Cosa: arqueologia de un enclave comercial mediterráneo. Campaña de 2006

En el marco del proyecto “La ciutat romana de Cosa: arqueologia d’un enclau comercial mediterrani” , autorizado y apoyado por la Soprintendenza Archeologica por la Toscana, entre los dias 4 y 22 de septiembre de 2006 se ha realizado la segunda campaña de intervenciones arqueológicas en la ciudad romana de Cosa (Ansedonia, prov. Grosseto, Itàlia), colonia latina fundada en el 273 aC a unos 120 km. al norte de Roma. De acuerdo a los resultados obtenidos en la campanya del 2005 (localización/verificación de los límites precisos de la ínsula O-P/4-5 mediante la aplicación de técnicas de prospección geofísica completadas con la limpieza, registro y documentación arqueológica de las estructuras localizadas ) los trabajos del 2006 se han orientado hacia la identificación de la organización interna de la dicha ínsula tomando como referente el criptopórtico situado en el extremo N.E., el cual parece constituir el límite de una estructura singular (privada o pública ) estratégicamente ubicada en relación al fórum i a la Via Sacra. El trabajo de campo ha consistido en un intenso decapage con la finalidad de delimitar unidades de habitación complejas funcionalmente definidas y así la articulación existente entre ellas; en este sentido se ha podido documentar evidencias del espacio porticado superpuesto al criptopórtico así como, paralelamente a la calle 5 y en dirección a la Via Sacra, parte de habitaciones algunas de las cuales conservaban restos del pavimiento original, en un caso de mosaico. Paralelamente, se ha realizado el análisis en laboratorio de los materiales recuperados los cuales, aún procediendo de nivel superficial, empiezan a proporcionar datos sobre los diferentes momentos de ocupación de la zona, básicamente tardorepublicanos y augustales.

Augment de la resolució en la reconstrucció de les temperatures de l'aigua i de l'aire del llac Baikal (Sibèria) dels últims 60.000 anys

Aquest estudi consisteix en l’augment de la resolució en la reconstrucció de la temperatura de l’aigua i l’aire del llac Baikal durant els últims 60.000 anys mitjançant l’ús de les proxies de reconstrucció de la temperatura TEX86 i MAAT, i la d’aportació de matèria orgànica d’origen terrestre, el BIT. L’objectiu general d’aquesta investigació és incrementar la resolució temporal en el mostreig del testimoni CON-01-603-02 per tal de millorar el registre de dades obtingudes i d’aquesta manera poder contrastar la hipòtesi de la interconnexió climàtica global, així com identificar esdeveniments climàtics sobtats, tals com els Heinrich events i els esdeveniments D-O. Un cop obtinguts els resultats s’ha realitzat l’anàlisi de la qualitat i fiabilitat de les dades a les resolucions de 5, 10 i 20 Kanys, i es conclou que existeixen diferències globals estadísticament significatives amb els resultats realitzats per Escala et al., (r.n.p [resultats no publicats]), la resolució dels quals es volia augmentar. S’han tractat d’anular aquestes diferències restant o bé sumant la diferència mitjana obtinguda entre les dues mostres en cada un dels intervals de 5 Kanys en què s’han donat aquestes. Els resultats integrats d’Escala et al.,(r.n.p) i els d’aquest estudi, aporten dades que recolzen l’hipòtesi de la interconnexió climàtica global, ja que al comparar-los amb els registres climàtics de Grenlàndia (GRIP2) i l’Antàrtica (Vostok) mostren respostes similars tant per les forces de Milankovitch com per les de subMilankovitch.

Time is Running Out: The 2°C Target and Optimal Climate Policies

The quintessence of recent natural science studies is that the 2 degrees C target can only be achieved with massive emission reductions in the next few years. The central twist of this paper is the addition of this limited time to act into a non-perpetual real options framework analysing optimal climate policy under uncertainty. The window-of-opportunity modelling setup shows that the limited time to act may spark a trend reversal in the direction of low-carbon alternatives. However, the implementation of a climate policy is evaded by high uncertainty about possible climate pathways.

