An investigation of the determinants of household demand for bushmeat in the Serengeti using an open-ended choice experiment

Illegal hunting for bushmeat is regarded as an important cause of biodiversity decline in Africa. We use a stated preferences method to obtain information on determinants of demand for bushmeat in villages around the Serengeti National Park, Tanzania. We estimate the effects of changes in the own price of bushmeat and in the prices of two substitute protein sources – fish and chicken. Promoting the availability of protein substitutes at lower prices would be effective at reducing pressures on wildlife. Supply-side measures that raise the price of bushmeat would also be effective.

A multi-purpose grammar generating a multi-scale integrated analysis of Laos

In this study we propose an application of the MuSIASEM approach which is used to provide an integrated analysis of Laos across different scales. With the term “integrated analysis across scales” we mean the generation of a series of packages of quantitative indicators, characterizing the performance of the socioeconomic activities performed in Laos when considering: (i) different hierarchical levels of organization (farming systems described at the level of household, rural villages, regions of Laos, the whole country level); and (ii) different dimensions of analysis (economic dimension, social dimension, ecological dimension, technical dimension). What is relevant in this application is that the information carried out by these different packages of indicators is integrated in a system of accounting which establishes interlinkages across these indicators. This is a essential feature to study sustainability trade-offs and to build more robust scenarios of possible changes. The multi-scale integrated representation presented in this study is based on secondary data (gathered in a three year EU project – SEAtrans and integrated by other available statistical sources) and it is integrated in GIS, when dealing with the spatial representation of Laos. However, even if we use data referring to Laos, the goal of this study is not that of providing useful information about a practical policy issue of Laos, but rather, to illustrate the possibility of using a multipurpose grammar to produce an integrated set of sustainability indicators at three different levels: (i) local; (ii) meso; (iii) macro level. The technical issue addressed is the simultaneous adoption of two multi-level matrices – one referring to a characterization of human activity over a set of different categories, and another referring to a characterization of land uses over the same set of categories. In this way, it becomes possible to explain the characteristics of Laos (an integrated set of indicators defining the performance of the whole country) in relation to the characteristics of the rural Laos and urban Laos. The characteristics of rural Laos, can be explained using the characteristics of three regions defined within Laos (Northern Laos, Central Laos and Southern Laos), which in turn can be defined (using an analogous package of indicators), starting from the characteristics of three main typologies of farming systems found in the regions.

Diagnóstico del Refugio Nacional de Vida Silvestre Caño Negro, Arenal - Huetar Norte, Costa Rica

Se ha elaborado un diagnóstico a partir de un exhaustivo análisis del Refugio Nacional de Vida Silvestre Caño Negro. Esta zona pertenece al Área de Conservación Arenal Huetar Norte, situado al norte de Costa Rica. El refugio forma parte de la cuenca de río Frío y consiste en un sistema de humedales continentales. El diagnóstico contiene la descripción de los aspectos biofísicos, socioeconómicos y administrativo-institucionales del área. La metodología utilizada se basa en un estudio de la bibliografía sobre la zona y posteriormente un análisis detallado de este para observar las problemáticas y oportunidades. Se ha observado que el humedal consta de una gran riqueza ecológica tanto de flora como de fauna; presenta una situación socioeconómica con cifras preocupantes de empleo, salud y educación, por tratarse de una zona aislada. Administrativamente hablando tiene fuertes déficits tanto de presupuesto como de personal. También se trata de un ecosistema con grandes oportunidades como la gran biodiversidad que presenta (por lo que incluso recibió un reconocimiento RAMSAR), su gran potencial eco-turístico, su gran importancia migratoria para la avifauna e incluso su riqueza paisajística. A partir de esta realidad se han planteado unas estrategias de mejora como son la incorporación de nuevas actividades, una mejor gestión de los recursos o incluso un mayor control del Refugio para así mejorar la situación actual.

Proposta d'ecoetiqueta per nuclis rurals de muntanya: prova pilot a Araós

Per poder avaluar ambientalment els nuclis rurals s’ha observat una manca d’indicadors per les etapes de planificació, construcció i ús d’aquests. Aquest article, presenta una proposta d’ecoetiqueta per a nuclis rurals de muntanya. S’ha realitzat una prova pilot al nucli d’Araós, el qual pertany al municipi d’Alins, situat dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu (Catalunya). S’han desenvolupat 30 indicadors, 15 d’obligat compliment i 15 optatius en els vectors d’aigua, atmosfera, autosuficiència, energia, mobilitat, paisatge, residus, serveis i ús del sòl. S’ha verificat de forma positiva l’aplicació de l’ecoetiqueta al nucli pilot. Els resultats indiquen no compliment a causa dels vectors aigua, atmosfera, energia i ús del sòl.

