Les cartes de serveis de les biblioteques de recerca, biblioteques públiques i arxius catalans: un estat de la qüestió

Anàlisi sobre l'estat de la qüestió a Catalunya de les cartes de serveis, accessibles mitjançant la web, del centres d'informació de titularitat pública (biblioteques de recerca ¿universitàries, parlamentàries i nacionals-, biblioteques públiques i arxius històrics i administratius). L'estudi s'ha fet tenint en compte els requeriments sobre la qualitat elaborats per l'Administració General de l'Estat. Les dades recollides mostren una realitat diversa per a cada tipologia de centres malgrat l'existència d'una legislació estatal que avala la promoció, creació i manteniment de les cartes de serveis. El grau d'implantació depèn de la visió que tenen les organitzacions o dels requeriments del seu entorn. Les biblioteques de recerca compten majoritàriament amb cartes de serveis mentre que els arxius històrics i municipals no disposen de cap carta de serveis en línia a més de tenir escassa visibilitat a la xarxa; per contra, les biblioteques públiques municipals evidencien el fet que l¿existència o no d'una carta de serveis està directament relacionada amb el compromís dels professionals que estan al càrrec de la biblioteca.

A virtual exhibition of open source software for libraries

Frequently the choice of a library management program is conditioned by social, economic and/or political factors that result in the selection of a system that is not altogether suitable for the library’s needs, characteristics and functions. Open source software is quickly becoming a preferred solution, owing to the freedom to copy, modify and distribute it and the freedom from contracts, as well as for greater opportunities for interoperability with other applications. These new trends regarding open source software in libraries are also reflected in LIS studies, as evidenced by the different courses addressing automated programs, repositorymanagement, including the Linux/GNU operating system, among others. The combination of the needs of the centres and the new trends for open source software is the focus of a virtual laboratory for the use of open source software for library applications. It was the result of a project, whose aim was to make a useful contribution to the library community, that was carried out by a group of professors of the School of Library and Information Science of the University of Barcelona, together with a group of students, members of a Working Group on Open Source Software for Information Professionals, of the Professional Library Association of Catalonia.

El PAT en la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: una experiencia positiva

En la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), desde el curso 2006-07 y dentro del marco del EEES, se está llevando a cabo el Plan de Acción Tutorial (PAT). Este modelo de atención al alumno consiste en acciones grupales e individuales relacionadas con la información, la formación y la orientación del alumnado partiendo de una planificación exhaustiva. Los aspectos que se han tenido en cuenta a la hora de planificar el PAT son las características intrínsecas a la titulación, el perfil de los alumnos, las necesidades a cubrir y los recursos humanos y materiales disponibles. A partir de aquí se han establecido los objetivos básicos, se ha creado una estructura orgánica y funcional para su desarrollo, se ha fijado el modelo de PAT a seguir, se han concretado el ámbito de actuación y los destinatarios de la misma, se ha establecido un perfil de tutor así como un calendario para su formación, se ha preparado un sistema de asignación de tutores y, finalmente, se han previsto ítems para la evaluación de los diversos aspectos de este PAT. Un primer resultado visible desde el punto de vista académico ha sido el aumento de la asistencia a clase de los alumnos de primer curso. A partir de la evaluación del primer año de funcionamiento del PAT se han llevado a cabo algunas modificaciones que han conseguido duplicar la asistencia del alumnado a las tutorías durante el segundo año de su implantación.

Reflexiones en torno a un perfil profesional: los bibliotecarios de las bibliotecas para pacientes en España

