Influències del tipus de superfície en el rendiment dels jocs al servei i a la restada en jugadors ATP (2013)

L’objectiu d’aquest estudi és descobrir com influeix la superfície de la pista de tenis en el rendiment dels jugadors a l’hora d’aconseguir un major percentatge de jocs guanyats, factor determinant en el resultat final. Per controlar aquest factor diferenciarem entre els disputats en servei i en restada, per tenir així una visió més acurada del tenis d’elit. La mostra escollida està composta per els 50 tenistes millor classificats a final de l’any 2013. S’incorporarà també la variable de l’alçada del jugador per veure si aquesta es també un factor influent. Es conclou l’estudi sabent que la superfície d’herba ajuda a un major èxit en els jocs al servei, més que en les superfícies dures i la terra batuda. Pel que fa a la restada, trobem que en la superfície d’herba, la mostra dels jugadors analitzats guanya un percentatge menor que sobre pista ràpida i terra batuda. Tot i això, les diferències no semblen gaire grans entre unes i altres. Per determinar si els jugadors actuals estan adaptats a aquestes 3 superfícies per igual es va agafar el percentatge de jocs guanyats en la millor i la pitjor superfície (descartant l’intermèdia), i s’establí una mitjana entre els 50 tenistes. Els resultats indicaren que la majoria de jugadors segueixen notant el canvi de superfície, tot i això, la majoria d’ells estan capacitats per guanyar partits en les altres pistes. Obtinguérem també una alta correlació entre l’alçada del tenista i una major diferència entre el percentatge de jocs guanyats en el servei en comparació amb la restada.

Pràctiques educatives inclusives per a la millora de la relació de grup

Introducció: El propòsit d’aquesta recerca, és fer un estudi de les relacions que hi ha entre els alumnes de P5 mitjançant la realització d’un sociograma i un anàlisi d’observació per comprovar si l’aplicació d’una unitat didàctica formada per activitats que afavoreixen la cohesió de grup, pot resultar canvis en les relacions entre els alumnes, de caire positiu. Mètodes: Durant la intervenció, s’utilitza una investigació avaluativa en la qual s’utilitzen diferents instruments per avaluar les relacions que hi ha dins del grup classe, que són els següents: el sociograma i una pauta d’observació. A partir d’aquests instruments, es poden analitzar els diferents vincles socials i el clima d'aula que es genera en el grup d'alumnes abans i després de proposar les activitats inclusives, fomentades per cohesionar el grup d’aula. El total de participants per fer aquesta investigació era de 25 alumnes. Resultats: Abans de la unitat didàctica, dels 25 alumnes que hi havien a l’aula, 5 eren força exclosos per la resta, en canvi després de la unitat didàctica, els resultats extrets del sociograma eren extraordinàriament diferents i satisfactoris, ja que les relacions entre els nens havia millorat i el grup classe es mostrava molt més cohesionat, encara que no obstant així, encara hi havia algun alumne menys inclòs que la resta. Conclusions: Considero que les activitats que ajuden a millorar la cohesió de grup i a incloure a tots els infants a l’aula, són essencials per tal d’oferir una educació de qualitat, inclusiva i digna. Per tant, si es dediqués més temps per aquest tipus d’activitats, segurament s’aconseguirien resultats encara més positius.

Anàlisi del grau de coneixement d'aspectes relacionats amb l'activitat física i la salut que tenen les dones de 30 a 45 anys de Vallromanes

