La educación secundaria y sus dos dimensiones, efectos del barrio y del colegio sobre los resultados saber 11.

Resumen: Este trabajo estudia los resultados en matemáticas y lenguaje de 32000 estudiantes en la prueba saber 11 del 2008, de la ciudad de Bogotá. Este análisis reconoce que los individuos se encuentran contenidos en barrios y colegios, pero no todos los individuos del mismo barrio asisten a la misma escuela y viceversa. Con el fin de modelar esta estructura de datos se utilizan varios modelos econométricos, incluyendo una regresión jerárquica multinivel de efectos cruzados. Nuestro objetivo central es identificar en qué medida y que condiciones del barrio y del colegio se correlacionan con los resultados educacionales de la población objetivo y cuáles características de los barrios y de los colegios están más asociadas al resultado en las pruebas. Usamos datos de la prueba saber 11, del censo de colegios c600, del censo poblacional del 2005 y de la policía metropolitana de Bogotá. Nuestras estimaciones muestran que tanto el barrio como el colegio están correlacionados con los resultados en las pruebas; pero el efecto del colegio parece ser mucho más fuerte que el del barrio. Las características del colegio que están más asociadas con el resultado en las pruebas son la educación de los profesores, la jornada, el valor de la pensión, y el contexto socio económico del colegio. Las características de los barrios más asociadas con el resultado en las pruebas son, la presencia de universitarios en la UPZ, un clúster de altos niveles de educación y nivel de crimen en el barrio que se correlaciona negativamente. Los resultados anteriores fueron hallados teniendo en cuenta controles familiares y personales.

De la educación al trabajo: las pasantías laborales como un momento de la transición educativo-laboral

Esta investigación buscó indagar sobre la pasantía como un momento particular de la transición educativo-laboral de un individuo; para ello, planteé la pasantía como un momento intermedio en el que el estudiante vive cambios estructurales de la etapa laboral, aún en la etapa educativa. El análisis se centra en el proceso vivido por estudiantes universitarios durante su pasantía laboral en un escenario de trabajo real en diálogo con su formación profesional. Los resultados de esta investigación están orientados a responder a la pregunta ¿Cómo viven los estudiantes universitarios de un programa de sociología la transición educativo-laboral por medio de las pasantías laborales, en relación con su contexto y con el de la pasantía? El análisis se sustenta en una reflexión de carácter etnográfico que tuvo como punto de partida mí experiencia como pasante, narrada en un diario de campo y su contraste con seis casos de estudiantes de sociología de la Universidad del Rosario que pasaron por dicha experiencia; la aproximación a estos casos se dio a través de una serie de entrevistas a profundidad. Así mismo, desarrollé observaciones participantes en los Seminarios de seguimiento de las pasantías del programa de Sociología en la Universidad del Rosario, lo que me permitió elegir los casos que hicieron parte de la investigación. Por otro lado, elaboré un contexto de la profesión en Colombia desde 1959 con énfasis en la implementación de las pasantías a través de una revisión de archivo, acompañada de entrevistas a coordinadores de pasantía de diferentes universidades de Bogotá para conocer el momento actual de las pasantías; lo anterior, con el fin de dar un contexto más amplio de éste momento particular de la transición educativo-laboral.

La securitización de la migración internacional: percepción de la UE sobre el flujo de rumanos hacia el Reino Unido 2007-2014

Actualmente, el concepto de seguridad ha logrado expandirse hacia la inclusión de amenazas no tradicionales. En este contexto, el fenómeno de la migración internacional empieza a hacer parte de la agenda de algunos gobiernos, entendiéndose como un asunto que amenaza la seguridad del Estado. El interés de esta monografía gira en torno a examinar el discurso securitizador del Reino Unido sobre la inmigración rumana entre 2007-2014, con el fin de determinar la incidencia que este ha tenido en la percepción de la migración internacional como un asunto de seguridad en la UE. Al entender el discurso del Reino Unido a la luz de la teoría de securitización e incluir el análisis de la opinión pública europea, se observa que, si bien el discurso ha influido en el contexto doméstico, éste ha tenido una baja incidencia en la percepción de la migración internacional como un asunto de seguridad en la UE.

Natural resources, redistribution and Human capital formation

How do resource booms affect human capital accumulation? We exploit time and spatial variation generated by the commodity boom across local governments in Peru to measure the effect of natural resources on human capital formation. We explore the effect of both mining production and tax revenues on test scores, finding a substantial and statistically significant effect for the latter. Transfers to local governments from mining tax revenues are linked to an increase in math test scores of around 0.23 standard deviations. We find that the hiring of permanent teachers as well as the increases in parental employment and improvements in health outcomes of adults and children are plausible mechanisms for such large effect on learning. These findings suggest that redistributive policies could facilitate the accumulation of human capital in resource abundant developing countries as a way to avoid the natural resources curse.

