900 resultados para Biblical narratives
Resumo:
Este texto tem como objetivo discutir o lugar das narrativas profissionais, de natureza autobiográfica, produzidas por professores em contexto de formação pós-graduada em supervisão pedagógica. Começando pela discussão do conceito de qualidade em educação, e que radica numa concepção de educação para o desenvolvimento sustentável e para a transformação de pessoas e de contextos, a autora passa para uma análise do papel dos professores no desenvolvimento de práticas pedagógicas de qualidade. Embora os contextos de educação e de formação tenham um papel determinante, os professores, principalmente através das expectativas que detêm face aos seus alunos, têm um papel crucial no combate a formas de discriminação e de exclusão nas escolas. O conceito de supervisão que informa este texto também se coloca ao serviço da qualidade em educação enunciada, ao ser tomado enquanto teoria e prática de regulação crítica e colaborativa da pedagogia e do desenvolvimento profissional, numa visão da educação para a transformação e para a sustentabilidade. O texto finaliza com a ilustração do modo como as narrativas profissionais se constituem enquanto estratégias de autossupervisão do trabalho docente num contexto de formação pós-graduada. Desenvolvidas em contextos profissionais, e estabelecendo pontes entre o conhecimento acadêmico e experiencial, elas incidem na análise dos modos como o trabalho docente se coloca (ou não) ao serviço de uma pedagogia e de um desenvolvimento profissional docente assente em valores de sustentabilidade e de transformação, identificando os constrangimentos estruturais e apontando rumos de ação.
Resumo:
Tese de Doutoramento em Ciências da Educação (Especialidade de Tecnologia Educativa)
Resumo:
Tese de Doutoramento em Ciências da Educação (área de especilização em Desenvolvimento Curricular).
Resumo:
Dissertação de mestrado em Enfermagem da Pessoa em Situação Crítica
Resumo:
Com este artigo, pretendemos observar de que modo a ‘portugalidade’ – termo cunhado durante o Estado Novo – pontua a construção da lusofonia, que é um conceito pós-colonial. Não obstante afirmar-se que apenas falta colocá-lo em prática, o conceito de lusofonia não é consensual, subsistindo vários equívocos interpretativos. Ou se olha para ele a partir de uma centralidade portuguesa, reconstruindo as narrativas do antigo império, pela via do luso-tropicalismo ou ainda numa lógica de história do ressentimento. Ainda que, de forma residual, o discurso político português faça a ligação entre ‘portugalidade’ e lusofonia, concluímos que ambos os conceitos, quando associados, são incompatíveis, já que remetem sempre para uma centralidade portuguesa, o que não é compaginável com uma lógica pós-colonial, de interculturalidade.
Resumo:
Relatório de estágio de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Audiovisual e Multimédia)
Resumo:
In more scientific terms, NET Station contributed to: - discuss in theoretical terms the role radio still play in contemporary societies; - examine how audiences are using sound resources on the Web; - draw up a new theoretical framework for the study of the reconfiguration of radio language on the Internet;acknowledge that people are not abandoning radio as a medium; the survey applied by the team demonstrated that there is a complementariness between traditional radio and radio on the Internet; - understand that people expect more interactivity, more opportunities to participate in content production and more diversity of contents. These results were shared with editors responsible for Portuguese radio and might influence the offer made available by these radio corporations from now on; - demonstrate that the Internet is underexplored in terms of sound and acoustic communication; - promote the production of new sound narratives to be available on the Internet;
Resumo:
Dissertação de mestrado em Estudos Interculturais Português/Chinês: Tradução, Formação e Comunicação Empresarial
Resumo:
Bathsheba's actions in 2 Sam. 11.2-4 identify crucial aspects of her character. Past commentators interpret these words in connection with menstrual purification, stressing the certain paternity of David's adulterine child. This article demonstrates that the participles rōheset and mitqaddesšet and the noun mittum'ātāh do not denote menstrual cleansing. Bathsheba's washing is an innocent bath. She is the only individual human to self-sanctify, placing her in the company of the Israelite deity. The syntax of the verse necessitates that her action of self-sanctifying occurs simultaneously as David lies with her. The three focal terms highlight the important legitimacy of Bathsheba before the Israelite deity, her identity as a non-Israelite, her role as queen mother of the Solomonic line, and her full participation in the narrative.
Resumo:
Paper presented at the 2000 seminar of the International Chair in Olympism. Key topics of the seminar included references to the multiple narratives, embedded genres and layered symbols that are possible in an Olympic context.
Resumo:
Ponència presentada al seminari de la Càtedra Internacional d'Olimpisme l'any 2000. Els temes principals del seminari inclouen les referències a la multiplicitat de discursos, la fixació de gèneres i la superposició de símbols que són possibles en el context olímpic.
