Intervención estratégica con familias: reducir la complejidad para potenciar sus recursos

La pretensión de este artículo es repasar algunos reductores de complejidad que nos permitan acercarnos a situaciones familiares diversas, con sus contradicciones y paradojas, y contribuir a potenciar sus recursos para afrontarlas. Se hará un ejercicio de aplicación en ámbitos sociales y educativos de algunas propuestas nacidas inicialmente en ámbitos psicoterapéuticos. Se entiende que algunas de las lógicas de intervención útiles en la práctica clínica pueden resultar también eficaces en la práctica socioeducativa, a pesar de estar atentos a asimilaciones automáticas de un ámbito a otro. Hay que aceptar el hecho de la necesaria mirada social, política, económica, contextual… imprescindible en los escenarios educativos y sociales y quizás no tan claramente en los escenarios clínicos.

Banc de tècniques psicològiques per intervenir en el medi penitenciari

Quan la Generalitat de Catalunya va assumir la gestió dels centres penitenciaris, l’any 1984, es va dur a terme un esforç tècnic important per aplicar programes de tractament que, des de la perspectiva cognitiva conductual, estiguessin orientats a la comprensió i modificació dels comportaments antisocials, que es modelen a través de pensaments i actituds prosocials . Pel que fa a l’aplicació d’aquests programes, fonamentalment cognitivoconductuals, els psicòlegs ens adonàvem del cúmul d’experiències i coneixements que, seguint els criteris de l’obra en curs (Work in progress) i la resolució de problemes s’havien anat incorporant en el desenvolupament de les intervencions terapèutiques que es feien, comptant amb les perspectives i solucions i que, de manera efectiva, estaven cobrint els objectius del tractament de les persones internes. Calia aprofitar tot això i tenir-ho en compte. Entenem que el tractament psicològic que apliquem en el medi penitenciari és equiparable de manera general a la psicoteràpia, en el sentit que ambdues intervencions, malgrat que no segueixen unes mateixes pautes, tenen els mateixos continguts i objectius: atenuar els símptomes o vivències problemàtiques que té la persona, modificar pautes distorsionades de conducta i promoure el creixement i desenvolupament positiu de la personalitat, perquè, en el nostre cas, l’individu tingui més garanties de reinserció en la societat d’on prové. Per aquest motiu hem considerat que cal elaborar un altre document de treball que ens informi sobre els indicadors més actuals de canvi terapèutic, i atrevir-nos a proposar una metodologia per mesurar-los aplicada al nostre àmbit d’intervenció. El Banc de tècniques psicològiques d’intervenció en el medi penitenciari neix amb la intenció de ser una eina de treball pràctica per al psicòleg que tracta de modificar comportaments delictius i que també atén altres demandes vivencials de les persones que estan internes. A més, a través de la plataforma e-Catalunya, el professionals poden trobar un lloc per compartir / aprendre les experiències i tècniques efectives per aconseguir aquest propòsit.

Protocols psicològics d’actuació en situacions de crisi en el medi penitenciari

Una de les qüestions que ens preocupen com a psicòlegs i psicòlogues en l'àmbit penitenciari és saber fer front d’una manera vàlida i efectiva a les diverses situacions de crisi o emergència que es produeixen en aquest medi, encara que sigui puntualment, no per això deixen de ser significatives i a vegades traumàtiques, tant per a les persones preses com per al seu context. Tanmateix, som conscients que els professionals que assisteixen les persones o grups en crisi a la presó no són necessàriament psicòlegs, sinó que sovint són els funcionaris de vigilància o els mateixos membres de la direcció del centre els que han d’assumir aquestes funcions. És com a tècnics especialistes en el comportament i la personalitat humana i en la solució dels problemes relacionals que podem col·laborar i assessorar els responsables en la gestió d’aquests conflictes en procediments i estratègies del tractament més efectius a l’hora de negociar i assolir un equilibri adaptatiu entre les diverses parts que conformen els escenaris en crisi. Un dels objectius que ens plantejarem la comunitat de pràctiques en aquest curs 2009 és identificar les diverses situacions de crisi que es poden produir a la presó i elaborar un conjunt de protocols d’actuació psicològica que orientin el professional (el psicòleg inicialment però també d’altres agents del canvi dels comportaments antisocials) sobre quina és la millor manera d’intervenir-hi. No obstant això, es considera que més enllà de l'elaboració de guies o manuals d’intervenció (al cap i a la fi això es pot consultar en la literatura especialitzada sobre aquest tema), es tractava de ser el més pràctics possible i recollir en un tríptic aquella informació pertinent (allò imprescindible que s’ha de saber per actuar de manera efectiva i quins són els errors que cal evitar encara que només sigui per no complicar encara més les coses) que fos fàcil d’utilitzar per part del professional, és a dir, un recordatori esquematitzat però rigorós del pla d’acció que cal seguir per fer front a la crisi. També es pretén que sigui obert a les experiències i coneixements resolutius de qui intervé en aquestes situacions d’emergència i que permeti el feedback amb el grup de la comunitat de pràctiques, qui ho validaria, per tal d’anar incrementat progressivament la validesa i fiabilitat de l'instrument. Aquest curs presentem dos protocols/tríptics d’actuació: 1) notificació de males noticies/acompanyament en el dol; 2) intervenció en el risc de suïcidi o en conductes de autòlisi. La idea és elaborar-ne més en pròximes edicions. A més a més, com a protocol en format audiovisual, es presenta un curtmetratge on es desenvolupa una actuació psicològica per tal de desactivar una conducta violenta/ amenaçant.

