999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
En aquest projecte shan estudiat diferents aspectes relacionats amb laprenentatge del catal per part de la poblaci immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomtiques dels immigrants es una altra forma de capital hum, que no noms facilita la seva integraci social, sin que tamb incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi sha enfocat laprenentatge de lidioma catal per part de la poblaci immigrant com una inversi de la qual es deriven costos i beneficis. Una qesti rellevant s quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castell, b per que s la seva llengua materna o per que lhan aprs amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara ms interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell flut del castell, i encara ms els que arriben a Catalunya sense conixer cap de les dues lleges oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econmics i demogrfics del nivell de coneixement del catal entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, s clau determinar el rol que juguen variables com el grau dexposici, eficincia i els incentius econmics, com per exemple les conseqncies laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, tamb es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentraci dimmigrants dun mateix pas exerceix un efecte depressor en laprenentatge del catal per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hiptesi de si el coneixement del catal per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, tamb analitzarem si aquest coneixement del catal implcita tenir accs a millors oportunitats de treball. La confirmaci daquestes hiptesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econmic per invertir en laprenentatge del catal.
Resumo:
DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissi. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pblica i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teric sobre la noci de ciutadania, incorporant la dimensi del gnere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialitzaci i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relaci a aspectes com el procs de reagrupaci, la incorporaci al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relaci amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais pblics en els que participen, especialment dins l'mbit associatiu.
Resumo:
This article reconsiders the growth of Italian industry from the First World War to the eve of the economic miracle, with the aid of sector-specific new value-added series, at three different price-bases. The new estimates reduce growth during the First World War, making the Italian case comparable to the other belligerent countries, while improving the performance of the 1920s. The 1929 crisis looks more profound than before, while the recovery after 1933 is now stronger. During the 1920s and the 1930s, a significant shift from traditional to more advanced activities took place: when confronted with the rest of Europe, the interwar period was a relative success, which laid the ground for the following economic boom.
Resumo:
Background: GTF2I codes for a general intrinsic transcription factor and calcium channel regulator TFII-I, with high and ubiquitous expression, and a strong candidate for involvement in the morphological and neuro-developmental anomalies of the Williams-Beuren syndrome (WBS). WBS is a genetic disorder due to a recurring deletion of about 1,55-1,83 Mb containing 25-28 genes in chromosome band 7q11.23 including GTF2I. Completed homozygous loss of either the Gtf2i or Gtf2ird1 function in mice provided additional evidence for the involvement of both genes in the craniofacial and cognitive phenotype. Unfortunately nothing is now about the behavioral characterization of heterozygous mice. Methods: By gene targeting we have generated a mutant mice with a deletion of the first 140 amino-acids of TFII-I. mRNA and protein expression analysis were used to document the effect of the study deletion. We performed behavioral characterization of heterozygous mutant mice to document in vivo implications of TFII-I in the cognitive profile of WBS patients. Results: Homozygous and heterozygous mutant mice exhibit craniofacial alterations, most clearly represented in homozygous condition. Behavioral test demonstrate that heterozygous mutant mice exhibit some neurobehavioral alterations and hyperacusis or odynacusis that could be associated with specific features of WBS phenotype. Homozygous mutant mice present highly compromised embryonic viability and fertility. Regarding cellular model, we documented a retarded growth in heterozygous MEFs respect to homozygous or wild-type MEFs. Conclusion: Our data confirm that, although additive effects of haploinsufficiency at several genes may contribute to the full craniofacial or neurocognitive features of WBS, correct expression of GTF2I is one of the main players. In addition, these findings show that the deletion of the fist 140 amino-acids of TFII-I altered it correct function leading to a clear phenotype, at both levels, at the cellular model and at the in vivo model.
Resumo:
El modest propsit de la nostra participaci en aquesta miscellnia s posar de relleu dues importants resolucions adoptades al Reial Consell i Audincia de Catalunya a principi de la dcada de 1580, en relaci amb discriminacions per motius de genealogia i de pretesa condici o sang jueva. Dna fe de la rellevncia de tals resolucions el fet que fossin comentades amb deteniment per dos autors de literatura jurdica cabdal com Llus de Peguera (1540-1610) iJoan Pere Fontanella (1575-1649). Per b que tinguessin trajectries professionals molt dissmils el primer seria ministre de la monarquia al Principat i el segon advocat de grans corporacions i particulars, ambds contribuirien a difondre sentncies de les principals jurisdiccions del pas i sesplaiarien sobre llurs fonaments legals i doctrinals. s a dir, cultivarien, cadasc a la seva manera, el gnere decisionista tan en boga a lEuropa moderna del ius commune tard.
Resumo:
El trabajo presentado en esta comunicacin se enmarca en un proyecto financiado por la Secretara de Estado de Universidades, Ministerio de Educacin Cultura y Deporte en su Programa de Estudios y Anlisis, mejora de la calidad de la enseanza superior y de la actividad del profesorado universitario en el Eje de Nuevos avances y determinacin del impacto de las misiones universitarias, Modalidad de Trabajos de anlisis, lideradopor la Universitat Pompeu Fabra y en el que participan docentes de las universidades de Valladolid, Cdiz, Las Palmas de Gran Canaria, Sevilla, Autnoma de Barcelona, Carlos III de Madrid y Universidat Oberta de Catalunya.En el proyecto se ha realizado un trabajo de anlisis de las prcticas programadas en las distintas universidades para velar por la calidad de los trabajos fin de grado, actualmente proyectos fin carrera. Se han recopilado diferentes procedimientos de evaluacin llevados a cabo en diferentes Universidades que van desde plantillas de verificacin para los tribunales de los proyectos a guas de procedimiento completas que verifican elestablecimiento y cumplimiento de hitos intermedios.En esta comunicacin se muestra la aplicacin de algunas de las prcticas propuestas en el caso real de proyectos fin de carrera en la titulacin de Ingeniera Tcnica en Diseo Industrial de la Escuela de Ingenieras Industriales. Se pone de manifiesto la utilidad del uso de dichas prcticas frente a enfoques ms clsicos o simplistas.
