La deducción de los 400 euros en el IRPF

Estudi sobre la deducció dels 400 euros a l’IRPF enfocat als seus antecedents, descripció de l’estructura, contingut de la mateixa i anàlisi de la seva adequació constitucional. A través del mateix es podrà tenir una visió més clara i profunda de la deducció dels 400 euros a l’IRPF, objecte de tan discutida configuració jurídica com confrontació política. Descrita la seva gènesi i estructura es farà un anàlisi dels seus fonaments econòmics, tècnics i constitucionals per a arrivar a la conclusió de que tan sols s’explica l’aprovació en clau política. La deducció dels 400 euros es pot entendre com a una mesura d’impuls econòmic per a la millora de l’eficiència de la economia en el seu conjunt, encara que provarem la seva constitucionalitat o possible inconstitucionalitat per a veure si realment això és veritat.

Midiendo la paz. Iniciativas, limitaciones y propuestas. Relatoría del seminario Barcelona, Marzo 2010

Esta relatoría corresponde al seminario internacional "Mesuring Peace. Initiatives, Limitations and Proposals" organizado por el Institut Català Internacional per la Pau, y que tuvo lugar en Barcelona durante los días 4-5 de marzo de 2010. El Índice de Desarrollo Humano es el más visible de los esfuerzos de los últimos años para tratar de mejorar las herramientas estadísticas, de tal manera que ofrezcan resultados más próximos a las realidades sociales. En el ámbito de la paz los intentos por crear nuevos mecanismos de medición no han logrado avanzar más allá de la concepción negativa de la paz, es decir, tan solo se ha llevado a cabo considerándola como ausencia de conflictos violentos. En este contexto el seminario organizado por el ICIP trataba de recoger las aportaciones de diferentes centros de investigación que en los últimos años se han centrado en conceptualizar la paz positiva y las formas en que ésta podría medirse.

