Dimensões da Competência Informacional (2)

O objetivo deste artigo é desenvolver reflexões acerca das dimensões da competência informacional, com foco em aspectos educacionais e filosóficos, procurando mostrar alguns desdobramentos que agora se apresentam como uma questão essencial: sob quais dimensões reveste-se a competência informacional que a tornam um tema imprescindível aos fundamentos da ciência da informação?** Investigam-se as dimensões técnica, estética, ética e política a partir do marco teórico de Rios (2006) e com base em pesquisas já iniciadas e publicadas. A dimensão técnica está relacionada às habilidades e aos instrumentos para encontrar, avaliar e utilizar de modo apropriado a informação de que se necessita, enquanto a dimensão estética deriva da subjetividade implícita na recepção e transmissão dos conteúdos informacionais, já que toda ação comporta um conteúdo pessoal, uma maneira específica de expressão, a qual se configura como uma forma estética. Porque a produção, a disseminação e o uso da informação estão intimamente ligados ao envolvimento de indivíduos em uma comunidade, esses processos assumem invariavelmente um caráter ético e político. Sendo ética, a atividade política tem uma função pedagógica, a de transformação dos homens em cidadãos. Na medida em que a cidadania não se constrói apenas a partir do acesso material aos conteúdos informacionais, devendo compreender também a capacidade de interpretação da realidade e de construção de significados nos âmbitos individual e coletivo, a identificação e análise dessas quatro dimensões da competência informacional permite clarificar aspectos complexos da informação e da competência.

La jurisdicció competent en matèria de responsabilitat patrimonial de l'Administració: una polèmica que no acaba. Comentari a les Interlocutòries de la Sala Especial de Conflictes de Competència del Tribunal Suprem de 27 de desembre de 2001 i 21 de octubre de 2002 i proposta de reforma legislativa

En aquest treball es comenta la línia jurisprudencial iniciada per la Interlocutòria de la Sala Especial de Conflictes de Competència del Tribunal Suprem de 27 de desembre de 2001, per la qual s¿atribueix a l'orde civil la competència per jutjar les demandes dirigides conjuntament contra l'Administració pública i la seva asseguradora de responsabilitat extracontractual, reobrint la polèmica que semblava tancada després de la triple reforma legislativa de 1998 i 1999, que afirmà la competència exclusiva de la jurisdicció contenciosa administrativa per conèixer dels plets de responsabilitat patrimonial de l'Administració.

Didàctica de la competència comunicativa plurilingüe i intercultural: el paper de la motivació en l'aprenentatge

L'ensenyament d'una llengua determinada intenta aconseguir que s'aprengui aquesta llengua i saber una llengua pot significar: saber vocabulari (conèixer el significat dels mots), saber descodificar estructures, regles sintàctiques (tenir competència lingüística) i especialment tenir competència comunicativa, concepte que inclou els anteriors i els supera ja que vol dir saber utilitzar la llengua.

Social network architecture and the maintenance of deleterious cultural traits.

How have changes in communications technology affected the way that misinformation spreads through a population and persists? To what extent do differences in the architecture of social networks affect the spread of misinformation, relative to the rates and rules by which individuals transmit or eliminate different pieces of information (cultural traits)? Here, we use analytical models and individual-based simulations to study how a 'cultural load' of misinformation can be maintained in a population under a balance between social transmission and selective elimination of cultural traits with low intrinsic value. While considerable research has explored how network architecture affects percolation processes, we find that the relative rates at which individuals transmit or eliminate traits can have much more profound impacts on the cultural load than differences in network architecture. In particular, the cultural load is insensitive to correlations between an individual's network degree and rate of elimination when these quantities vary among individuals. Taken together, these results suggest that changes in communications technology may have influenced cultural evolution more strongly through changes in the amount of information flow, rather than the details of who is connected to whom.

