Vascular endothelial growth factor-A enhances indoleamine 2,3-dioxygenase expression by dendritic cells and subsequently impacts lymphocyte proliferation

Dendritic cells (DCs) are antigen (Ag)-presenting cells that activate and stimulate effective immune responses by T cells, but can also act as negative regulators of these responses and thus play important roles in immune regulation. Pro-angiogenic vascular endothelial growth factor (VEGF) has been shown to cause defective DC differentiation and maturation. Previous studies have demonstrated that the addition of VEGF to DC cultures renders these cells weak stimulators of Ag-specific T cells due to the inhibitory effects mediated by VEGF receptor 1 (VEGFR1) and/or VEGFR2 signalling. As the enzyme indoleamine 2,3-dioxygenase (IDO) is recognised as an important negative regulator of immune responses, this study aimed to investigate whether VEGF affects the expression of IDO by DCs and whether VEGF-matured DCs acquire a suppressor phenotype. Our results are the first to demonstrate that VEGF increases the expression and activity of IDO in DCs, which has a suppressive effect on Ag-specific and mitogen-stimulated lymphocyte proliferation. These mechanisms have broad implications for the study of immunological responses and tolerance under conditions as diverse as cancer, graft rejection and autoimmunity.

Modelo de atención socio sanitaria: optimización de recurso

Sección "Buenas prácticas en gestión clínica"

Pautes de classificació i desclassificació de sòl en nuclis petits de l’Empordà en aplicació de la normativa territorial vigent

Estudi sobre la classificació i desclassificació de sòl en nuclis petits de l’Empordà en aplicació de la normativa territorial vigent

Un Possible encaix de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània en la figura de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial

Avui dia parlar de l’Euroregió i de les seves capacitats per optimitzar el nivell de cooperació no és estrany al mon del dret, però no sempre ha estat així. Ha calgut l’experiència positiva de diverses entitats regionals i locals d’arreu d’Europa per començar a reconèixer la importància d’aquest fenomen. Les regions europees havien iniciat diverses actuacions, algunes d'elles als inicis dels seixanta, amb l'objectiu de desenvolupar interessos comuns tractant que les fronteres estatals no suposessin una barrera insuperable. Estructures tal com l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), creada el 1969, o les accions dutes a terme per entitats territorials del denominat Arc Alpí (ARGE-ALP, ALPE-ADRIA i COTRAO) van constituir uns dels primers exemples de col·laboració permanent en el continent europeu. Així doncs, si bé a partir dels anys setanta (per posar una data orientativa) s’estengué la col·laboració d’entitats regionals i locals europees no va ser fins a la dècada dels noranta quan aquesta es va consolidar, sobretot pel llançament de les iniciatives comunitàries INTERREG que suposaren un recolzament econòmic a les actuacions empreses des dels seus organismes de cooperació

La Cooperació territorial de les regions. L’experiència de Catalunya

L’EPM s’inscriu en el context de les estratègies de la cooperació interterritorial impulsades a Catalunya des de l’adhesió d’Espanya a la UE. L’activisme europeu de les institucions catalanes va començar a manifestar-se cap a finals dels anys vuitanta, arran de la posada en marxa del Mercat Únic de 1993, amb un conjunt d’iniciatives tendents a fomentar fórmules innovadores de cooperació transregional - és a dir, desproveïdes de continuïtat territorial – i transfronterera amb altres comunitats regionals i locals. Els Quatre Motors per a Europa i Eurociutats corresponen al primer model, mentre que l’antiga Euroregió Mediterrània formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, i la Comunitat de Treball dels Pirineus encarnen el segon. La xarxa C-6 i les dues experiències més actuals, l’Arc Llatí i l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, combinen elements d’ambdós models.

The lincRNA HOTAIRM1, located in the HOXA genomic region, is expressed in acute myeloid leukemia, impacts prognosis in patients in the intermediate-risk cytogenetic category, and is associated with a distinctive microRNA signature.