L’objectiu de l’estudi és identificar el grau de coneixement que tenen les dones de 30 a 45 anys del municipi de Vallromanes sobre aspectes relacionats amb l’activitat física i la salut, així com identificar quins coneixements són més específics perquè s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. A més, de comprovar quins d’aquests possibles coneixements relacionats a la promoció de la salut pública són més eficients per fer augmentar el coneixement d’aquest grup de dones i alhora fer-les conscients de la importància de l’activitat física per la salut. Així doncs, a la mostra de l’estudi han participat 35 dones. La informació ha estat recopilada a través del qüestionari per identificar els estadis de canvi de l’activitat física (Marcus, Rossi, Selby, Niaura, i Abrams, 1992) i un qüestionari elaborat específicament per aquesta investigació. Els resultats obtinguts demostren, a trets generals, que les dones que es troben en estadis de canvi on tenen conductes actives físicament o compleixen amb les recomanacions mundials d’activitat física per la salut, tenen un major grau de coneixença i conscienciació sobre coneixements relacionats amb l’activitat física i la salut. Per tant, això porta a concloure que l’augment del coneixement i conscienciació d’aquest és un motiu perquè les dones participants en l’estudi s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. No obstant, cal tenir present quines estratègies de salut pública són més específiques i eficients per fer augmentar el coneixement del grup de dones estudiat i adherir-les a la pràctica.

Valoració de la qualitat de vida dels familiars de pacients amb fibromiàlgia

Fonament i objectiu: La Fibromiàlgia (FM) és una malaltia reumàtica caracteritzada per dolor generalitzat, que afecta a un tant per cent elevat de la població general , majoritàriament dones i d’etiologia desconeguda, i que pensem que no afecta tan sols als qui la pateixen, sinó que també als seus familiars. En aquest estudi s’han avaluat diferents variables com l’impacte emocional, la vida social, aspectes econòmics i laborals i altres activitats en familiars de primer grau de pacients amb FM. L’objectiu principal és determinar quin és el grau d’afectació negativa en la seva qualitat de vida. Material i mètodes: Es va fer un estudi observacional clínic a un grup de 27 familiars de 1er grau que convivien a la mateixa casa que els respectius afectats per FM. Se’ls va passar un qüestionari ad- hoc de 16 preguntes tancades, basades en estudis previs , i també una entrevista oberta amb l’objectiu de reforçar les dades estadístiques. Les entrevistes es varen fer a la Unitat de Fibromiàlgia de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Resultats: Es va entrevistar a 27 familiars, 85’2 % homes, la majoria de entre 51 – 70 anys (63%). El 85’2 % eren casats, amb estudis primaris el 59’3% i el 88% tenien coneixements sobre la malaltia del familiar afectat. El percentatge de familiars que van opinar que hi havia una minva del grau de felicitats amb la malaltia era del 74’1%. El 85% no havia pensat mai en trencar la relació familiar. El 70% referien canvis en la vida social i relacional arrel del diagnòstic de FM , un 88’9% havien tingut que augmentar l’ajut en tasques domèstiques i el 70’4% patien efectes econòmics negatius arrel de la malaltia. La relació sexual es va veure afectada en un 85% dels casos, en canvi no es varen veure alteracions del son ni de la percepció de salut. Conclusions: El fet de conviure amb una persona afectada de FM suposa pèrdua del grau de felicitat i canvis en la vida social, relacional i sexual amb empitjorament del nivell econòmic.

La traducció del Càntic dels Càntics de Carles Riba

Carles Riba’s activity as a translator of Greek classics (Xenophon, Plutarch, Homer, Sophocles, Euripides, Aeschylus) and works of important authors who wrote in Latin (Virgil), English (Edgar A. Poe) and German (Rilke, Hölderlin) is well known and has been widely studied. In contrast, the great humanist’s translations of books of the Bible -Song of Songs and the Book of Ruth- from Hebrew to Catalan have never been the subject of a monographic study. This piece of work is an edition and a detailed analysis of his version of the Song of Solomon. The notes in the text point out the translator’s contributions and uncertainties in a work published at a pivotal time in the Catalan language’s history

