Intervenció de l’educació musical per el desenvolupament de la creativitat a l’etapa d’educació primària

L’objecte d’estudi de la present recerca és que la creativitat ha d’estar present a l’escola, concretament a l’àrea d’Educació Musical, ja que permet potenciar i augmentar el pensament creatiu, les habilitats intel·lectuals, expressives i de creació musical dels alumnes a través d’activitats que fomenten la creativitat. Per això, aquesta recerca fa un anàlisi de com influeix desenvolupar activitats de creació musical a l’aula. El mètode qualitatiu de recollida de dades es fa a través de l’observació a l’aula i d’una entrevista als mestres de música, d’aquí s’extreuen els resultats mitjançant els indicadors de creativitat. Les dades interpretades es representen en gràfics acompanyats de les descripcions necessàries. Referent als resultats, es percep una tendència a què les pràctiques musicals creatives influeixen la creativitat.

La influència dels jocs cooperatius en la millora de les relacions interpersonals i la cohesió d'un grup

Actualment la tasca que desenvolupa l’escola és procurar que tots els infants es desenvolupin integralment, independentment de les característiques. En aquest marc sorgeix l’escola inclusiva, la qual ha d’estar preparada per atendre a tots i fer que aprenguin alumnes diferents al màxim de les seves possibilitats. Perquè això sigui real, l’escola ha de buscar noves maneres per a què els alumnes puguin aprendre no tan sols contingut sinó també valors, habilitats socials, cognitives, lingüístiques, entre moltes altres. Es per aquest motiu que la recerca vol portar a la pràctica i comprovar si mitjançant una eina lúdica, com són els jocs cooperatius, es milloren algunes habilitats socials i la cohesió d’un grup classe, en el qual també es té en compte la integració social d’una nena diagnosticada amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) i, concretament, presenta trets autistes. Aquesta activitat educativa proporciona contextos nous on interactuar i desenvolupar bones pautes de relació per a tots així com també afavoreix la cohesió de grup, les relacions interpersonals i la integració d’infants amb dificultats en la interacció social.

Estudi de pràctiques d’educació infantil: la participació com a recurs d’inclusió

El nostre estudi és una investigació educativa amb metodologia qualitativa que, a través de l’anàlisi de contingut, vol determinar si existeixen indicadors que tenen un pes específic més rellevant per assolir un alt grau de participació a l’aula, entenent que aquesta és un element d’atenció a la diversitat en la perspectiva de l’educació inclusiva. La mostra analitzada consta de quaranta-nou experiències educatives extretes de la Revista Infàn- ci-a de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, en l’apartat Escola 3-6, des del novembre-desembre del 2009 i fins al novembre-desembre del 2013. L’instrument d’anàlisi ha estat una fitxa d’observació formada per una sèrie d’indicadors extrets del marc teòric. Els resultats mostren que hi ha uns indicadors que tenen una major rellevància quan es fan activitats d’ensenyament-aprenentatge amb un alt grau de participació. Per tant, els docents hauran de tenir en compte aquests indicadors per portar a terme pràctiques educatives inclusives amb alts índex de participació.

Anàlisi de la competència del professorat d'educació física davant l'alumnat amb discapacitat

La present investigació es fonamenta en l’anàlisi de la competència del professorat d’educació física envers un alumnat amb discapacitat. L’objectiu és tenir coneixement de com el professorat assoleix aquesta competència i detectar possibles mancances a través de la formació adquirida, la figura de suport a les classes i/o la implicació de la família de l’alumnat. S’han analitzat 4 professors que han tingut estudiants amb discapacitat entre el seu alumnat amb l’objectiu de relacionar les seves vivències i punts de vista amb les idees dels investigadors més rellevants que presento en el marc teòric. Els resultats obtinguts demostren, d’una banda, que a les universitats catalanes hi ha poca formació en aquest àmbit, de l’altra, que a la figura de suport tot i ser de gran ajut si l’administració la concedeix li manquen coneixements d’educació física i, finalment, que la implicació de la família de l’alumnat és, sovint, imprescindible. D’altra banda, també s’ha detectat que la formació universitària va enfocada a un alumnat “estàndard”, i, respecte la figura de suport, cal destacar la reivindicació del professorat per exercir el dret a decidir sobre la necessitat o no d’aquesta figura.

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup en els entorns escolars

La música com a eina d’inclusió i cohesió de grup de tots els alumnes d’una mateixa aula constitueix el títol del meu Treball Final de Grau. Amb aquesta recerca he volgut conèixer la importància de la música per l’educació i els beneficis que aporta als nens i nenes d’Educació Infantil. També he aprofundit en la inclusió escolar, ja que la música per si mateixa pot reduir barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes. A partir de tota la recerca bibliogràfica, he realitzat entrevistes a diferents professionals de l’educació per tal de valorar la visió que hi ha avui en dia sobre el tractament de la música a les escoles. Així mateix, s’ha portat a terme una intervenció educativa basada amb pràctiques musicals per tal de corroborar si la música contribueix favorablement a la inclusió i cohesió de grup. Finalment, s’han relacionat conceptes i s’han extret conclusions sobre el paper de la música en relació a la inclusió educativa.

