1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
El context social i sanitari del nostre pas mostra una resposta insuficient a les creixents necessitats i demandes sociosanitries de les persones grans. La planificaci d estratgies en els serveis sanitaris i socials dedicats a l atenci de les persones grans han de ser considerats a partir de criteris racionals i eficients. s un bon mtode la analitzar la situaci amb una estratgia qualitativa ? La participació de la gent gran en la definici de problemes aporta alguna perspectiva novedosa?. Per a la gesti sanitria, manquen a la seu anlisi i avaluaci dissenys innovadors tils i de fcil aplicaci. Els objectius de l estudi sn: 1.-Identificar , definir i prioritzar els problemes socials i sanitaris de les persones majors de 70 anys del municipi de Roda de Ter ( Barcelona), emprant la tcnica de Grup Nominal. 2.-Avaluar una dinmica de participació ciutadana per la detecci de problemes i necessitats. Metodologia. Sorganitza un grup nominal per a la identificaci, definici i prioritzaci dels problemes de salut. El grup est constitut per 11 persones clau, persones especialment implicades en el context social del municipi , entre els que hi ha els profesionals dels serveis socials i sanitaris. Resultats. Es varen identificar 15 problemes i es varen prioritzar en 3 grups, de major a menor importncia. En el primer grup: la soledat, manca i dificultat d accs a l informaci, problemes d ordre fisiolgic: limitacions fsiques,incontinncia urinria y el dolor, les barreres rquitectniques en el domicili, el soport als cuidadors, la manca de serveis d ajuda a domicili. El segon grup: diners, la qualitat de les relacions familiars, l automedicaci, la manca de coneixement del que significa ser gran per part dels fills i barreres arquitectniques al carrer. En el tercer grup: disposar dajudar de confiana per als trmits i gestions econmiques administratives, disposar de companyia per anar als llocs i manca de mitjans de transport per anar als llocs. Discussi. La anlisi dels resultats suggereix seguir les segents lnees d actuaci: 1.Promoci de la qualitat de les relacions familiars i socials. 2.Elaborar programes especfics per : atenci al dolor crnic, rehabilitaci i manteniment fsic, diagnstic i tractament de la vista i oda, reeducaci de la presa de medicaments, programa de reeducaci vesical. 3.Creaci d estratgies de comunicaci eficients dirigides a persones grans. 4.Allargar l estada en el domicili fomentant l autonomia individual mitjanant: serveis a domicili, ajudes tcniques,reeducaci d activitats de la vida diria i adaptaci de lhabitatge. 5.Atenci i suport al cuidador de persones dependents. 6.Creaci de serveis dassessoria legal, administrativa i financera. 7.Reivindicaci de l acompliment de la llei de supressi de barreres arquitectniques. La dinmica interdisciplinar, la participació ciutadana y la utilitzaci duna estratgia dinvestigaci qualitativa com el grup nominal, sha valorat com unes eines tils per a la planificaci en lmbit sociosanitari. Des de el punt de vista dels professionals dels serveis implicats, sha introduit canvis importants en la definic dels conceptes sobre la salut i la qualitat de vida de les persones grans. En conjunt, hem contrastat les possibilitats d una altra forma danalitzar els problemes de salut de les persones grans y ens ha perms pensar en accions futures duna forma diferent a la realitzada fins al moment, basada principalment en estratgies quantitatives, per a l abordatge de la qualitat de vida.
