjançant screencast. Percepció dels/de les alumnes i repercussió en el seu aprenentatge

L’avaluació i els comentaris que la complementen i/o suporten són un element de correcció i redirecció de l’aprenentatge dels estudiants. Els imputs que reben els ajuden a assimilar allò que ja han aprés i a comprendre com millorar tot allò que encara no han adquirit de forma adequada. La correcció manual tradicional sobre paper no admet grans arguments ni explicacions i acaba per resumir-se en l’assenyalament de les errades i, en algunes ocasions, dels encerts. L’espai físic i temporal són, sovint, els elements que posen barreres a explicacions més específiques i desenrotllades. L’ús del screencast (gravació audiovisual de la pantalla de l’ordinador i del so al seu voltant) permet enregistrar en pantalla la imatge del treball rebut pel professor, el moviment del ratolí sobre el text/les imatges i la veu del professor fent els comentaris necessaris sense limitacions d’espai ni temps. He aplicat d’aquesta pràctica docent per primera vegada el curs present. Amb el present estudi em propose conèixer quina percepció tenen els/les alumnes d’aquesta incorporació tecnològica a l’avaluació, com repercuteixen els comentaris en àudio al seu aprenentatge i si tenen cap suggeriment que ajude a acceptar, rebutjar i/o millorar el feedback i la valoració mitjançant screencast.