Some Preliminaries in Approaching Carlos Seixas’ Keyboard Sonatas

The figure and the oeuvre of Carlos Seixas (1704-42) were rediscovered in the 1930s chiefly by the British musicologist Macario Santiago Kastner (1908-92), whose writings and editions raised the attention of international scholars and interpreters for the Portuguese composer. Nevertheless, and in spite of an unusual editorial tradition for Portuguese standards, a critical appraisal of the body of sources of Seixas' keyboard sonatas has never been attempted, to the point of even impeding the knowledge of how many there really are. This article deals briefly with the issues of source situation, authorship attribution and the distinctive characteristics of Seixas' style, offering a preliminary catalogue of the sonatas and a description of four of the manuscript collections containing them, housed at the National Library of Portugal. Textual peculiarities and problems of works surviving in more than one source are examined and the question of text 'banalization' by means of the incorporation of performance practice gestures is also discussed, advancing the hypothesis of the existence of two different traditions for some of the sonatas―one written and one 'oral'―that merge in the texts known to us.

Inclusão de compositores portugueses como fator de motivação no estudo básico do piano

Relatório de estágio de mestrado em Ensino de Música

L'evolució dels estudis per a piano : del taller al gran repertori de concert

Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evolució dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball està format per tres capítols de recerca històrica i un d'anàlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a través del treball escrit es contextualitza i justifica la selecció de les obres del concert.

Music and felt emotions: how systematic pitch level variations affect the experience of pleasantness and arousal

Pitch is a fundamental musical factor; however, findings about its contribution to the elicitation of emotions are contradictory. The purpose of this work was to assess the effect of systematic pitch variations on self-reports of felt valence and arousal. In a within-subject design, 49 subjects listened to four 1-minute classical piano excerpts, each presented at three different pitch levels (one octave lower than the original version, the original version and one octave higher than the original version). Compared to excerpts both without octave modification and in the +1 octave variant, pleasantness of excerpts in the -1 octave variant was significantly lower. This main effect was stronger for women than men and, importantly, was modulated by the specific characteristics of the stimuli. There was also a significant, yet smaller, negative relationship between pitch level and arousal, moderated by gender: Compared to higher pitch, lower pitch was associated with higher arousal in men only. Regarding the complex outcomes of this study, future studies should investigate to which extent our findings can be generalized to other musical works. The ultimate goal might be to demonstrate how pitch level interacts with other musical features and listeners' characteristics in eliciting diverse affective experiences.

Eduard Toldrà : sis sonets per a violí i piano

Eduard Toldrà i Soler fou una persona important i significativa per a la societat catalana de principis del segle XX. La seva vida musical és increïblement ampla, ja que abasta facetes de violinista, compositor, director i pedagog. A més, Toldrà va estar sempre immers en la cultura catalana, en l'art en general, i en particular en la poesia. És per aquest motiu que trobem tanta poesia en la seva música. En el següent treball aprofundeixo en l'estudi d'una de les seves obres, Sis Sonets per a violí i piano. A través de l'anàlisi d'aquestes sis peces, coneixerem també al personatge d'Eduard Toldrà i el seu context cultural. Veurem que la seva música se situa fora dels trets estilístics “hispànics” de l'època i que, sota els tòpics de música española, les etiquetes no hi fan cap mena de justícia.

Música d’Amèrica Llatina del segle XX : el piano a l’Argentina, al Brasil i a Cuba

No podem pensar en una tradició musical llatinoamericana si no és a partir de la relació i confrontació de les cultures indígenes, africanes i europees, enteses des de la colonització fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt més enllà de les limitades barreres d'una nació o de la utilització de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procés de difusió i d'assimilació que sí que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores pròpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositor llatinoamericans de música culta han hagut de fer una difícil elecció entre la música europea i la dels seus propis països, elecció que mitjançant aquest treball m'agradaria destacar.

Txaikovski : els concerts per a piano i orquestra : arrels, inspiracions i influències

La intenció d’aquest projecte final és donar més informació sobre els concerts de Txaikovski per a Piano i Orquestra a través d’ una contextualització socio-cultural, una recerca entorn a les inspiracions estètiques del compositor i en els concerts en particular, així com les influències que aquests van tenir per als seus contemporanis. El treball es divideix en quatre grans capítols d’ estudi i recerca històrica, així com breus anàlisis per a situar en concret les inspiracions estètiques de les que es parla. Com a repertori de concert s’ interpreta, doncs, un dels concerts en la seva totalitat: el Concert per a Piano i Orquestra No.1, Op.23 en Si bemoll menor.

Andante and rondo capriccioso

Soitinnus: Piano.

El piano francès dels segles XX i XXI : una breu investigació per al disseny d'un repertori de concert

Aquest projecte pretén estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en l’escriptura pianística, analitzant-ne la transcendència en el terreny interpretatiu actual. Per tal d’assolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut l’evolució de la tècnica pianística francesa, s’estudia el material i les circumstàncies que originen els respectius catàlegs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, París, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anàlisi permet determinar que el conservatori de París potencia les obres de nova creació, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara s’opta per un estudi convergent al cànon. Com a conseqüència, els autors esmentats es consideren objecte d’estudi essencial a París, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no s’han establert en el pla d’estudis.

Weep and cry

Soitinnus: trumpetti, bassoklarinetti, piano, kontrabasso, rummut.

Directed-spray application of paraquat and diuron in physic nut plants

There is little information about the selectivity of herbicides in physic nut (Jatropha curcas) in Brazil. Therefore, this study aimed to evaluate the selectivity of different doses and mixtures of paraquat and diuron in direted-spray applications in physic nut plants in greenhouse conditions. The study used a randomized block design, with five replicates. The treatments were: paraquat (200 and 600 g ha-1), diuron (1,000 and 2,000 g ha-1), paraquat + diuron (200 + 1,000 g ha-1), paraquat + diuron (200 + 2,000 g ha-1), paraquat + diuron (600 + 1,000 g ha-1), paraquat + diuron (600 + 2,000 g ha-1) and a control (no application). Directed-spray application was performed at 70 days after sowing by the lower third of the plants. The treatments of diuron and paraquat + diuron mixtures affected the growth and photosynthetic activity of physic nut plants, injuries being more pronounced at doses of diuron of 2,000 g ha‑1, while the isolated application of paraquat at doses of 200 and 600 g ha-1 showed good selectivity potential for physic nut plants.

Groove, Fanfare & Finale pour quintette de cuivres ; Voyage pour orchestre ; et Fantaisie pour piano et orchestre

La version intégrale de ce mémoire est disponible uniquement pour consultation individuelle à la Bibliothèque de musique de l’Université de Montréal (www.bib.umontreal.ca/MU).

Entre nationalisme et modernité : le répertoire pour le piano de la péninsule ibérique des années 1886-1927

La version intégrale de ce mémoire est disponible uniquement pour consultation individuelle à la Bibliothèque de musique de l’Université de Montréal (www.bib.umontreal.ca/MU).

Trois soupirs pour ensemble sonate pour piano et un souvenir du présent pour orchestre À la recherche d'un langage personnel

La version intégrale de ce mémoire est disponible uniquement pour consultation individuelle à la Bibliothèque de musique de l'Université de Montréal (www.bib.umontreal.ca/MU).