Resumo:
Since the beginning of the 1990s, there has been a setady increase in childcare coverage for children aged 0-3 in Spain. The coverage has rised from 4 per cent in 1992 to 13.5 in 2004. Despite this positive trend, the supply of childcare services for under-3 is among the lowest in Western European countries.
Resumo:
In this article we analyze the reasons, within the context of Spanish industrial relations, for trade union members active participation in their regional union. The case of Spain is particularly interesting as the unions main activity, collective bargaining, is a public good. The text, based on research involving a representative survey of members of a regional branch of the Workers Commissions (Comisiones Obreras) trade union, provides empirical evidence that the union presence in the workplace has a significant influence on members propensity for activism. By contrast, the alternative hypothesis based on instrumental reasons appears of little relevance in the Spanish industrial relations context.
Resumo:
La informaci gramatical ms habitual de les entrades en un diccionari es basa quasi exclusivament en consignar la categoria sintctica dels mots. Aquest plantejament suposa una parcellaci massa vaga de les unitats lingstiques, ats que en l's i la combinaci entre elles hi entren en joc altres caracterstiques, les quals porten a subclassificacions ms precises a l'interior de les categories gramaticals. Un plantejament lexicogrfic que presenti un tractament detallat de les categories quant a les seves subclasses possibles s, a ms d'til en l'elaboraci de diccionaris per a parlants de llengua estrangera, necessari tamb en diccionaris per a parlants natius de la llengua si, tal com s de suposar, l's que s'espera d'un diccionari va ms enll de la simple consulta del significat dels mots.En aquest article s'analitzen alguns dels punts que cal que els diccionaris tinguin en compte per a la descripci de l's real dels adjectius, es revisa quin s el tractament que reben en el diccionari pres com a font de referncia (Diccionari de la Llengua Catalana (1994), d'Enciclopdia Catalana) i s'esbossa una proposta de tractament per poder donar compte d'aquests aspectes. L'inters recau tant en qestions d'ordre superficial dels constituents (la posici tpica de les unitats), com aspectes sintctics (la capacitat predicativa dels elements, la subcategoritzaci de complements), aix com tamb aspectes de tipus semntic (la relaci entre les denotacions de l'adjectiu i el substantiu, la facultat de graduabilitat dels adjectius).
Resumo:
Avaluem la importncia relativa dels processos demogrfics i lingstics en levoluci de la competncia per comprendre, parlar, llegir i escriure catal en el Pas Valenci. Basades en les projeccions duna vasta srie descenaris, les anlisis de regressi mltiple mostren que ladquisici de la llengua prpia durant lescolaritzaci, la immigraci i la integraci lingstica dels immigrants tenen ms pes que altres processos demolingstics en els efectes a llarg termini dels nivells de competncia.
Resumo:
El projecte de recerca present pretn plantejar les bases contextuals i metodolgiques adients per realitzar una investigaci.Sanalitza la relaci entre la representaci televisiva que fan les sries dirigides als joves i lapropiaci que en fan els adolescents daquests missatges. La srie objecte destudi s Fsica o Qumica.Es parteix dun enfocament pluridisciplinar: combinaci danlisi qualitatiu i quantitatiu. Aix mateix, la recerca utilitza dues bases danlisi: anlisi de continguts i anlisi de recepci.
Resumo:
El presente trabajo de investigacin propone un proyecto de investigacin centrado en los pre-adolescentes para estudiar, a travs deautobiografas digitales (digital storytelling, DST) producidas por ellos, laspracticas cultural-medial y las representaciones que ellos han construido sobre los medios, en relacin con los contextos de uso significativos, como el hogar, la escuela o su grupo de par. Los medios forman parte de las actividades cotidianas de los nios quien los emplean en prcticas de socializacin, aprendizaje, juego y de construccin de la identidad y del conocimiento. Los digital storytelling,insertados en el contexto escolar, sern empleados como metodologa didcticapara la adquisicin de competencias tecnolgicas y como instrumento de lainvestigacin. Los DST, como practica cultural de los chicos, constituirn nuestrocampo para la observacin de las modalidades de uso de los medios por parte delos jvenes y sus capacidad de recombinar lenguajes y construir contenidos. LosDST proporcionaran, adems, la posibilidad de acceder al universo simblicoinfantil para comprender el significado que las tecnologas tienen en sus cotidianidad
Resumo:
La novella de Gnter Grass Unkenrufe, que presenta una visi negativa de la reunificaci alemanya en el marc dels conflictes ancestrals entre polonesos i alemanys, ofereix una gran quantitat de dades per a lestudi del tractament traductor de la dimensi emocional dun text. Partint duna anlisi exhaustiva de tota lobra, el treball se centra en vint microsegments representatius dun sentiment i una actitud que guarden correlaci: lenuig i la ironia del narrador envers la histria fictcia de la novella i la real de lAlemanya de finals dels vuitanta. Lobjectiu s estudiar aquests dos aspectes centrals de lobra a les versions catalana i castellana dUnkenrufe i determinar, per mitj de la detecci i anlisi de les divergncies dintensitat, si les traduccions reforcen, atenuen o mantenen lenuig i la ironia del narrador. Els resultats de lanlisi, que aplica eines lexicogrfiques i corpus ds de la llengua, apunten cap a una tendncia del narrador de la traducci castellana a mostrar-se menys irnic.
