Notes. Exercicis de lectura recitada en clau de Sol i en clau de Fa

Exercicis pràctics per adquirir agilitat en la lectura de les notes musicals.

Figures: exercicis a una i dues veus rítmiques, en compàs simple i compost

Exercicis pràctics de ritme.

La mediació i l'arbitratge de consum: explorar sistemes d'ODR

La utilització dels mitjans alternatius de resolució de conflictes (ADR) en l'àmbit de les reclamacions de consum té un marc legal específic a Espanya -i també a la UE- des del 1993, que deriva de les seves característiques especials. Algunes són d'encuny exclusivament jurídic: es tracta de reclamacions en què el marc legal aplicable és el denominat dret de consum; d'altres tenen un suport bàsicament fàctic: solen tenir poca entitat econòmica, és a dir, entren en la categoria del que denominem small claims, i el fet que les reclamacions -en alguns casos que van en augment- siguin transfrontereres condiciona l'opció entre jurisdicció tradicional i ADR, com també tindrem ocasió d'analitzar. Cal afegir a aquests elements jurídics i fàctics un element important de política legislativa en un àmbit de la UE: els ADR s'entenen com un instrument bàsic per a garantir l'accés dels consumidors a la justícia, però alhora, en l'àmbit del comerç electrònic, són un element de gran transcendència en la creació de la denominada confiança electrònica o e-confidence. Per aquest motiu, s'exploren contínuament proces- sos de resolució en línia de conflictes (on-line dispute resolution, ODR). Els ODR pretenen la màxima eficàcia oferint un suport tècnic capaç de solucionar una controvèrsia amb la intervenció d'un tercer o sense, i dins o fora de l'organització de l'empresari. D'aquesta manera, s'usa un mateix expedient tècnic per a posar en marxa successivament més d'un ADR, o es potencien els mecanismes automàtics que prescindeixen dels conceptes jurídics i, en mig de l'exploració constant, Espanya aposta per l'arbitratge electrònic de consum en el RD 236/2008. A aquests temes ens referirem a continuació.

España y las organizaciones internacionales

Al llarg del segle XIX Espanya va ser un soci actiu per la creació de les primeres organitzacions mundials de caràcter tècnic. Durant el segle XX España va participar en l'establiment de la Societat de Nacions creada desprès de La Primera Guerra Mundial, però el regim favorable a l'Eix de Franco fou inicialment exclòs de les Nacions Unides, les institucions de Bretton Woods, GATT i Pla Marshall i les agencies creades desprès de la Segona Guerra Mundial. L'escenari de la Guerra Freda va fer possible que el regim de Franco fos admès al Sistema de les Nacions Unides i les principals organitzacions econòmiques internacionals. Nomes desprès de la mort de Franco, la Monarquia Constitucional Española va poder ingresar plenament en la integració europees i les organitzacions occidentals de caràcter polític. España es actualment un dels països mes involucrats en els esforços internacionals per crear Bens Públics Globals a través d'organitzacions internacionals i de la Unió Europea.

España y las organizaciones internacionales

Al llarg del segle XIX Espanya va ser un soci actiu per la creació de les primeres organitzacions mundials de caràcter tècnic. Durant el segle XX España va participar en l'establiment de la Societat de Nacions creada desprès de La Primera Guerra Mundial, però el regim favorable a l'Eix de Franco fou inicialment exclòs de les Nacions Unides, les institucions de Bretton Woods, GATT i Pla Marshall i les agencies creades desprès de la Segona Guerra Mundial. L'escenari de la Guerra Freda va fer possible que el regim de Franco fos admès al Sistema de les Nacions Unides i les principals organitzacions econòmiques internacionals. Nomes desprès de la mort de Franco, la Monarquia Constitucional Española va poder ingresar plenament en la integració europees i les organitzacions occidentals de caràcter polític. España es actualment un dels països mes involucrats en els esforços internacionals per crear Bens Públics Globals a través d'organitzacions internacionals i de la Unió Europea.

Extending the Kuznets Curve

[cat] Les darreres dècades s’han caracteritzat per un intens augment de les desigualtats salarials a nivell mundial. Aquest article allarga la hipòtesi clàssica de la Corba de Kuznets per cobrir les economies post-industrials i tractar d’explicar aquest fenomen. Segons la hipòtesi de la Corba de Kuznets Allargada, les desigualtats salarials podrien evolucionar segons una corba en forma d’N. La U-inverida d’aquesta corba seria deguda al procés de canvi estructural que acompanya a un procés de industrialització. I l’extrem dret de la mateixa, associada al creixement explosiu de la formació de capital humà en les economies modernes i post-industrials. En aquest sentit, els principals candidats per explicar el recent augment de les desigualtats: el canvi tècnic esbiaixat a favor del treball qualificat, la globalització (comerç i migracions) i els factors institucionals, estarien ja incorporats en l’evolució de la composició de la força de treball en termes de qualificacions. La limitada evidència empírica sobre aquest tema, tendeix a donar suport a la Corba de Kuznets Allargada.

R commands secondary production

R commands to calculate the secondary production estimates using the size-frequency method after Hynes and Coleman (1968), Benke (1979) and Huryn (1996).

