Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 1 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 2 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 3 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 4 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Què ens oculta el vel estadístic? Reflexió feminista entorn del disseny i l'explotació de les fonts de dades socials (part 5 de 5)

Ponent: Marta Luxan / Presenta: Ruth Vilà

Lliçó inaugural: "Els reptes de la medicina al tercer mil·leni"

Conferència inaugural del curs acadèmic 2001-2002 de la Universitat de Girona, on el Dr. Brugada obre la porta a la possibilitat de parlar per una banda de temes estricament mèdics, però, al mateix temps, d'abordar aquells aspectes polítics, socials i ètics relacionats amb la medicina... i encara no resolts

Programa d'habilitats socials pels alumnes de l’Aula Oberta del Primer Cicle d’ESO: IES Vallvera

Treball que recull l'experiència de l’autora durant 4 mesos en l’IES Vallvera. Durant aquest temps ha pogut observar, aprendre i conèixer les tasques dels professionals de la psicopedagogia. L’IES Vallvera és un centre que acull molts alumnes immigrants, i per tant el tracte amb alumnes i l’assessorament d’aquests és el treball del dia a dia de la psicopedagoga del centre

Les Imatges digitals en l'ensenyament de la Història de l'art: base de dades d'imatges d'art contemporani

L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar el treball que s’ha vingut desenvolupant al llarg dels darrers anys en els estudis d’Història de l’art de la Universitat de Girona, i més concretament entorn de l’àrea de coneixement d’Art contemporani. Aquest treball, emmarcat en diversos programes d’innovació docent, va consistir, en una primera fase, en la digitalització del material visual utilitzat en la docència (les anteriors diapositives); i en la fase que actualment estem desenvolupant, en la creació i posta en marxa d’una Base d’imatges d’art contemporani en línia, que està actualment en fase de proves. Des del punt de vista docent, aquest projecte posa èmfasi en l’aspecte que nosaltres considerem clau en l’àmbit de la nostra tasca docent: el que hem intentat és crear una eina que faciliti la tasca dels nostres estudiants posant a la seva disposició tot el material visual treballat a les classes, de manera que el seu procés d’aprenentatge esdevingui molt més autònom i individualitzat. La valoració que els estudiants han fet de les fases del projecte executades fins ara ha estat molt positiva, i per això creiem que aquest projecte continua essent vàlid per al seu desenvolupament futur. Així mateix, aquesta eina s’està mostrant també molt útil pel que fa a temes de recerca, tant per als docents com per els estudiants, i voldríem aprofundir també en aquesta direcció. En la propera fase el que pretenem és afavorir molt més la implicació de l’estudiant, ja que posant al seu abast més recursos, esperem que els utilitzi també de forma més autònoma i creativa, i que això tingui una repercussió positiva en el seu procés d’aprenentatge. Així mateix, i partint del fet que tot aquest material serà disponible on-line, pretenem explorar les possibilitats de connectar el nostre recurs amb altres de similars que puguin altres universitats, amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’ús i les potencialitats

Aprenentatge, competències i la seva transferibilitat des de la mirada des estudiants

L’interès per la transferència de les competències respon a una qüestió actual i prioritària en el marc del disseny del nou grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona que s’implementarà el curs 2009-2010. La conceptualització al voltant de les competències en l’Educació Superior (CIDEC 1999, AQU 2004, ANECA 2005, entre d’altres) fa una especial incidència en la determinació que les competències estan lligades al desenvolupament professional. Des d’aquesta perspectiva, l’equip de coordinació i supervisió del practicum considerem les pràctiques, que els estudiants duen a terme als centres, un espai privilegiat per analitzar, avaluar i desenvolupar aquestes competències dels futurs educadors i educadores socials.En el marc del projecte de recerca “Anàlisi i avaluació de la transferibilitat de les competències professionals de l’Educació Social en els centres de pràctiques” (2008MQD155) ens hem proposat l’anàlisi de la transferència dinàmica de competències en l’espai de les pràctiques professionalitzadores. En aquesta comunicació presentem els primers resultats analitzats a partir de la percepció dels estudiants. Algunes de les aportacions més interessants han estat: la identificació de les competències professionals i transversals dels estudiants a desenvolupar en el marc del nou grau d’Educació Social en el moment de la posada en pràctica d’aquestes competències; l’anàlisi d’aquells aspectes relacionats amb el procés de desenvolupament d’aquestes competències i especialment dels elements que des del practicum d’implicació afavoreixen la transferència dels aprenentatges; la necessitat d’articular l’acció conjunta del professorat de la facultat i els professionals dels centres de pràctiques; la importància, des de la reflexió conjunta, d’establir orientacions que possibilitin que les competències es desenvolupin adequadament, en el marc de les pràctiques professionalitzadores