Resumo:
Objectiu: Donar informaci sobre els riscos del tabac, avaluar lhbit tabquic i el compliment de la normativa vigent per part de la comunitat universitria a travs duna campanya de sensibilitzaci. Metodologia: Prviament a linici de les activitats es van dissenyar i passar unes enquestes per avaluar lhbit tabquic als estudiants (a laula) i treballadors de lEscola de Cincies de la Salut. Durant la setmana dactivitats, que coincidia amb el Dia Internacional de LLuita Antitabquica, es va crear una taula informativa a crrec dels estudiants de lassignatura Atencions dInfermeria a Addiccions i Toxicomanies, per tal dinformar de forma mplia sobre el tabaquisme, conseqncies i tractaments. Al mateix temps i de forma passiva en uns monitors de TV es donava ms informaci, amb una material creat per aquesta campanya. Resultats: Els mitjans de comunicaci van demostrar, des de linici de la campanya, un gran inters. Respecte a la participació per part de la comunitat universitria podem dir que va ser acceptable, al voltant de 1000 persones van passar per la taula informativa. El perfil dels estudiants que van contestar lenquesta va ser dona (66.4%), alumne de fisioterpia (49%), fumadors (regulars i ocasionals 52%). Dintre del grup de fumadors regulars per gneres les dones fumen ms 37%, front als homes 27.7%. Consum setmanal de cigarretes (regulars i ocasionals), presenta una mitjana de 59 (D.E=49). La majoria ha fet algun intent de deixar de fumar, 61%. Respecte al temps d abstinncia un 69.9% no ha passat de 3 mesos i un 96% pensa que fumar en un espai tancat s perjudicial pels altres. Per ltim, de tots el entrevistats la gran majoria (97.8%), declaren que fumen davant seu i a un 41.4 % els molesta. Conclusions: La Comissi fa una valoraci positiva general, de com es van desenvolupar les diferents activitats. No obstant sobserva poca sensibilitzaci per una part de la comunitat universitria respecte a la llibertat de viure.
Resumo:
Disposar dinformaci s imprescindible per a poder prendre decisions correctament. La tendncia actual en la prctica professional s la de valorar el saber utilitzar instruments per a lobtenci devidncies cientfiques. La tecnologia actual posa a l abast dels professionals gran quantitat de documents i les eines per recuperar-los. Una de les fronteres que limita la disponibilitat d informaci s la capacitat dels professionals en poder-la aconseguir i aquesta saconsegueix a travs de la formaci. Des de la perspectiva docent ens preguntvem si s necessari formar als alumnes de cincies de la salut en temes documentals i quina repercussi est tenint en la seva labor quotidiana. L objectiu del present estudi s conixer l importncia que li donen els estudiants de tercer curs d infermeria a laprenentatge de temes documentals, principalment referents a localitzaci i recuperaci dinformaci. Es vol valorar limpacte de la formaci en documentaci durant el perode d estudis, la perspectiva de l impacte sobre el seu futur professional i la importncia sobre la vida quotidiana en general. Metodologia. Sha realitzat una enquesta autocontestada als alumnes de tercer curs de l Escola Universitria de Cincies de la Salut de la Universitat de Vic. L anlisi es basa en comparar un grup dalumnes que ha rebut formaci a travs de un mdul especfic de documentaci, respecte la resta dalumnes que no l han rebut. Resultats. En general, l importncia que els alumnes atribueixen a la formaci en aspectes documentals durant el perode de formaci acadmica s de 8,75 punts de mitjana ( escala de 0 a 10). Confirmen que el mdul de documentaci els ha aportat ajuda per realitzar altres assignatures, els seus companys els demanen ajudes relacionades, han millorat la qualitat dels treballs i se senten ms capacitats per localitzar i recuperar informaci. En un futur laboral immediat, li assignen una importncia de 9 punts i creuen els servir per desenvolupar de forma ms eficient lactivitat laboral. L importncia en la vida quotidiana s puntuada en 8,75 punts, destacant com ra principal el poder seguir el ritme de la societat actual. Discussi. Els alumnes consideren que s necessari i imprescindible disposar dunes habilitats mnimes en documentaci. Els que han seguit el mdul de documentaci valoren ms els beneficis que aporten aquests coneixements, respecte els que no lhan seguit. La prctica i l adquisici d habilitats documentals han dintegrar-se progressivament, essent el docent el primer en estimular i promoure aquesta dinmica dins de cada assignatura.
Resumo:
Un dels principals exponents del progrs en el nivell de vida s lexistncia dun accs generalitzat i regular de la poblaci a una ingesta daliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiolgic i que suposi la reducci al mnim de les malalties associades a lalimentaci. Durant una gran part de la histria, lalimentaci de les poblacions humanes, i en particular de les europees, sha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments ms importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higinic i de conservaci dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultniament al desenvolupament de la producci agrria i a la industrialitzaci, es va iniciar el que es considera com una transici nutricional o diettica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estar al marge daquestes transformacions, i experimentar des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribuci i el modern tractament dels aliment. Lobjectiu daquest treball s doncs, analitzar com es manifesta aquesta transici alimentria a la Catalunya contempornia, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.