La recuperación de la palabra. Perspectivas hermenéuticas sobre la cuestión del lenguaje

El planteamiento hermenéutico del tema del lenguaje, en su versión gadameriana,constituye una importante aportación al diálogo con las distintas posiciones en las que el pensamiento de nuestro siglo se hace eco de un problema: la incapacidad del lenguajepara articular la experiencia del mundo, en orden a posibilitar el ejercicio de la racionalidad práctica. La pretensión de estas páginas es presentar el sesgo desde el que estaintervención adquiere un especial protagonismo en la filosofía de las últinias décadas y poner en discusión algunas de las posibilidades de desarrollo que, en el curso del debatede estas cuestiones, se han ido proponiendo.

Kierkegaard y Platón: la cuestión de la escritura

Este trabajo analiza el rol de la escritura en el pensamiento existencia]. Desde elmomento en que Kierkegaard trata de mostrar la repetición como un concepto nometafísico,el problema de la transmisión aparece. El artículo muestra en primer lugar cómola apuesta kierkegaardiana no es la de una "filosofía poética". Se examina después lasimilitud entre la escritura kierkegaardiana y los diálogos platónicos. Finalmente seconcluye con un análisis de la especificidad de la escritura kierkegaardiana entendida como escritura-repetición, y se distingue esta estrategia estilística de la escritura platónica y del modo de comunicación de la metafísica.

Extending the Kuznets Curve

[cat] Les darreres dècades s’han caracteritzat per un intens augment de les desigualtats salarials a nivell mundial. Aquest article allarga la hipòtesi clàssica de la Corba de Kuznets per cobrir les economies post-industrials i tractar d’explicar aquest fenomen. Segons la hipòtesi de la Corba de Kuznets Allargada, les desigualtats salarials podrien evolucionar segons una corba en forma d’N. La U-inverida d’aquesta corba seria deguda al procés de canvi estructural que acompanya a un procés de industrialització. I l’extrem dret de la mateixa, associada al creixement explosiu de la formació de capital humà en les economies modernes i post-industrials. En aquest sentit, els principals candidats per explicar el recent augment de les desigualtats: el canvi tècnic esbiaixat a favor del treball qualificat, la globalització (comerç i migracions) i els factors institucionals, estarien ja incorporats en l’evolució de la composició de la força de treball en termes de qualificacions. La limitada evidència empírica sobre aquest tema, tendeix a donar suport a la Corba de Kuznets Allargada.

La forma lògica de les oracions d'acció i la tesi d'Anscombe

This paper has three sections. In the first one, I expose and discuss Davidson's semantic account of adverbial sentences: the basic idea is that these sentences involve quantification over events, and I defend that view from opposing perspectives like the theory of adverbs as predicate modifiers. In the second section I defend the claim that in english constructions following the scheme: ¿X did V by T-ings¿, we are referring to the same action of X; what is sometimes called ¿The Anscombe Thesis¿. Again I discuss competing theories only to conclude that the Anscombe Thesis is true. In the third section, however, it is shown that to assume as premisses these two theses -Davidson's account and the Anscombe Thesis- leads to a serious conflict. Alternative solutions are worked out and rejected. It is also argued that the only tenable solution depends on certain metaphysical assumptions. Finally, however, I will cast doubt on this solution.

Naturaleza humana y lenguaje en el pensamiento de Descartes

Frente a interpretaciones estandarizadas, el presente trabajo pretende poner de relieve elmomento de trascendencia del cogito, acudiendo al concepto de 'naturaleza' y a la noción de 'lenguaje'. Destácase la importancia del concepto de 'encarnación' como idea clave para la constitución del 'hombre verdadero', así como su dimensión intersubjetiva.

Consultors i lingüistes: quan el producte de l'empresa és un text

En la societat de la informació, comunicar el coneixement expert s'ha convertit en un producte comercial de primera magnitud. Les empreses de consultoria proporcionen la informació que altres empreses i organitzacions necessiten a l'hora de prendre decisions estratègiques. En aquest context, els informes de consultoria s'erigeixen com un nou gènere textual de gran rellevància que, no obstant això, els lingüistes encara no han atès adequadament. Els experts en llenguatge han de ser capaços de subministrar als consultors les eines i els recursos adequats perquè els documents que elaborin siguin eficaços. Només d¿aquesta manera és possible l'optimització d'aquest tipus de textos.

Les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol (un balanç de 25 anys de la CE)

L'article de Boix fa un balanç de les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol al llarg de 25 anys de la Constitució espanyola. L'article està bastit a partir de dos blocs: el primer és una presentació històrica de la relació entre l'Estat i les llengües, i el segon és una valoració per part del propi autor sobre les necessitats actuals de la política lingüística estatal. En el primer apartat s'aborden els aspectes que segueixen: 1) l'escassa consideració del multilingüisme a Espanya, tal com s'ha fet evident amb diferents fets històrics que s'esmenten. 2) Les divergències en les consideracions de la diversitat lingüística en la política; aquestes consideracions són el liberalisme homogeneitzador (en què la diversitat lingüística es considera equivalent a fragilitat de l'Estat) i el liberalisme comunitarista (on l'estat liberal ha de tenir en compte la promoció de la diversitat cultural i lingüística dels ciutadans). 3) El reconeixement legal de la diversitat lingüística en la transició política i