La Geografia política en Vidal de la Blanche: la France de l'Est

En 1979 Y. Lacoste a publié dans la revue "Hérodote" un article surprenant intitulé "A bas Vidal ... Viva Vidal" qui exhumait la dernière œuvre de Vidal de la Blache: La france de I'Est (Loraine-Alsace) (1917). Dans cet article, Lacoste faisait l'éloge de certains aspects économiques, sociaux et surtout géopolitiques, non traités dans le traditionnel modèle vidalien. Nous tenterons d'approfondir dans cet essai l'une des questions qu'a induite l'article de Lacoste, a savoir la place qu'occupe la Géographie Politique dans l'école vidalienne. Les différents travaux et actions des disciples de Vidal ont fait preuve d’un grand intérêt pour la Géographie Politique en abandonnant provisoirement le schéma descriptif prope à la géographie régionale française. À la fin de la première guerre mondiale, le problème frontalier de l'Alsace-Loraine devient l'axe central de La France de I'Est; On a fait ressortir les éléments géopolitiques de cette œuvre a fin de démontrer que l'aspect géopolitique de l'école vidalienne est méconnu

“El Mediterráneo en el diálogo Norte-Sur”: III Curso Internacional de Defensa. Jaca (Huesca), 19-23 de septiembre de 1995

Del 19 al 23 de setembre de 1995 es va celebrar a Jaca (Osca) el III Curs Internacional de Defensa, amb el títol específic “ El Mediterrani en el Diàleg Nord Sud”, organitzat per la Càtedra Miguel de Cervantes de l’Acadèmia General Militar i la Universitat de Saragossa. Els objectius assenyalats pels organitzadors es van centrar a potenciar l’intercanvi d’opinions entre especialistes i representants de les institucions sobre aspectes polítics, socials, econòmics i de defensa que afecten l’espai geopolític de les dues riberes del Mediterrani, i a analitzar els mecanismes de cooperació que actuen a l’àrea i la política de la Unió Europea a la zona

Les Competències professionals dels mestres des de la didàctica de les ciències socials: continuïtats, canvis i perspectives de futur

En els propers cinc anys es configura un nou panorama en la formació inicial que cal aprofitar per millorar l’ensenyament-aprenentatge-avaluació de la DCS i vincular-la amb l’educació per a la ciutadania, a més de donar resposta als reptes emergents d’una societat del segle XXI. Considerem que les decisions que s’han de prendre han de tenir en compte l’experiència acumulada al llarg dels anys. Per aquest motiu, plantegem una reflexió basada en els canvis i les continuïtats que ha anat tenint la DCS en la formació dels mestres, amb la finalitat d’orientar la presa de decisions futures

LOE : de l'educació primària i altres aspectes amb ella relacionats. 'LOE : de la educación primaria y otros aspectos relacionados con ella'.

Se describe la postura personal del autor respecto a algunos aspectos de la educación primaria a los que se refiere la LOE mientras está en proceso de debate parlamentario. Hace referencia al reparto equitativo del alumnado, a la autonomía de los centros docentes, etc..

Experiència sobre l'aplicació de noves tecnologies a l'àrea de socials.'Experiencia sobre la aplicación de nuevas tecnologías en el área de sociales'.

Se expone la necesidad de nuevos métodos en la práctica educativa a través de la nuevas tecnologías de la información y la comunicación. Se comenta la habitual utilización de las nuevas tecnologías por parte de los alumnos así como, también, por parte de los profesores que cada vez las conocen i las utilizan más. Así mismo se remarca que los centros educativos ya disponen de recursos suficientes que hace necesaria la integración de la TIC en el trabajo diario.

Les polítiques públiques de foment a la lectura : el moviment associatiu i els mitjans de comunicació. 'Las políticas públicas de fomento de la lectura : el movimiento asociativo y los medios de comunicación'.

Resumen tomado de la publicación