Esta comunicación forma parte de una investigación más amplia sobre las bibliotecas para pacientes en España; actualmente estamos identificando y analizando bibliografía especializada. A partir de estas lecturas hemos detectado distintas cuestiones en relación con el perfil profesional de los responsables de estos centros. Por ejemplo, si durante los años 30 del siglo pasado se valoraba sobre todo su capacidad psicológica para comprender a los enfermos y saber elegir las mejores lecturas teniendo en cuenta su situación, en la actualidad se valora más su capacidad de relaciones públicas. Lo que sí se mantiene constante a lo largo de los años es el hecho que no se le exige titulación específica (mayoritariamente se trata de voluntarios) y, por tanto, se defiende un profesional no profesionalizado. En esta afirmación subyace la convicción de que en este tipo de bibliotecas, más importante que la gestión, la colección y el mantenimiento, es la atención al usuario, entendiendo que esta atención no requiere unas competencias personales o profesionales concretas y que la buena voluntad o una buena disposición son suficientes... La realidad nos demuestra lo contrario. La poca visibilidad de las bibliotecas para pacientes así como el desconocimiento de sus funciones básicas (ofrecer al enfermo ocio, formación e información adecuada a sus capacidades) se hace extensiva a sus profesionales. No existe una descripción más o menos consensuada y normativa de este perfil más allá de una relación de sus tareas, en el mejor de los casos, contrariamente a lo que ocurre con los responsables de los centros especializados en ciencias de la salud. En esta comunicación proponemos mostrar la evolución del perfil de los bibliotecarios de las bibliotecas para pacientes en España siguiendo las aportaciones de la bibliografía especializada.

Trayectorias docentes e investigadoras en la universidad. 24 historias de vida profesional. Los efectos de los cambios en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios

[spa] Este texto forma parte de un proyecto de investigación Los efectos de los cambios sociales en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios, parcialmente financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (SEJ2006-01876), en el que nos planteamos explorar los cambios los ámbitos de la legislación, laorganización institucional, la investigación, la gestión y la docencia en los últimos treinta años. El principal objetivo del estudio era profundizar en nuestra comprensión sobre el impacto del cambio económico, social, cultural, tecnológico y laboral que están experimentando las universidades españolas en la vida y la identidad profesional del personal docente e investigador, teniendo en cuenta el contexto nacional y europeo. Estapublicación recoge la 24 historias de vida profesional realizas con o sobre otros tantos docentes universitarios. Sus relatos analizados y contextualizados, significan una contribución significativa al conocimiento basado en la investigación sobre el saber profesional y la experiencia laboral en las universidades españolas, y en consecuencia, a nuestra comprensión sobre cómo los académicos se están enfrentando con los cambios actuales.

Recursos electrònics i audiovisuals per l'ensenyament i aprenentatge de la flauta dolça

Descripció i anàlisi dels principals webs dedicats a l'ensenyament-aprenentatge de la flauta de bec

Seguretat i sostenibilitat: elaboració d'un model de procediment normalitzat de treball (pnt) com a eina docent per a l'autoaprenentatge en els tallers de les Facultats Belles Arts

La implementació dels nous graus requereix la integració dels conceptes i metodologies relacionades amb la seguretat, la prevenció de riscos laborals i la protecció del medi ambient. En aquest context, un equip de professorat de les facultats de Belles Arts (UB, UPV, UCLM) ha desenvolupat un projecte d'innovació docent, una de les parts fonamentals del qual, ha estat la ideació i la creació d'un model de procediment normalitzat de treball (PNT) i la seva aplicació en experiències pilot realitzades en diverses pràctiques als tallers i laboratoris. El PNT s'ha mostrat com una eina bàsica per a l'autoaprenentatge, que, així mateix, garanteix l'adquisició de les competències transversals relacionades amb la seguretat i la sostenibilitat.

L'ensenyament de la problemàtica del disseny en la pregunta pels seus orígens

A l'ensenyament dels fonaments històrics del disseny no és oportú assenyalar cap criteri teòric com si fos obvi i natural. La formació històrica dels criteris que pretenen legitimar-lo és fonamental per la comprensió del mateix disseny i per a la comprensió de la tensió teòrica que el fonamenta.

Aprendre fotografia a la Facultat de Belles Arts per mitjà de diverses estratègies metodològiques. Realització d'una activitat de grup

En el marc del procés de desenvolupament de l'Espai Europeu d¿Educació Superior, aquest article presenta una activitat d'aprenentatge innovadora, amb la que es pretén fomentar diverses competències afins a les directrius proposades, com són l'autoaprenentatge, el treball col·laboratiu, la cerca i anàlisi de documentació, l'autoavaluació i l'avaluació entre iguals, que es duu a terme en l'assignatura teòrica i pràctica Fotografia, optativa del grau de l'ensenyament de Belles Arts....

Multi-level modeling of aspects associated with poor mental health in a sample of prehospital emergency professionals.

