Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Anàlisi del doblatge al castellà de la sèrie Polseres Vermelles

Aquest treball presenta una anàlisi d’aspectes sempre problemàtics en traducció, i encara més en doblatge, mitjançant exemples extrets de traduccions reals del primer i segon capítols de la sèrie catalana Polseres Vermelles. Aquests aspectes són: el llenguatge col•loquial, l’humor, la intertextualitat, els referents culturals i l’expressió d’estats d’ànim.

Effects of coastal submarine canyons on tsunami propagation and impact

We analyse the variations produced on tsunami propagation and impact over a straight coastline because of the presence of a submarine canyon incised in the continental margin. For ease of calculation we assume that the shoreline and the shelf edge are parallel and that the incident wave approaches them normally. A total of 512 synthetic scenarios have been computed by combining the bathymetry of a continental margin incised by a parameterised single canyon and the incident tsunami waves. The margin bathymetry, the canyon and the tsunami waves have been generated using mathematical functions (e.g. Gaussian). Canyon parameters analysed are: (i) incision length into the continental shelf, which for a constant shelf width relates directly to the distance from the canyon head to the coast, (ii) canyon width, and (iii) canyon orientation with respect to the shoreline. Tsunami wave parameters considered are period and sign. The COMCOT tsunami model from Cornell University was applied to propagate the waves across the synthetic bathymetric surfaces. Five simulations of tsunami propagation over a non-canyoned margin were also performed for reference. The analysis of the results reveals a strong variation of tsunami arrival times and amplitudes reaching the coastline when a tsunami wave travels over a submarine canyon, with changing maximum height location and alongshore extension. In general, the presence of a submarine canyon lowers the arrival time to the shoreline but prevents wave build-up just over the canyon axis. This leads to a decrease in tsunami amplitude at the coastal stretch located just shoreward of the canyon head, which results in a lower run-up in comparison with a non-canyoned margin. Contrarily, an increased wave build-up occurs on both sides of the canyon head, generating two coastal stretches with an enhanced run-up. These aggravated or reduced tsunami effects are modified with (i) proximity of the canyon tip to the coast, amplifying the wave height, (ii) canyon width, enlarging the areas with lower and higher maximum height wave along the coastline, and (iii) canyon obliquity with respect to the shoreline and shelf edge, increasing wave height shoreward of the leeward flank of the canyon. Moreover, the presence of a submarine canyon near the coast produces a variation of wave energy along the shore, eventually resulting in edge waves shoreward of the canyon head. Edge waves subsequently spread out alongshore reaching significant amplitudes especially when coupling with tsunami secondary waves occurs. Model results have been groundtruthed using the actual bathymetry of Blanes Canyon area in the North Catalan margin. This paper underlines the effects of the presence, morphology and orientation of submarine canyons as a determining factor on tsunami propagation and impact, which could prevail over other effects deriving from coastal configuration.

Antibiotic prescription in the treatment of odontogenic infection by health professionals: a factor to consensus

Objective: To observe the attitude of dentists and family doctors in prescribing antibiotics for the treatment of dental infections. Study Design: A poll was performed to determine the differences in the prescription of antibiotics for the treatment of odontogenic infection by dentists and family doctors of the primary care department of the Catalan Health Care Service. Results: A hundred polls were distributed among family doctors, and another 100 ones among primary care dentists assigned to the Catalan Health Care Service of the Generalitat de Catalunya. Of the total of questionnaires distributed, 63 were retuned and answered from dentists and 71 from family doctors. Eighty-one percent of dentists included in the opinion poll considered amoxicillin as the first antibiotic choice for the treatment of odontogenic infections, while 73.2% of family doctors preferred the combination of amoxicillin and clavulanic acid. With regard to antibiotics of choice in patients allergic to penicillin, 67.7% of family doctors preferred macrolides (25.4% opted for clarithromycin, 25.4% for erythromycin and 16.9% for spiramycin). However, clindamycin was the antibiotic most frequently prescribed by dentists (66.7%), followed by erythromycin (28.6%). Conclusions: The results of this study show a large discrepancy in the criteria for the treatment of odontogenic infections on the part of leading professionals involved in the management of this condition. Although the most common prescription involved beta-lactam antibiotics in both groups, several significant differences have been detected with regard to the second antibiotic choice

Antibiotic prescription in the treatment of odontogenic infection by health professionals: a factor to consensus