Processament de la informació en nens de pre-escolar de les comarques gironines. Implicacions pedagògiques

La nostra investigació s'inscriu en la concepció dinàmica de la intel·ligència, i concretament en el processos que configuren el processament cerebral en el Model d'integració de la informació descrit per Das, Kirby i Jarman (1979). Els dos processos cerebrals que constitueixen la base de la conducta intel·ligent són el processament simultani i el processament seqüencial; són les dues estratègies principals del processament de la informació. Tota classe d'estímul és susceptible d'ésser processat o bé seqüencialment (seriació, verbal, anàlisi), o be simultàniament (global, visual, síntesi). Basant-nos en el recull bibliogràfic i amb la convicció de que apropant-nos al coneixement de les peculiaritats del processament de la informació, ens endinsem en la comprensió del procés que mena a la conducta intel·ligent, i per tant, a l'aprenentatge, formulem la següent hipòtesi de treball: en els nens de preescolar (d'entre els 3 i els sis anys) es donaran aquest dos tipus de processament i variaran en funció de l'edat, el sexe, l'atenció, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de llenguatge, el bilingüisme, el nivell sociocultural, la dominància manual, el nivell mental i de la presència de patologia. Les diferències que s'esdevinguin ens permetran de formular criteris i pautes per a la intervenció educativa. Els nostres objectius es refonen en mesurar el processament en nens de preescolar de les comarques gironines, verificar la relació de cada tipus de processament amb les variables esmentades, comprovar si s'estableix un paral·lelisme entre el processament i les aportacions de concepció localitzacionista de les funcions cerebrals en base als nostres resultats, i pautes per a la intervenció pedagògica. Quant al mètode, hem seleccionat una mostra representativa dels nens i nenes matriculats a les escoles publiques de les comarques gironines durant el curs 92/93, mitjançant un mostreig aleatori estratificat i per conglomerats. El tamany real de la mostra és de dos-cents seixanta un subjectes. Els instruments emprats han estat els següents: el Test K-ABC de Kaufman & Kaufman (1983) per a la avaluació del processament; un formulari dirigit als pares per a la recollida de la informació pertinent; entrevistes amb les mestres, i el Test de la Figura Humana de Goodenough. Pel que fa referència als resultats de la nostra recerca i en funció dels objectius proposats, constatem els fets següents. En els nens de preescolar, amb edats d'entre els tres i els sis anys, es constata l'existència dels dos tipus de processament cerebral, sense que es doni un predomini d'un sobre de l'altre; ambdós processaments actuen interrelacionadament. Ambdós tipus de processament milloren a mesura que augmenta l'edat, però es constaten diferències derivades del nivell mental: amb un nivell mental normal s'hi associa una millora d'ambdós processaments, mentre que amb un nivell mental deficient només millora fonamentalment el processament seqüencial. Tanmateix, el processament simultani està més relacionat amb les funcions cognitives complexes i és més nivell mental dependent que el processament seqüencial. Tant les dificultats d'aprenentatge com els problemes de llenguatge predominen en els nens i nenes amb un desequilibri significatiu entre ambdós tipus de processament; les dificultats d'aprenentatge estan més relacionades amb una deficiència del processament simultani, mentre que els problemes de llenguatge es relacionen més amb una deficiència en el processament seqüencial. Els nivells socioculturals baixos es relacionen amb resultats inferiors en ambdós tipus de processament. Per altra part, entre els nens bilingües és més freqüent el processament seqüencial significatiu. El test de la Figura Humana es comporta com un marcador de processament simultani i el nivell atencional com un marcador de la gravetat del problema que afecta al processament i en el següent ordre: nivell mental deficient, dificultats, d'aprenentatge i problemes de llenguatge . Les deficiències atencionals van lligades a deficiències en el processament simultani i a la presencia de patologia. Quant a la dominància manual no es constaten diferències en el processament. Finalment, respecte del sexe només podem aportar que quan un dels dos tipus de processament és deficitari,i es dóna per tant, un desequilibri en el processament, predomina significativament el nombre de nens afectats per sobre del de nenes.

