Comparações entre preferência e posse de carro: predições dos valores humanos, atributos do produto e variáveis sociodemográficas

Alguns consumidores podem ter determinado veículo, mas preferir outro tipo do mesmo produto. Isso pode ser devido às diferenças de atributos entre os tipos de veículo, bem como às diferenças entre características sociodemográficas ou motivacionais associadas ao uso desse produto. A identificação de quais são as variáveis preditoras da preferência e da posse podem lançar luz sobre as melhores variáveis a serem usadas na estratégia de segmentação do mercado automotivo. O objetivo da pesquisa empírica relatada neste artigo foi comparar a influência dos valores humanos, dos atributos do carro e das variáveis sociodemográficas sobre a preferência e a posse por tipos de carro. A amostra foi composta por 209 usuários, refletindo um poder do estudo de 0,87. Os dados foram coletados pelo método survey e regressões logísticas para cada tipo de carro foram realizadas. Os resultados indicaram que há diferentes motivações que predizem a preferência em relação à posse de tipos de carro e que os atributos do veículo foram preditores mais fortes do que as motivações ou as características sociodemográficas, tanto sobre a preferência quanto sobre a posse de carro.

Prescribing practices in German and Swiss psychiatric university and in non-university hospitals : national differences

RÉSUMÉ Il existe dans la pratique de prescription des médicaments de grandes variations entre les hôpitaux. Ces variations sont d'origines multifactorielles, comme par exemple des traditions de prescriptions locales, des considérations pharmato-économiques, la disponibilité d'un médicament, des différences de population, la prévalence d'une maladie, etc. Les études disponibles sur les pratiques de prescription sont souvent réduites à un centre unique, à une région ou à un pays. L'emploi de méthodes et de définitions particulières a jusqu'à pressent limité des comparaisons plus étendues entre les pays et régions. Le but de cette étude est de comparer la pratique de prescription de nouveaux médicaments psychotropes dans des cliniques suisses et allemandes. Cinq hôpitaux psychiatriques ont été sélectionnés, faisant tous partie du projet AMSP, et représentant des cliniques suisses, allemandes, de niveau universitaire ou non. Des données sur 572 patients et 1745 prescriptions ont été collectées durant un jour précis. Les comparaisons ont été ajustées pour l'âge et le sexe. Une différence significative (p <0.001) a été trouvée dans la prescription de nouveaux médicaments antidépresseurs, les cliniciens suisses en donnant en moyenne plus (65.2%) que les allemands (48.3%). Aucune différence significative n'a été démontrée dans la prescription des nouveaux médicaments antipsychotiques atypiques. Il semble en conséquence que les psychiatres suisses ont une propension plus élevée à prescrire des nouveaux médicaments antidépresseurs. Cela semble être dû à des différences de traditions de prescriptions nationales ou régionales. D'autres études sont nécessaires pour investiguer les influences économiques sur la pratique de prescription dans des cliniques suisses et allemandes. SUMMARY Obiective: There are great variations between hospitals in the way drugs are prescribed and these variations may be due to multiple factors such as local prescribing traditions, pharmacoeconomic considerations, drug availability; regional differences of population, disease prevalence etc. Available studies on prescribing habits have, besides studies performed in a unique centre, until now often been restricted to single countries or regions and the comparisons across countries or regions have often been limited by the use of diverse methodologies and definitions. The aim of the present study was to compare drug prescriptions between German and Swiss psychiatric services with regard to their preference of newer psychotropics. Material, method: Five psychiatric hospitals, associated to the AMSP-project, were chosen to represent Swiss and German clinics, university and non-university settings. Data were available from one index day on 572 patients and 1745 prescriptions. The comparisons were adjusted for age and gender. Results: There was a significant difference (p < 0.001) with regard to the prescription of newer antidepressants (NAD), Swiss clinicians giving proportionally more (65.2 %) than the German psychiatrists (48.3 %). No significant difference was, on the other hand, found as to the proportion of atypical antipsychotics, the lack of difference being due to the higher proportion of clozapine among the atypical antipsychotics in Germany. Conclusion: There seems therefore to be a higher propensity for Swiss hospital psychiatrists to prescribe newer antidepressants. This seems to be due to national or regional prescribing traditions. Further studies are needed to investigate the economical influences on antidepressant prescribing in Swiss and German clinics.)

Iowa Drivers Manual

The rules and regulations for operating a motered vechicle in Iowa

Iowa Motorcycle Operator's Manual, 2002

The rules and regualtions for owning and operating a motorcycle in Iowa

Preference, specificity and cheating in the arbuscular mycorrhizal symbiosis.

Arbuscular mycorrhizal symbioses are mutualistic interactions between fungi and most plants. There is considerable interest in this symbiosis because of the strong nutritional benefits conferred to plants and its influence on plant diversity. Until recently, the symbiosis was assumed to be unspecific. However, two studies have now revealed that although it can be largely unspecific with the fungal community composition changing seasonally, in certain ecosystems it can also be highly specific and might potentially allow plants to cheat the arbuscular mycorrhizal network that connects plants below ground.

Autologous adult cortical cell transplantation enhances functional recovery following unilateral lesion of motor cortex in primates: a pilot study.