Objective: To observe the attitude of dentists and family doctors in prescribing antibiotics for the treatment of dental infections. Study Design: A poll was performed to determine the differences in the prescription of antibiotics for the treatment of odontogenic infection by dentists and family doctors of the primary care department of the Catalan Health Care Service. Results: A hundred polls were distributed among family doctors, and another 100 ones among primary care dentists assigned to the Catalan Health Care Service of the Generalitat de Catalunya. Of the total of questionnaires distributed, 63 were retuned and answered from dentists and 71 from family doctors. Eighty-one percent of dentists included in the opinion poll considered amoxicillin as the first antibiotic choice for the treatment of odontogenic infections, while 73.2% of family doctors preferred the combination of amoxicillin and clavulanic acid. With regard to antibiotics of choice in patients allergic to penicillin, 67.7% of family doctors preferred macrolides (25.4% opted for clarithromycin, 25.4% for erythromycin and 16.9% for spiramycin). However, clindamycin was the antibiotic most frequently prescribed by dentists (66.7%), followed by erythromycin (28.6%). Conclusions: The results of this study show a large discrepancy in the criteria for the treatment of odontogenic infections on the part of leading professionals involved in the management of this condition. Although the most common prescription involved beta-lactam antibiotics in both groups, several significant differences have been detected with regard to the second antibiotic choice

Microvariation in the languages of the Iberian Peninsula

This issue of the Catalan Journal of Linguistics was conceived with the idea to promote comparative studies of the languages spoken in the Iberian Peninsula. The importance of comparison in linguistics dates back to neogrammarians in the xix century due to their interest of discovering the common roots of most of the languages spoken in Europe. In order to get to that objective, comparison of phonological patterns were crucial to retrieve the common Indo-European origins

Seasonal dynamics and net production of disolved organic carbon in an oligotrophic coastal environment

To understand dissolved organic carbon (DOC) seasonal dynamics in a coastal oligotrophic site in the north-western Mediterranean Sea, we monitored DOC concentrations monthly over 3 yr, together with the meteorological data and the food-web-related biological processes involved in DOC dynamics. Additional DOC samples were taken in several inshore−offshore transects along the Catalan coast. We found DOC concentrations of ~60 µmol C l−1 in winter, with increasing values through the summer and autumn and reaching 100 to 120 µmol C l−1 in November. There was high inter-annual variability in this summer DOC accumulation, with values of 36, 69 and 13 µmol C l−1 for 2006, 2007 and 2008, respectively. The analysis of the microbial food-web processes involved in the DOC balance did not reveal the causes of this accumulation, since the only occasion on which we observed net DOC production (0.3 ± 1 µmol C l−1 d−1 on average) was in 2007, and the negative DOC balance of 2006 and 2008 did not prevent DOC accumulating. The DOC accumulation episodes coincided with low rates of water renewal (average 0.037 ± 0.021 d−1 from May to October) compared with those of winter to early spring (average 0.11 ± 0.048 d−1 from November to April). Indeed, the amount of DOC accumulated each year was inversely correlated with the average summer rainfall. We hypothesize that decreased DOC turn-over due to photochemical or biological processes mostly active during the summer and low water renewal rate combine to determine seasonal DOC accumulation and influence its inter-annual variability.

Bioavailability of sinking organic matter in the Blanes canyon and the adjacent open slope (NW Mediterranean Sea)

Submarine canyons are sites of intense energy and material exchange between the shelf and the deep adjacent basins. To test the hypothesis that active submarine canyons represent preferential conduits of available food for the deep-sea benthos, two mooring lines were deployed at 1200 m depth from November 2008 to November 2009 inside the Blanes canyon and on the adjacent open slope (Catalan Margin, NW Mediterranean Sea). We investigated the fluxes, biochemical composition and food quality of sinking organic carbon (OC). OC fluxes in the canyon and the open slope varied among sampling periods, though not onsistently in the two sites. In particular, while in the open slope the highest OC fluxes were observed in August 2009, in the canyon the highest OC fluxes occurred in AprilMay 2009. For almost the entire study period, the OC fluxes in the canyon were significantly higher than those in the open slope, whereas OC contents of sinking particles collected in the open slope were consistently higher than those in the canyon. This result confirms that submarine canyons are effective conveyors of OC to the deep sea. Particles transferred to the deep sea floor through the canyons are predominantly of inorganic origin, significantly higher than that reaching the open slope at a similar water depth. Using multivariate statistical tests, two major clusters of sampling periods were identified: one in the canyon that grouped trap samples collected in December 2008, oncurrently with the occurrence of a major storm at the sea surface, and associated with increased fluxes of nutritionally available particles from the upper shelf. Another cluster grouped samples from both the canyon and the open slope collected in March 2009, concurrently with the occurrence of the seasonal phytoplankton bloom at the sea surface, and associated with increased fluxes of total phytopigments. Our results confirm the key ecological role of submarine canyons for the functioning of deep-sea ecosystems, and highlight the importance of canyons in linking episodic storms and primary production occurring at the sea surface to the deep sea floor.