Per què llegim Homer i toquem Bach? Una comparació entre clàssics des de la relativització de la tradició en el repertori oboístic

L'objectiu d'aquest projecte és dur a terme una comparació entre els clàssics que trobem en el món literari i musical, i els clàssics que hem acabat establint al llarg de la tradició en el repertori de l'oboè. A partir d'una recerca i anàlisi de les característiques que defineixen els clàssics, farem un recorregut al llarg de la història del repertori de l'oboè, per adonar-nos que les obres que toquem avui han estat determinades per un context històric i social molt concret, així com per l'aparició d'altres instruments, la influència dels enregistraments i dels oboistes, el paper del músic en cada època... Conclourem, finalment, que els clàssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, però que cal anar amb compte perquè –especialment en el món musical i de l'oboè– correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.

Estudi botànic del Turó de la Rovira

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent l’any 2010.Els objectius del treball han estat tres. D’una banda, estudiar la distribució i associació de les diferents espècies i comunitats vegetals del turó de la Rovira. També, investigar la distribució de les plantes en relació a diferents factors ambientals mesurables així com a la influència de l'activitat humana. I finalment, conèixer les principals espècies vivàcies i llenyoses del turó de la Rovira i enregistrar-les en l'espai. Cal destacar que aquest treball quedarà com un testimoni de la diversitat florística de la zona abans de ser sotmesa al nou pla urbanístic.

Prise en charge des ruptures de la coiffe des rotateurs

Les lésions de la coiffe des rotateurs (CR) constituent une cause fréquente de douleurs de l'épaule. L'origine reste souvent multifactorielle et dépend de facteurs liés aux patients (dégénérescence tendineuse, ostéophyte acromial, cal vicieux, etc.) et de facteurs extérieurs (traumatisme, surcharge) consécutifs ou non aux activités professionnelle et sportive. L'efficacité de la prise en charge, qu'elle soit conservatrice ou chirurgicale, dépend autant du traitement de la lésion de la CR que de sa cause. Il apparaît donc Indispensable, avant de traiter une lésion de la CR, de poser au préalable un diagnostic lésionnel et étiopathogénique précis. Cette revue, qui s'adresse en premier lieu aux praticiens en médecine générale, a pour but de rappeler les modalités de prise en charge des lésions de la coiffe des rotateurs.

Comparison of information structures

We introduce two ways of comparing information structures, say ${\cal I}$ and${\cal J}$. First we say that ${\cal I}$ is richer than ${\cal J}$ when forevery compact game $G$, all correlated equilibrium distributions of $G$ inducedby ${\cal J}$ are also induced by ${\cal I}$. Second, we say that ${\cal J}$is faithfully reproducable from ${\cal I}$ when all the players can computefrom their information in ${\cal I}$ ``new information'' that they could havereceived from ${\cal J}$. We prove that ${\cal I}$ is richer than ${\cal J}$if and only if ${\cal J}$ is faithfully reproducable from ${\cal I}$.