Molecular and biological diversity of HIV-1 in Brazil

To determine the genomic polymorphism and biological properties present in HIV-1 Brazilian isolates, were analyzed five viral isolates obtained from patients residing in Rio de Janeiro (P1 and P5), São Paulo (P3) and Bahia (P2 and P4) states. For each viral isolate in vitro characteristics such as replication rate, syncytium-inducing capacity and cell death were observed in lymphoblastoid (H9, CEM and peripheral blood mononuclear cells) as well as monocytoid (U937) cells. In addition, the evaluation of the restriction fragment lenght polymorphism of these isolates was also performed using a panel of endonucleases such as Hind III, Bgl II, Sac I, Pst I, Kpn I and Eco RI. One of the isolates (P1), showed the highest phenotypic and genotypic divergence, when compared to others. The results found suggest a HIV heterogeneity in Brazil similar to that already described in other regions of the world.

L'ampolla sostenible

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. El treball consisteix en una recerca per aconseguir dissenyar l'ampolla més sostenible i ecoeficient possible. A partir d'una prèvia investigació sobre informació bàsica pel disseny, s'han anat augmentant els coneixements sobre envasos plàstics gràcies a consells com els d'un dissenyador d'envasos i d'una empresa que treballa amb plàstics, als resultats d'una enquesta als consumidors d'ampolles i a les conclusions d'un estudi de mercat sobre les ampolles de plàstic. L'ampolla sostenible dissenyada és el resultat d'aquest intens treball, que s'ha basat sobretot en la imaginació i en la creació.

Sempre connectats: les biblioteques en un món de connectivitat permanent

La comunicació mòbil és la tecnologia que ha estat adoptada d'una forma més àmplia i ràpida que cap altra. (Castells et al., 2007). Representa la difusió de les comunicacions i de la capacitat computacional en una part cada cop més gran de les activitats socials, d'investigació i aprenentatge. Ha trobat eco en el comportament emergent de la joventut, donant recolzament als models característics d'interacció social i formació de grups, ús de la informació i expressió personal. La creació de xarxes difuses canvia la manera de coordinar els nostres recursos per aconseguir objectius. Per exemple, canvia l'ús del temps i l'espai. La pausa en directe és una rutina perquè els estudiants puguin escoltar o mirar conferències en el gimnàs o en el tren. L'ús de l'espai per promoure cites “ad hoc” i l'aprenentatge social està guanyant importància. A mesura que la xarxa s'estén, tenim múltiples punts de connexió que ens ofereixen diferents graus d'experiència (l'escriptori, el telèfon mòbil, l'xBox o la Wii, el sistema GPS, els telèfons intel·ligents, ordinadors ultraportàtils, etc.). Malgrat coincidir en diversos espectes, també estan optimitzats per diferents propòsits. Un acompanyament natural a aquesta xarxa de punts de connexió és el trasllat de molts serveis cap al núvol, que es troba disponible a la xarxa a través dels diferents dispositius i entorns. Això significa que cada cop és més parcial centrar-se exclusivament en el lloc web institucional com a principal mecanisme de distribució i en el navegador com a principal entorn de consum. Els estudiants estan orientats als resultats i valoren la comoditat. Aquest èmfasi, juntament a les restriccions de disseny d’alguns dispositius promou la necessitat d’arribar ràpidament a la rellevància. La socialització, la personalització i la consciència de la localització cobren més importància. Les biblioteques han estat treballant per desenvolupar serveis preparats per la xarxa. La comunicació mòbil intensifica aquesta activitat i hi afegeix nous reptes mentre s'estudia què vol dir estar preparat per la xarxa. Això té implicacions en l'organització des del moment que l'èmfasi es desplaça cap a la integració del procés de treball al voltant de l'estudiant o investigador i crea noves relacions amb altres organitzacions de serveis del campus. També té conseqüències en la manera d'utilitzar l'espai, en les habilitats de la biblioteca i en com es desenvolupen les col·leccions. Podem observar l'impacte de la comunicació mòbil en els serveis de dues maneres. En primer lloc, els serveis es poden convertir en aptes per ser mòbils, com és el cas de les interfícies mòbils per als serveis de les biblioteques, els serveis d'alerta, etc. En segon lloc, la mobilització continua la reestructuració dels serveis, les organitzacions i l'atenció produïda per la xarxa. Penseu aquí la manera de socialitzar i personalitzar els serveis; en com adaptar l'ús de la col·lecció i el servei que s'estén a l'entorn institucional, personal i de núvol; en com posicionar i promoure la marca de la biblioteca a mesura que els serveis s'atomitzen i es fan menys visibles a la xarxa; i altres qüestions més complexes com què és millor fer localment i què s'ha de fer amb acords de col·laboració o terceres parts.