Elaboració d'un manual d'implantació del sistema APPCC per a microcerveseries

L’objectiu del treball ha estat elaborar un manual d’implantació del sistema d'Anàlisi de Perills i Punts Crítics de Control (APPCC) que serveixi de guia a les microcerveseries. En la primera part del manual s’ha realitzat una introducció on s’expliquen els orígens del sistema i es defineix l’APPCC com un sistema que permet identificar, avaluar i controlar els perills significatius en totes les fases de producció, transformació i distribució amb l’objectiu de garantir la innocuïtat dels aliments. Seguidament, s’ha mostrat la importància del Codex Alimentarius, on es troben descrites les directives per a l’aplicació del sistema d’APPCC. També s’ha indicat que el Reglament CE 852/2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris, obliga a les empreses alimentaries a crear, implementar i mantenir procediments permanents basats en els principis del sistema d’APPCC. Posteriorment, s’han exposat els aspectes que cal considerar per a poder implantar un sistema d’APPCC en una microcerveseria. S’han descrit aspectes com el marc legal del sector cerveser, la flexibilitat en l’aplicació del sistema d’autocontrol en les microempreses i els prerequisits. En l’annex 1, s’han desenvolupat els prerequisits necessaris per a les microcerveseries, i en l’annex 2, s’han mostrat exemples de registres derivats de la seva aplicació. Els prerequisits són bàsics per assegurar un entorn i unes condicions de treball higièniques, reduint o eliminant perills de contaminació en els aliments. Els prerequisits consideren els perills generals de l’entorn de treball. En canvi, l’APPCC considera els perills específics del procés de producció. Tot seguit, s’han definit els principis bàsics i les directrius per a l’aplicació del sistema d’APPCC descrits en el Codex Alimentarius, explicant les diferents fases que cal seguir per a la correcta implantació del sistema d’autocontrol. En la segona part del manual, s’ha desenvolupat el sistema d’APPCC per al procés d’elaboració de la cervesa artesana

De "Paraules al vent" a "La Fàbrica": creació, evolució i publicació dels primers poearis de Miquel Martí i Pol

Aquest article té per objecte resseguir la trajectòria de creació i publicació dels primers llibres de Miquel Martí i Pol i mostrar el canvi d’orientació poètica de la seva obra a partir de 1957 i fins a 1961. El «canvi de rumb» experimentat, tal com l’anomenava el mateix autor, va comportar el trànsit de la introspecció dels primers reculls, inclosa l’evolució de la seva crisi religiosa, cap a la «poesia social» d’El poble i La fàbrica.

Cámaras de Comercio: comparativa entre la Cámara de Comercio de Barcelona y la Cámara de Comercio Española en Gran Bretaña

Les Cambres de Comerç son corporacions de dret públic que realitzen funcions de caràcter consultiu i de col·laboració amb les Administracions Públiques. En l’actual context econòmic han adquirit una especial rellevància de cara a la regeneració del teixit econòmic i la creació de llocs de treball i es consolida la seva finalitat de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, així com la prestació de serveis a totes les empreses. Aquestes institucions van néixer a Espanya a finals del segle XIX, concretament a l’any 1886, amb l’ intenció de representar els interessos generals de les empreses. Les Cambres seguien un model cameral continental caracteritzat per l’obligatorietat en l’adscripció de les persones que exercien activitats empresarials amb el corresponent pagament de quotes. El recurs cameral representava la principal font d’ingressos de les Cambres, pel que l’entrada en vigor del Reial Decret 13/2010 que eliminava l’obligatorietat del pagament de la quota a les empreses va provocar un canvi molt important de les seves funcions. El legislador va introduir aquest canvi per dos motius. Per una banda, tenia com objectiu impulsar a les Cambres com entitats de prestació de serveis amb la finalitat de reforçar la seva eficiència en el desenvolupament de les funcions que se l’hi atribuïen. I per altra, considerava que l’eliminació d’aquesta obligatorietat faria que les empreses disposessin de més recursos en la difícil situació econòmica existent. Les Cambres de Comerç van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació i intentar aconseguir els recursos econòmics suficients per la seva subsistència. Dos bons exemples son la Cambra de Comerç de Barcelona i la Cambra de Comerç Espanyola de Gran Bretanya que, mitjançant una proposta de serveis d’alta qualitat, com els serveis d’internacionalització o els serveis de consultoria, estan captant a un gran nombre d’empreses. La realitat en la que ens trobem és que certament les Cambres de Comerç, tant les que estan domiciliades en el territori nacional com les que estan establertes a l’estranger, estan oferint uns serveis molt importants per a les petites i mitjanes empreses en l’àmbit de la internacionalització i augment de la seva competitivitat. La seva experiència, el seu coneixement, el seu gran equip de treball i les seves col·laboracions amb altres entitats són elements diferencials d’aquestes corporacions que faciliten a les empreses el procés d’iniciar la seva expansió a noves línies de negoci o a nous mercats amb les màximes garanties.