BACKGROUND:: Although cell therapy is a promising approach after cerebral cortex lesion, few studies assess quantitatively its behavioral gain in non-human primates. Furthermore, implantations of fetal grafts of exogenous stem cells are limited by safety and ethical issues. OBJECTIVE:: To test in non-human primates the transplantation of autologous adult neural progenitor cortical cells with assessment of functional outcome. METHODS:: Seven adult macaque monkeys were trained to perform a manual dexterity task, before the hand representation in motor cortex was chemically lesioned unilaterally. Five monkeys were used as control, compared to two monkeys subjected to different autologous cells transplantation protocols performed at different time intervals. RESULTS:: After lesion, there was a complete loss of manual dexterity in the contralesional hand. The five "control" monkeys recovered progressively and spontaneously part of their manual dexterity, reaching a unique and definitive plateau of recovery, ranging from 38% to 98% of pre-lesion score after 10 to 120 days. The two "treated" monkeys reached a first spontaneous recovery plateau at about 25 and 40 days post-lesion, representing 35% and 61% of the pre-lesion performance, respectively. In contrast to the controls, a second recovery plateau took place 2-3 months after cell transplantation, corresponding to an additional enhancement of functional recovery, representing 24 and 37% improvement, respectively. CONCLUSIONS:: These pilot data, derived from two monkeys treated differently, suggest that, in the present experimental conditions, autologous adult brain progenitor cell transplantation in non-human primate is safe and promotes enhancement of functional recovery.

Iowa Farmers' Market Development Manual, 2003

Farmers Market Manual produced by Iowa Departmment of Agriculture and Land Stewardship

Neogene antecedents of the modern human hand and its relation to bipedalism

El present projecte s'ha dut a terme a l'American Museum of Natural History (AMNH, New York) entre el 31 de Desembre de 2010 i el 30 de Desembre de 2012. L'objectiu del projecte era elucidar la història evolutiva de la mà humana: traçar els canvis evolutius en la seva forma i proporcions que van propiciar la seva estructura moderna que permet als humans manipular amb precisió. El treball realitzat ha inclòs recol•lecció de dades i anàlisis, redacció de resultats i formació en mètodes analítics específics. Durant aquest temps, l'autor a completat la seva de base de dades existent en mesures lineals de la mà a hominoides. També s'han agafat dades del peu; d'aquesta forma ara mateix es compta amb una base de dades amb més de 500 individus, amb més de 200 mesures per cada un. També s'han agafat dades en tres imensions utilitzant un làser escàner. S'han après tècniques de morfometria geomètrica 3D directament dels pioners al camp a l'AMNH. Com a resultat d'aquesta feina s'han produït 10 resums (publicats a congressos internacionals) i 9 manuscrits (molts d'ells ja publicats a revistes internacionals) amb resultats de gran rellevància: La mà humana posseeix unes proporcions relativament primitives, que són més similars a les proporciones que tenien els hominoides fòssils del Miocè que no pas a la dels grans antropomorfs actuals. Els darrers tenen unes mans allargades amb un polzes molt curts que reflexen l'ús de la mà com a eina de suspensió sota les branques. En canvi, els hominoides del Miocè tenien unes mans relativament curtes amb un polze llarg que feien servir per estabilitzar el seu pes quan caminaven per sobre de les branques. Una vegada els primers homínids van aparèixer al final del Miocè (fa uns 6 Ma) i van començar a fer servir el bipedisme com a mitjà més comú de locomoció, les seves mans van ser "alliberades" de les seves funcions locomotores. La selecció natural—ara només treballant en la manipulació—va convertir les proporcions ja existents de la mà d'aquests primats en l'òrgan manipulatori que representa la mà humana avui dia.

Manual de reciclatge creatiu

Hem volgut elaborar aquest manual i recull informatiu que permeti a qualsevol poder impartir un taller de reciclatge i investigar en la matèria i alhora difondre els treballs que es desenvolupen en els centres amb accions expositives, participació a fires relacionades i de renom, entre d’altres. Aquest any hem començat aquest projecte i hem acomplert els objectius que ens havíem proposat, entre aquests destaquem la participació a la fira de reciclatge Drap-Art que es fa a Barcelona durant el mes de desembre, fira de renom internacional amb presentació prèvia de projecte per poder participar. La importància de gestionar bé els residus que generem en la nostra societat i en especial als nostres centres, implica haver de donar eines als alumnes dels tallers artístics dels centres penitenciaris de Catalunya, conscienciar-los i conscienciar l’entorn de la presó i fer-los servir amb la idea de construcció, d’ideació i creativitat que tot això implica per als interns que hi participen. El reciclatge creatiu és el fruit d’un treball molt més complex que implica una educació i un treball a l’aula per tal de garantir la formació de l’alumne en la sostenibilitat i que d’aquesta manera tingui respecte pel medi ambient, per l’entorn i, per tant, les persones que hi viuen, tant dintre com fora en la vida en llibertat.

Development of a Manual Crack Quantification and Automated Crack Measurment System, Project TR-457 Final Report, 2005

Final report produced by DOT on development of manual crack quantification and automatic crack measurment system.

Investigation of the Modified Beam-in-Slab Bridge System, Design Manual, 2004, Vol. 2

Design Manual

Iowa Workers’ Compensation Manual, July 1, 2004 - June 30, 2005

This booklet has been prepared by the Division of Workers’ Compensation to provide information and guidelines in handling Iowa workers’ compensation claims. For more detailed information, reference should be made to Iowa Code chapters 85 through 87, 17A and chapter 876 of the Iowa Administrative Code.

Iowa Workers’ Compensation Manual, July 1, 2002 - June 30, 2003

This booklet has been prepared by the Division of Workers’ Compensation to provide information and guidelines in handling Iowa workers’ compensation claims. For more detailed informaton, reference should be made to Iowa Code chapters 85 through 87, 17A and chapter 876 of the Iowa Administrative Code.