Geometria integral i convexitat en espais de curvatura holomorfa constant

En aquest treball es tracten qüestions de la geometria integral clàssica a l'espai hiperbòlic i projectiu complex i a l'espai hermític estàndard, els anomenats espais de curvatura holomorfa constant. La geometria integral clàssica estudia, entre d'altres, l'expressió en termes geomètrics de la mesura de plans que tallen un domini convex fixat de l'espai euclidià. Aquesta expressió es dóna en termes de les integrals de curvatura mitja. Un dels resultats principals d'aquest treball expressa la mesura de plans complexos que tallen un domini fixat a l'espai hiperbòlic complex, en termes del que definim com volums intrínsecs hermítics, que generalitzen les integrals de curvatura mitja. Una altra de les preguntes que tracta la geometria integral clàssica és: donat un domini convex i l'espai de plans, com s'expressa la integral de la s-èssima integral de curvatura mitja del convex intersecció entre un pla i el convex fixat? A l'espai euclidià, a l'espai projectiu i hiperbòlic reals, aquesta integral correspon amb la s-èssima integral de curvatura mitja del convex inicial: se satisfà una propietat de reproductibitat, que no es té en els espais de curvatura holomorfa constant. En el treball donem l'expressió explícita de la integral de la curvatura mitja quan integrem sobre l'espai de plans complexos. L'expressem en termes de la integral de curvatura mitja del domini inicial i de la integral de la curvatura normal en una direcció especial: l'obtinguda en aplicar l'estructura complexa al vector normal. La motivació per estudiar els espais de curvatura holomorfa constant i, en particular, l'espai hiperbòlic complex, es troba en l'estudi del següent problema clàssic en geometria. Quin valor pren el quocient entre l'àrea i el perímetre per a successions de figures convexes del pla que creixen tendint a omplir-lo? Fins ara es coneixia el comportament d'aquest quocient en els espais de curvatura seccional negativa i que a l'espai hiperbòlic real les fites obtingudes són òptimes. Aquí provem que a l'espai hiperbòlic complex, les cotes generals no són òptimes i optimitzem la superior.

L'aprenentatge basat en problemes (PBL) en la regulació del metabolisme. Desenvolupament del portal per a l'intercanvi d'experiències en PBL en ciències biomèdiques

L’aprenentatge basat en problemes està en fase experimental en tot el món i és objecte d’anàlisi i reflexió en moltes reunions internacionals. Tanmateix, no hi ha massa feina feta en aquesta direcció en el nostre camp més proper. Hem elaborat problemes per l’aprenentatge de la Regulació del Metabolisme i els hem incorporat a un porta virtual (http://www.ub.edu/GID-BBM). La finalitat d’aquesta estratègia és que mitjançant l’aprenentatge basat en problemes reals o simulacions de problemes reals s’aconsegueixi motivar l’alumnat a treballar de forma continuada durant tot el curs. La millora dels resultats acadèmics haurà de ser la conseqüència lògica d’aquest treball. La finalitat última del projecte que hem desenvolupat és preparar l’alumnat per la seva futura activitat professional a on serà molt important i valorat la seva capacitat de resposta davant de diferents problemes

Schistosomiasis vaccine development: progress and prospects

The undisputed, worldwide success of chemotherapy notwithstanding, schistosomiasis continues to defy control efforts in as much rapid reinfection demands repeated treatment, sometimes as often as once a year. There is thus a need for a complementary tool with effect for the longer term, notably a vaccine. International efforts in this direction have been ongoing for several decades but, until the recombinant DNA techniques were introduced, antigen production remained an unsurmountable bottleneck. Although animal experiments have been highly productive and are still much needed, they probably do not reflect the human situation adequately and real progress can not be expected until more is known about human immune responses to schistosome infection. It is well-known that irradiated cercariae consistently produce high levels of protection in experimental animals but, for various reasons, this proof of principle cannot be directly exploited. Research has instead been focussed on the identification and testing of specific schistosome antigens. This work has been quite successful and is already at the stage where clinical trials are called for. Preliminary results from coordinated in vitro laboratory and field epidemiological studies regarding the protective potential of several antigens support the initiation of such trials. A series of meetings, organized earlier this year in Cairo, Egypt, reviewed recent progress, selecteded suitable vaccine candidates and made firm recommendations for future action including pledging support for large-scale production according to good manufacturing practice (GMP) and Phase I trials. Scientists at the American Centers for Disease Control and Prevention (CDC) have drawn up a detailed research plan. The major financial support will come from USAID, Cairo, which has established a scientific advisory group of Egyptian scientists and representatives from current and previous international donors such as WHO, NIAID, the European Union and the Edna McConnell Clark Foundation.

