1000 resultados para programari lliure
Resumo:
En aquest Informe es presenten els resultats de la recerca centrada en lAssignatura Educaci per a la Ciutadania com a nou repte per a lEnsenyament Secundari a partir del curso 2007-2008. La seva finalitat va ser aprofundir en el concepte de ciutadania i de formaci ciutadana que t la comunitat educativa de centres catalans d'Ensenyament Secundari. Analitzar de quina manera aquestes concepcions es vinculen amb les diferents modalitats de portar-les a la prctica educativa quotidiana. s va centrar en investigar de quina manera s'articulen les actuals disposicions ministerials i del Departament d'Educaci relacionades amb lassignatura en matria de formaci per a la ciutadania amb demandes puntuals i necessitats sentides dels diferents agents educatius de centres de secundria. Es fa un reps dels diferents debats, els quals, pretenen aportar informaci rellevant per prendre decisions. A ms, es presenten alguns aspectes relacionats en temes organitzatius dels Instituts dEnsenyament Secundria com el funcionament, lorganitzaci per lensenyament, la participaci, entre altres, amb la finalitat de aprofundir en aquells aspectes que van determinar la manera de treballar lassignatura. Se inclouen les veus del principals agents implicats tant de lescola com dels serveis educatius, per exemple: alumnes, docents, equips directius, directors, personal de lajuntament, entre altres. En aquests sentit vam trobar diverses opinions relacionades amb lopci de escollir unes prioritats, unes estratgies a lhora daconseguir els objectius plantejats en lassignatura al principi del curs. El debat s va centrar al voltant de quina frmula de treball es plantejant als diferents Departaments, de com conformar un model de lassignatura amb ms autonomia en temes substantius i la forma de organitzar lensenyament pels estudiants. Finalment, es presenten algunes conclusions, la seva relaci en funci dels objectius exposats i de lassignatura, aix com la seva relaci amb les poltiques de treball a les escoles.
Resumo:
Aquest projecte centra la seva atenci en la incidncia que la composici social dels centres d'ensenyament -s a dir, l'origen social del seu alumnat- t sobre l'equitat en el tram d'escolaritzaci obligatria del sistema educatiu catal. Concretament posa l'accent en els efectes que diferents tipus de composicions socials poden tenir sobre el rendiment escolar i les expectatives de trajectria dels estudiants procedents de famlies amb un nivell instructiu baix (en aquesta investigaci l'origen social de l'alumnat s mesurat pel nivell d'estudis del pare i la mare de l'alumne, atesa la incidncia que el capital instructiu dels progenitors t sobre els seus resultats acadmics). Ha estat objectiu daquest projecte copsar si el fet de trobar-se en un context escolar socialment ms heterogeni t algun tipus dinfluncia positiva sobre el rendiment dels estudiants procedents de famlies poc instrudes. s per aix que shan analitzat diferents tipus de composicions socials, corresponents a quatre IES. Mitjanant lanlisi comparativa daquestes realitats escolars, sha volgut observar fins a quin punt una presncia significativa dalumnes de famlies amb un nivell instructiu elevat estimula un increment del rendiment i/o de les expectatives al finalitzar lescolaritzaci obligatria dels fills de famlies poc instrudes. Dit daltra manera, sha volgut comprovar si els contextos escolars heterogenis tenen algun tipus defecte reductor de les desigualtats inherents en la desigual distribuci del capital instructiu familiar entre lalumnat. En ltim lloc, el projecte ha prets analitzar el tipus de xarxa relacional que es genera entre lalumnat en els diferents contextos objecte danlisi. Lestudi posa de manifest que, en termes generals, els contextos amb presncia significativa dalumnes de famlies amb un nivell dinstrucci elevat tenen un impacte positiu sobre les expectatives dels alumnes de famlies menys instrudes. Aquest "efecte-contagi" d'expectatives es pot produir en alguns casos per identificaci amb la xarxa relacional ms propera o, en d'altres casos, per la coexistncia en el grup-classe amb una majoria d'alumnes procedents de famlies ms instrudes.
