British fungus-flora. A classified text-book of mycology. By George Massee.

4

Transactions and proceedings of the New Zealand Institute.

v.25 (1892)

The Annals of Scottish natural history.

v.1-2=no.1-8 (1892-1893)

Forhandlinger ved de Skandinaviske Naturforskeres Möde.

14, 1892

The Annals of Scottish natural history.

v.17-18=no.65-72 (1908-1909)

Botanisches Zentralblatt; referierendes Organ für das Gesamtgebiet der Botanik.

jahrg. 13, bd. 51 (1892)

Learning from errors

We present a model of learning in which agents learn from errors. If an action turns out to be an error, the agent rejects not only that action but also neighboring actions. We find that, keepng memory of his errors, under mild assumptions an acceptable solution is asymptotically reached. Moreover, one can take advantage of big errors for a faster learning.

The Adolpho Lutz collection of Tabanidae: (Diptera): I. The described genera and species, condition of the collection, and selection of lectotypes

A study of the Adolpho Lutz Collection of Tabanidae at the Instituto Oswaldo Cruz and of additional Lutz material at the Instituto Butantan in São Paulo is reported. Of the ninety-four species of Tabanidae validly described by Lutz, type material of eighty-four was recognized, either holotypes, allotypes or syntypes. Lectotypes were selected from among syntype series or remaining specimens and all type material was labelled. Of the ten species of which no type material could be found, neotypes were designated in the case of two species, Erephosis nigricans and Erephosis pseudo-aurimaculata. Types of three species, Chrysops ecuadoriensis, Dichelacera salvadorensis and Esenbeckia nigricorpus are believed to have been in Hamburg and destroyed during the last war. Types of two species, Esenbeckia biscutellata and E. dubia, and additional type material of several others are believed to have been in Montevideo. A request for information about them remains unanswered. Types of the remaining three species, Dichelacera intermedia, Dichelacera laceriascia and Esenbeckia distinguenda could not be found, and it is believed that at least the type of the last species was accidentally destroyed. Three specific of subspecific names proposed by Lutz but palaced by others in synonymy have been revalidated, Acanthocera intermedia, Erephosis brevistria and Esenbeckia fenestrata. Generic placement of two names has been changed, Esenbeckia arcuata ricardoae to Proboscoides, and Selasoma giganteum to Stibasoma. Seven specific names proposed by Lutz appear to be synonyms of earlier names, as follows: Bombylopsis juxtaleonina Lutz and Castro, 1936 = B. leonina Lutz, 1909. Bombylopsis pseudoanalis Lutz, 1909 = B. erythronotata (Bigot, 1892). Esenbeckia fuscipennis var. flavescens Lutz, 1909 = Esenbeckia fuscipennis Wied., 1828. Fidena chrysopyga Lutz and Castro, 1936 = F. atra Lutz and Castro, 1936. Laphriomyia longipalpis Lutz and Castro, 1937 = L. mirabilis Lutz, 1911. Stibasoma semiflavum Lutz, 1915 = St. bicolor Bigot, 1892. Tabanus hesperus Lutz, 1912 = Chlorotabanus (Cryptolylus) innotescens (Walker, 1854). Four Lutz names appear to antedate names proposed by others, viz.: Diachlorus angustifrons Kröber, 1930 and D. ochraceus Kröb., 1928 not Macquart, 1850 = Diachlorus fuscistigma Lutz, 1913. Psalidia fairchildi Barretto, 1950 = dicladocera conspicua Lutz and Neiva, 1914. Fidena pseudo-fulvithorax Kröb., 1931 = Erephopsis flavicrinis Lutz, 1909. Esenbeckia lemniscata Enderlein, 1925 = Esenbeckia clari Lutz, 1909. Some comments on Lutz' system of classification are given together with notes on the genotypes and included species of his genera as revaled by his collection and notes.

Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El present treball és un estudi de la personalitat humana, literària i filosòfica de Jaume Brossa així com un anàlisi del medi sociohistòric que li va tocar viure. El mètode utilitzat ha estat, en primer lloc, un rastreig de material original, articles publicats entre els anys 1892 i 1902 en diversos òrgans de premsa de Barcelona i Madrid. Una vegada obtingut el material requerit, s’ha sondejat per dins de les seves línies fins a trobar quin era el seu pensament en molts aspectes, a saber: el seu posicionament entorn els grans centres d’atenció del seu temps: el nacionalisme, el moviment obrer, l’estètica modernista en les seves parcel•les de música, literatura, teatre etc., tots aquests camps, tractats des de la base de la seva actitud regeneracionista i revolucionària. L’estudi s’ha realitzat des d’un enfocament crític: intentar esbrinar quines han estat les causes per les quals un autor certament notable de les nostres lletres ha estat marginat o, si més no, minimitzat en el seu abast intel•lectual. I, tal com es planteja al començament del treball, aquest consta d’una recerca de causes, implicacions, contextos etc. que ens permetin esbrinar per què Jaume Brossa ha estat desacreditat.

Traduir la Terra Mitjana: la traducció de referents culturals i jocs de paraules en "El Senyor dels anells"

RESUM: En aquest treball de recerca s’han analitzat els referents culturals i els jocs de paraules que apareixen en l’obra El senyor dels anells. Com a reflexió inicial em baso en la hipòtesi que la caracterització de hòbbits, ents i homes, tres races que apareixen en la Terra Mitjana, el món secundari creat per Tolkien, es nodreix, a banda d’altres elements, de jocs de paraules i referents culturals britànics. És fonamental que aquesta afirmació sigui tinguda en compte en l’acte de traducció per respectar la intenció de J. R. R. Tolkien, que en aquesta obra buscava també la creació d’una mitologia britànica versemblant, com si de veritat la Terra Mitjana hagués constituït el passat real del nostre planeta amb els avantpassats britànics com a protagonistes. La composició d’aquest estudi es divideix en: (1) característiques de la literatura fantàstica; (2) aspectes relacionats amb l’autor des de dues vessants: l’una com a acadèmic i l’altra com a escriptor i creador; (3) teoria de la traducció de referents culturals i de jocs de paraules; i (4) corpus de 144 termes extrets del text de sortida analitzats i traduïts a partir de fitxes de traducció. Puc concloure que s’ha demostrat la hipòtesi que em plantejava: els referents culturals i els jocs de paraules són recursos actius en El senyor dels anells i una bona anàlisi d’aquests camps és pertinent per comprendre la magnitud de l’imaginari de J. R. R. Tolkien i realitzar una traducció respectuosa amb la intencionalitat de l’autor. El senyor dels anells és una fairy-story, una obra de fantasia, una fugida de la realitat consensuada (Tolkien no s’amaga d’aquesta fugida i la veu positiva) en què els elements propis del món primari (la cultura britànica i comunitats antigues com l’anglosaxona, la celta o l’escandinava) i del món secundari (els personatges que habiten la Terra Mitjana en el marc temporal de la Tercera Edat) funcionen d’acord amb els principis dels dos móns. Considero que el procés seguit tant en la metodologia, com en l’elaboració dels continguts, com en la traducció dels termes analitzats a través de les fitxes és positiu i útil. Aquesta sistematització del procés i el resultat final poden ser rellevants per a la comunitat traductora, tant per al futur traductor com per al professional.