Resumo:
This thesis explores the importance of literary New York City in the urban narratives of Edith Wharton and Anzia Yezierska. It specifically looks at the Empire City of the Progressive Period when the concept of the city was not only a new theme but also very much a typical American one which was as central to the American experience as had been the Western frontier. It could be argued, in fact, that the American city had become the new frontier where modern experiences like urbanization, industrialization, immigration, and also women's emancipation and suffrage, caused all kinds of sensations on the human scale from smoothly lived assimilation and acculturation to deeply felt alienation because of the constantly shifting urban landscape. The developing urban space made possible the emergence of new female literary protagonists like the working girl, the reformer, the prostitute, and the upper class lady dedicating her life to 'conspicuous consumption'. Industrialization opened up city space to female exploration: on the one hand, upper and middle class ladies ventured out of the home because of the many novel urban possibilities, and on the other, lower class and immigrant girls also left their domestic sphere to look for paid jobs outside the home. New York City at the time was not only considered the epicenter of the world at large, it was also a city of great extremes. Everything was constantly in flux: small brownstones made way for ever taller skyscrapers and huge waves of immigrants from Europe pushed native New Yorkers further uptown on the island, adding to the crowdedness and intensity of the urban experience. The city became a polarized urban space with Fifth Avenue representing one end of the spectrum and the Lower East Side the other. Questions of space and the urban home greatly mattered. It has been pointed out that the city setting functions as an ideal means for the display of human nature as well as social processes. Narrative representations of urban space, therefore, provide a similar canvas for a protagonist's journey and development. From widely diverging vantage points both Edith Wharton and Anzia Yezierska thus create a polarized city where domesticity is a primal concern. Looking at all of their New York narratives by close readings of exterior and interior city representations, this thesis shows how urban space greatly affects questions of identity, assimilation, and alienation in literary protagonists who cannot escape the influence of their respective urban settings. Edith Wharton's upper class "millionaire" heroines are framed and contained by the city interiors of "old" New York, making it impossible for them to truly participate in the urban landscape in order to develop outside of their 'Gilt Cages'. On the other side are Anzia Yezierska's struggling "immigrant" protagonists who, against all odds, never give up in their urban context of streets, rooftops, and stoops. Their New York City, while always challenging and perpetually changing, at least allows them perspectives of hope for a 'Promised Land' in the making. Central for both urban narrative approaches is the quest for a home as an architectural structure, a spiritual resting place, and a locus for identity forming. But just as the actual city embraces change, urban protagonists must embrace change also if they desire to find fulfillment and success. That this turns out to be much easier for Anzia Yezierska's driven immigrants rather than for Edith Wharton's well established native New Yorkers is a surprising conclusion to this urban theme.
Resumo:
Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves – set nois i tres noies- de Catalunya en situació d’exclusió escolar. Dins d’aquesta marc la recerca s’ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d’un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn al anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d’un grup de joves per explorar alternatives a l’actual crisi internacional de l’escola secundària que es reflecteix, entre d’altres fenòmens, en els elevats índexs d’abandonament d’aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d’una escola inclusiva per a l’educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d’aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.
Resumo:
El projecte sorgeix d’una necessitat que ens han fet arribar professorat de ciències socials de centres del nostre entorn: “la inexistència de material adequat sobre la història i la cultura catalana per utilitzar en l’ensenyament dels joves a l’ESO”. Davant d’aquest context, el projecte de recerca i innovació docent s’inserta en una línia centrada en els aportacions de l’ensenyament-aprenentatge de la història en general, i de la història de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcció d’identitats i la formació de la ciutadania democràtica. Així mateix, es basa en una concepció de l’ensenyament que posa l’èmfasi en el desenvolupament de la consciència històrica i les competències narratives. Els supòsits de l’alumnat sobre la història i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, són molt similars als que es plantegen investigacions d’aquest àmbit: a) la Història és un recull de fets del passat d’un lloc específic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Història és una narració objectiva, i c) les representacions/interpretacions històriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis ètics, La nostra recerca considera la importància d’insistir en el fet que la finalitat de tota educació hauria de ser la interculturalitat, perquè la societat és plural i diversa i, per tant, l’educació i la formació haurien de donar respostes positives a aquest fet. L’educació intercultural no hauria de ser només un discurs, sinó que hauria de ser una pràctica.(...)
Resumo:
L'auteur analyse dans une perspective narratologique trois films de Joseph L. Mankiewicz réalisés entre 1949 et 1954 (A Letter to Three Wives, All about Eve et The Barefoot Contessa), afin d'observer les particularités qui résultent du recours à un ou plusieurs narrateurs (ou narratrices) s'exprimant en voix over. L'accent est mis sur les implications de l'organisation énonciative complexe de ces productions cinématographiques en termes de relation du film au spectateur et de représentation des rapports de genre. Ces études de cas permettent de nuancer certains acquis issus du champ des théories de l'énonciation. Dans ces films où les voix over sont proférées par des acteurs qui incarnent par ailleurs un personnage visualisé, certaines interactions sont observables - interprétées notamment comme des relations de pouvoir - entre le statut des narrateurs et le niveau diégétique. La matérialité sonore est prise en compte dans le cas particulier de Letter to Three Wives, où la voix se transforme en bruit. Cet « effet spécial » est l'occasion de discuter un modèle « impersonnel » de l'énonciation filmique qui intègre, tout en tenant compte de la dimension technologique de l'enregistrement sonore, le pouvoir fondamentalement humanisant des manifestations vocales.