La Financiación territorial en España: situación actual y propuestas de reforma

En el presente informe se realiza un análisis crítico del sistema español de financiación territorial y se avanzan una serie de recomendaciones para su reforma. La principal conclusión del trabajo es que el modelo actual no se adecua satisfactoriamente a los principios de igualdad, autonomía, responsabilidad y transparencia que deberían orientar su diseño y puede dificultar el cumplimiento de los objetivos básicos de la política macroeconómica. La solución de estos problemas exigiría una reforma en profundidad del sistema actual en la línea que se esboza en la parte final del documento. En el análisis se distingue entre el subsistema de régimen común en el que se integran la mayoría de las comunidades autónomas y el subsistema foral que se aplica en el País Vasco y Navarra. El sistema de régimen común ha sido objeto recientemente de una reforma que ha introducido novedades importantes en su estructura y filosofía. En el lado positivo, la nueva ley se ha traducido en una distribución más equitativa de los recursos asignados a las regiones, reduciendo de forma apreciable la dispersión de la financiación por unidad de necesidad en relación con el sistema anterior. Otra mejora significativa ha sido la creación del Fondo de Garantía, un instrumento que, por primera vez en la historia del sistema, permite ir adaptando la financiación a las cambiantes circunstancias regionales, ofreciendo así a las comunidades autónomas un seguro parcial contra los riesgos ligados a la evolución de sus ingresos y sus necesidades de gasto. A pesar de que éstas son mejoras importantes, el balance global de la reforma no es positivo. El nuevo acuerdo no resuelve satisfactoriamente los problemas que obligaron a la reforma de su antecesor, es bastante más complejo y opaco que éste, introduce un mecanismo de nivelación parcial de dudoso encaje constitucional, opta por un reparto inicial incierto que podría ser difícilmente aceptable ex-post para algunas regiones, y no ha abordado otros problemas estructurales del sistema, incluyendo su excesiva sensibilidad al ciclo económico. El sistema foral tampoco está libre de problemas. Tal como se ha implementado en la práctica, el modelo vasco-navarro de concierto o convenio supone una violación flagrante de la prohibición constitucional de que los regímenes autonómicos comporten privilegios económicos o sociales y constituye una fuente permanente de inestabilidad para el sistema de régimen común al ser percibido como un agravio comparativo en las regiones no forales de mayor renta, y en particular, en Cataluña. Según mis cálculos, la financiación por habitante del País Vasco es superior en un 60% a la media de las regiones de régimen común a igualdad de competencias y la situación no es muy distinta en Navarra. El origen de esta anomalía está en las leyes quinquenales del Cupo, donde los principios y procedimientos de valoración establecidos en la ley del Concierto se concretan de una forma muy discutible. Los problemas fundamentales que se detectan son dos. Primero, la valoración de las competencias estatales no asumidas por el País Vasco que se recoge en los anexos de las leyes quinquenales está fuertemente sesgada a la baja. Y segundo, el ajuste por IVA se realiza utilizando valores desfasados de los coeficientes que recogen el peso del País Vasco en el consumo nacional y en la base del impuesto. El efecto conjunto de ambos factores ha sido el de rebajar la contribución vasca a los gastos del Estado en 2.800 millones de euros en 2002 y en casi 4.500 millones en 2007, lo que supone respectivamente un 6,21% y un 6,89% del PIB del País Vasco. Dado todo esto, resulta difícil evitar la conclusión de que el diseño del sistema de financiación regional sigue siendo un problema abierto que no tardará mucho en volver a ocupar un lugar preferente en la agenda política nacional. Es de esperar que la próxima reforma del modelo sea algo más meditada que la aprobada el pasado diciembre y sirva realmente para dotar de un diseño razonable a uno de los elementos más críticos de nuestra arquitectura legal. Para alcanzar este objetivo, será necesario realizar una serie de reformas que pueden agruparse en tres grandes líneas de actuación: garantizar el cumplimiento efectivo del principio de igualdad, reforzar la responsabilidad fiscal de los gobiernos regionales y asegurar que el sistema contribuye a alcanzar los objetivos fundamentales de la política macroeconómica, o al menos que no dificulta su cumplimiento. Entre las medidas recomendadas cabría destacar las siguientes: - Corregir gradualmente el fuerte sesgo a la baja que existe actualmente en el cálculo de la aportación de los territorios forales a la hacienda central. Para ello no hace falta modificar las leyes del Concierto vasco y el Convenio navarro. Bastaría con que en las correspondientes leyes quinquenales se realizase una valoración razonable de las competencias que permanecen en manos del Estado, entre las que habría de incluirse la nivelación interregional, y se actualizasen los coeficientes que se utilizan para calcular el ajuste por IVA. - Recuperar la garantía de igualdad de acceso de todos los ciudadanos al conjunto de los servicios públicos como principio básico orientador del diseño del sistema de financiación y asegurar su aplicación efectiva en la práctica. Con este fin, sería aconsejable eliminar el Fondo de Suficiencia (excepto como vehículo para la financiación de las competencias singulares) y los Fondos de Convergencia para repartir el conjunto de los recursos del sistema de acuerdo con la fórmula de necesidades de gasto que actualmente se aplica sólo a la dotación del Fondo de Garantía. Con el fin de evitar la necesidad de fuertes recortes en la financiación de algunas comunidades, convendría hacer una transición suave desde la asignación actual hasta la derivada de la fórmula. - Introducir ciertos retoques en la actual fórmula de necesidades de gasto, incluyendo la recuperación de una partida que permita sufragar los costes fijos ligados a las instituciones de autogobierno y a ciertos servicios autonómicos así como la introducción de una corrección por diferencias en niveles de precios entre regiones. - Desdoblar el IRPF, el IVA y los Impuestos Especiales en un tramo estatal y otro autonómico claramente diferenciados, abandonando los actuales porcentajes de cesión. Los dos tramos serían regulados de forma independiente, aunque manteniendo en manos del Estado la determinación de la base imponible y la gestión del impuesto. - Dotar a las comunidades autónomas de competencias normativas sobre un tramo de los principales tributos indirectos y sobre los elementos de copago en sanidad, educación y otros servicios. Dada la oposición de la Comisión Europea a cualquier cambio normativo que pueda abrir la puerta a la existencia de tipos impositivos diferenciados regionalmente, el poder de decisión sobre el tramo autonómico del IVA y los Impuestos Especiales deberá ejercerse de forma colegiada por el conjunto de las comunidades autónomas, que habrán de fijar tipos uniformes en todo el territorio nacional. - Establecer un Fondo de Estabilización Presupuestaria, que se nutriría con el 'exceso' de recudación tributaria que se genera en la parte alta del ciclo económico y serviría para complementar los ingresos autonómicos en la parte baja del mismo. - Reformar la legislación sobre estabilidad presupuestaria para fijar a las comunidades autónomas un objetivo de equilibrio presupuestario año a año similar al que ya tienen las corporaciones locales y para concretar las medidas extraordinarias que el Estado podrá imponer a las administraciones territoriales en situaciones de 'emergencia presupuestaria'.