Analysis of parity between protein-based electrophoretic methods for the characterization of oral Candida species

Electrophoretic studies of multilocus-enzymes (MLEE) and whole-cell protein (SDS-PAGE) were carried out in order to evaluate the parity between different methods for the characterization of five Candida species commonly isolated from oral cavity of humans by numerical taxonomy methods. The obtained data revealed that sodium dodecyl sulfate polyacrylamide gel electrophoresis is more efficient in grouping strains in their respective species while MLEE has much limited resolution in organizing all strains in their respective species-specific clusters. MLEE technique must be regarded for surveys in which just one species of Candida is involved.

Desenvolupament d'eines d'alta ressolució per al cribatge (screening) de l'activitat de fàrmacs

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Satandford University, EEUU, entre 2007 i 2009. Els darrers anys, hi ha hagut un avanç espectacular en la tecnologia aplicada a l’anàlisi del genoma i del proteoma (microarrays, PCR quantitativa real time, electroforesis dos dimensions, espectroscòpia de masses, etc.) permetent la resolució de mostres complexes i la detecció quantitativa de diferents gens i proteïnes en un sol experiment. A més a més, la seva importància radica en la capacitat d’identificar potencials dianes terapèutiques i possibles fàrmacs, així com la seva aplicació en el disseny i desenvolupament de noves eines de diagnòstic. L’aplicabilitat de les tècniques actuals, però, està limitada al nivell al que el teixit pot ser disseccionat. Si bé donen valuosa informació sobre expressió de gens i proteïnes implicades en una malaltia o en resposta a un fàrmac per exemple, en cap cas, s’obté una informació in situ ni es pot obtenir informació espacial o una resolució temporal, així com tampoc s’obté informació de sistemes in vivo. L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar i validar un nou microscopi, d’alta resolució, ultrasensible i de fàcil ús, que permeti tant la detecció de metabòlits, gens o proteïnes a la cèl•lula viva en temps real com l’estudi de la seva funció. Obtenint així una descripció detallada de les interaccions entre proteïnes/gens que es donen dins la cèl•lula. Aquest microscopi serà un instrument sensible, selectiu, ràpid, robust, automatitzat i de cost moderat que realitzarà processos de cribatge d’alt rendiment (High throughput screening) genètics, mèdics, químics i farmacèutics (per aplicacions diagnòstiques i de identificació i selecció de compostos actius) de manera més eficient. Per poder realitzar aquest objectius el microscopi farà ús de les més noves tecnologies: 1)la microscopia òptica i d’imatge, per millorar la visualització espaial i la sensibilitat de l’imatge; 2) la utilització de nous mètodes de detecció incloent els més moderns avanços en nanopartícules; 3) la creació de mètodes informàtics per adquirir, emmagatzemar i processar les imatges obtingudes.

Registre isotòpic d'alquenones i lípids terrestres en sediment marí: una reconstrucció paleoclimàtica a l'oceà Índic

