999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
Aquest treball de recerca traa, mitjanant una metodologia transversal i comparativa, un recorregut per dos dels pilars fonamentals en la producci videocinematogrfica del duet de directors sicilians Daniele Cipr i Franco Maresco: el cos i la runa. Considerada la seva obra com una visi radical del cinema i la televisi com a mitj expressiu, al mateix temps que es treuen a la llum les principals motivacions que els han dut a seguir aquesta via al marge dels convencionalismes, saborden i analitzen alguns dels conceptes i motius visuals que es troben en ella: el cinisme, el sublim, el grotesc, el context postapocalptic... Defugint tot propsit destablir una cronologia de fets, es destaquen i examinen posteriorment els aspectes ms rellevants de la geografia dels espais que filmen i de lanatomia dels personatges que els habiten, tot desglossant un seguit de subtemes per facilitar lanlisi i demostrar que la conjunci de cos i runa confecciona una atmosfera expressiva portada al lmit de la representaci
Resumo:
Lobjecte del treball s analitzar com afecta la installaci duna gran empresa en un poble relativament petit, ms concretament com va afectar la implantaci dunarefineria al 1975, que ara pertany a Repsol YPF, a la vida del Morell (Tarragons).Per veure les diferncies ms clarament sha decidit fer una comparaci amb un altrepoble similar, Vilallonga del Camp, que fa frontera amb el Morell. Lelecci daquestpoble s un dels passos ms importants del treball.Lobjectiu daquest treball s analitzar levoluci dun poble del Tarragons, el Morell,desprs de la installaci duna refineria de la Respol. Com que la implantaci va ser fams de trenta anys, hem considerat convenient avaluar les diferncies i similituds ambels canvis dun altre poble. Creiem que aquesta elecci s un pas fonamental del treball,i per aix, ha estat, probablement, la part ms difcil.Hem pensat en molts candidats, per exemple La Pobla de Montorns, Salom, laSecuita (Tarragons), Riudoms (Baix Camp), etc.Per finalment ens vam decantar per Vilallonga del Camp, tamb situat al Tarragons;ja que reuneix les condicions necessries per realitzar lanlisi que volem fer. Si b notenia ni la mateixa extensi ni el mateix nombre dhabitants quan es va implantar larefineria (uns dels objectius desitjats a lhora descollir el poble a comparar), s quecompleix el requisit que la indstria estava localitzada noms en el terme municipal delMorell i no de Vilallonga del Camp. Addicionalment, hem considerat que les similitudsamb el Morell eren ms importants que aquestes discrepncies. s a dir, ambds pobleses dedicaven al mateix sector productiu en el moment de la implantaci de la indstria,lagricultura, a ms, els nuclis urbans estan separats per noms un quilmetre, aix voldir que la climatologia s la mateixa i que les diferncies de comunicacions no sn gaireimportants; per tant partien duna situaci similar i amb les mateixes expectatives defutur. A partir daqu pretenem estudiar levoluci dels dos pobles, i com tots aquestsfactors han anat variant al llarg del temps.
Resumo:
Un dels principals motius que ens va impulsar en lelecci del tema s que es tracta duntema que pot despertar curiositat entre la poblaci.Un altre motiu, es que varem trobar que est ntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de lestat i a la seva restriccipressupostria, i per tant, est directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem lmbit destudi al territori catal, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pblica catalana. A dems, estan finanades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricci pressupostria delsciutadans.Lelecci daquestes malalties no ha estat feta a latzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i dhepatitis C sn les malalties ms freqents dins la pres, i les que tenen unscostos ms caracterstics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. s per aix que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en lelecci del tema s el fet que el nombre dinterns ales presons t un ritme de creixement constant que sha accelerat en els ltims anys,sobretot degut a laugment de la immigraci. Aix implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat dingressos majors per tal de poder equilibrar larestricci de la qual parlvem abans.Tamb varem voler anar una mica ms lluny i analitzar el pes daquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pblica. Com les dues son MDO (malalties de declaraci obligatria ) estan finanades completament pel sector pblic.Lobjectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensvem.OBJECTIUS DEL TREBALL: Demostrar lelevat cost que suposen certes malalties per lestat. Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb levoluci delstractaments. Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons. Destacar laugment accelerat del nombre dinterns i laugment del cost sanitarique aix suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar lestudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A ms, per a calcular el cost del tractament dins la pres, ens hemhagut dinformar dels aspectes ms generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a lexterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala pres que hem pres com a model destudi.Aix, podem dividir les nostres fonts dinformaci en 3 categories: Obtenci dinformaci directament amb el personal de la pres: Entrevista amb la directora dinfermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil Entrevista amb la Cap dinfermeria del Centre Quatre Camins. Informaci a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la pres Informaci a partir destudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.
