Safety and immunogenicity of a chimpanzee adenovirus-vectored Ebola vaccine in healthy adults: a randomised, double-blind, placebo-controlled, dose-finding, phase 1/2a study.

BACKGROUND: The ongoing Ebola outbreak led to accelerated efforts to test vaccine candidates. On the basis of a request by WHO, we aimed to assess the safety and immunogenicity of the monovalent, recombinant, chimpanzee adenovirus type-3 vector-based Ebola Zaire vaccine (ChAd3-EBO-Z). METHODS: We did this randomised, double-blind, placebo-controlled, dose-finding, phase 1/2a trial at the Centre Hospitalier Universitaire Vaudois, Lausanne, Switzerland. Participants (aged 18-65 years) were randomly assigned (2:2:1), via two computer-generated randomisation lists for individuals potentially deployed in endemic areas and those not deployed, to receive a single intramuscular dose of high-dose vaccine (5 × 10(10) viral particles), low-dose vaccine (2·5 × 10(10) viral particles), or placebo. Deployed participants were allocated to only the vaccine groups. Group allocation was concealed from non-deployed participants, investigators, and outcome assessors. The safety evaluation was not masked for potentially deployed participants, who were therefore not included in the safety analysis for comparison between the vaccine doses and placebo, but were pooled with the non-deployed group to compare immunogenicity. The main objectives were safety and immunogenicity of ChAd3-EBO-Z. We did analysis by intention to treat. This trial is registered with ClinicalTrials.gov, number NCT02289027. FINDINGS: Between Oct 24, 2014, and June 22, 2015, we randomly assigned 120 participants, of whom 18 (15%) were potentially deployed and 102 (85%) were non-deployed, to receive high-dose vaccine (n=49), low-dose vaccine (n=51), or placebo (n=20). Participants were followed up for 6 months. No vaccine-related serious adverse events were reported. We recorded local adverse events in 30 (75%) of 40 participants in the high-dose group, 33 (79%) of 42 participants in the low-dose group, and five (25%) of 20 participants in the placebo group. Fatigue or malaise was the most common systemic adverse event, reported in 25 (62%) participants in the high-dose group, 25 (60%) participants in the low-dose group, and five (25%) participants in the placebo group, followed by headache, reported in 23 (57%), 25 (60%), and three (15%) participants, respectively. Fever occurred 24 h after injection in 12 (30%) participants in the high-dose group and 11 (26%) participants in the low-dose group versus one (5%) participant in the placebo group. Geometric mean concentrations of IgG antibodies against Ebola glycoprotein peaked on day 28 at 51 μg/mL (95% CI 41·1-63·3) in the high-dose group, 44·9 μg/mL (25·8-56·3) in the low-dose group, and 5·2 μg/mL (3·5-7·6) in the placebo group, with respective response rates of 96% (95% CI 85·7-99·5), 96% (86·5-99·5), and 5% (0·1-24·9). Geometric mean concentrations decreased by day 180 to 25·5 μg/mL (95% CI 20·6-31·5) in the high-dose group, 22·1 μg/mL (19·3-28·6) in the low-dose group, and 3·2 μg/mL (2·4-4·9) in the placebo group. 28 (57%) participants given high-dose vaccine and 31 (61%) participants given low-dose vaccine developed glycoprotein-specific CD4 cell responses, and 33 (67%) and 35 (69%), respectively, developed CD8 responses. INTERPRETATION: ChAd3-EBO-Z was safe and well tolerated, although mild to moderate systemic adverse events were common. A single dose was immunogenic in almost all vaccine recipients. Antibody responses were still significantly present at 6 months. There was no significant difference between doses for safety and immunogenicity outcomes. This acceptable safety profile provides a reliable basis to proceed with phase 2 and phase 3 efficacy trials in Africa. FUNDING: Swiss State Secretariat for Education, Research and Innovation (SERI), through the EU Horizon 2020 Research and Innovation Programme.

On-line teaching and Copyright : Any Hopes for an EU Harmonized Playground?