Somnis d'una vida millor : Ernst Bloch i la utopia

Un dels conceptes que més discussions han suscitat en l'àmbit de la filosofia social i política en l'època moderna i contemporània és, sens dubte, el concepte d'utopia. La utopia té una gran complexitat a nivell semàntic, en la mesura que al·ludeix a un somni d'una vida millor ancorat en la imaginació, que no té cap possibilitat d'encarnar-se en la realitat concreta, o bé que és concebut com una categoria antropològica de valor singular, amb capacitat per conduir la humanitat vers la seva realització definitiva.

Simone Weil i Bertrand Russell : Dues reflexions sobre la pau a l'Europa dels anys trenta

Simone Weil i Bertrand Russell havien defensat posicions pacifistes, però davant del nazisme van justificar la guerra. S'han destacat alguns elements de reflexió en el canvi d'actitud: la importància dels mitjans de comunicació, la del llenguatge i del vessant psicològic del poder, la construcció mediàtica de l'enemic i la transcendència política de l'actuació individual i social davant l'Estat.

Els catalans de sentiment nacional espanyol i el seu suport a la sobirania : Condicions i Drets.

L'objecte d'aquest treball final del Màster d'Anàlisi Política de la UOC (2008) és fer una reflexió basada en casos de diversos països de característiques similars a Catalunya, seguida de propostes estratègiques i de decisions a prendre sobre les condicions i seguretats que podrien fer decantar la població catalana de sentiment nacional espanyol cap a un vot favorable a la independència en un referèndum sobiranista.

Memòria metodològica de treball plantejada per a l'elaboració del projecte Alfabetització informacional : disseny d'estratègies, de serveis i recursos per a la fidelització d'usuaris de la biblioteca universitària

El treball se centra en l'anàlisi de les causes de la baixa participació en les sessions de formació d'usuaris per part dels estudiants, professors i investigadors universitaris de la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona. Es remarca la importància d'aquesta formació en la cerca, selecció i difusió de la informació així com la inclusió d'un programa d'alfabetització informacional. Es presenten possibles solucions i propostes per tal d'augmentar aquesta assistència (major difusió, publicitat...), amortitzar els recursos i serveis que preparen els bibliotecaris i en definitiva fidelitzar aquests usuaris.