Resumo:
Nosaltres mateixes som una prova de linters creixent que desperta lecologia en la societat davui en dia. Per tamb s important destacar que en aquesta cincia relativament jove hi ha molts tpics i desconeixement. Per aix vam pensar que a travs daquest treball aconseguirem combatre, al menys a nivell personal i dentorn proper, aquesta desinformaci.A ms, pel nostre propi futur ens ser til tot el que puguem aprendre en aquest anlisi, ja que, com estem veient els darrers anys, la conscienciaci ecolgica s necessria per comenar a frenar limpacte mediambiental que t la nostra forma de vida i de treball actual.Un cop escollit el tema general, ens calia especificar. Vam pensar que construir-se una casa sostenible s el que marca la frontera entre viure dacord amb el pensament ecolgic i no contaminar o fer noms petites aportacions a la preservaci del medi ambient sense implicarse completament. Llavors ens vam adonar que un altre dels tpics en el tema de lecologia srelacionar-la amb una gran despesa de diners. Vam lligar aquestes dues idees i vam arribar a la conclusi que lestudi de la rendibilitat duna casa sostenible seria molt interessant.Lobjectiu del nostre treball s calcular la rendibilitat de la remodelaci duna casa convencional per convertir-la en sostenible. Sabem que la rendibilitat duna casa sostenible no noms depn del factor econmic, sin tamb del moral. Per un anlisi des daquesta perspectiva s molt difcil de comptabilitzar i, en tots els casos que hem vist, les persones que actualment es fan una casa sostenible s per conviccions morals. Tal com ens va dir lAntoni Mestres, propietari duna casa ecolgica i sostenible: Saber que et dutxes, rentes les mans i rentes la roba amb aigua calenta escalfada pel sol amb un cost gaireb zero, s tot un plaer.A ms, ens hem plantejat dues hiptesis inicials: per una banda ser sostenible suposa un estalvi mensual en despeses i, per una altra, a llarg termini surt a compte la inversi inicial.
Resumo:
El principal objectiu daquest estudi s fer un anlisi sobre lestat del negoci de lesqu alp al Pirineu catal. El treball tracta des de diferents punts de vista com el climatolgic, el purament econmic o fins i tot el social, les diverses problemtiques de les estacions desqu a Catalunya.En primer lloc, lestudi es centra en la climatologia del Pirineu, observant les dades dels darrers anys i algun model de futur per constatar el descens de precipitacions i laugment de temperatures i veure com pot evolucionar en el futur, analitzant tamb lhipottic impacte que causaria en les estacions desqu. Posteriorment, sanalitza detingudament lestat general de les estacions desqu, comparant nombre de visitants, places hoteleres, cotes, domini esquiable o remuntadors, entre daltres aspectes. La segona gran part de lestudi es centra en lanlisi concret duna estaci, la de Vallter 2000, explicant-ne les condicions concretes i analitzant-ne levoluci de clients o dies dobertura i la situaci econmica de lestaci. A continuaci, es fa un breu anlisi del context internacional per poder comparar la situaci del Pirineu catal amb altres zonesdel Pirineu i amb els Alps. Finalment, com a conclusi, es presenten una srie dalternatives, discernint entre les que podrien ser viables, que bsicament van destinades a aconseguir una major injecci de capital, basant-se sobretot en diversificar les activitats i en integrar les activitats secundries, i les que shan considerat inviables, que contemplaven mesures com lampliaci de les estacions cap a cotes ms altes, laugment dels canons de neu o la contractaci dassegurances climtiques, descartades majoritriament per requerir una inversi excessivament elevada.
