1000 resultados para Ensenyament rural -- Espanya
Resumo:
Rural intersections account for 30% of crashes in rural areas and 6% of all fatal crashes, representing a significant but poorly understood safety problem. Transportation agencies have traditionally implemented countermeasures to address rural intersection crashes but frequently do not understand the dynamic interaction between the driver and roadway and the driver factors leading to these types of crashes. The Second Strategic Highway Research Program (SHRP 2) conducted a large-scale naturalistic driving study (NDS) using instrumented vehicles. The study has provided a significant amount of on-road driving data for a range of drivers. The present study utilizes the SHRP 2 NDS data as well as SHRP 2 Roadway Information Database (RID) data to observe driver behavior at rural intersections first hand using video, vehicle kinematics, and roadway data to determine how roadway, driver, environmental, and vehicle factors interact to affect driver safety at rural intersections. A model of driver braking behavior was developed using a dataset of vehicle activity traces for several rural stop-controlled intersections. The model was developed using the point at which a driver reacts to the upcoming intersection by initiating braking as its dependent variable, with the driver’s age, type and direction of turning movement, and countermeasure presence as independent variables. Countermeasures such as on-pavement signing and overhead flashing beacons were found to increase the braking point distance, a finding that provides insight into the countermeasures’ effect on safety at rural intersections. The results of this model can lead to better roadway design, more informed selection of traffic control and countermeasures, and targeted information that can inform policy decisions. Additionally, a model of gap acceptance was attempted but was ultimately not developed due to the small size of the dataset. However, a protocol for data reduction for a gap acceptance model was determined. This protocol can be utilized in future studies to develop a gap acceptance model that would provide additional insight into the roadway, vehicle, environmental, and driver factors that play a role in whether a driver accepts or rejects a gap.
Resumo:
Provision of left turn lanes is a major problem which lacks an objective approach. Various techniques and procedures in use have been reviewed. Traffic characteristics at typical Iowa intersections have been measured. A rational approach for inclusion of a left turn lane has been developed, based on relating the benefits to the road user to the cost of providing the added turing lane. An analysis of field data gathered under this project indicates that the use of theoretical distribution to describe vehicle headways is not applicable to rural Iowa two lane roads. As an alternate approach the mass of field data gathered were examined using multiple regression techniques to yield equations for predicting stops and delays. The benefit-cost ratio technique is recommended as the criterion for decision making.
Resumo:
The Iowa Department of Transportation, like many other state transportation agencies, is experiencing growing congestion and traffic delays in work zones on rural interstate highways. The congestion results in unproductive and wasteful delays for both motorists and commercial vehicles. It also results in hazardous conditions where vehicle stopped in queues on rural interstate highways are being approached by vehicles upstream at very high speeds. The delays also result in driver frustration, making some drivers willing to take unsafe risks in an effort to bypass delays. To reduce the safety hazards and unproductive delays of congested rural interstate work zones, the Iowa Department of Transportation would like to improve its traffic management strategies at these locations. Applying better management practices requires knowledge of the traffic flow properties and driver behavior in and around work zones, and knowledge of possible management strategies. The project reported here and in a companion report documents research which seeks to better understand traffic flow behavior at rural interstate highway work zones and to estimate the traffic carrying capacity of work zone lane closures. In addition, this document also reports on technology available to better manage traffic in and around work zones.
Resumo:
The Iowa Department of Public Health (IDPH) convened the Health and Long-Term Care Advisory Council (HLTCAC) to assist in the development of its strategic plan. One component of the strategic plan is a rural health care resource plan. The intent of this document is to present reliable information and data as a valuable resource for the officials, agencies, and organizations responsible for strengthening and supporting the rural health systems vital to 43 percent of Iowa residents.
Resumo:
El Grup d’Innovació Docent en Toxicologia “Orfila”, amb el propòsit de millorar la comprensió de determinats conceptes, està assajant la integració de petites seqüències de cinema comercial en el desenvolupament de les classes presencials. La manifestació dramàtica d’un fet real permet als estudiants relacionar-se amb la situació clínica i assimilar més fàcilment els nous conceptes, així, el llenguatge audiovisual subministra estímuls afectius i permet reforçar el coneixement a través de les emocions. Per tant, les petites seqüències poden utilitzar-se en un moment determinat com un instrument de transmissió del coneixement per a la millora de la comprensió d’alguns conceptes. Cal doncs, detectar en quins punts dels temes del programa de Toxicologia és més adient i efectiva la utilització d’aquest recurs didàctic.
Resumo:
La docencia no presencial permite ahorro de tiempo y de desplazamientos para los alumnos, de manera que contribuye a disminuir el coste de la docencia.
Resumo:
En 2011, se aplicó la metodología del aprendizaje basado en problemas (ABP) en los seminarios prácticos de Pediatría a los estudiantes de 6º de Medicina. La ABP invierte la organización tradicional de los procesos de aprendizaje: primero se presenta el problema, ya partir de la delimitación de lo que ya se conoce, se establecen los objetivos, se identifican las necesidades de aprendizaje, y se diseña y se sigue un plan de actuación, para que el aprendizaje se acompañe de la reso-lución del problema. Previamente, los profesores realizaron un curso específico so-bre ABP organizado por el IES. Transcurrido el primer curso de aplicación del ABP, se pretende evaluar el grado de satisfacción y de aprendizaje obtenidos de los seminarios prácticos ba-sados en el ABP por parte de los estudiantes.