El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

A universidade e o seu contributo para o desenvolvimento da União Europeia

O trabalho presente é uma investigação sobre a Universidade sua génese e diversidade, caminhada e desenvolvimento, prosperidade em crescimento, papel cultural e fonte de conhecimento seus momentos de glória, seu de impasse e de crise e tentativas para devolver a glória e prestigio de outrora. Nasceu na Europa Meridional com o título de “Studium Generale”. Não nasceu nem “ex abrupto” nem “ex nihilo”, a sua génese remonta às escolas religiosas dos conventos e catedrais onde se conservavam os documentos da cultura greco – latina que mais tarde imperará na Europa sob o antropocentrismo, em oposição ao Teocentrismo. O “Studium General” nasce sobre o patrocínio da Igreja que mantinha como disciplinas principais nestes centros a Teologia e Filosofia, cuja leccionação é circunscrita a poucas Escolas e professores escolhidos. Acorriam à Universidade alunos de todos os cantos da Europa, evidentemente com meios e frades alunos pobres e para os frades criaram-se colégios que os acolhiam e protegiam. A reunião de estudantes devido a disturbios gerou ambiente controverso e obrigou as autoridades governamentais a medidas quer de contenção quer de protecção a residentes e forasteiros. O estudante era um estrangeiro que se deslocava no espaço europeu consoante a fama dos professores. A língua latina foi o veiculo de ligação e comunicação. Pouco a pouco os estados foram-se dando conta do valor da universidade e dos seus ensinamentos e disputavam com a Igreja o seu patrocínio. A Universidade contribui para o desenvolvimento dos Estados a nível administrativo, do direito, da criação de leis dando aos Estados uma maior e melhor organização no seu desenvolvimento. As Universidades concediam graus académicos, sendo o maior o de doutor. Todos esperavam o apoio do saber académico e científico para vencer a luta pela existência. O sistema escolático criticado pelo humanismo deu origem a novos modelos de universidade que surgiram com a supervisão dos Estados. Os modelos a partir do século XIX, são: ingês, alemão, americano, francês e russo. A universidade passa a ser o lugar do ensino superior, com o repúdio ao tradicinal e a investigação passa a fazer parte do papel da universidade. Em Portugal criou-se estruturas de apoio à formação de professores especialmente o sector de ciência e educação. Tardiamente a União Europeia dá atenção à educação criando programas como o Sócrates cujas acções são Comenios, Erasmus, Grundvig, Língua e Minerva. A mobilidade estudantil torna-se realidade na Europa e a flexibilidade na educação. A função da universidade actual ocupa-se do sector industrial e pós industrial da sociedade de informação, economia e empresa. Universidade como serviço público e mercado. Foi pena que a União Europeia, não reconhecesse ao Homem a centralidade de que tem direito, e esquecesse que sem o homem não há desenvolvimento nem criatividade. Estruturou-se a economia e a política obliterou a educação, a cultura, a formação, isto é um castelo construído sobre areia. Relembrando Antero cabe dizer: “Abrem-se as portas de ouro com fragor Mas dentro encontro só cheiro de dor Silêncio e escuridão nada mais”. Hoje a nossa Universidade é um problema. O seu caminho terá de ser o da cultura e a da educação. Tem de ser vista como poder em época de crise e o permanente primeiro que o transitório. Donde a necessidade de uma gestão de qualidade e de uma educação permanente.

A new look at stratospheric sudden warmings. Part III. Polar vortex evolution and vertical structure

The evolution of the Arctic polar vortex during observed major mid-winter stratospheric sudden warmings (SSWs) is investigated for the period 1957-2002, using European Centre for Medium-Range Weather Forecasts (ECMWF) ERA-40 Ertel’s potential vorticity (PV) and temperature fields. Time-lag composites of vertically weighted PV, calculated relative to the SSW onset time, are derived for both vortex displacement SSWs and vortex splitting SSWs, by averaging over the 15 recorded displacement and 13 splitting events. The evolving vertical structure of the polar vortex during a typical SSW of each type is clearly illustrated by plotting an isosurface of the composite PV field, and is shown to be very close to that observed during representative individual events. Results are verified by comparison with an elliptical diagnostic vortex moment technique. For both types of SSW, little variation is found between individual events in the orientation of the developing vortex relative to the underlying topography, i.e. the location of the vortex during SSWs of each type is largely fixed in relation to the Earth’s surface. During each type of SSW, the vortex is found to have a distinctive vertical structure. Vortex splitting events are typically barotropic, with the vortex split occurring near-simultaneously over a large altitude range (20-40 km). In the majority of cases, of the two daughter vortices formed, it is the ‘Siberian’ vortex that dominates over its ‘Canadian’ counterpart. In contrast, displacement events are characterized by a very clear baroclinic structure; the vortex tilts significantly westward with height, so that the top and bottom of the vortex are separated by nearly 180◦ longitude before the upper vortex is sheared away and destroyed.

