958 resultados para Catedral de Valencia. Cabildo-Impuestos-S.XVIII
Resumo:
L���estudi de col��lectius minoritaris esdev�� una de les peces importants de l���an��liside la hist��ria social, econ��mica i cultural. El tema dels jueus acumula una amplabibliografia, atesa la rellev��ncia d���aquesta minoria en el decurs de l���evoluci�� hist��rica.Les connotacions de partida s��n, endem��s, de caire b��blic; per�� els historiadors hantractat d���esbrinar, a banda d���aquestes perspectives que es relacionen de manera m��sdirecta amb les confessions religioses, la funci�� d���un grup que tingu�� enormeimport��ncia en camps diferents del coneixement, de la cultura (en el seu sentit m��s lax)i de l���economia.
Resumo:
Descripci�� del projecte. S���han de destacar les innovacions i aportacions a l���avan�� del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar mem��ries, pl��nols, fotografies, esbossos, etc. Tamb�� l���adre��a web si s���ha penjat m��s informaci�� sobre el projecte a la web.
Resumo:
Reproducci�� digital del document original
Resumo:
La Fantasia Il��lustrada ��s un treball d���investigaci�� entorn la fantasia lliure, g��nere compositiu de la segona meitat del segle XVIII. Aprofundeix, a partir d���un extens buidatge bibliogr��fic, en els coneixements sobre aquest g��nere oblidat, ubicant-lo en el seu entorn musical i social, i reconeix l���empremta que va deixar en l���est��tica d���aquells anys, la qual justifica la seva v��lua i el clam per reivindicar el reconeixement que es mereix. Per tal d���aconseguir aquest fi, aquest treball elabora sobre les diferents realitats est��tiques de meitat de segle, sobre l���art de la jardineria, sobre Carl Philipp Emanuel Bach, i sobre la pr��ctica improvisativa.
Resumo:
Si ritiene comunemente che le spinte emancipatrici femminili si siano imposte con maggior vigore nei luoghi contraddistinti da mercati lavorativi pi�� sviluppati e da maggiori opportunit�� di impiego retribuito, mentre nei contesti periferici, caratterizzati da marginalit�� economica, queste spinte sarebbero state pi�� flebili. Il ritardo della modernizzazione di molte regioni di montagna sarebbe quindi responsabile del perdurare di una realt�� femminile segnata da dipendenza e "arretratezza" sociale e culturale. Il volume si propone di analizzare in modo critico il nesso tra marginalit�� (economica, culturale, geografica) e discriminazione femminile, ampliando le prospettive di genere e contribuendo cos�� al dibattito in corso da diversi anni sulle societ�� di montagna del passato e sul loro divenire all'interno della realt�� europea. I contributi abbracciano diversi contesti montani europei e prendono in esame alcuni nodi tematici quali i profili dei ruoli femminili, il loro inserimento nel mercato lavorativo e le rappresentazioni che scaturiscono dalle loro attivit��, delineando molteplici prospettive per lo studio del binomio genere-montagna.
Resumo:
Peer reviewed
Resumo:
L'exercici de l'arqueologia urbana a Tarragona ha perm��s la documentaci�� de restes arquitect��niques del fort�� del Rei, bastit en el context de la Guerra de Successi��. L'element m��s significatiu ��s la documentaci�� d'una galeria i/o cam�� protegit que connectava aquest fort�� amb el de l'Oliva.
Resumo:
El fet que la pintura decorativa del darrer quart del Set-cents sigui una de les manifestacions pl��stiques m��s interessants de la producci��n catalana del moment ha estat el motor impulsor de la nostra dedicaci�� al tema dins el marc del projecte de recerca ACAF/ART. Aix��, centrarem la nostra pon��ncia en els programes decoratius del palaus barcelonins d'aquest per��ode.
Resumo:
Article sobre l' estructura social del poble d' Ollers i el ve��nat d' Esp��sens a finals dels segle XVIII
Resumo:
Tenim documentats m��s de 30.000 contractes d'establiment emfit��utic (la majoria, amb car��cter de subestabliment) concedits a la regi�� de Girona (actuals comarques del Baix i de l'Alt Empord��, del Giron��s i de La Selva) entre 1768 i 1862, anys en qu�� van ser inscrits en els llibres del Registre d���hipoteques. Sabem que durant aquests mateixos anys se'n concediren molts m��s, ja que ens manca la informaci�� relativa a l'ofici de Figueres entre 1774 i 1806 i la comarca de l���Alt Empord�� va concentrar un 40% dels establiments concedits entre 1806 i 1862. ��s molt possible, doncs, que el nombre total s'aprop��s als 35.000. La xifra no ��s negligible; a mitjan segle XIX vivien a la regi�� unes cinquanta mil fam��lies. Es fa necessari, doncs, reflexionar sobre aquesta pr��ctica
Resumo:
El present document es centra en un dels edificis m��s emblem��tics i de m��s valor patrimonial de la ciutat de Tortosa, la Catedral de Santa Maria, i dintre d'aquest, en la cap��alera de la nau central, l'absis, tot durant la seva construcci�� entre els segles XIV i XV. L'objectiu principal ��s aconseguir un recull suficient de dades que expliquin diverses idees d'autors, arquitectes, enginyers, etc. que tractin aquests temes, i extraure al final, una idea general que ens permeti realitzar una hip��tesi sobre la metodologia constructiva aplicada, i sobre els elements auxiliars que es van utilitzar en aquell moment.