Conectividad en organismos marinos: Aplicaciones para la conservación

El estudio de la conectividad de especies marinas en el Parque Nacional de Cabrera arroja conclusiones útiles para su gestión. Algunas especies de invertebrados clave en los sistemas rocosos están significativamente aisladas y tienen un alto riesgo de desaparecer frente a perturbaciones masivas.

D’espai per a llibres a espai per a usuaris: una antiga caserna militar com a resposta a la manca d’espai

A començament del segle XXI algunes biblioteques universitàries catalanes van detectar una necessitat per la manca d'espais i la reconversió de les biblioteques físiques dins el nou panorama educatiu europeu. Amb el mateix esperit de cooperació que caracteritzava anteriors programes i serveis del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya), el Consorci va engegar un projecte per fer front a aquesta necessitat. Un estudi inicial va ser encarregat el 2002 i el 2003 es va trobar un emplaçament adequat (una antiga caserna militar) a Lleida. La inauguració oficial va tenir lloc el 2008. El GEPA (Garantia d'Espai per a la Preservació de l'Accés), és un magatzem cooperatiu que té com a objectius conservar els documents de baix ús, garantint la seva preservació futura i la seva accessibilitat immediata quan alguna biblioteca ho requereixi, convertir espai per a llibres en espais per als usuaris de les biblioteques, i fer-ho estalviant espai i diners. El document presenta una breu introducció històrica sobre la gestió física de les col·leccions de les biblioteques, i una breu descripció dels dipòsits de biblioteca d'alta densitat d’arreu del món com a resposta a l’urgent problema de la manca d'espais. Els principals objectius de la comunicació són comentar el projecte arquitectònic i les seves implicacions bibliotecàries, i mostrar com l’equipament GEPA ha permès l’adaptació dels espais a les biblioteques universitàries de Catalunya. D'una banda, el document tracta la selecció d'un vell edifici que havia de ser reformat, la determinació de les necessitats bibliotecàries, el sistema de d’emmagatzematge en compacte triat per guardar els documents a l'edifici, la relació entre l'espai físic i la gestió de la informació, i la logística necessària per a la càrrega de documents de baix ús de les biblioteques cap a l’equipament. D'altra banda, mostrarem alguns exemples dels canvis físics a biblioteques catalanes després de càrregues de documents al GEPA.

From room for books to room for users: an old infantry barrack as an answer to the lack of space

At the beginning of the 21st century, some Catalan university libraries detected a need stemming from the lack of space and the reconversion of physical libraries within the new European educational panorama. With the same cooperative spirit that characterized previous CBUC (Consortium of Academic Libraries of Catalonia) programs and services, the Consortium set in motion a project to address this need. An initial study was commissioned in 2002, and in 2003 a suitable building (old infantry barracks) was found in Lleida. The official opening took place in 2008. GEPA (Guaranteed Space for the Preservation of Access) facility is a cooperative repository, whose objectives are to store and preserve low use documents, ensuring their future access when needed, to convert room for books into room for library users, and doing it saving both space and money. The paper presents a brief historical introduction about the physical management of collections in libraries, and a short overview about high density library repositories all over the world, as an answer to the pressing problem of lack of spaces. The main goals of the communication are to comment the architectural project and its librarian issues, and to show how the GEPA facility allowed to change the spaces in university libraries in Catalonia. On the one hand, the paper deals with the selection of an old building to be renovated, the determination of the librarian needs, the compact shelving system chosen to store the documents in the building, the relation between physical space and information management, and the logistics involved in the load of low use documents from the libraries into the facility. On the other hand, we will show some examples of physical changes in Catalan libraries after large loads of documents to GEPA.

Use and availability of scholarly journals in Catalan academic libraries

This paper presents the results of a survey of academics affiliated to the universities that are members of the Consortium of Academic Libraries of Catalonia (CBUC) and an analysis of the availability in the libraries of these universities of the references cited in a sample of articles published by these academics. The results reflect the major importance that researchers assign to scholarly journals as the main source of scientific information. Most state that they use electronic journals either exclusively or in any case more than print journals, a preference that is higher among younger scholars. With regard to frequency of reading, four out of ten researchers state that they read journals virtually every day, while nine out of ten report that they do so at least once a week. Scholars claim that the obstacles they face when trying to download an article are related to the lack of subscriptions. However, the availability study showed that most of the articles cited in their publications are available at least at one of the CBUC libraries. Though most researchers keep a copy of the articles they consult, just over a third of them use some kind of reference management software.

ODiSEA: International Registry on Research Data

El artículo revisa los temas principales en la preservación y reuso de los datos de investigación (beneficios, ciclo de vida, proyectos, normativas ) e identifica la falta de un registro mundial de bancos, repositorios y bibliotecas de datos. Expone la creación de una herramienta web que recoja este tipo de depósitos y los clasifique por áreas disciplinares: ODiSEA International Registry on Research Data. Ofrecemos resultados sobre número y tipología temática de este tipo de depósitos a escala mundial. Esta aportación facilita el descubrimiento de nuevos conjuntos de datos cuya recombinación desde una perspectiva multidisciplinar fomentará la innovación y la rentabilidad de la inversión en ciencia.