Projecte HIFA: xarxa dinamitzadora i fomentadora del tercer sector

El Projecte Hifa és una xarxa dinamitzadora del tercer sector (entitats, associacions,fundacions, etc.) i fomentadora de la participació ciutadana des d'aquest àmbit. Té una marcadatransversalitat d'àmbits d'actuació, ja que cada entitat treballa sobre el tema quel'incumbeix. Tot i això, el motor de la xarxa son les entitats naturalistes, conservacionistes itotes aquelles que directe o indirectament treballin en temes ambientals, per tal que, amesura que s'estableixin relacions amb entitats d'altres àmbits, les vagin influenciant iambientalitzant, enriquint-se al seu torn amb les experiències que els ofereixin aquestes.Per tal d'agilitzar la implementació de la xarxa, el mètode més eficaç és acotant l'àmbitgeogràfic a un nivell que generi quantitats d’informació fàcilment gestionable, i a partird'aquí, anar creixent de forma horitzontal, no jeràrquica, creant cèl•lules noves en altresparts del territori i connectant-les entre elles. El Projecte Hifa comença per establir-se a lacomarca del Gironès, ja que és una comarca on conviuen àmbits rurals amb urbans, peròamb un marcat desequilibri en favor de l'últim. Això permet englobar els dos àmbits dinsde la xarxa, amb l’al•licient que les dades són comparables i es poden generar estudis dediferenciació entre 3r sector rural i 3r sector urbà

Projecte educatiu de ciutat de Girona

El treball que es presenta a continuació és una descripció del procés que ha seguit el Projecte Educatiu de Ciutat de Girona per elaborar-ne el propi disseny. Es defineix el PEC com a eina participativa de planificació municipal per a la concreció de les línies prioritàries de l’educació d’un territori i com a tal ha comptat d’un procés marcat principalment per la implicació ciutadana. Aquest procés ha tingut una durada de 17 mesos però en el present treball es desenvolupen, específicament, els últims mesos on hi ha hagut una participació més directe i vinculant

Estudi del tractament de la teoria de l'evolució a La Vanguardia Española entre el 1939 i el 1978

Aquesta recerca pretén ser una primera aproximació a l’objectiu d’esbrinar si el tractament de la teoria de l’evolució als mitjans de comunicació a l’Espanya del franquisme i la transició pot ser un baròmetre a través del qual poder rastrejar l’estat de la societat espanyola i la seva evolució. Aquesta recerca serà restringida, com a primera prospecció, a l’anàlisi dels articles sobre teoria de l’evolució publicats a La Vanguardia Española entre els anys 1939 i 1978. En l’anàlisi s’ha tingut en compte tant articles que se centren en l’evolucionisme biològic, com aquells que hi fan referència en el tractament d’altres temes, com els que simplement l’esmenten en el seu discurs. D’aquesta manera es pretén aconseguir una visió àmplia de l’abast de l’apropiació del concepte d’evolució en la quotidianitat del discurs popular i de l’ús de la teoria com a instrument ideològic. L’estudi dels usos lingüístics, conceptuals i estratègics de la teoria en el discurs periodístic d’aquest període apunta un reflex entre les preocupacions i situació política de la societat del moment i el tractament de la teoria de l’evolució, resultat punt de partida que mereix ser estudiat i contrastat amb més profunditat per tal de poder-ne establir una generalitat.

La Mina, gitanos y escuela : Que el barrio estudie

El objetivo principal de este proyecto es analizar los mensajes que reciben los niños y jóvenes del barrio barcelonés de La Mina respecto a la escuela, comprobar si son ambivalentes o por el contrario son positivos o negativos, analizando también que tipo de respuestas provoca en éstos. El estudio se interesa en todos aquellos testimonios e influencias que puedan envolver a la persona, tanto de manera consciente como inconsciente. Así, son de interés aquellas organizaciones que trabajan en el ámbito de la educación y aquellas personas que, de una manera directa o indirecta, puedan estar relacionadas en la educación de la juventud, es decir, que formen parte de la ecología cultural y el contexto social del barrio.