Resumo:
La finalitat del projecte CESCA s proporcionar a la comunitat educativa, al mn editorial, a pedagogs, lingistes i sociolingistes informaci sobre aspectes clau de la llengua escrita activa dels escolars de Catalunya al llarg de leducaci obligatria. Amb aquest objectiu shan recollit i processat 2.396 textos produts per nens i nenes des de lltim curs deducaci infantil (P5) fins a lltim curs deducaci obligatria (4t dESO). Els alumnes participants provenen de 30 escoles repartides per tota lrea geogrfica de Catalunya, majoritriament de centres pblics, encara que tamb han participat alguns centres concertats. Els vocabularis, aix com els textos de diferents gneres, estan digitalitzats i organitzats en la base de dades CesCa. Les dades derivades del processament dels vocabularis sn consultables a la pgina web daccs pblic: http://clic.ub.edu/cesca/. Una vegada lematitzades les realitzacions dels cinc dominis semntics aliments, activitats de lleure, peces de roba, trets de carcter i fenmens de la natura- representats en el vocabulari, sha observat que el nombre de lemes augmenta amb el curs escolar de manera sostinguda fins al comenament de la secundria per disminuir posteriorment. El domini de trets de carcter s el ms ric en producci de lemes diferents i el domini dactivitats s el que presenta una ms gran diversitat de variants. Dos dels resultats obtinguts posen de manifest una certa avantatge del bilingisme installat al nostre entorn: la ms gran quantitat de lemes diferents es troba entre els informants que parlen castell i catal i que diuen parlar catal des de sempre. Moltes de les distincions acceptades dins del domini lexicogrfic sn difcils daplicar a mostres de llengua produda per parlants en procs daprenentatge en un entorn plurilinge.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en l'elaboraci d'un protocol per a l'anlisi del nivell de competncia lingstica en aspectes semntics i morfo-sintctics en catal i en el perode d'educaci infantil. Es va demanar l'ajuda per a la realitzaci del protocol bsic i per a realitzar les primeres proves pilot. Aquest projecte va sorgir de la demanda tant a l'escola com en la clnica de tenir material d'anlisi en catal i empricament fonamentat per poder establir el nivell de competncia en comunicaci lingstica, determinar la necessitat d'intervenci i per a establir els objectius de reeducaci. A partir del treball pluridisciplinar entre professionals en audici i llenguatge del CREDA Narcs Mass de Girona i els investigadors de la UB, s'ha prets establir les fites bsiques d'adquisici del llenguatge i confeccionar un instrument per a mesurar-les.(...)
Resumo:
El projecte pretn de fer un diagnstic del tractament de la reflexi gramatical a les rees de llengua catalana, castellana, anglesa i francesa de 2n d'ESO a partir de les anlisis dels llibres de text, de la visi que en t el professorat que els usa i de les representacions dels escolars sobre l'ensenyament de la gramtica. Els referents bsics per al desenvolupament de la recerca sn: a) les propostes per a una renovaci de l'ensenyament de la gramtica que a partir de referents de la psicologia de l'educaci, la lingstica i la psicolingstica atenen la promoci de l'activitat reflexiva com a inductora de la construcci de coneixement, i l'establiment de continutats entre la gramtica de la frase i la del text; b) els estudis que, des de la perspectiva de la planificaci de l'ensenyament, les caracterstiques del coneixement lingstic dels multilinges i l'anlisi contrastiva, advoquen per un tractament integrat de les rees de llengua a l'educaci obligatria. L'objectiu general que es pretn assolir s ajudar a renovar les concepcions sobre el rol de la gramtica en la formaci lingstica dels escolars i millorar la planificaci del seu ensenyament a partir del seu tractament coordinat des de les diferents llenges del currculum.(...)