Resumo:
Per qu a un fumador del Canad li costa 10 vegades ms diners comprar un paquet de tabac que el que li costa a un fumador de Cuba? Qu se nha fet dels anuncis de Marlboro als cotxes de lescuderia automovilstica Ferrari? Coms que shan creat espais reservats per a fumadors en els ltims anys? Aquestes i altres preguntes sobre el mn del tabac conformen lobjecte del nostre treball dinvestigaci. El nostre propsit s intentar donar resposta a qestions com aquestes, i fer que el lector entengui realment a qu es deuen aquests canvis en lestructura del mercat del tabac. Mostrarem, mitjanant una mirada analtica dels diferents factors, que gran part daquests efectes en un producte (com pot ser el cigarret, en el cas que ens ocupa) sn extrapolables a altres bns i que es poden explicar des del punt de vista econmic, examinant les decisions dagents amagats com ara el govern, i considerant les repercussions dels diferents tipus de poltiques.Com tots sabem, el mn actual est conformat per un seguit de relacions entre individus, o millor dit, agents econmics que interactuen entre ells. Els resultats daquestes interaccions determinen el comportament de variables que, ben definides, poden ser estudiades, aix com els seus efectes. Nosaltres hem intentat mostrar duna manera senzilla i a labast de tothom fins a quin punt arriben aquestes interrelacions. El que pretenem en tot moment basar-nos en dades objectives obtingudes previ estudi. Es per aix que, de la mateixa manera que al acabar el treball el lector ser capa dentendre per qu varia elpreu del mateix b al creuar una frontera, queda a crrec de cadasc determinar si, per exemple, els fumadors sn objectes de persecuci o de si les mesures paternalistes del govern envers la prohibici de la publicitat estan justificades.
Resumo:
Tots hem sentit a parlar del canvi del Raval en aquests ltims anys. Actualment la majoria del jovent no noms hi estudia sin que hi passa la major part del seu tempsdoci, en bars, restaurants, museus, galeries dart, comeros...Nosaltres ens hem preguntat: Per qu el Raval ha canviat tant? Shan fet molts treballs, molts estudis, shan intentat trobar les diverses causes que han produt aquest fenmen.Ms especficament ens hem preguntat: Pot ser que degut a la construcci del cluster cultural format pel MACBA i el CCCB, entre daltres, shagi produt aquest canvi?Aix doncs, en aquest treball intentarem contestar ambdues preguntes. Intentarem ser precisos, concisos, breus i clars; esperem que us resulti interessant.
Resumo:
Aquest treball s'estructura en una primera part de fonamentaci terica. El procediment que s'ha seguit ha estat la recerca bibliogrfica. Es basa en els aspectes tcnics a tenir en compte per la detecci de l' Abusos Sexuals Infantils (ASI), la ubicaci dels Serveis Bsics d'Atenci Social (SBAS) dins el sistema catal de serveis socials, el marc jurdic dels drets i de la protecci a la infncia i l'adolescncia aix com de qestions relatives al tractament de dades, de la confidencialitat de les informacions de qu disposem els/les professionals, l'obligaci de secret, complementat amb la deontologia professional, que ens pot orientar a l'hora de prendre les decisions ms adequades a la nostra praxi. La segona part del treball s emprica. El procediment ha estat portar a terme un grup de reflexi tica amb professionals del Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany-Banyoles. Partint de casos prctics de sospita d'ASI, les persones participants han concretat els principals problemes (alguns dels quals relacionats amb l'tica aplicada) davant els quals s'han trobat a la fase de detecci/intervenci. Les aportacions extretes de les diferents sessions en les quals es van treballar part dels objectius d'aquesta recerca ens permeten concretar la realitat i una primera deliberaci sobre quina podria ser la bona prctica general. La tercera part utilitza la fonamentaci terica i els material del treball de camp per presentar la reflexi final que pretn donar resposta als objectius plantejats en aquesta recerca
Resumo:
Lestudi realitzat ha abordat quines sn les competncies i els factors clau que estudiants universitaris dorigen immigrant consideren que han estat claus per arribar a la universitat, assolint aix lxit educatiu. Shan escollit estudiants que haguessin fet lescolaritat obligatria total o parcialment a Catalunya.Per dur a terme la recerca sha treballat amb relats de vida (un total de 13 escrits) i narracions audiovisuals (amb un total de 4 produccions), essent finalment 17 les evidncies vlides. Finalment, sha elaborat, administrat i processat un qestionari dopini que sha rems a 2472 estudiants de la Universitat de Barcelona, dels quals hem aconseguit 128 respostes considerades vlides. Els relats shan analitzat amb un procediment inductiu, procedint a una lectura exhaustiva de les paraules dels participants i anant identificant quines sn les competncies i els factors clau que ells consideraven que els havien ajudat a arribar a la universitat o que, tot i no ser ells conscients, nosaltres identificvem com a tals. Pel que fa a les narracions audiovisuals, es va dur a terme una anlisi tant del contingut, tenint com a referncia els resultats obtinguts als relats escrits, com daspectes ms tcnics, centrats en la imatge i el so. Per acabar, els qestionaris shan analitzat a partir de processos bsics destadstica descriptiva. Pel que fa als resultats obtinguts, respecte a leix de competncies, la ms destacada s la dautonomia i iniciativa personals, lligada a la responsabilitat i autoexigncia. Respecte a leix dxit educatiu, destaca el paper del professorat, tant pel suport que els ofereixen com per les expectatives que dipositen en ells. I, per acabar, respecte a leix dinclusi social, els aspectes que lafavoreixen es centren sobretot en el recolzament de la famlia, en lentorn ms immediat i en el fet dentendre la possibilitat de viure amb altres cultures com un enriquiment.