BACKGROUND: The goal of this paper is to investigate the respective influence of work characteristics, the effort-reward ratio, and overcommitment on the poor mental health of out-of-hospital care providers. METHODS: 333 out-of-hospital care providers answered a questionnaire that included queries on mental health (GHQ-12), demographics, health-related information and work characteristics, questions from the Effort-Reward Imbalance Questionnaire, and items about overcommitment. A two-level multiple regression was performed between mental health (the dependent variable) and the effort-reward ratio, the overcommitment score, weekly number of interventions, percentage of non-prehospital transport of patients out of total missions, gender, and age. Participants were first-level units, and ambulance services were second-level units. We also shadowed ambulance personnel for a total of 416 hr. RESULTS: With cutoff points of 2/3 and 3/4 positive answers on the GHQ-12, the percentages of potential cases with poor mental health were 20% and 15%, respectively. The effort-reward ratio was associated with poor mental health (P < 0.001), irrespective of age or gender. Overcommitment was associated with poor mental health; this association was stronger in women (β = 0.054) than in men (β = 0.020). The percentage of prehospital missions out of total missions was only associated with poor mental health at the individual level. CONCLUSIONS: Emergency medical services should pay attention to the way employees perceive their efforts and the rewarding aspects of their work: an imbalance of those aspects is associated with poor mental health. Low perceived esteem appeared particularly associated with poor mental health. This suggests that supervisors of emergency medical services should enhance the value of their employees' work. Employees with overcommitment should also receive appropriate consideration. Preventive measures should target individual perceptions of effort and reward in order to improve mental health in prehospital care providers.

Errors in palliative care: kinds, causes, and consequences: a pilot survey of experiences and attitudes of palliative care professionals.

Abstract Background: Medical errors have recently been recognized as a relevant concern in public health, and increasing research efforts have been made to find ways of improving patient safety. In palliative care, however, studies on errors are scant. Objective: Our aim was to gather pilot data concerning experiences and attitudes of palliative care professionals on this topic. Methods: We developed a questionnaire, which consists of questions on relevance, estimated frequency, kinds and severity of errors, their causes and consequences, and the way palliative care professionals handle them. The questionnaire was sent to all specialist palliative care institutions in the region of Bavaria, Germany (n=168; inhabitants 12.5 million) reaching a response rate of 42% (n=70). Results: Errors in palliative care were regarded as a highly relevant problem (median 8 on a 10-point numeric rating scale). Most respondents experienced a moderate frequency of errors (1-10 per 100 patients). Errors in communication were estimated to be more common than those in symptom control. The causes most often mentioned were deficits in communication or organization. Moral and psychological problems for the person committing the error were seen as more frequent than consequences for the patient. Ninety percent of respondents declared that they disclose errors to the harmed patient. For 78% of the professionals, the issue was not a part of their professional training. Conclusion: Professionals acknowledge errors-in particular errors in communication-to be a common and relevant problem in palliative care, one that has, however, been neglected in training and research.

Computer-generated reminders delivered on paper to healthcare professionals; effects on professional practice and health care outcomes.