Climate change and heat-related mortality in six cities Part 2: climate model evaluation and projected impacts from changes in the mean and variability of temperature with climate change

Previous assessments of the impacts of climate change on heat-related mortality use the "delta method" to create temperature projection time series that are applied to temperature-mortality models to estimate future mortality impacts. The delta method means that climate model bias in the modelled present does not influence the temperature projection time series and impacts. However, the delta method assumes that climate change will result only in a change in the mean temperature but there is evidence that there will also be changes in the variability of temperature with climate change. The aim of this paper is to demonstrate the importance of considering changes in temperature variability with climate change in impacts assessments of future heat-related mortality. We investigate future heatrelated mortality impacts in six cities (Boston, Budapest, Dallas, Lisbon, London and Sydney) by applying temperature projections from the UK Meteorological Office HadCM3 climate model to the temperature-mortality models constructed and validated in Part 1. We investigate the impacts for four cases based on various combinations of mean and variability changes in temperature with climate change. The results demonstrate that higher mortality is attributed to increases in the mean and variability of temperature with climate change rather than with the change in mean temperature alone. This has implications for interpreting existing impacts estimates that have used the delta method. We present a novel method for the creation of temperature projection time series that includes changes in the mean and variability of temperature with climate change and is not influenced by climate model bias in the modelled present. The method should be useful for future impacts assessments. Few studies consider the implications that the limitations of the climate model may have on the heatrelated mortality impacts. Here, we demonstrate the importance of considering this by conducting an evaluation of the daily and extreme temperatures from HadCM3, which demonstrates that the estimates of future heat-related mortality for Dallas and Lisbon may be overestimated due to positive climate model bias. Likewise, estimates for Boston and London may be underestimated due to negative climate model bias. Finally, we briefly consider uncertainties in the impacts associated with greenhouse gas emissions and acclimatisation. The uncertainties in the mortality impacts due to different emissions scenarios of greenhouse gases in the future varied considerably by location. Allowing for acclimatisation to an extra 2°C in mean temperatures reduced future heat-related mortality by approximately half that of no acclimatisation in each city.

Supply, demand and a failure of understanding: addressing the culture clash between archaeologists' expectations for training and employment in 'academia' versus 'practice

A university degree is effectively a prerequisite for entering the archaeological workforce in the UK. Archaeological employers consider that new entrants to the profession are insufficiently skilled, and hold university training to blame. But university archaeology departments do not consider it their responsibility to deliver fully formed archaeological professionals, but rather to provide an education that can then be applied in different workplaces, within and outside archaeology. The number of individuals studying archaeology at university exceeds the total number working in professional practice, with many more new graduates emerging than archaeological jobs advertised annually. Over-supply of practitioners is also a contributing factor to low pay in archaeology. Steps are being made to provide opportunities for vocational training, both within and outside the university system, but archaeological training and education within the universities and subsequently the archaeological labour market may be adversely impacted upon by the introduction of variable top-up student fees.

Annular variability and eddy-zonal flow interactions in a simplified atmospheric GCM. Part 1: Characterization of high and low frequency behaviour

Experiments have been performed using a simplified, Newtonian forced, global circulation model to investigate how variability of the tropospheric jet can be characterized by examining the combined fluctuations of the two leading modes of annular variability. Eddy forcing of this variability is analyzed in the phase space of the leading modes using the vertically integrated momentum budget. The nature of the annular variability and eddy forcing depends on the time scale. At low frequencies the zonal flow and baroclinic eddies are in quasi equilibrium and anomalies propagate poleward. The eddies are shown primarily to reinforce the anomalous state and are closely balanced by the linear damping, leaving slow evolution as a residual. At high frequencies the flow is strongly evolving and anomalies are initiated on the poleward side of the tropospheric jet and propagate equatorward. The eddies are shown to drive this evolution strongly: eddy location and amplitude reflect the past baroclinicity, while eddy feedback on the zonal flow may be interpreted in terms of wave breaking associated with baroclinic life cycles in lateral shear.