Cap a l'autosuficiència energètica: barri La Plana, Sitges

En el present estudi s’ha analitzat si és possible l’autosuficiència energètica al barri projectat de La Plana de Sitges a partir de fonts renovables d’energia. S’ha realitzat un anàlisi de l’oferta potencial del barri de La Plana, format per habitatges unifamiliars i plurifamiliars, serveis i equipaments i s’ha comparat el potencial de producció energètica dels recursos renovables locals a cada subsistema i pel sistema de La Plana. Diferenciant si són una Oferta estàndard (4.000 MWh/a) seguint la Normativa d’ecoeficiència de Sitges o bé una Oferta renovable (19.000 MWh/a) segons un Ecobarri proposat en aquest projecte a partir d’energia solar fotovoltaica i tèrmica. En l’estudi de la demanda, diferenciant entre una Demanda estàndard (39.000 MWh/a), respon al total de La Plana seguint el consum d’un habitatge tipus de la mitjana catalana (ICAEN, 2002) i una Demanda eficient (20.800 MWh/a) seguint un model de baix consum projectat en un Ecobarri de Barcelona. (Vallbona, 2009). Per analitzar de forma detallada les variables d’oferta i demanda, s’han proposat quatre escenaris diferents on es valoren l’autosuficiència energètica del sistema de la Plana i aspectes ambientals d’emissions derivades de la utilització de l’energia. El primer escenari és l’estàndard i és el resultat d’analitzar conjuntament una oferta i una demanda estàndard. Al segon escenari conflueixen una Oferta Estàndard i una Demanda Eficient. En el tercer escenari coincideixen una Oferta Renovable i una Demanda Estàndard. El quart i últim escenari respon a la proposta d’Ecobarri on l’Oferta és renovable i la Demanda eficient. Tanmateix, s’ha realitzat un estudi sobre els aspectes econòmics de La Plana que s’estimen en uns beneficis per la venda de l’energia d’uns 5 milions d’euros anuals i uns costos d’instal·lació de 80 milions d’euros. Finalment s’ha constatat que és possible assolir una autosuficiència del 90% a l’escenari Ecobarri (oferta renovable - demanda eficient). Mitjançant la instal·lació de sistemes de captació solar a les cobertes, cobrint el 100% de la demanda d’ACS, i captadors solars FV, ambdues estratègies són viables i representen beneficis econòmics i una reducció d’emissions de l’ordre de 13.700 Tn CO2 equivalents anuals que suposen un estalvi del 88% respecte un escenari d’oferta i demanda estàndard.

Evidence for multiple B- and T-cell epitopes in Plasmodium falciparum liver-stage antigen 3.

Liver-stage antigen 3 (LSA-3) is a new vaccine candidate that can induce protection against Plasmodium falciparum sporozoite challenge. Using a series of long synthetic peptides (LSP) encompassing most of the 210-kDa LSA-3 protein, a study of the antigenicity of this protein was carried out in 203 inhabitants from the villages of Dielmo (n = 143) and Ndiop (n = 60) in Senegal (the level of malaria transmission differs in these two villages). Lymphocyte responses to each individual LSA-3 peptide were recorded, some at high prevalences (up to 43%). Antibodies were also detected to each of the 20 peptides, many at high prevalence (up to 84% of responders), and were directed to both nonrepeat and repeat regions. Immune responses to LSA-3 were detectable even in individuals of less than 5 years of age and increased with age and hence exposure to malaria, although they were not directly related to the level of malaria transmission. Thus, several valuable T- and B-cell epitopes were characterized all along the LSA-3 protein, supporting the antigenicity of this P. falciparum vaccine candidate. Finally, antibodies specific for peptide LSP10 located in a nonrepeat region of LSA-3 were found significantly associated with a lower risk of malaria attack over 1 year of daily clinical follow-up in children between the ages of 7 and 15 years, but not in older individuals.