Resumo:
El projecte PADICAT t l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accs permanent a la producci digital catalana. En alguns pasos s'anomena "dipsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els ms coneguts el gegant Internet Archive, l'australi Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendncia generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya s el sistema hbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipsit sistemtic de la producci web dels agents implicats a Catalunya - Promoure lnies de recerca per mitj de la integraci dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pblica catalana. L'any 2005 ha representat el perode de planificaci i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que t previst sistematitzar el dipsit digital de la producci web catalana en el perode 2006-2008. La Memria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tcnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificaci i proves. El projecte PADICAT compta amb la collaboraci del CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya).
Resumo:
My work seeks, to observe if there is some variation at some evolutionary stage starting from the knowledge obtained starting from the study of learning and development motor, with reference to a controlled group. My research details the types of aquatic abilities that take place as a consequence of a specific program. My investigation uses a quantitative methodology that compares the moments of appearance of different evolutionary stages in a first phase and a qualitative methodology for the second phase that makes those learnings thake place as a consequence of my intervention. To elaborate this process I have used an inductive and deductive method, I have based my reserach on fifteen years, of experience of these practices and used the data that has been provided to me from other's author's investigations.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a Roma entre el 7 de gener i el 28 de febrer de 2006. S estudia la influncia de les produccions bizantines i orientals a la pennsula Ibrica, a lpoca visigoda i ms enll, fins i tot justificant una cronologia dels segles VIII-X dC per a molts dels capitells tradicionalment denominats mossrabs del nord-oest peninsular. A ms, senuncia una via per la investigaci de les possibles influncies llombardes a la pennsula Ibrica. Tamb es comenten les relacions entre els capitells del nord-est peninsular i els de la Gl.lia.
Resumo:
Dins el marc de la DMA, aquest projecte pretn realitzar un estudi sobre la interrelaci entre la riera del Sorreigs (Osona) i els distints tributaris que hi conflueixen, aix com amb les aiges subterrnies i de les fonts.
Resumo:
El nou moviment de les Zones Lliures de Transgnics (ZLT) sorgeix dels moviments doposici als OMGAs, parallement al debat que est tenint lloc en el s de la UE, entorn la viabilitat de la coexistncia entre lagricultura transgnica i la convencional o ecolgica. Aquest moviment que sarticula des de la dimensi local per amb un marcat simbolisme i rellevncia en lmbit global, constitueix una important eina de desobedincia civil dins el marc regulatori de la UE. Actualment, dins el context europeu, s a lEstat Espanyol on es concentra la major superfcie de blat de moro MG a escala comercial, cosa que dificulta lestabliment de ZLT. Aquest moviment, que reivindica la sobirania de les regions dins el gegant europeu, constitueix una alternativa real al model de producci, consum i dedesenvolupament actuals.
Resumo:
Lobjectiu daquestes pgines s descriure el desenvolupament del sistema electoral a Austrlia des de la perspectiva que comporta tant la seva complexitat com flexibilitat. Una complexitat a qu sha acostumat el ciutad australi fruit de la naturalesa federal del pas. En comptes que les modificacions en les regles del joc democrtic facin perillar la credibilitat del poder poltic, Austrlia sempre ha conservat una ferma evoluci poltica a partir dels eixos de buscar la millor representaci ciutadana. Aquesta diversitat i sofisticaci constant no han portat a la ciutadania a una desinhibici de les regles democrtiques, sin que sha combinat amb una participació electoral obligada dels ciutadans que els implica directament amb el seu sistema poltic.
Resumo:
La importncia del sistema educatiu per a la formaci duna conscincia democrtica s un tema ja present en el pensament illustrat i recollit en la Constituci de 1812 on es pretenia que, amb els plans dinstrucci, a partir de lany 1830 sabessin llegir i escriure tots els ciutadans. Lobjectiu daquesta recerca s analitzar com el dret a leducaci s determinant per al desplegament de la nostra personalitat i per a la igualtat doportunitats. Molts dels problemes i de les tensions presents en la configuraci dun model de sistema educatiu per a la nostra societat democrtica sn conseqncia de plantejaments no resolts des de fa dos segles. La consolidaci, per primer cop en la nostra histria, dun ordenament jurdic democrtic, exigeix un esfor per part de tots els agents implicats en el sistema educatiu per a possibilitar una societat on sigui vigent el principi digualtat doportunitats.