Education never fails to be mentioned ¿ and, often, mentioned first ¿ as a public interest that justifies an exception to copyright. Educational purposes were already present in the first version of the Berne Convention of 18862 and have remained there (although in revised language) ever since. The WIPO Copyright Treaty of 19963 expressly referred to education in its Preamble, when ¿Recognizing the need to maintain a balance between the rights of authors andthe larger public interest, particularly education, research and access to information, as reflected in the Berne Convention¿ (emphasis added). And morerecently, the EU Directive on Copyright in the Information Society4 stressed its goal ¿to promote learning and culture by protecting works and other subjectmatter while permitting exceptions or limitations in the public interest for the purpose of education and teaching¿ (Recital 14, emphasis added).

Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010). Implicacions per a un pla de recuperació

Ten years of demographic and genetic monitoring of Stachys maritima in Catalonia (2001-2010). Implications for a recovery plan.- Stachys maritima is a species typical of the coastal dunes, with a wide distribution within the Mediterranean Basin. In spite of this, the species shows a clear regression. In Catalonia, it has been observed an important reduction of its populations since early 20th century, where it has disappeared from several localities in which it was relatively common (Tarragonès, Barcelonès). Herein we present the results of the demographic monitoring of the species during the last 10 years (2001-2010) in the known localities in Catalonia. Besides corroborating the disappearance (northern Sant Martí d’Empúries), the re-discovering (Llobregat Delta beach) and the detection of new populations (inner dunes of the Montgrí), a large year-to-year fluctuation of the monitored populations is stated; the possible reasons are discussed. In addition, the present work also includes the results of the allozyme diversity analysis of the new detected populations as well as the rediscoveries of the period 2004-2008, which were not included in a former study of genetic diversity carried out in 2002-2003. It is necessary to emphasize that the contribution of the new populations to the genetic diversity of Stachys maritima is very small, which can be attributed to their limited population size and /or to founder effects. Despite that the species is included in the Annex 2 (“En Perill d’Extinció”) within the Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Catalogue of Endangered Flora of Catalonia), and some “soft” conservation measures have been applied at local level (signposting of the beach accesses, environmental education, etc.) coupled with other more significant measures (e.g. translocation of individuals discovered in an artificial sandbank), it would be necessary the coordinated action and the scientific support of any initiative of conservation that could be carried out. The general frame to initiate actions of conservation should be the recovery plan of Stachys maritima, whose draft and application is mandatory in accordance to the Catàleg

Com ha de ser l'economia del coneixement?

Catalunya ha apostat per una política de recerca que cada dia aconsegueix bons resultats. Aquesta setmana s'ha fet públic que 14 investigadors que treballen en centres i universitats catalanes han rebut les prestigioses 'Starting Grants de l'European Research Council'. El resultat és destacable si es considera que tot l'Estat espanyol, amb Catalunya, n'ha rebut 29. Catalunya està per sobre de Dinamarca, Àustria, Finlàndia, Noruega, Portugal, Irlanda, Grècia, Hongria, Turquia, Polònia i Eslovàquia

Catalunya, pol de recerca del sud d'Europa

A principis del decenni, Andreu Mas-Colell va iniciar una política que anava adreçada a la captació de talent. Andreu Mas-Colell és ara al govern, com aleshores, i aquesta política continua malgrat la crisi. Tanmateix, quan el govern era un altre, aquell govern va seguir la mateixa política. No va fer allò tan comú en els nostres polítics que és eliminar aquelles accions perquè les havia fet un altre partit. La política continuada durant deu anys ens ha situat relativament bé en el context internacional

Innovació oberta per sortir de la crisi econòmica

L'increment del nombre de llocs de treball no pot estar només associat a fer-ne aparèixer de nous basant-nos en les noves empreses derivades dels resultats de la recerca. Crear petites empreses basades en productes de les TIC o de disseny de molècules, per citar-ne dos jaciments típics, està molt bé, però des de qualsevol punt de vista, no permetria una disminució substancial del nombre de desocupats. Amb prou feines servirien per donar sortida als joves que surten d'escoles i universitats, més ben formats que una gran proporció dels desocupats

La ciència i els polítics

A Catalunya també tenim algunes comissions assessores del govern sobre el vessant científic, però estan desconnectades i la seva estructura no és la ideal. La meva visió és que estan mancades de transversalitat quant als àmbits de coneixement i no consideren la visió del món científic sobre els diferents problemes que ens afecten. El mateix succeeix amb les fundacions polítiques: els 'think-thank', dels partits, estan massa esbiaixats. Difícilment poden generar-se bons programes sense una bona fecundació externa basada en el coneixement. Si volem progressar, cal actuar en conseqüència