Resumo:
O objetivo deste trabalho foi avaliar a geração de um mapa de suscetibilidade à erosão, em área rural, no Município de Guararapes, SP, por meio de modelo multicritério aditivo. Foram utilizados mapas digitais dos temas: relevo (declividade e comprimento das rampas); pedologia (obtida em campo); uso e cobertura das terras da região; e interpretação do modelo digital de elevação. Os mapas digitais foram tratados em ambiente de sistema de informação geográfica, por meio do método multicritério aditivo, e validados pelo modelo da equação universal de perda de solo (USLE). Foram geradas cinco classes de suscetibilidade à erosão: baixa, moderada, alta, muito alta e altíssima. O mapa de risco obtido por multicritério aditivo teve boa correspondência com o modelo USLE. O mapa de suscetibilidade à erosão pode ser aplicado ao planejamento agrícola e ambiental da área rural do Município de Guararapes.
Resumo:
We characterize market traders at two rural fairs in Puno, Peru, based on quantitative and qualitative data gathered in 2008, to gain insight into types of traders and the information needs that influence the degree to which they use mobile phones to make decisions regarding which weekly fairs to attend. Using variables such as origin, type of goods sold, means of transportation to the market, and reliance on networks, we identify traders as full-time traders, part-time traders, or subsistence traders, that is, people trading solely to survive. We find that when traders are already familiar with the technology, regularly rely on endogenous networks to make decisions, and have more to lose from failing to trade (e.g., those selling perishable goods), they are more likely to use mobile phones to decide where to sell.
Resumo:
En aquest article es porta a terme una aproximació avaluativa i crítica sobre el desenvolupament de l’antropologia de l’esport a Espanya dibuixant, al mateix temps, el potencial científi c d’aquesta disciplina acadèmica en vies de consolidació. Així, en primer lloc, es repassa succintament l’evolució de l’antropologia de l’esport a nivell internacional per assenyalar les infl uències més destacades a Espanya. En segon lloc, s’observa la producció d’estudis antropològics sobre l’esport a Espanya, destacant la transició que va d’una etnografi a del joc i de l’esport descriptiva, gairebé folklòrica, dels primers estudis, a una antropologia sociocultural de l’esport, més teòrica i amb major voluntat comprensiva, de l’última etapa. Finalment, s’assenyala el seu grau d’institucionalització acadèmica actual i es perfi la la seva orientació futura.tigació desplegades per aquest grup de recerca, en concret aquella que fa referència a “Cultura, esport i patrimoni”.
Resumo:
L’estudi dels materials ceràmics trobats als jaciments romans del Cementeri (Alcanar) i la Torreta (Ulldecona) ens permet emmarcar-ho en l’àmbit comarcal i efectuar una aproximació al desenvolupament de la romanització a la comarca del Montsià i a les terres veïnes del Baix Maestrat.
Resumo:
En els darrers quinze anys hem pogut constatar un lent creixement del turisme en els espais naturals i en els espais culturals. Ara, els escenaris rurals, els paisatges de muntanya mitjana, els nuclis rurals, els museus etnogràfics o les petites esglésies romàniques s'integren en el catàleg de productes turístics contemporanis, juntament amb les colònies Industrials, alguns centres comercials, espais d'oci programats o centres de producció
Resumo:
El objetivo de este artículo es doble. El carácter empírico del trabajo hace que su objetivo más inmediato sea el de caracterizar el crecimiento económico de una región históricamente definida. Los datos disponibles sobre la población y la producción agraria en el nordeste catalán dejan entrever, para el período 1768-1862, un crecimiento demográfico y un proceso de extensión de los cultivos nada sorprendentes, pero sus características no encajan con las interpretaciones tradicionales y fáciles de un crecimiento unilineal. El avance de cultivos comercializables como el vino, el aceite y el corcho permite compensar el creciente déficit de trigo de la región, pero no repercute en una pérdida de importancia del cultivo de este cereal, que se mantiene durante todo el período como el producto primordial y básico de la economía agraria gerundense. Un crecimiento económico de este tipo sólo puede ser valorado a partir de un análisis pormenorizado de la organización del trabajo agrario y de las relaciones de clase que condicionan esta organización. La región de Gerona se convierte así en un laboratorio para reflexionar sobre la importancia de las relaciones humanas en los procesos económicos. Es este marco teórico el que permite hablar de un segundo objetivo del trabajo, que no es otro que el de desarrollar una idea central: sólo el análisis de las relaciones de clase permite conocer y comprender el desarrollo histórico -y por lo tanto las características del crecimiento económico- de una sociedad
Resumo:
Lligada a d’altres activitats, com la de l’artista pintor, la del fuster, l’artesà o l’arquitecte, larestauració no ha estat una disciplina ben delimitada que ens permeti seguir la seva progressióal llarg de la història. El posicionament de l’home davant del seu patrimoni cultural i artísticen cada moment històric, i el respecte per les mostres del passat, defi neix de quina formaes conservarà, o no, i també de quina forma s’hi intervindrà. Per fer un recorregut històriccal tenir en compte tots els aspectes que infl uencien en el fet de conservar i en la forma defer-ho: els gustos artístics del moment, l’evolució social i econòmica de la població i també lavessant funcional, ja sigui en el sentit estrictament pràctic on en el valor espiritual i religiós,que han tingut assignats molts objectes de patrimoni.