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Institute of mineralogy and geochemistry de la University of Lausanne, Suïssa, entre 2007 i 2009. Durant l’última dècada, la comunitat científica ha reconegut que les zones tropicals juguen un paper clau en els processos dinàmics que controlen el canvi climàtic global, probablement com a desencadenant dels canvis succeïts en altes latituds. A més a més, els sediments dels oceans tropicals, en trobar-se fora de l’impacte directe de les plaques de gel continentals creades durant les glaciacions, proporcionen un registre continu de les variacions climàtiques del planeta. Malgrat tot, encara hi ha moltes incògnites sobre el paper específic de les zones tropicals, especialment pel que fa a les variacions brusques suborbitals, degut als pocs registres d’alta resolució estudiats en aquestes àrees que abastin varis cicles glacial/interglacial. Per tal d’ajudar a clarificar el paper de les zones tropicals de l’hemisferi sud en el control del clima a escala mil•lenària s’ha estudiat la distribució i la composició isotòpica de biomarcadors moleculars marins i terrestres, a baixa resolució, en el testimoni MD98-2165 (9º39’S, 118º20’E, 2100 m de profunditat d’aigua, 42.3 m de llarg) està situat al sud-oest d’Indonèsia, on s’enregistren les temperatures superficials del mar més elevades del planeta i una elevada activitat convectiva, que té una influència en la distribució de la humitat atmosfèrica en una extensa superfície de la Terra. Les distribucions observades de biomarcadors terrígens (C23-C33 n-alcans i C20-C32 n-alcan-1-ols) són típiques del lipids de plantes superiors que arriben a l’oceà principalment per via eòlica. L’alcà de 31 àtoms de carboni i els alcohols de 28 o 32 àtoms de carboni són els homòlegs més abundants en ambdós testimonis. Cal destacar l’alcohol C32 com a homòleg principal durant les èpoques glacials, tot suggerint una expansió de les plantes tropicals C4 associada a unes condicions més àrides. La procedència d’aquests lipids queda corroborada mitjançant la seva composició isotòpica de carboni, que ens permet diferenciar la ruta fotosintètica emprada i per tant, entre el tipus de plantes.

La construcción social de las emociones en las sociedades occidentales: el amor materno en la Catalunya del siglo XXI

El objetivo principal de esta investigación es analizar la forma cómo se construye socialmente el amor materno en el marco de las sociedades occidentales, y para ello partiremos del estudio del caso de las maternidades en la Catalunya actual. El amor materno, como emoción, aparece como una codificación cultural que responde a la canalización de la vida que cada cultura establece. En las sociedades occidentales el amor materno se revela como uno de los ejes vertebradores y legitimadores de la esfera reproductiva y del papel de la mujer dentro de ésta, definiéndose en consonancia y dando coherencia al resto de aspectos del sistema social. Dada su importancia los discursos hegemónicos de la sociedad que lo define tienden a naturalizar esta emoción en favor del mantenimiento y el no cuestionamiento del orden social dado, a pesar de que abundante evidencia empírica en ciencias sociales demuestra que se trata de una construcción social que responde a las necesidades del sistema social en cuestión. Actualmente los discursos tradicionales que contenían y definían la concepción de amor materno en Occidente se han ampliado y diversificado debido a cambios sociales como el ingreso de la mujer en la esfera pública; el logro de igualdad jurídica entre géneros; cambios en los modelos familiares; nuevas situaciones en torno a la infancia y la juventud; la intensificación de los flujos migratorios; la creciente urbanización; la expansión de los servicios públicos (escuela y salud); el alargamiento de la esperanza de vida, los métodos anticonceptivos modernos..., de manera tal que muchos de ellos entran en contraposición con las definiciones tradicionales. Es decir, nuevos y viejos discursos alrededor de la maternidad se encuentran enfrentados en su redefinición a otros que lo cuestionan, y a prácticas y cambios en ciertas instituciones que llevan en otra dirección la construcción de esta emoción. Esta nueva situación, aún en fase de conformación, reclama una explicación que pasa por conocer las causas, las formas y la definición del amor materno, en nuestro actual contexto.

Serum uric acid and adiposity: deciphering causality using a bidirectional Mendelian randomization approach.

Although the relationship between serum uric acid (SUA) and adiposity is well established, the direction of the causality is still unclear in the presence of conflicting evidences. We used a bidirectional Mendelian randomization approach to explore the nature and direction of causality between SUA and adiposity in a population-based study of Caucasians aged 35 to 75 years. We used, as instrumental variables, rs6855911 within the SUA gene SLC2A9 in one direction, and combinations of SNPs within the adiposity genes FTO, MC4R and TMEM18 in the other direction. Adiposity markers included weight, body mass index, waist circumference and fat mass. We applied a two-stage least squares regression: a regression of SUA/adiposity markers on our instruments in the first stage and a regression of the response of interest on the fitted values from the first stage regression in the second stage. SUA explained by the SLC2A9 instrument was not associated to fat mass (regression coefficient [95% confidence interval]: 0.05 [-0.10, 0.19] for fat mass) contrasting with the ordinary least square estimate (0.37 [0.34, 0.40]). By contrast, fat mass explained by genetic variants of the FTO, MC4R and TMEM18 genes was positively and significantly associated to SUA (0.31 [0.01, 0.62]), similar to the ordinary least square estimate (0.27 [0.25, 0.29]). Results were similar for the other adiposity markers. Using a bidirectional Mendelian randomization approach in adult Caucasians, our findings suggest that elevated SUA is a consequence rather than a cause of adiposity.