La relaxació a l'educació infantil com a eina per fomentar un bon clima d'aula a l'escola inclusiva

La relaxació és una eina inclusiva dins l’escola que ajuda a treballar la competència emocional. La investigació parteix de l’ús de diferents tècniques de relaxació per poder ajudar, a l’alumnat d’educació infantil, a adquirir un grapat de coneixements per regular les seves emocions i l’estrès. L’estudi té com a objectiu la pràctica de diferents tècniques i jocs en una aula de P4 amb alumnes que presenten Trastorn de l’Espectre Autista. Les dades recollides i analitzades fan possible afirmar que la relaxació dóna beneficis tant a nivell personal com social i permet el treball de les emocions.

Concepcions i pràctiques dels professors sobre l’aprenentatge cooperatiu i la inclusió

L’objectiu principal d’aquest projecte és analitzar les diferències i semblances que hi ha entre les concepcions dels professors que treballen fent servir l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, les d’aquells que no ho fan i les dels seus alumnes, respecte l’educació inclusiva i l’aprenentatge cooperatiu. També s’analitzarà si el temps que porta un professor treballant cooperativament a l’aula influeix en aquestes concepcions. Per tal de fer això es realitza un estudi de cas múltiple, a través set d’entrevistes a professors i tres focus groups amb alumnes. Aquets subjectes provenen de de tres escoles d’educació primària de Mataró les quals s’han seleccionat en funció del grau d’experiència que tenen aquestes amb l’aprenentatge cooperatiu. Els resultats d’aquests estudi ens mostren algunes línies de treball per analitzar les diferències en les concepcions del professorat i els alumnes en funció del grau en que aquests fan servir l’aprenentatge cooperatiu.

Estudi de cas: Inclusió de l’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge a l’aula ordinària. Atenció a la diversitat amb el suport USEE

La present recerca té com a bases teòriques la Concepció Constructivista de l’Ensenyament i Aprenentatge Escolar en una perspectiva d’educació Inclusiva. Consisteix en un estudi de cas focalitzat a una classe de segon de secundària d’una escola específica. L’escola parteix de l’atenció a la diversitat del seu alumnat a partir del recurs propi d’Unitat de Suport a l’Educació Especial. L’estudi pretén donar resposta a les situacions de millora de les intervencions d’aquest recurs a l’aula en concret en referència a l’atenció a la diversitat.

Bartonella apis sp. nov., a honey bee gut symbiont of the class Alphaproteobacteria.

Here, we report the culture and characterization of an alphaproteobacterium of the order Rhizobiales, isolated from the gut of the honey bee Apis mellifera. Strain PEB0122T shares >95 % 16S rRNA gene sequence similarity with species of the genus Bartonella, a group of mammalian pathogens transmitted by bloodsucking arthropods. Phylogenetic analyses showed that PEB0122T and related strains from the honey bee gut form a sister clade of the genus Bartonella. Optimal growth of strain PEB0122T was obtained on solid media supplemented with defibrinated sheep blood under microaerophilic conditions at 35-37 °C, which is consistent with the cultural characteristics of other species of the genus Bartonella. Reduced growth of strain PEB0122T also occurred under aerobic conditions. The rod-shaped cells of strain PEB0122T had a mean length of 1.2-1.8 μm and revealed hairy surface structures. Strain PEB0122T was positive for catalase, cytochrome c oxidase, urease and nitrate reductase. The fatty acid composition was comparable to those of other species of the genus Bartonella, with palmitic acid (C16 : 0) and isomers of 18- and 19-carbon chains being the most abundant. The genomic DNA G+C content of PEB0122T was determined to be about 45.5 mol%. The high 16S rRNA gene sequence similarity with species of Bartonella and its close phylogenetic position suggest that strain PEB0122T represents a novel species within the genus Bartonella, for which we propose the name Bartonella apis sp. nov. The type strain is PEB0122T ( = NCIMB 14961T = DSM 29779T).

Fast and sensitive supercritical fluid chromatography - tandem mass spectrometry multi-class screening method for the determination of doping agents in urine.

This study shows the possibility offered by modern ultra-high performance supercritical fluid chromatography combined with tandem mass spectrometry in doping control analysis. A high throughput screening method was developed for 100 substances belonging to the challenging classes of anabolic agents, hormones and metabolic modulators, synthetic cannabinoids and glucocorticoids, which should be detected at low concentrations in urine. To selectively extract these doping agents from urine, a supported liquid extraction procedure was implemented in a 48-well plate format. At the tested concentration levels ranging from 0.5 to 5 ng/mL, the recoveries were better than 70% for 48-68% of the compounds and higher than 50% for 83-87% of the tested substances. Due to the numerous interferences related to isomers of steroids and ions produced by the loss of water in the electrospray source, the choice of SFC separation conditions was very challenging. After careful optimization, a Diol stationary phase was employed. The total analysis time for the screening assay was only 8 min, and interferences as well as susceptibility to matrix effect (ME) were minimized. With the developed method, about 70% of the compounds had relative ME within the range ±20%, at a concentration of 1 and 5 ng/mL. Finally, limits of detection achieved with the above-described strategy including 5-fold preconcentration were below 0.1 ng/mL for the majority of the tested compounds. Therefore, LODs were systematically better than the minimum required performance levels established by the World anti-doping agency, except for very few metabolites.

