Actuacions de la Direcció General de Protecció Civil per a la implantació del Decret 82/2010

Ponència presentada el 30 de maig a la Jornada plans d'autoprotecció.

Pau i municipis

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

PAU i municipis: Barcelona

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Entitats acreditades per a la formació:Unió Consorci Formació

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Entitats acreditades per a la formació

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Models a Espanya, Pais Basc: Norma vasca de autoprotección

Ponència presentada a la Jornada plans d'autoprotecció

Planes de autoprotección: modelos en España

Ponència presentada el 31 de maig en la Jornada sobre plans d'autoprotecció

PAU 82/2010: una visió panoràmica

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Personal tècnic que elabora PAU

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

El 82/2010 i la prevenció de riscos laborals

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

HLA-A*01 allele: a risk factor for dengue haemorrhagic fever in Brazil's population

Severe forms of dengue, such as dengue haemorrhagic fever (DHF) and dengue shock syndrome, are examples of a complex pathogenic mechanism in which the virus, environment and host immune response interact. The influence of the host's genetic predisposition to susceptibility or resistance to infectious diseases has been evidenced in several studies. The association of the human leukocyte antigen gene (HLA) class I alleles with DHF susceptibility or resistance has been reported in ethnically and geographically distinct populations. Due to these ethnic and viral strain differences, associations occur in each population, independently with a specific allele, which most likely explains the associations of several alleles with DHF. As the potential role of HLA alleles in the progression of DHF in Brazilian patients remains unknown, we then identified HLA-A alleles in 67 patients with dengue fever and 42 with DHF from Rio de Janeiro, Brazil, selected from 2002-2008 by the sequence-based typing technique. Statistical analysis revealed an association between the HLA-A*01 allele and DHF [odds ratio (OR) = 2.7, p = 0.01], while analysis of the HLA-A*31 allele (OR = 0.5, p = 0.11) suggested a potential protective role in DHF that should be further investigated. This study provides evidence that HLA class I alleles might be important risk factors for DHF in Brazilian patients.

Gestió dels PAU's a la Diputació de Barcelona

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Empreses amb PAU significatius: L'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Implantació dels PAU

Ponència presentada el 31 de maig a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

La selva tecnológica: sistemas socitécnicos y antropología simétrica en comunidades ribereñas del Bajo Amazonas

El objetivo de esta tesis es reinterpretar la idea “tecnología” partiendo del ejemplo etnográfico de varias comunidades ribereñas del Bajo Amazonas. La hipótesis que va a defenderse es que si se trasciende la perspectiva técnica y se analiza la “tecnología” desde un punto de vista antropológico, ésta se revela como algo indisociable de otras dimensiones sociales como 1. el cuerpo, 2. el conocimiento local 3. la modernización, 4. la política agraria y 5. la espiritualidad. Los datos etnográficos se han obtenido durante diez meses de trabajo de campo en diversas comunidades ribereñas formadas, principalmente, por población mestiza. La situación híbrida de estos ribereños, que mantienen las técnicas tradicionales indígenas y a la vez se acomodan al influjo de la modernidad, permite tender un puente analítico entre la tecnología amazónica y la tecnología “occidental”. El objetivo teórico que subyace a la propia etnografía es establecer un eje de simetría entre ambos sistemas sociotécnicos, para lo cual se propone evitar la valoración de la tecnología en tanto que instrumento y einterpretarla como estrategia relacional. Partiendo de esa perspectiva analítica, a lo largo de este trabajo se verá cómo la antropología amazónica y la antropología de la tecnología, aparentemente disociadas, confluyen en un cuadro interpretativo según el cual los ribereños del Bajo Amazonas (y si la simetría es correcta, también la población postindustrial), tienden a disolver la clásica distinción naturaleza/cultura en la continuidad relacional generada por sus sistemas tecnológicos.