Análisis y diseño de un software de gestión de incidencias técnicas adaptado a la ISO/IEC 20000

El propósito de diseñar esta aplicación, es facilitar una herramienta a los usuarios de una red informática que gestione la resolución de incidencias técnicas con el objetivo que el servicio se vea interrumpido el menor tiempo posible.

Hepatitis C virus nonstructural protein 4B: a journey into unexplored territory.

Hepatitis C virus (HCV) is a positive-strand RNA virus that replicates its genome in a membrane-associated replication complex. Nonstructural protein 4B (NS4B) induces the specific membrane alteration, designated as membranous web (MW), that harbours this complex. HCV NS4B is an integral membrane protein predicted to comprise four transmembrane segments in its central part. The N-terminal part comprises two amphipathic alpha-helices of which the second has the potential to traverse the membrane bilayer, likely upon oligomerisation. The C-terminal part comprises a predicted highly conserved alpha-helix, a membrane-associated amphipathic alpha-helix and two reported palmitoylation sites. NS4B interacts with other viral nonstructural proteins and has been reported to bind viral RNA. In addition, it was found to harbour an NTPase activity. Finally, NS4B has recently been found to have a role in viral assembly. Much work needs to be done with respect to further dissecting these multiple functions as well as providing a refined membrane topology and complete structure of NS4B. Progress in this direction should yield important insights into the functional architecture of the HCV replication complex and may reveal new opportunities for antiviral intervention against a leading cause of chronic hepatitis, liver cirrhosis and hepatocellular carcinoma worldwide.

Effects of antibacterial agents and drugs monitored by atomic force microscopy.

Originally invented for topographic imaging, atomic force microscopy (AFM) has evolved into a multifunctional biological toolkit, enabling to measure structural and functional details of cells and molecules. Its versatility and the large scope of information it can yield make it an invaluable tool in any biologically oriented laboratory, where researchers need to perform characterizations of living samples as well as single molecules in quasi-physiological conditions and with nanoscale resolution. In the last 20 years, AFM has revolutionized the characterization of microbial cells by allowing a better understanding of their cell wall and of the mechanism of action of drugs and by becoming itself a powerful diagnostic tool to study bacteria. Indeed, AFM is much more than a high-resolution microscopy technique. It can reconstruct force maps that can be used to explore the nanomechanical properties of microorganisms and probe at the same time the morphological and mechanical modifications induced by external stimuli. Furthermore it can be used to map chemical species or specific receptors with nanometric resolution directly on the membranes of living organisms. In summary, AFM offers new capabilities and a more in-depth insight in the structure and mechanics of biological specimens with an unrivaled spatial and force resolution. Its application to the study of bacteria is extremely significant since it has already delivered important information on the metabolism of these small microorganisms and, through new and exciting technical developments, will shed more light on the real-time interaction of antimicrobial agents and bacteria.

The airway microbiome and disease.

Although traditionally thought to be sterile, accumulating evidence now supports the concept that our airways harbor a microbiome. Thus far, studies have focused upon characterizing the bacterial constituents of the airway microbiome in both healthy and diseased lungs, but what perhaps provides the greatest impetus for the exploration of the airway microbiome is that different bacterial phyla appear to dominate diseased as compared with healthy lungs. As yet, there is very limited evidence supporting a functional role for the airway microbiome, but continued research in this direction is likely to provide such evidence, particularly considering the progress that has been made in understanding host-microbe mutualism in the intestinal tract. In this review, we highlight the major advances that have been made discovering and describing the airway microbiome, discuss the experimental evidence that supports a functional role for the microbiome in health and disease, and propose how this emerging field is going to impact clinical practice.