The minimax distortion redundancy in empirical quantizer design

We obtain minimax lower and upper bounds for the expected distortionredundancy of empirically designed vector quantizers. We show that the meansquared distortion of a vector quantizer designed from $n$ i.i.d. datapoints using any design algorithm is at least $\Omega (n^{-1/2})$ awayfrom the optimal distortion for some distribution on a bounded subset of${\cal R}^d$. Together with existing upper bounds this result shows thatthe minimax distortion redundancy for empirical quantizer design, as afunction of the size of the training data, is asymptotically on the orderof $n^{1/2}$. We also derive a new upper bound for the performance of theempirically optimal quantizer.

Adaptive model selection using empirical complexities

Given $n$ independent replicates of a jointly distributed pair $(X,Y)\in {\cal R}^d \times {\cal R}$, we wish to select from a fixed sequence of model classes ${\cal F}_1, {\cal F}_2, \ldots$ a deterministic prediction rule $f: {\cal R}^d \to {\cal R}$ whose risk is small. We investigate the possibility of empirically assessingthe {\em complexity} of each model class, that is, the actual difficulty of the estimation problem within each class. The estimated complexities are in turn used to define an adaptive model selection procedure, which is based on complexity penalized empirical risk.The available data are divided into two parts. The first is used to form an empirical cover of each model class, and the second is used to select a candidate rule from each cover based on empirical risk. The covering radii are determined empirically to optimize a tight upper bound on the estimation error. An estimate is chosen from the list of candidates in order to minimize the sum of class complexity and empirical risk. A distinguishing feature of the approach is that the complexity of each model class is assessed empirically, based on the size of its empirical cover.Finite sample performance bounds are established for the estimates, and these bounds are applied to several non-parametric estimation problems. The estimates are shown to achieve a favorable tradeoff between approximation and estimation error, and to perform as well as if the distribution-dependent complexities of the model classes were known beforehand. In addition, it is shown that the estimate can be consistent,and even possess near optimal rates of convergence, when each model class has an infinite VC or pseudo dimension.For regression estimation with squared loss we modify our estimate to achieve a faster rate of convergence.

A scaled difference chi-square test statistic for moment structure analysis

A family of scaling corrections aimed to improve the chi-square approximation of goodness-of-fit test statistics in small samples, large models, and nonnormal data was proposed in Satorra and Bentler (1994). For structural equations models, Satorra-Bentler's (SB) scaling corrections are available in standard computer software. Often, however, the interest is not on the overall fit of a model, but on a test of the restrictions that a null model say ${\cal M}_0$ implies on a less restricted one ${\cal M}_1$. If $T_0$ and $T_1$ denote the goodness-of-fit test statistics associated to ${\cal M}_0$ and ${\cal M}_1$, respectively, then typically the difference $T_d = T_0 - T_1$ is used as a chi-square test statistic with degrees of freedom equal to the difference on the number of independent parameters estimated under the models ${\cal M}_0$ and ${\cal M}_1$. As in the case of the goodness-of-fit test, it is of interest to scale the statistic $T_d$ in order to improve its chi-square approximation in realistic, i.e., nonasymptotic and nonnormal, applications. In a recent paper, Satorra (1999) shows that the difference between two Satorra-Bentler scaled test statistics for overall model fit does not yield the correct SB scaled difference test statistic. Satorra developed an expression that permits scaling the difference test statistic, but his formula has some practical limitations, since it requires heavy computations that are notavailable in standard computer software. The purpose of the present paper is to provide an easy way to compute the scaled difference chi-square statistic from the scaled goodness-of-fit test statistics of models ${\cal M}_0$ and ${\cal M}_1$. A Monte Carlo study is provided to illustrate the performance of the competing statistics.

La ración de mantenimiento, la densidad de mantenimiento y la eficiencia de crecimiento de Engraulis ringens y Sardinops sagax como una medida de su potencia ecológica

Presentamos en este estudio resultados calculados sobre la potencia ecológica de la anchoveta y sardina peruana mediante el procesamiento de datos de los gastos metabólicos, velocidad de natación.e ingestión de alimento en relación a diferentes tallas de peces, temperaturas y densidades de alimento. Como medida de la potencia ecológica hemos calculado: (1) ración de mantenimiento, (2) la eficiencia de crecimiento y (3) densidad del alimento para mantenimiento. (para larvas). Asumiendo un alimento mixto de fito y zooplancton {1 g peso húmedo = 1000 cal) y una eficiencia de asimilación de 0.7 tenemos para la ración de mantenimiento expresada en calorías por individuo por día y en porcentaje del peso húmedo por día.