BACKGROUND: Clinical practice does not always reflect best practice and evidence, partly because of unconscious acts of omission, information overload, or inaccessible information. Reminders may help clinicians overcome these problems by prompting the doctor to recall information that they already know or would be expected to know and by providing information or guidance in a more accessible and relevant format, at a particularly appropriate time. OBJECTIVES: To evaluate the effects of reminders automatically generated through a computerized system and delivered on paper to healthcare professionals on processes of care (related to healthcare professionals' practice) and outcomes of care (related to patients' health condition). SEARCH METHODS: For this update the EPOC Trials Search Co-ordinator searched the following databases between June 11-19, 2012: The Cochrane Central Register of Controlled Trials (CENTRAL) and Cochrane Library (Economics, Methods, and Health Technology Assessment sections), Issue 6, 2012; MEDLINE, OVID (1946- ), Daily Update, and In-process; EMBASE, Ovid (1947- ); CINAHL, EbscoHost (1980- ); EPOC Specialised Register, Reference Manager, and INSPEC, Engineering Village. The authors reviewed reference lists of related reviews and studies.  SELECTION CRITERIA: We included individual or cluster-randomized controlled trials (RCTs) and non-randomized controlled trials (NRCTs) that evaluated the impact of computer-generated reminders delivered on paper to healthcare professionals on processes and/or outcomes of care. DATA COLLECTION AND ANALYSIS: Review authors working in pairs independently screened studies for eligibility and abstracted data. We contacted authors to obtain important missing information for studies that were published within the last 10 years. For each study, we extracted the primary outcome when it was defined or calculated the median effect size across all reported outcomes. We then calculated the median absolute improvement and interquartile range (IQR) in process adherence across included studies using the primary outcome or median outcome as representative outcome. MAIN RESULTS: In the 32 included studies, computer-generated reminders delivered on paper to healthcare professionals achieved moderate improvement in professional practices, with a median improvement of processes of care of 7.0% (IQR: 3.9% to 16.4%). Implementing reminders alone improved care by 11.2% (IQR 6.5% to 19.6%) compared with usual care, while implementing reminders in addition to another intervention improved care by 4.0% only (IQR 3.0% to 6.0%) compared with the other intervention. The quality of evidence for these comparisons was rated as moderate according to the GRADE approach. Two reminder features were associated with larger effect sizes: providing space on the reminder for provider to enter a response (median 13.7% versus 4.3% for no response, P value = 0.01) and providing an explanation of the content or advice on the reminder (median 12.0% versus 4.2% for no explanation, P value = 0.02). Median improvement in processes of care also differed according to the behaviour the reminder targeted: for instance, reminders to vaccinate improved processes of care by 13.1% (IQR 12.2% to 20.7%) compared with other targeted behaviours. In the only study that had sufficient power to detect a clinically significant effect on outcomes of care, reminders were not associated with significant improvements. AUTHORS' CONCLUSIONS: There is moderate quality evidence that computer-generated reminders delivered on paper to healthcare professionals achieve moderate improvement in process of care. Two characteristics emerged as significant predictors of improvement: providing space on the reminder for a response from the clinician and providing an explanation of the reminder's content or advice. The heterogeneity of the reminder interventions included in this review also suggests that reminders can improve care in various settings under various conditions.

Introducció de l'ensenyament en línia en Humanitats: estudis de cas sobre l'acceptació d'activitats en línia per part del professorat de llengües clàssiques

L'objectiu d'aquest article és mostrar les percepcions del professorat de llengües clàssiques (grec antic i llatí) amb relació a les activitats en línia fetes durant els cursos. L'estudi es va fer a tres països: Grècia (a tres universitats importants), Espanya (a la Universitat de Barcelona) i els Estats Units (a la Universitat de Califòrnia a Berkeley) amb la participació de trenta-tres professors. Segons el nivell d'ús i d'acceptació de les TIC i a partir de la classificació de G. Moore, vam separar els docents participants en tres grups: els conservadors, el corrent principal i els adoptadors primerencs. El fet que el grup més petit sigui el tercer mostra clarament que hi ha una necessitat de preparació i formació dels professors abans d'introduir projectes innovadors a l'aula. Com que el punt d'inici de l'aplicació d'innovació a l'aula és el professorat, els responsable dels projectes d'innovació s'haurien de centrar a ajudar-los a conscienciar-se dels canvis en els mètodes d'ensenyament i a incloure la seva opinió durant el disseny dels esmentats projectes.

Trayectorias docentes e investigadoras en la universidad. 24 historias de vida profesional. Los efectos de los cambios en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios

[spa] Este texto forma parte de un proyecto de investigación Los efectos de los cambios sociales en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios, parcialmente financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (SEJ2006-01876), en el que nos planteamos explorar los cambios los ámbitos de la legislación, laorganización institucional, la investigación, la gestión y la docencia en los últimos treinta años. El principal objetivo del estudio era profundizar en nuestra comprensión sobre el impacto del cambio económico, social, cultural, tecnológico y laboral que están experimentando las universidades españolas en la vida y la identidad profesional del personal docente e investigador, teniendo en cuenta el contexto nacional y europeo. Estapublicación recoge la 24 historias de vida profesional realizas con o sobre otros tantos docentes universitarios. Sus relatos analizados y contextualizados, significan una contribución significativa al conocimiento basado en la investigación sobre el saber profesional y la experiencia laboral en las universidades españolas, y en consecuencia, a nuestra comprensión sobre cómo los académicos se están enfrentando con los cambios actuales.