Resumo:
El projecte Ciutadania i Drets humans s un projecte dinnovaci pedaggica dirigit a crear els materials necessaris per a lensenyament dels drets humans a leducaci secundria, utilitzant les noves tecnologies. Els continguts del projecte (primer any) sn: Dignitat i justcia, Llibertat i seguretat, Igualtat i violncia de gnere i Llibertat dexpressi. El mtode per a lensenyament parteix de la dinmica destudi de cas. Amb aquesta finalitat els alumnes realitzaran a laula, exercicis de representaci i anlisis de diversos casos tractats per tribunals internacionals, nacionals i autonmics aix com instncies de defensa dels ciutadans. Els alumnes poden desenvolupar habilitats cognitives tals com largumentaci oral i escrita, la reflexi, el debat, la crtica i la presa de conscincia de la diversitat de perspectives. A nivell de contingut tindran els coneixements bsics dels sistemes de protecci dels drets, tals com el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Sndic de Greuges i altres rgans de garantia. El material elaborat consta duna web per als alumnes com a eina de suport als continguts treballats a laula i una web per al professorat de secundria amb continguts, mtodes i casos, en forma de temes i unitats didctiques.
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Ladopci de monuments constitueix una frmula dintroducci del coneixement i implicaci de lalumnat preuniversitria en el seu context local, poc posada en prctica al nostre pas, per que sha mostrat molt productiva en altres pasos europeus, mitjanant la imbricaci dels centres educatius en la valoraci i la conservaci del patrimoni histric proper en collaboraci amb ladministraci municipal i les entitats cientfiques i culturals. Lobjectiu del projecte consisteix en desenvolupar pautes metodolgiques i materials didctics per a ladopci generalitzada i permanent daquest esquema de treball a Catalunya. Per a fer possible la seva implementaci ha estat necessari portar a terme una experincia de petita escala per avaluar les seves possibilitats i les adaptacions necessries per a la nostra prctica educativa i per crear propostes didctiques i de difusi. Des d lany 2004 i fins al juny de 2008, vuit centres educatius dEducaci Primria i Secundria han estat treballant en aquest programa. Al llarg dels darrers quatre cursos escolars, el professorat daquests centres i investigadors han treballat junts en la planificaci dactivitats, la recollida dinformaci darxius i centres de recerca, la creaci de materials didctics i la difusi dels objectius i la metodologia del projecte.
Resumo:
Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en qu els adolescents de famlia immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat destablir pautes i propostes dintervenci educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacci social en contextos multiculturals, lexclusi social per motius dtnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase est destinada a recollir informaci qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i dacord amb la informaci obtinguda, un programa dactivitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera dexperimentaci del programa i avaluaci dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i ltima, centrada en la difusi entre tots els centres de secundria vinculats a lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus taca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a lalumnat que cursa estudis dESO. El Campus taca pretn, mitjanant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundria es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatries. Es treballa, per tant, amb lalumnat immigrat dels centres de secundria que hi participen.
Resumo:
JPEG2000 s un estndard de compressi dimatges que utilitza la transformada wavelet i, posteriorment, una quantificaci uniforme dels coeficients amb dead-zone. Els coeficients wavelet presenten certes dependncies tant estadstiques com visuals. Les dependncies estadstiques es tenen en compte a l'esquema JPEG2000, no obstant, no passa el mateix amb les dependncies visuals. En aquest treball, es pretn trobar una representaci ms adaptada al sistema visual que la que proporciona JPEG2000 directament. Per trobar-la utilitzarem la normalitzaci divisiva dels coeficients, tcnica que ja ha demostrat resultats tant en decorrelaci estadstica de coeficients com perceptiva. Idealment, el que es voldria fer s reconvertir els coeficients a un espai de valors en els quals un valor ms elevat dels coeficients impliqui un valor ms elevat d'aportaci visual, i utilitzar aquest espai de valors per a codificar. A la prctica, per, volem que el nostre sistema de codificaci estigui integrat a un estndard. s per aix que utilitzarem JPEG2000, estndard de la ITU que permet una elecci de les distorsions en la codificaci, i utilitzarem la distorsi en el domini de coeficients normalitzats com a mesura de distorsi per a escollir quines dades s'envien abans.