Patologías colectivas en las crisis sociales: decadencia o transformación

Al present escrit tenim com objectiu desxifrar quines són les causes que porten a una societat, i concretament aquesta, fins al fracàs o fins el canvi psicològic. A partir de l’observació d’aquests canvis, hem decidit encunyar un nou terme: “patologies col·lectives”. Buscarem a tots el racons de la ment humana que tant s’està transformant en la modernitat, per trobar i descriure el més profundament possible que és el que està passant en la societat occidental i el perquè del naixement d’un nou problema en els nostres temps de crisi: les patologies col·lectives.

La història de la llengua contemporània davant les escriptures populars de l'exili

The studies that have been carried out about the history of contemporary Catalan have used, generally, sources coming from literary, intellectual and politician fields. Often, sources from common people have been omitted. However, they are documents which provide a very important proof to notice not only the Catalan vitality but also the level of the application of the current rules. This article proposes to highlight ordinary writings as an object of study that will allow us analyze several aspects related to the history of language and sociolinguistics. The study focuses on the ordinary writings that emerged in the Republican exile in 1939, a capital period in the production of such documents

Identification and conservation of remnant genetic resources of brown trout in relict populations from Western Mediterranean streams

Brown trout is a cold-adapted freshwater species with restricted distribution to headwater streams in rivers of the South European peninsulas, where populations are highly vulnerable because Mediterranean regions are highly sensitive to the global climatic warming. Moreover, these populations are endangered due to the introgressive hybridization with cultured stocks. Individuals from six remnant populations in Western Mediterranean rivers were sequenced for the complete mitochondrial DNA control region and genotyped for 11 nuclear markers. Three different brown trout lineages were present in the studied region. Significant genetic divergence was observed among locations and a strong effect of genetic drift was suggested. An important stocking impact (close to 25%) was detected in the zone. Significant correlations between mitochondrial-based rates of hatchery introgression and water flow variation suggested a higher impact of stocked females in unstable habitats. In spite of hatchery introgression, all populations remained highly differentiated, suggesting that native genetic resources are still abundant. However, climatic predictions indicated that suitable habitats for the species in these rivers will be reduced and hence trout populations are highly endangered and vulnerable. Thus, management policies should take into account these predictions to design upstream refuge areas to protect remnant native trout in the region

Liderazgo y dirección de empresas en el s. XXI

Peer-reviewed

Entre la discapacitat i la diversitat funcional: El professional davant dels canvis de paradigmes i no només de paraules

En qualsevol disciplina els canvis en el vocabulari són importants pel fet que hi ha una evolució en la disciplina mateixa. Pel que fa a la discapacitat i la diversitat funcional no només hi ha un canvi de paraules sinó un canvi conceptual que genera substitucions de vocabulari però no com a sinònims. Els canvis de paradigma als quals fem referència en la darrera dècada comencen a prendre rellevància a molts nivells, com l’acadèmic, el social i el polític, com si fossin un engranatge en què, quan hi ha canvis en una peça, convé també plantejar-los en les altres. Des d’aquest punt de vista alteracions de la concepció de discapacitat i diversitat funcional generen canvis significatius en la manera de generar serveis si calgués. Però a més adquireixen molta importància les novetats a nivell actitudinal i de relació que estableixen els professionals de l’educació social o del treball social sobre les persones amb diversitat funcional.

2004-2014 Odissea a la xarxa : Una visió de la comunicació d'empresa

Aquest estudi analitza els canvi entre 2004 i 2014 de 5 elements clau en els departaments de comunicació de les empreses: la gestió de la reputació corporativa, les relacions amb els mitjans, la comunicació publicitària, les eines i canals propis dels departaments de comunicació i, finalment, els canvis en el rol dels departaments de comunicació i els seus professionals.

Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.