Avaluació de l’aplicació de l’experiència pilot de mediació i reparació en la jurisdicció penal ordinària (novembre de 1998 a novembre de 1999)

Des de l’entrada en vigor del nou Codi Penal de 1995, la Direcció General de Mesures Penals Alternatives i Justícia Juvenil ha realitzat un nombre reduït de mediacions. Al novembre de 1998, es va iniciar un programa pilot en alguns jutjats penals i d’instrucció de Catalunya, basat en l’anàlisi de les possibilitats d’aplicació de la reparació a la víctima. També s’estudiaven les primeres experiències de mediació i les tècniques de mediació adquirides pels professionals de la Direcció General en els àmbits de la mediació penal juvenil i la mediació familiar. En aquest estudi, s’avaluen els objectius respecte de l’infractor (responsabilització de les accions i reparació), la víctima (participació en la resolució, sentir-se reparada...), la justícia (promoure la responsabilització, la reparació i la pau social, garantir la resolució...) i la comunitat (apropar la justícia als ciutadans). Els resultats mostren la rellevància que està adquirint la justícia restauradora i la necessitat de facilitar eines perquè es pugui desenvolupar, tot i que de moment el nombre de casos derivats ha estat baix. S’ha demostrat la necessitat de flexibilitat en el tractament dels casos a causa de la diversitat de conflictes. També s’ha vist la necessitat de promoure la formació dels professionals que hi intervenen i d’impulsar reformes legislatives.

El clima social i emocional en els mòduls de participació i convivència dels centres penitenciaris catalans

Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la població penitenciària estudiada, analitzar les diferències entre programes d’organització (mòduls de participació i convivència versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal d’establir hipòtesi explicatives de la comparació dels resultats entre els mòduls de participació i convivència i altres mòduls de la mateixa àrea especialitzada (violència, drogodependències o preparació per a la vida en llibertat). Per això, s’han recollit dades de 14 indicadors descriptius de població i de 18 indicadors d’organització i participació de 1124 interns, dels 10 mòduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A més, s’han recollit 327 inventaris d’interns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales d’interns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciàries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un índex de consistència interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. D’aquests resultats, s’analitzen les diferències en el clima emocional i social en relació al tipus d’organització de la unitat (participació i convivència o ordinària), al col·lectiu d’interns i al de professionals, i en relació a les variables descriptives de la població de cada unitat residencial d’estudi. Finalment s’estableixen unes hipòtesi explicatives d’aquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mòduls estudiats i per a l’avaluació futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalització dels mòduls de participació i convivència als centres penitenciaris catalans en general i s’efectuen recomanacions per a l’adequada implantació dels mateixos (condicions mínimes d’execució): establiment d’un programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment d’uns estàndards de qualitat.

Los Jóvenes de la transformación social

Vivimos tiempos inciertos. Atravesamos una gran crisis, o “la gran estafa” como algunos prefieren denominarla. Diversos factores han hecho que lleguemos a esta situación. Una Unión Europea no real, un crecimiento basado en pilares pocos sólidos, la extraordinaria desigualdad que han generado las políticas neoliberales. No es solo una crisis económica, pretenden venderla como tal pero nos encontramos ante una crisis política, antropológica, moral, ideológica, de la democracia. Para muchos nos encontramos ante una crisis sistémica donde las deudas se socializan y los beneficios se privatizan. Los gobiernos son dirigidos por los mercados y por instituciones transnacionales que no son democráticas, y los ciudadanos no eligen a sus dirigentes. Las deudas socializadas son ocasionadas por malos gestores de bancos que además se asignan sueldos altísimos e indemnizaciones multimillonarias. Se recortan derechos conseguidos en estos 40 años de democracia en nuestro país. Gobiernan partidos políticos que ganan las elecciones con programas electorales que incumplen de forma manifiesta desde el primer día, y que por tanto están deslegitimados para conducir la política para la que han sido elegidos. En este contexto los jóvenes son las principales víctimas

Aproximació i proposta a un pla de desenvolupament comunitari

El present treball duu a terme una aproximació a diferents Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) per mitjà de tres experiències concretes. La finalitat es centra en conèixer quines són les característiques, elements i principis bàsics per a la creació d’un marc de referència previ que permeti elaborar una proposta concreta de PDC en el marc del municipi de Banyoles. La proposta de PDC es planteja en termes generals i se’n concreta la seva fase prèvia, d’anàlisi de la realitat, des d’una vessant tècnica