La dimensión afectiva de la competencia comunicativa intercultural en la Educación Secundaria Obligatoria: escala de sensibilidad intercultural

Dialogar de forma enriquecedora, apreciando las diferencias culturales, supone disponer de cierta competencia comunicativa intercultural que tiene una especial importancia en la educación secundaria obligatoria. Para ello, proponemos evaluar las necesidades del alumnado en este periodo educativo a través de la escala de sensibilidad intercultural. Esta escala ha sido adaptada tanto a nivel lingüístico cultural, como también de nivel madurativo. Los resultados obtenidos en este diagnóstico de la comarca del Baix Llobregat, ponen de manifiesto la necesidad de desarrollar competencias de tipo afectivo en esta etapa educativa. Diversas diferencias estadísticamente significativas también nos indican la relevancia de desarrollar estas competencias en la totalidad del alumnado adolescente.

Es pot avaluar la competència dels adolescentes en la comunicació intercultural?

El desenvolupament de competències comunicatives interculturals es planteja de forma creixent com un dels elements fonamentals per a la Educació Secundària Obligatòria, ja que pot donar resposta a molts interrogants plantejats en les societats multiculturals actuals. En aquest article es planteja en què consisteix la competència comunicativa intercultural en les seves tres dimensions bàsiques: cognitiva, afectiva i comportamental; centrant-se en la necessitat de detectar i avaluar les competències dels adolescents, de forma prèvia a tota intervenció educativa. Per donar resposta a aqusesta necessitat es tenen en consideració les propostes actuals de medició d'aquest tipus de competències. entre els instruments de mesura proposats, es presenta el test de competència comunicativa intercultural com una alternativa vàlida i fiable d'evaluar els components cognitius i comportamentals de la competencia comunicativa intercultural dels y les adolescents.

La dimensión afectiva de la competencia comunicativa intercultural en la Educación Secundaria Obligatoria: escala de sensibilidad intercultural

Dialogar de forma enriquecedora, apreciando las diferencias culturales, supone disponer de cierta competencia comunicativa intercultural que tiene una especial importancia en la educación secundaria obligatoria. Para ello, proponemos evaluar las necesidades del alumnado en este periodo educativo a través de la escala de sensibilidad intercultural. Esta escala ha sido adaptada tanto a nivel lingüístico cultural, como también de nivel madurativo. Los resultados obtenidos en este diagnóstico de la comarca del Baix Llobregat, ponen de manifiesto la necesidad de desarrollar competencias de tipo afectivo en esta etapa educativa. Diversas diferencias estadísticamente significativas también nos indican la relevancia de desarrollar estas competencias en la totalidad del alumnado adolescente.

De l'escriptura a l'oralitat, de la recepció a l'expressió, de la competència a l'ús

Com sabem, hi ha suficients símptomes per afirmar que el sistema escolar català no acaba d"aconseguir un desenvolupament òptim de la fluïdesa oral en català que pogués permetre als alumnes que no tenen aquesta llengua com a inicial un grau de col·loquialització suficient per poder-la usar sense sentir incomoditat o inseguretat. Certament, això no és la sola responsabi litat del sistema en si sinó també del context demosociolingüístic en què les institucions escolars es troben inserides. Aquest context és caracteritzat, per a molta de la població escolar, per una altíssima concentració residencial d"individus de llengua inicial castellana amb poques oportunitats de relació habitual amb altres persones de llengua inicial catalana. Aquest estat de coses fa que el procés de bilingüització en català hagi de dependre fonamentalment del sistema escolar, ja que no pot obtenir els efectes contextuals d"un contacte sovintejat i habitual entre les poblacions, com el que es produïa encara a Catalunya abans, diguem, del 1960.

Workers' perception of workplace bullying: a cross-cultural study

This study is one of the first studies to approach workplace bullying cross-culturally. It sought to compare employees' understanding of workplace bullying in two different world regions: Central America and Southern Europe, regarding three aspects of workplace bullying: psychological vs. physical harassment, hierarchical vs. horizontal bullying, and direct vs. indirect aggression. A convenience sample of 246 workers provided their own definition of workplace bullying through a single, open-ended question. The results showed that employees from Central America emphasized the physical component of workplace bullying more than the Southern European employees. However, similarities in the conceptualization of workplace bullying across both cultures were found as well. Both Southern European and Central American employees defined workplace bullying mainly as a hierarchical phenomenon, where the aggression took the form of direct strategies. Such differences and similarities bring to the field some positive inputs for the development and implementation of different strategies for dealing effectively with this phenomenon.