Uso de e-books en bibliotecas universitarias de Estados Unidos: datos para salir del"Big Mess"

Reseña de: 2012 survey of ebook usage in U.S. academic libraries: third annual survey. LJ/SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 93 p. Disponible en línea en: [consulta: 14 nov. 2012].

Evaluación de las interfaces de consulta en las colecciones digitales patrimoniales españolas

Se analizan las interfaces de consulta de 31 repositorios patrimoniales españoles con el objetivo de identificar sus puntos fuertes y sus puntos débiles. Los elementos analizados (ayudas, consulta multilingüe, modalidades de búsqueda, lenguajes de interrogación, etc.) han sido establecidos a partir de la bibliografía especializada, tanto la que hace referencia de manera específica a las interfaces de consulta de todo tipo de repositorios, como la que trata el tema desde una perspectiva distinta o más amplia (por ejemplo, interfaces de catálogos de bibliotecas, usabilidad). Se propone una serie de recomendaciones con el fin de mejorar los puntos débiles detectados.

Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció

Objectius: Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. Metodologia: Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. Resultats: Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció que en la majoria dels casos no són públics són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.

Los grandes libros, pequeñas bibliotecas

Todo gran libro lleva dentro una pequeña biblioteca; se hacen visibles sus libros en sus capítulos, sus líneas, sus palabras. Es la biblioteca portátil que llevaba su autor en la mente, en el alma, al escribirlo. Los lectores vamos descubriendo nuestras inquietudes, nuestras obsesiones, en las páginas de los libros que leemos si hay en ellos puentes para que podamos hacerlo. Luego, al hablar, casi sin darnos cuenta, acudimos a palabras, frases, a anécdotas de lo leído para hablar de nuestras ideas, de nuestros sentimientos. El escritor las convierte en carne y sangre de su propio texto. Si tuviéramos a nuestro alcance el fichero de las bibliotecas de los grandes creadores, podríamos comprobar cómo ellos liban de las flores de sus lecturas para sacar de sí la miel y hacer- la palabra escrita. Y sin tener a la vista estas bibliotecas, también podemos a menudo comprobarlo: basta un guiño del texto a otra obra para darnos la pista de lo que llenó un tiempo del escritor.

La complicidad con otros textos: las lecturas que asoman en las obras literarias.

Si hoy un filólogo quiere hacer un estudio a fondo de la obra de un escritor y sabe que tiene a mano su biblioteca, no dudará en consultarla: ella es el laboratorio de su creación literaria. Miguel de Cervantes nos dio una aguja para navegar por la mente o la actuación de su don Quijote en el capítulo del escrutinio de su biblioteca; no se mencionan todos los libros que en ella había, sino sólo aquellos que orientan al lector sobre lo que el hidalgo manchego sabe o piensa hacer imitando a sus héroes literarios.

Preservación digital en 2009

Se realiza un balance del estado de la investigación y el desarrollo de soluciones en preservación digital a nivel internacional en 2009, así como de las expectativas para 2010. Se presta una especial atención al seguimiento de las principales líneas de investigación y a los desarrollos de software específico, y se caracterizan los centros de investigación preeminentes a nivel mundial.

Servicos bibliotecarios para municipios de la provincia de Barcelona menores de 3.000 habitantes.

Planificación y desarrollo de un estudio sobre los servicios de información y lectura en municipios de menos de 3.000 habitantes de la provincia de Barcelona. A partir del trabajo de campo sobre necesidades de los usuarios y su situación socioeconómica y cultural se señala la metodología seguida así como la respuesta obtenida de los municipios implicados.

Panorama dels llibres infantils i juvenils dels anys 2010 i 2011

L"article presenta les tendències observades en la producció de llibres infantils catalans dels anys 2010 i 2011. Essencialment, la situació no ha canviat en relació amb els darrers anys i manté, a grans trets, unes característiques similars (publicacions relacionades amb dates assenyalades, predomini de la narrativa, seguiment dels gèneres de moda), tot i que s"apunten algunes variants relacionades amb la necessitat d"ampliar mercat, com ara l"augment de col·leccions per a petits lectors, la presència de títols que aposten pel missatge educatiu, l"edició de llibres acompanyats de CD i de llibres pop-up concebuts i editats aquí. L"article també repassa breument les aportacions més rellevants dels autors i dels premis publicats en aquest període.

Automatización de bibliotecas

Ressenya de: García Melero, Luis Ángel; García Camarero, Ernesto. Automatización de bibliotecas. Madrid: Arco/Libros, cop. 1999, 285 p. (Instrumenta bibliologica) ISBN 84-7635-351-0