Energy consumption of European and African shrews

Is the extremely high oxygen consumption of shrews due to an unusually high basal metabolism? In an attempt to answer this long-standing question, we have measured the oxygen consumption of 13 species of shrews of different origin: from Europe - Sorex araneus, S. Minutus, Neomys fodiens, Crocidura russula, and Suncus etruscus; from Africa - Crocidura bottegi, C. bicolor, C. jouvenetae; C. poensis, C. theresae, C. Wimmeri, C. flavescens, and C. giffardi, The measurements, taken over a period of 20-30 minutes, were made in small, closed-system chambers at 25°C. The metabolic rat our shrews of the subfamily Soricinae lies between the eman and minimum values of the Soricini (M=126.2 W0.52 cal/h and M=82.6 W0.53 cal/h, respectively), as recorded in the literature. Zhe average for the African Crocidurinae is much lower (M= 43.6 W0.67). The metabolic rate of the European Croccidura russula agrees with that of the African species. Thus, the Crocidurinae are characterized by a relatively low metabolic rate; the Soricinae, and in particular the tribe of the Soricini, by an extremely high metabolic rate. The tribes Neomyini and Blarinini occupy an intermediate position. These differences are also to be found at the level of the basal metabolism. This main difference between the two sub-families can most likely be explained by evolution in geographical isolation under differential climatic conditions: the Crocidurinae having evolved in tropical Africa and the Soricinae in temperate Eurasia

Tratamento de Águas Residuais Estação de Tratamento de Palmarejo

Com este trabalho pretende-se fazer um estudo da estação de tratamento do Palmarejo na cidade da Praia, desde a entrada do afluente na estação até estar em condições de ser reutilizada. O tratamento de água residual surgiu como forma de dar um destino ao resíduo poluente que é o esgoto produzido em nossas casas, sem agredir o meio ambiente natural e resolver alguns problemas do saneamento do meio. Neste trabalho apresentamos as etapas de tratamento da linha líquida do esgoto, bem como o funcionamento de cada órgão do sistema, a comparação dos resultados esperados com os obtidos após o funcionamento da estação. Dimensionamento de uma conduta de transporte de água residual para o Empreendimento turístico da Golfe Resort. Encontrar o custo por cada metro cúbico de água tratado e estudar a possibilidade de sua reutilização. Palavras-chave: Efluente, Água Residual, Lamas Activadas, Desinfecção.

Sociedad de la información y del conocimiento: personas, tecnología y cambio social

La Humanidad siempre ha trasladado, almacenado y difundido información; en este sentido podríamos afirmar que la sociedad de la información es una característica de la sociedad humana. Lo que ha cambiado en los últimos años es fruto de la incorporación de nuevas tecnologías en el tratamiento de la información. La separación que, tradicionalmente, existía entre una época para aprender y una época para trabajar ha terminado. En un momento en que la información es tan caduca, lo que necesitan los ciudadanos no es tanto acumular información como saber obtener buena información. A todos los cambios hay que incorporar, además, el hecho de que las personas cada vez recibimos más información por medios audiovisuales que escritos. Esto conlleva también cambios en la forma de incorporar la información, de entenderla y producirla.

Consideracions a tenir en compte en les peticions d’accés a la documentació judicial per part de persones privades

El règim d’accés de persones privades a la documentació, informació o dades, generada pels poders públics, en general, i per l’Administració de justícia, en particular, està actualment dispers en principis i criteris legals continguts dins d’un ampli ventall normatiu, que s’ha d’interpretar i aplicar d’acord amb el principi d’unitat de l’ordenament jurídic. En aquest document s’elabora una aproximació al règim d’accés general a la documentació judicial per part de persones privades a partir d’una recopilació i organització de la normativa vigent i dels principis i criteris generals que conté i que configuren aquest règim d’accés, amb l’objectiu d’ajudar els responsables de la documentació i dels arxius judicials en la seva aplicació. A més, s’analitzen les característiques de la documentació judicial respecte als nivells de reserva i es proposen 15 consideracions que caldria formalitzar en el procés de canalització de les consultes, tot atenent les característiques de la documentació sol·licitada i la condició o interès acreditat per part de la persona sol·licitant. Aquestes 15 consideracions estan precedides d’unes consideracions prèvies en relació amb els principis o drets, reconeguts en el marc constitucional, que cal valorar en les sol·licituds d’accés a la documentació judicial per part de persones privades.