Workers' perception of workplace bullying: a cross-cultural study

This study is one of the first studies to approach workplace bullying cross-culturally. It sought to compare employees' understanding of workplace bullying in two different world regions: Central America and Southern Europe, regarding three aspects of workplace bullying: psychological vs. physical harassment, hierarchical vs. horizontal bullying, and direct vs. indirect aggression. A convenience sample of 246 workers provided their own definition of workplace bullying through a single, open-ended question. The results showed that employees from Central America emphasized the physical component of workplace bullying more than the Southern European employees. However, similarities in the conceptualization of workplace bullying across both cultures were found as well. Both Southern European and Central American employees defined workplace bullying mainly as a hierarchical phenomenon, where the aggression took the form of direct strategies. Such differences and similarities bring to the field some positive inputs for the development and implementation of different strategies for dealing effectively with this phenomenon.

Cross-cultural clinical competence and post-graduate teaching: any impact(s) on doctors?

Context: Cross-cultural clinical competence (CCC) requires a mixtureof "knowledge" (K), "attitude" (A) and "skills" (S), in order to develop theability to give quality care to patients of different cultures. Theseattributes allow, while providing medical care, consideration of thepatient's medical, social, cultural and language needs. The LausanneUniversity Medical Policlinic (PMU) provides approximately 30000consultations per year to migrant patients and over the past five yearshas implemented a training course on CCC that focuses on trialogue,stereotypes and administrative procedures for the healthcare ofmigrants.Method: A quantitative survey of 18 new residents, was carried outusing a validated questionnaire, the "Multicultural AssessmentQuestionnaire" (the MAQ, 16 questions on K, A and S) to evaluate theimpact of CCC training. The questionnaire was distributed before theCCC course (J-1), three days after (J+3) and three months later (J+90).A descriptive univariate analysis of the difference in MAQ scoresbetween the times J-1 - J+3 and J-1 - J+90 was made. Three FocusGroups were conducted, at three months, to explore residents' thoughtsabout the course.Results: A significant increase was observed in global performancedeclared by residents. Following the intervention, the score of the MAQincreased from 31.4 points to 38.0 points at three days (p = 0.004) andto 37.7 points at three months (p = 0.003). This increase was mostnoticeable in the field of acquiring K: total score J-1: 118, J+3: 189,J+90: 190 (difference J-1 - J+3 and J-1 - J+90: p <0.005). There was nosignificant difference in acquiring A (J-1: 222, J+3: 228, J+90: 229), andS increases in a significant way at first (J-1: 222, J+3: 265, J-1 - J+3:p = 0.035), then comes back to the start value (J+90: 217). The residentswere interested by the course which they felt provides useful informationfor clinical practice. They had a great number of expectations in varyingfields (medical anthropology, cultural differences, epidemiology, etc.),hoping a "ready-made" solution for the approach of migrant patients.Conclusions: A unique training of CCC at the post-graduate level,upgraded K, and to a lesser extent A and S, for these 18 residents. Theywere interest and they had many expectations. Subsequent coursesshould consolidate these acquisitions. Future study should demonstratethe impact on patients' clinical outcome.

Cos, identitat i diversitat cultural. Presentació

Cos, identitat i immigració constitueixen tres realitats que quan convergeixen generen un nou punt de mira del fet migratori a la societat actual. La vivència de la pròpia corporalitat i els matisos que adquireix aquest procés en la població immigrada permeten entreteixir un discurs que mostra una nova dimensió de la construcció de la pròpia identitat en les societats multiculturals. La principal intenció del present monogràfic és, doncs, obrir una nova via de reflexió sobre el fet migratori i alhora fer visible la implicació de la cultura corporal en les transformacions socials.