Resumo:
This paper presents new estimates of total factor productivity growth in Britain for the period 1770-1860. We use a dual technique recently popularized by Hsieh (1999), and argue that the estimates we derive from factor prices are of similar quality to quantity-based calculations. Our results provide further evidence, derived from this independent set of sources, that productivity growth during the British Industrial Revolution was relatively slow. During the years 1770-1800, TFP growth was close to zero, according to our estimates. The period 1800-1830 experienced an acceleration of productivity growth. The Crafts-Harley view of the Industrial Revolution is thus reinforced. We also consider alternative explanations of slow productivity growth, and reject the interpretation that focuses on the introduction of steam as a general purpose technology.
Resumo:
Arran de les exposicions de la jornada de treball desenvolupada el passat 30 de novembre de 2007 es va veure que hi havia una preocupaci comuna dels tcnics entorn dels dilemes ètics que es generen en el nostre entorn professional. De les dotze dimensions que es recollien en el qestionari sobre com pensem que hauria de ser un bon professional, hi destacvem: responsable, honest, coherent, competent, vera i rigors. Daltra banda, sobre com pensem que actuem els mateixos professionals, hi trobvem prioritzats els valors: actitud crtica, veracitat, competncia, comunicaci i competncies socials. El manual de bones prctiques, que tot seguit us presentem, s el resultat de lexperincia de la prctica professional i de lanlisi, discussi i revisi de documentaci pel grup de tcnics que ha integrat aquest grup, com tamb, de totes les aportacions recollides abans i durant la jornada esmentada, esperant poder continuar-ne recollint dins el marc del Programa Compartim. Pretenem doncs, garantir-ne el seu compliment i supervisi, mitjanant el seguiment, amb els mecanismes i eines per a compartir inquietuds i objectius.
Resumo:
La relaci entre la msica i les arts plstiques s'ha donat des de diverses perspectives al llarg de la histria. Desprs d'analitzar en quins aspectes i amb quina finalitat s'han basat aquestes relacions, proposo una nova aproximaci entre la msica i la fotografia, basada en els parmetres morfolgics i formals d'aquesta per buscar una relaci el ms objectiva possible. A partir d'aquesta equivalncia defenso la idea de que el coneixement del llenguatge d'una altra forma artstica ens pot permetre enriquir el nostre propi llenguatge, aplicant en aquest cas a la msica, aquells elements caracterstics de la fotografia. Finalment poso en prctica aquesta equivalncia, per experimentar fins a quin punt ens pot ajudar a enriquir el nostre llenguatge.
Resumo:
El trabajo analiza la organizacin y funcionamiento de los gabinetes de comunicacin de las instituciones europeas, poniendo especial nfasis en las nuevas tecnologas de la informacin. Para ello, en una primera parte se construir un paradigma sobre los gabinetes de comunicacin desde dos puntos de vista: terico, mediante el anlisis de bibliografa sobre gabinetes de comunicacin y prctico, mediante el estudio del gabinete de comunicacin de una empresa privada de carcter global. Este paradigma ser utilizado desde una perspectiva comparativa para el anlisis de los gabinetes de las instituciones europeas, objeto de la segunda parte del trabajo
Resumo:
El treball analitza la representaci de l'Orient a la historieta grfica, i d'una manera ms especifica la imatge dels rabs i els musulmans. La recerca demostra que els estereotips creats durant l'expansi europea dels segles XVIII i XIX, per l'orientalisme, han estat vigents i formant part de l'imaginari popular durant gaireb dos cents anys. La idisioncrsia popular de la historieta grfica ha fet que aquests estereotips hagin influenciat la seva narrativa. El nou panorama social i poltc fruit, entre daltres, del fenomen migratori de la ltima dcada del segle XX i l'aparici en escena del terrorisme integrista han comportat una transformaci dels vells estereotips de l'orientalisme