Understanding land-sea warming contrast in response to increasing greenhouse gases. Part I: Transient adjustment

Climate model simulations consistently show that surface temperature over land increases more rapidly than over sea in response to greenhouse gas forcing. The enhanced warming over land is not simply a transient effect caused by the land–sea contrast in heat capacities, since it is also present in equilibrium conditions. This paper elucidates the transient adjustment processes over time scales of days to weeks of the surface and tropospheric climate in response to a doubling of CO2 and to changes in sea surface temperature (SST), imposed separately and together, using ensembles of experiments with an atmospheric general circulation model. These adjustment processes can be grouped into three stages: immediate response of the troposphere and surface processes (day 1), fast adjustment of surface processes (days 2–5), and adjustment of the whole troposphere (days 6–20). Some land surface warming in response to doubled CO2 (with unchanged SSTs) occurs immediately because of increased downward longwave radiation. Increased CO2 also leads to reduced plant stomatal resistance and hence restricted evaporation, which increases land surface warming in the first day. Rapid reductions in cloud amount lead in the next few days to increased downward shortwave radiation and further warming, which spreads upward from the surface, and by day 5 the surface and tropospheric response is statistically consistent with the equilibrium value. Land surface warming in response to imposed SST change (with unchanged CO2) is slower. Tropospheric warming is advected inland from the sea, and over land it occurs at all levels together rather than spreading upward from the surface. The atmospheric response to prescribed SST change in about 20 days is statistically consistent with the equilibrium value, and the warming is largest in the upper troposphere over both land and sea. The land surface warming involves reduction of cloud cover and increased downward shortwave radiation, as in the experiment with CO2 change, but in this case it is due to the restriction of moisture supply to the land (indicated by reduced soil moisture), whereas in the CO2 forcing experiment it is due to restricted evaporation despite increased moisture supply (indicated by increased soil moisture). The warming over land in response to SST change is greater than over the sea and is the dominant contribution to the land–sea warming contrast under enhanced CO2 forcing.

The basic ingredients of the North Atlantic storm track. Part I: land-sea contrast and orography

Understanding and predicting changes in storm tracks over longer time scales is a challenging problem, particularly in the North Atlantic. This is due in part to the complex range of forcings (land–sea contrast, orography, sea surface temperatures, etc.) that combine to produce the structure of the storm track. The impact of land–sea contrast and midlatitude orography on the North Atlantic storm track is investigated through a hierarchy of GCM simulations using idealized and “semirealistic” boundary conditions in a high-resolution version of the Hadley Centre atmosphere model (HadAM3). This framework captures the large-scale essence of features such as the North and South American continents, Eurasia, and the Rocky Mountains, enabling the results to be applied more directly to realistic modeling situations than was possible with previous idealized studies. The physical processes by which the forcing mechanisms impact the large-scale flow and the midlatitude storm tracks are discussed. The characteristics of the North American continent are found to be very important in generating the structure of the North Atlantic storm track. In particular, the southwest–northeast tilt in the upper tropospheric jet produced by southward deflection of the westerly flow incident on the Rocky Mountains leads to enhanced storm development along an axis close to that of the continent’s eastern coastline. The approximately triangular shape of North America also enables a cold pool of air to develop in the northeast, intensifying the surface temperature contrast across the eastern coastline, consistent with further enhancements of baroclinicity and storm growth along the same axis.

Linear Contributions of Different Time Scales to Teleconnectivity

The contributions of different time scales to extratropical teleconnections are examined. By applying empirical orthogonal functions and correlation analyses to reanalysis data, it is shown that eddies with periods shorter than 10 days have no linear contribution to teleconnectivity. Instead, synoptic variability follows wavelike patterns along the storm tracks, interpreted as propagating baroclinic disturbances. In agreement with preceding studies, it is found that teleconnections such as the North Atlantic Oscillation (NAO) and the Pacific–North America (PNA) pattern occur only at low frequencies, typically for periods more than 20 days. Low-frequency potential vorticity variability is shown to follow patterns analogous to known teleconnections but with shapes that differ considerably from them. It is concluded that the role, if any, of synoptic eddies in determining and forcing teleconnections needs to be sought in nonlinear interactions with the slower transients. The present results demonstrate that daily variability of teleconnection indices cannot be interpreted in terms of the teleconnection patterns, only the slow part of the variability.

The point source method for inverse scattering in the time domain

Many recent inverse scattering techniques have been designed for single frequency scattered fields in the frequency domain. In practice, however, the data is collected in the time domain. Frequency domain inverse scattering algorithms obviously apply to time-harmonic scattering, or nearly time-harmonic scattering, through application of the Fourier transform. Fourier transform techniques can also be applied to non-time-harmonic scattering from pulses. Our goal here is twofold: first, to establish conditions on the time-dependent waves that provide a correspondence between time domain and frequency domain inverse scattering via Fourier transforms without recourse to the conventional limiting amplitude principle; secondly, we apply the analysis in the first part of this work toward the extension of a particular scattering technique, namely the point source method, to scattering from the requisite pulses. Numerical examples illustrate the method and suggest that reconstructions from admissible pulses deliver superior reconstructions compared to straight averaging of multi-frequency data. Copyright (C) 2006 John Wiley & Sons, Ltd.