Latent Class Analysis of Gambling Activities in a Sample of Young Swiss Men : Association with Gambling Problems, Substance Use Outcomes, Personality Traits and Coping Strategies.

The study aimed to identify different patterns of gambling activities (PGAs) and to investigate how PGAs differed in gambling problems, substance use outcomes, personality traits and coping strategies. A representative sample of 4989 young Swiss males completed a questionnaire assessing seven distinct gambling activities, gambling problems, substance use outcomes, personality traits and coping strategies. PGAs were identified using latent class analysis (LCA). Differences between PGAs in gambling and substance use outcomes, personality traits and coping strategies were tested. LCA identified six different PGAs. With regard to gambling and substance use outcomes, the three most problematic PGAs were extensive gamblers, followed by private gamblers, and electronic lottery and casino gamblers, respectively. By contrast, the three least detrimental PGAs were rare or non-gamblers, lottery only gamblers and casino gamblers. With regard to personality traits, compared with rare or non-gamblers, private and casino gamblers reported higher levels of sensation seeking. Electronic lottery and casino gamblers, private gamblers and extensive gamblers had higher levels of aggression-hostility. Extensive and casino gamblers reported higher levels of sociability, whereas casino gamblers reported lower levels of anxiety-neuroticism. Extensive gamblers used more maladaptive and less adaptive coping strategies than other groups. Results suggest that gambling is not a homogeneous activity since different types of gamblers exist according to the PGA they are engaged in. Extensive gamblers, electronic and casino gamblers and private gamblers may have the most problematic PGAs. Personality traits and coping skills may predispose individuals to PGAs associated with more or less negative outcomes.

Narcolepsy-Associated HLA Class I Alleles Implicate Cell-Mediated Cytotoxicity.

STUDY OBJECTIVES: Narcolepsy with cataplexy is tightly associated with the HLA class II allele DQB1*06:02. Evidence indicates a complex contribution of HLA class II genes to narcolepsy susceptibility with a recent independent association with HLA-DPB1. The cause of narcolepsy is supposed be an autoimmune attack against hypocretin-producing neurons. Despite the strong association with HLA class II, there is no evidence for CD4+ T-cell-mediated mechanism in narcolepsy. Since neurons express class I and not class II molecules, the final effector immune cells involved might include class I-restricted CD8+ T-cells. METHODS: HLA class I (A, B, and C) and II (DQB1) genotypes were analyzed in 944 European narcolepsy with cataplexy patients and in 4,043 control subjects matched by country of origin. All patients and controls were DQB1*06:02 positive and class I associations were conditioned on DQB1 alleles. RESULTS: HLA-A*11:01 (OR = 1.49 [1.18-1.87] P = 7.0*10(-4)), C*04:01 (OR = 1.34 [1.10-1.63] P = 3.23*10(-3)), and B*35:01 (OR = 1.46 [1.13-1.89] P = 3.64*10(-3)) were associated with susceptibility to narcolepsy. Analysis of polymorphic class I amino-acids revealed even stronger associations with key antigen-binding residues HLA-A-Tyr(9) (OR = 1.32 [1.15-1.52] P = 6.95*10(-5)) and HLA-C-Ser(11) (OR = 1.34 [1.15-1.57] P = 2.43*10(-4)). CONCLUSIONS: Our findings provide a genetic basis for increased susceptibility to infectious factors or an immune cytotoxic mechanism in narcolepsy, potentially targeting hypocretin neurons.

Absence of nonhematopoietic MHC class II expression protects mice from experimental autoimmune myocarditis.

Experimental autoimmune myocarditis (EAM) is a CD4(+) T-cell-mediated model of human inflammatory dilated cardiomyopathies. Heart-specific CD4(+) T-cell activation is dependent on autoantigens presented by MHC class II (MHCII) molecules expressed on professional APCs. In this study, we addressed the role of inflammation-induced MHCII expression by cardiac nonhematopoietic cells on EAM development. EAM was induced in susceptible mice lacking inducible expression of MHCII molecules on all nonhematopoietic cells (pIV-/- K14 class II transactivator (CIITA) transgenic (Tg) mice) by immunization with α-myosin heavy chain peptide in CFA. Lack of inducible nonhematopoietic MHCII expression in pIV-/- K14 CIITA Tg mice conferred EAM resistance. In contrast, cardiac pathology was induced in WT and heterozygous mice, and correlated with elevated cardiac endothelial MHCII expression. Control mice with myocarditis displayed an increase in infiltrating CD4(+) T cells and in expression of IFN-γ, which is the major driver of nonhematopoietic MHCII expression. Mechanistically, IFN-γ neutralization in WT mice shortly before disease onset resulted in reduced cardiac MHCII expression and pathology. These findings reveal a previously overlooked contribution of IFN-γ to induce endothelial MHCII expression in the heart and to progress cardiac pathology during myocarditis.