La universitat del futur estat català

Que és una Universitat millor? Estaríem d'acord que una universitat millor que l'actual seria una Universitat que proporcionés docència de més qualitat, amb la recerca més reconeguda internacionalment i que dels seus resultats se'n derivés innovació i noves empreses, que figurés en posicions destacades en els rànquings i que fos atractiva per als estudiants i investigadors d'altres països. Potser una Universitat millor seria com la britànica, que figura en posicions destacades en els rànquings

És urgent reformar l'ensenyament universitari

Quan analitzo els continguts dels graus francesos o alemanys, diferents entre ells, m'adono de la gran diferència entre els seus i el nostre. Algú podrà dir que adaptar el model al que tenen els nostres companys de la Unió Europea seria degradar la universitat. No és cert, seria adaptar la universitat al que avui demana la societat. La universitat no és una escola de formació professional, però ha de preparar milers de ciutadans per incorporar-se com a professionals a la societat. Ho ha de fer formant també investigadors

Israel és un bon exemple de l'economia del coneixement

Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca, deia que en aquests moments a Israel el 25% del PIB són noves empreses sorgides de l'àmbit científic i que cal fer una aliança amb Israel per seguir el seu camí i veure com podem aprendre d'ells per fer el mateix salt tecnològic en els propers anys

Les diferències entre Escòcia i Catalunya en educació

Tot i que Catalunya és atractiva per fer-hi estudis superiors, només atraurem estudiants per la qualitat de les nostres universitats i per l'atractiu i la geografia de Barcelona. Si comparem les universitats de Catalunya i Escòcia, haurem de recordar que la Universitat d'Edimburg està entre les 50 millors del món. D'altra banda, a Escòcia es viu en anglès. Catalunya no atraurà tots aquells candidats que es mouen per estudiar en anglès

Les universitats són meritocràtiques o no són

La universitat catalana no és dolenta. No està en els millors llocs dels rànquings, però tampoc està ensorrada a la cua d'Europa. No és satisfactori no tenir cap universitat entre les 100 primeres, però hi ha raons que impedeixen millorar. Un finançament insuficient i, més determinant, una legislació que pretén que totes les universitats de l'Estat espanyol siguin iguals, que impedeix que es governin adequadament i que siguin eficaces. Retiment de comptes, zero

Doctors més enllà de la Universitat i els centres de recerca

Les causes d'aquest desajust no només estan a la Universitat i l'empresa, també l'administració hi té la seva part de responsabilitat. La Universitat i l'empresa s'han de conèixer, saber que fa cadascuna i col·laborar, però l'administració ha de propiciar i fomentar-ne la relació i això només es pot fer coneixent quins són els dèficits estructurals que ho dificulten i crear un marc i condicions per eliminar-los o, si més no, reduir-los. Una altra variable explicativa de la mala situació de la competitivitat és la nostra relativa poca producció de doctors respecte a d'altres països del nostre entorn que són més competitius

La universitat i l'empresa

Llegia fa uns dies, i no és la primera vegada, que la universitat ha de dirigir-se més com una empresa que no pas amb els criteris polítics amb què es regeix. A mi això em sembla bastant absurd. No estic defensant, ni de bon tros, l'actual gestió de la universitat, però la universitat no és una empresa, ni ho ha de ser. Que jo sàpiga, no és ni actua com una empresa en cap lloc del món. Dir que la universitat ha de dirigir-se com una empresa és com dir que l'Església, o un equip de futbol, o un museu, o un hospital, o un... ha de regir-se com una empresa. No! Les universitats més prestigioses del món es governen de maneres diferents segons el país on són i les seves lleis, però cap ho fa com una empresa

La davallada intel·lectual és enemiga de la innovació

A més, a l'escola hi ha problemes derivats de l'accés a l'educació de nens d'estrats socials amb poc nivell educatiu. L'escola per a tothom és intrínsecament bona i desitjable, però la mescla d'alumnes amb diferents aptituds i motivacions en escoles sense mitjans no estimula els dots innats dels individus, sinó que involuntàriament frena la genialitat provocant l'avorriment dels més capacitats. L'objectiu, lloable, és aconseguir que tothom passi, però sembla que amb els recursos que tenim això només es pugui aconseguir reduint el nivell