Long non-coding RNAs (lncRNAs) are deregulated in several tumors, although their role in acute myeloid leukemia (AML) is mostly unknown.We have examined the expression of the lncRNA HOX antisense intergenic RNA myeloid 1 (HOTAIRM1) in 241 AML patients. We have correlated HOTAIRM1 expression with a miRNA expression profile. We have also analyzed the prognostic value of HOTAIRM1 expression in 215 intermediate-risk AML (IR-AML) patients.The lowest expression level was observed in acute promyelocytic leukemia (P < 0.001) and the highest in t(6;9) AML (P = 0.005). In 215 IR-AML patients, high HOTAIRM1 expression was independently associated with shorter overall survival (OR:2.04;P = 0.001), shorter leukemia-free survival (OR:2.56; P < 0.001) and a higher cumulative incidence of relapse (OR:1.67; P = 0.046). Moreover, HOTAIRM1 maintained its independent prognostic value within the favorable molecular subgroup (OR: 3.43; P = 0.009). Interestingly, HOTAIRM1 was overexpressed in NPM1-mutated AML (P < 0.001) and within this group retained its prognostic value (OR: 2.21; P = 0.01). Moreover, HOTAIRM1 expression was associated with a specific 33-microRNA signature that included miR-196b (P < 0.001). miR-196b is located in the HOX genomic region and has previously been reported to have an independent prognostic value in AML. miR-196b and HOTAIRM1 in combination as a prognostic factor can classify patients as high-, intermediate-, or low-risk (5-year OS: 24% vs 42% vs 70%; P = 0.004).Determination of HOTAIRM1 level at diagnosis provided relevant prognostic information in IR-AML and allowed refinement of risk stratification based on common molecular markers. The prognostic information provided by HOTAIRM1 was strengthened when combined with miR-196b expression. Furthermore, HOTAIRM1 correlated with a 33-miRNA signature.

The Impacts of social networks on immigrants' employment prospect: the spanish case 1997-2007

This paper studies the extent to which social networks influence the employment stability and wages of immigrants in Spain. By doing so, I consider an aspect that has not been previously addressed in the empirical literature, namely the connection between immigrants' social networks and labor market outcomes in Spain. For this purpose, I use micro-data from the National Immigrant Survey carried out in 2007. The analysis is conducted in two stages. First, the impact of social networks on the probability of keeping the first job obtained in Spain is studied through a multinomial logit regression. Second, quantile regressions are used to estimate a wage equation. The empirical results suggest that once the endogeneity problem has been accounted for, immigrants' social networks influence their labor market outcomes. On arrival, immigrants experience a mismatch in the labor market. In addition, different effects of social networks on wages by gender and wage distribution are found. While contacts on arrival and informal job access mechanisms positively influence women's wages, a wage penalty is observed for men.

An alternative socio-ecological strategy? International Trade Unions' engagement with climate change

In the context of a global ecological crisis, it is an important move when trade unions turn to environmentalism. Yet, the form that this environmentalism takes is often overlooked. This is especially the case with international trade unions. Based on an empirical study of international trade unions' engagement with the climate change issue, this article argues that international trade unions follow three different (and partially conflicting) strategies. I label these strategies as 'deliberative', 'collaborative growth' and 'socialist', and I examine each in turn. I argue that such analysis is important if we want to identify the potential for transforming the social relations of production that are at the root of the current climate crisis, and for identifying an alternative socio-ecological strategy.

Anàlisi de la comunicació família-escola-serveis socio-educatius com a eina per a millorar l'èxit escolar. La situació de les famílies migrades a Catalunya: determinació de necessitats i propostes d'actuació

L’èxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de l’ensenyament obligatori passa per l’entesa de les seves famílies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi l’entorn social en que estan immersos. Per entendre’s uns i altres els cal establir vies de comunicació eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anàlisi de la Comunicació Família-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qüestió al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en l’èxit escolar: famílies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines són les vies de comunicació que fan servir i quina la seva eficàcia; 3.Què pensen les famílies, què necessiten a què es poden o volen comprometre’s respecte a l’escola i a l’educació dels seus fills i filles; 4.Què pensa el professorat de la comunicació amb les famílies, què necessiten com a professionals i a què pot o vol comprometre’s; 5.Quins són aquells factors que poden influir de forma més rellevant en la millora de les possibilitats d’èxit de tot l’alumnat fent, en darrer lloc, noves propostes d’intervenció en particular per ajudar a solventar les necessitats específiques de l’alumnat procedent d’altres cultures que s’escolaritzen a Catalunya.