Resumo:
Lobjectiu del projecte ha estat modernitzar un equip danlisi trmica diferencial (DTA) realitzant un programa informtic mitjanant Labview per programar un controlador PID Eurotherm model 3216 d'un forn NETZSCH 6.231.0 i adquisici de dades mitjanant targeta NI-9211. Sha comprovat que el programa informtic funciona correctament realitzant assaigs d'anlisi trmic diferencial d'alguns polmers. El programa i cada un dels equips shan implementat en el laboratori, sha calibrat el sistema i shan realitzat diversos assaigs experimentals comprovant el seu correcte funcionament. Shan repetit els assaigs per comprovar la reproducibilitat i shan comparat els resultats amb grfics realitzats amb altres equips comprovant la correlaci dels resultats obtinguts. Es fa constar que no s objectiu daquest projecte optimitzar la senyal ni lestudi de propietats de les mostres assajades sin comprovar el correcte funcionament del programa informtic creat per controlar el forn i adquirir dades.
Resumo:
Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO lany 1993. Entre daltres, un dels aspectes ms emblemtics de lIlla s el Cam de Cavalls. Preservar la diversitat que aquest ofereix comporta una gesti complexa. Per aix, s necessria per una millor gesti ambiental la realitzaci prvia duna diagnosi per determinar en quina situaci es troba actualment el Cam, i aix poder optimitzar els mecanismes de gesti de lespai. Aquesta diagnosi t com a objectius desenvolupar un sistema dindicadors ambientals i socioeconmics i validar-los per avaluar els canvis que es poden donar en el litoral de Menorca en els propers anys en relaci a aquest espai. Dins daquest marc de treball, el sistema dindicadors dissenyat a nivell teric ha estat validat a travs dun exhaustiu treball de camp. Amb aquest objectiu sha volgut crear un disseny eficient, de forma que qualsevol persona que vulgui aplicar-lo al Cam de Cavalls o en altres tipologies de cam pugui fer-ho duna manera correcte.
Resumo:
Estudiant el sistema de certificacions, concretament el PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification) i el FSC (Forest Stewardship Council), sha analitzat la forest CUP 141 (catalogada d'utilitat pblica) Sarredo-Manyero per a identificar-ne les mancances documentals en el Projecte dOrdenaci del PNAP (Parc Natural de lAlt Pirineu). Dels resultats sen desprn un major grau de sostenibilitat del sistema FSC enfront del PEFC, fet que ha estat decisiu en lelecci del primer com a certificaci a estudiar al parc. Per altra banda, shan constatat les discrepncies existents quant a poltica forestal entre propietaris de les forests i ladministraci del parc. Aquest fet t una incidncia negativa si es vol revitalitzar el sector de la fusta a la zona. Finalment, i un cop avaluada la documentaci de la CUP 141 amb els estndards del sistema FSC, sha detectat que caldria completar aproximadament el 40% de la documentaci necessria per a obtenir la certificaci. Per tant, sha dissenyat un Protocol que serveixi de guia per a un nou Projecte dOrdenaci i que permeti obtenir la certificaci de les forests del parc.
Resumo:
Performance analysis is the task of monitor the behavior of a program execution. The main goal is to find out the possible adjustments that might be done in order improve the performance. To be able to get that improvement it is necessary to find the different causes of overhead. Nowadays we are already in the multicore era, but there is a gap between the level of development of the two main divisions of multicore technology (hardware and software). When we talk about multicore we are also speaking of shared memory systems, on this master thesis we talk about the issues involved on the performance analysis and tuning of applications running specifically in a shared Memory system. We move one step ahead to take the performance analysis to another level by analyzing the applications structure and patterns. We also present some tools specifically addressed to the performance analysis of OpenMP multithread application. At the end we present the results of some experiments performed with a set of OpenMP scientific application.
Resumo:
El projecte ha estat elaborat amb la collaboraci del LIGIT i del ETC LUSI. Serveix per a gestionar les Metadades i visualitzar-les a travs del Web. El programari utilitzat s Geonetwork opensource, gestiona Metadades conformes als estndards OGC i ISO. S'han implementat, a travs de local o a travs de connexions a servidors Web com Dav, CSW o OAI-PMH, en MckoiDB. Es visualitzen en el seu visor, a travs de connexions a servidors de mapes WMS i ArcIMS i en visors externs com GoogleEarth. S'ha millorat l'aspecte grfic i implementat amb noves funcionalitats editant el codi dels fitxers interns com Javascript, XML, XSL, Java