La Guerra al cor : creació d'un recital coral-espectacle al voltant de la Guerra Civil Espanyola

La Guerra al Cor és un espectacle a mig camí entre el concert coral i el recital literari. A partir de la lectura i la tria d'un gran corpus de literatura catalana al voltant de la Guerra Civil i de la tria d'un repertori coral universal i heterogeni, s'ha confeccionat un guió entrellaçant ambdós elements. En aquest treball escrit s'argumentarà aquesta tria mitjançant la reflexió sobre els concerts interdisciplinars i l'estudi del context històric, literari i musical del conflicte en qüestió.

Sergi Belbel. Històries de família : Les relacions familiars en cinc obres de Sergi Belbel

L'assumpte d'aquest treball és el tractament que fa Belbel de les relacions familiars i, en concret, dels conflictes de comunicació, o d'absència de comunicació, i, consegüentment, esbrinar l'interès de l'autor a retratar uns tipus de personatges i famílies i de relacions familiars.

Post coitum, animal triste : Animals tristos, de Jordi Puntí: una lectura

Aquest treball proposa un estudi del recull de contes de Jordi Puntí, Animals tristos, des d'una directriu bàsica: el plantejament teòric sobre la fragilitat dels vincles humans de la postmodernitat postulat pel sociòleg Zygmunt Bauman en la seva obra Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos. Així, l'objectiu de l'estudi és demostrar que els personatges d'Animals tristos són un reflex de la societat urbana actual i de la naturalesa canviant en les relacions de parella de principis del s. XXI que descriu Bauman. D'aquesta forma, l'anàlisi de l'obra de Puntí, especialment dels seus personatges, és realitzada a través d'un marc teòric de naturalesa sociològica.

Carles Ros i Hebrera. Col·loqui nou, graciós i entretengut, on se referixen les festes celebrades en la ciutat de València a la proclamació de son rei i senyor nòstron Fernando Sext, que Déu guard, en los dies 19, 20 i 21 d'agost del present any 1746 : Edició crítica i estudi

En aquest treball es presenta una edició crítica del col·loqui sobre la proclamació del rei Ferran VI. També s'explica la relació dels col·loquis i el teatre breu, temes, llocs de representació, destinatari final i la funció dels seus creadors i recitadors anomenats col·loquiers. A més, s'explica el context sociopolític en què es varen concebre i unes pinzellades sobre el seu autor i la seua producció literària en català.

Usos lingüístics d'una comunitat educativa plurilingüe

Ens proposem estudiar i analitzar l'efecte que ha tingut, en el marc d'un microestudi fet amb un grup d'alumnes de 4t d'ESO, la discriminació positiva envers l'ús del català, discriminació que ha estat regulada jurídicament des de l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística, la Llei de política lingüística de 1998 i la Llei d'Educació de Catalunya. La vila de Palafrugell ha estat sotmesa a freqüents onades migratòries des dels anys cinquanta del segle passat. Aquest mestissatge poblacional queda reflectit en els centres educatius, sobretot des de la darrera onada procedent fonamentalment de Marroc, Amèrica del Sud i països centreeuropeus. Aproximadament una quarta part de la població és estrangera oficialment; tot amb tot, els fills dels estrangers, nascuts a Catalunya, i, per tant, nacionalitzats catalans, segueixen patrons culturals familiars.

Secret de dones o com les dames "s'alcen i reguen el seu jardí" : L'irreverent "Col·loqui de dames", un divertimento de l'eròtica renaixentista

Es proposa fer un estudi d'un col·loqui valencià de l'època baix medieval, molt poc conegut i emmarcat en la literatura satírica valenciana. Es contextualitza l'obra en el corrent satíric valencià de l'època i s'analitza el text i els personatges en relació als tòpics del gènere (anticlericalisme, misogínia, erotisme i incapacitat sexual). L'anàlisi dels personatges descriu tots els tipus establerts (la vídua, el vell, l'alcavota, el clergue, el burgès, etc.). L'estudi fa també un acostament comparatiu a d'altres obres satíriques de l'època en d'altres literatures, com el Decameró i Els contes de Canterbury.

Anàlisi d'una conversa argumentativa : Articles al diari Ara, Tresserras vs. Pastor

Aquest treball té per objecte l'anàlisi d'una "conversa" argumentativa -un conjunt de sis articles periodístics que conformen un macrotext-, des del punt de vista del model pragmadialèctic. Els columnistes expressen els seus punts de vista al voltant de la "qüestió catalana", de vigència notable especialment d'ençà del setembre de 2012.