Adult abundance, biting behavior and parity of Anopheles aquasalis, Curry 1932 in two malarious areas of Sucre State, Venezuela

The principal vector of malaria in eastern Venezuela, Anopheles aquasalis, is exophagic and exophilic. Control using indoor insecticide house sprays has failed to lower the number of malaria cases. Therefore, studies were initiated in two villages of the eastern coastal state of Sucre to better understand this vector's biology and develop a more integrated control program. An. aquasalis was found to have a crepuscular biting behavior with a major peak at dusk and a minor peak at dawn. Mosquitos were collected more outdoors than indoors. Forty-seven percent of the biting took place before people went to bed (22:30 hr) and 69% of the mosquitos biting during this time period bite outdoors. Outdoor biting could be the reason why indoor spraying alone did not lower malaria cases. Seasonal abundance was greater in the rainy season compared to the dry season. Seasonal parous rates were high (78.3%-100%) and similar indoors and outdoors and between dry and wet season in Santa F e. In Guayana, the seasonal parity was lower (34.6%-42.2%) than Santa F e with indoor parity slightly higher than outdoors. Malaria cases were higher in Santa F e, but adult mosquito density was much lower than in Guayana. This difference could have been due to higher parity in Santa F e compared to Guayana. The greater distance to the nearest breeding site and presence of alternative hosts in Guayana can not be discounted as factors which contributed to the difference in malaria transmission between locations. We concluded that knowledge on seasonal occurrence, biting activity, resting behavior and breeding site location can be used to design a new control strategy for this vector.

The epidemiology of malaria in Prábis, Guinea-Bissau

This article reports upon a community survey of malaria in Prábis, Guinea-Bissau. A house to house census of the population was initially carried out from August to December 1991(rainy season). After completing the census of each village, the population was invited to come, a week later, to a central point, where they were medically examined and finger-prick blood samples were collected for epidemiological characterization of the malaria situation in the area. The blood films of the one single village were used to compare the sensitivity and specificity of Polymerase Chain Reaction (PCR) with optical microscopy detection of parasites. In another village, the occurrence of parasitaemia was compared in children with and without fever. During the dry season, from March to June 1992, the population in each village was again invited to come to a central point. Some of the field procedures were repeated. The study revealed Prábis as an administrative Sector of Guinea-Bissau with endemic malaria, mostly due to Plasmodium falciparum, but with a significant rate of mixed infections. Active transmission occurred throughout the year, but it was more intensive during the rainy season and in the northwestern quadrant of the Sector. The level of endemicity of the villages varied from hypo to holoendemic. The factors associated with the differences among villages included village size and predominant economic activity (closeness to rice fields). The transmission paradigm was, most likely, a mixture of malaria of the African wet Savannah and malaria associated with irrigated paddy fields. PCR proved to be a sensitive method with low specificity during the dry season. Pyraexia of 37.4ºC or higher in children aged 2-9 years is not a sensitive indicator of parasitaemia but, it is highly specific and it has a clinically useful predictive value.

Del teatre líric a la cançó popular : construcció social a partir de la música en València (1900-1959)

El text que es mostra a continuació resumeix el treball realitzat en la primera fase de recerca del projecte titulat provisionalment "Del teatre líric a la cançó popular: construcció social a partir de la música en València (1900-1959)". Aquest treball ha tingut una durada de set mesos entre febrer i agost de 2009. El projecte pretén dibuixar les línies que uneixen teatre líric i cançó popular fent especial èmfasi en els mecanismes de creació d'identitat de gènere, que va envoltar tot aquest procés. Per aquests motius, la recerca está construïda sobre dos eixos: entrevistes amb les fonts orals i buidatge dels principals fons bibliogrífics per a l'estudi de les fonts primàries i secundàries del primer període analitzat (1931-1959), focalitzat en els pobles que envolten la ciutat de València. Les conclusions apunten cap a una clara vinculació entre teatre líric i cançó popular, així com la utilització dels esdeveniments musicals amb finalitats conformadores de rols socials per part de les institucions sociopolítiques. Les diferències entre fonts primàries i fonts orals assenyalen una naturalització de la desigualtat de gènere a través de la música que han arribat fins als nostres dies, per la qual cosa és necessari l'estudi i anàlisi de la memòria musical.

Chagas Disease Vector Control in Tupiza, Southern Bolivia

Heavy domestic and peridomestic infestations of Triatoma infestans were controlled in two villages in southern Bolivia by the application of deltamethrin SC25 (2.5% suspension concentrate) at a target dose of 25 mg a.i./m². Actual applied dose was monitored by HPLC analysis of filter papers placed at various heights on the house walls, and was shown to range from 0 to 59.6 about a mean of 28.5 mg a.i./m². Wall bioassays showed high mortality of T. infestans during the first month after the application of deltamethrin. Mortality declined to zero as summer temperatures increased, but reappeared with the onset of the following winter. In contrast, knockdown was apparent throughout the trial, showing no discernible temperature dependence. House infestation rates, measured by manual sampling and use of paper sheets to collect bug faeces, declined from 79% at the beginning of the trial to zero at the 6 month evaluation. All but one of the houses were still free of T. infestans at the final evaluation 12 months after spraying, although a small number of bugs were found at this time in 5 of 355 peridomestic dependencies. Comparative cost studies endorse the recommendation of large-scale application of deltamethrin, or pyrethroid of similar cost-effectiveness, as a means to eliminate domestic T. infestans populations in order to interrupt transmission of Chagas disease

Factors Involved in Schistosoma mansoni Infection, in Rural Areas of Northeast Brazil

Two contiguous villages in Tracunhaém county (State of Pernambuco), endemic for schistosomiasis, were studied: Itapinassu (138 inhabitants) and São Joaquim (91 inhabitants). Agriculture predominates in the former region while ceramics is the main activity in the latter. Although no statistical difference was found regarding prevalence, severe infection (>400 epg) predominated in Itapinassu, probably related to the kind of occupation. No association was found between parasite burden and severity of disease, in spite of the high infection rates for Schistosoma mansoni in both communities (approx. 60%). Typical epidemiological features of schistosomiasis such as age-related prevalences and intensities of infection (high in children, low in adults) were also mutual characteristics. Nutritional status determined through anthropometric evaluation was carried out by measuring specific anthropometric indicators. A deficit of energy intake, as well as vitamin A and riboflavin deficiencies were detected. The prevalence of moderate or severe undernutrition in patients under 18 years old was 21.9% in Itapinassu and 24.1% in São Joaquim. In this group an association was found between prevalence of schistosomiasis and chronic undernutrition. Similarly, for patients over 18 year old the prevalence of undernutrition was higher than 20%. However, in this case no association between nutritional status and either prevalence of schistosomiasis or parasite burden could be detected. The two communities had not been treated for eight years.

Ecoetiqueta de serveis i aprofitament dels recursos hídrics i energètics als establiments hotelers de Sitges

Aquest projecte té com a objectiu l’estudi de l’estat ambiental dels hotels del municipi de Sitges i l’estudi d’aprofitament dels recursos hídrics i energètics característics d’aquesta zona del Mediterrani per hotels de 4 i 5 estrelles. Sitges és un municipi que al període estival dobla la població, i que amb una superfície de 43,85 Km2 conta amb 35 hotels i apart pensions, hostals i càmpings, per tant, el turisme és l’activitat més important a Sitges. Per desenvolupar aquest projecte s’ha realitzat una enquesta senzilla sobre qualitat ambiental per conèixer el comportament ambiental dels diferents hotels. En aquest estudi han participat 15 dels 35 hotels del municipi, ja que el 49% d’aquests romanen tancats des d’Octubre fins a Març i dels 18 hotels restants 15 han accedit a formar part d’aquest estudi. A través d’una prova pilot s’ha avaluat la implantació del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental a l’hotel Antemare i a l’hotel Sunway Playa Golf, aquests dos hotels pertanyen a la categoria de quatre estrelles, categoria que reuneix més nombre d’hotels i el tant per cent d’ocupació és major en comparació amb les altres categories. El DGQA és una ecoetiqueta de serveis que atorga la Generalitat de Catalunya a partir de la revisió de l’establiment per mitjà d’un tècnic autoritzat. S’ha analitzat l’aprofitament dels recursos local com, les aigües pluvials i la radiació solar en els hotels de 4 i 5 estrelles per obtenir l’autosuficiència individual dels 9 hotels objecte d’estudi. Els resultats obtinguts en aquest estudi reflecteixen la possibilitat de millorar l’estat ambiental dels establiments hotelers, duent a terme alguns criteris bàsics com, la recollida selectiva i una major implantació d’energies renovables, així com també la utilització d’aquestes per assolir un cert nivell d’autosuficiència energètica i hídrica. La prova pilot mostra que els dos hotels estudiats estan molt a prop d’aconseguir el DGQA, els vectors on s’haurien de fer millores són, informació ambiental, energia, aigua i residus.