Validación de la escala modificada de MASCC y papel de los marcadores biológicos en la estratificación del riesgo individual del paciente con fiebre neutropénica inducida por quimioterapia y neoplasia sódia

Estudi prospectiu d’incidència de NF degut a la QT a pacients amb neoplàsia solida. S’estudia la validació de l’escala modificada de MASCC i utilitat de marcadors d’inflamació en l’estratificació del risc individual. Hem inclòs 54 episodis de NF. El 50% (27/54) va ser de baix risc. Predomini de BGN (73,3%). 13% van ser bacterièmics. La sensibilitat i especificitat de l’escala modificada de MASCC van ser del 56% i 54%, respectivament. El recompte baix de granulòcits prediuen bacterièmia; i els nivells baixos de IL-12, alts de PCR i de proADM, i el temps curt de neutropènia al desenvolupament de complicacions i/o de mort. L’escala modificada de MASCC va obtenir una baixa sensibilitat i especificitat. El recompte de granulòcits, nivells de PCR i proADM s’haurien d’incloure a l’escala clàssica de MASCC per incrementar la seva sensibilitat i especificitat.

Tractament rehabilitador en pacients amb càncer de mama sotmeses a limfadentecomia axil·lar o biòpsia selectiva del gangli sentinella

Introducció. La cirurgia de càncer de mama està associada a morbiditat de l’extremitat superior (ES) tributària de prevenció i de tractament rehabilitador. Objectius: Identificar la morbiditat de l’ES després de limfadenectomia axil·lar (LA) o biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS); el moment del diagnòstic i quan és tributaria de tractament rehabilitador. Estudiar la relació d’aquesta morbiditat amb variables clíniques periquirúrgiques. Material i mètodes. Estudi longitudinal descriptiu amb 2 anys seguiment. Es recolliren les variables edat, pes, talla, tipus de tractament quirúrgic, complicacions peri-quirúrgiques, alteracions de l’espatlla, limfedema, dolor neuropàtic, lesions neurològiques i la indicació de tractament rehabilitador per aquestes alteracions. Les relacions es van estudiar amb t-test o ji quadrat, amb significació p& 0,05 Resultats: Es van incloure 312 pacients. Van requerir tractament rehabilitador 133 (42,6%) pacients, 81 (26,0%) per alteracions de l’espatlla, 63 (20,2%) per limfedema, 21 (6,7%) per dolor neuropàtic, i 9 (2.9%) per escàpula alada. Es van determinar relacions significatives de limfedema amb LA (p=0.000); les alteracions de l’espatlla amb les complicacions periquirúrgiques (p=0.04); dolor neuropàtic amb edat més jove (p=0.004); i l’escàpula alada amb hematoma (p=0.000). Més del 70% dels diagnòstics i tractaments de l’espatlla i limfedema es van realitzar durant el primer any de seguiment. Conclusions: Van requerir tractament rehabilitador 42.6% de pacients. Les alteracions de l’espatlla i el limfedema varen ser les més freqüentment tractades. La majoria de diagnòstics i tractament s’efectuaren durant el primer any de seguiment.

Calidad de vida en pacientes intervenidas de cáncer de mama

El tractament quirúrgic pot unfluir en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) de les dones amb cáncer de mama. Es descriuen les característiques de les paciente, l ´evolució de la seua QVRS i les diferències segons la intervenció quirúrgiaca. La QVRD s´ha mesurat mitjançant el EuroQol-5D, EORTC QLQ-C30 i EORTC QLQ-BR23. Es van incloure 205 pacients. Respecte al EuroQol, l´Escala Visual Analògica va millorar (P&0.0001), però, la tarifa no va mostrar canvis significatius (P=0.1323). En canvi, EORTC QLQ-C30 va millorar (p&0.0001). Hi ha beneficis del a cirurgia conservadora en QVRS, la qual va ser bona y va millorar amb el seguiment.

Factores predictivos de recaída sistémica y supervivencia cáncer-específica tras recaída locorregional en cáncer de mama resecado

S´ha realitzat un anàlisi retrospectiu de variables clínic-patològiques d´una sèrie de 116 malaltes diagnosticades d´una recaiguda locorregional de càncer de mama després d´una resecció quirúrgica amb mastectomía o cirurgía conservadora a l´Hospital Universitari La Fe entre els anys 1988 i 2008. La mitjana de seguiment des del diagnòstic de la recaiguda locorregional ha sigut de 60 mesos. Cinquanta-tres malaltes (45,7%) varen desenvolupar una recaiguda sistèmica amb una tasa de supervivència cáncer-específica després de la recaiguda local als 5 i 10 anys de 67 i 54% respectivament. A l´anàlisi multivariant la presència d´invasió vàsculo-linfàtica i l´afectació cutànea (cutànides) a la recaiguda varen permanèixer com a factors predictius independents de recaiguda sistèmica i supervivència càncer-específica. La presència d´aquestos factors identifica un subgrup de malaltes d´alt risc de progressió sistèmica i mort per cáncer de mama després de la recaiguda local a les que s´hauria de considerar un tractament més intensiu.

Leucemias agudas secundarias a tratamiento con quimioterapia y/o radioterapia: estudio de 23 pacientes en un solo centro.

L’ús d’agents citotòxics ha incrementat la incidència de leucèmies agudes secundàries (LAS). De 23 LAS diagnosticades en 20 anys, s’analitzaren els agents citotòxics, caraterístiques clínico-biològiques, tractament i pronòstic. Els agents rebuts a la neoplàsia prèvia fóren: alquilants, inhibidors de la DNA topoisomerasa II, antitubulina i radioteràpia. El 95% de les LAS presentàven alteracions citogenètiques. Tretze pacients reberen quimioteràpia intensiva (amb un trasplantament de progenitors hematopoètics [TPH] en 3) i 10 només suport (supervivència mediana de 3 en front a 0,079 anys, p=0,004). El pronòstic i la resposta al tractament fóren dolents, però associaciar quimioteràpia i TPH podria perllongar la supervivència.

Estudio de marcadores moleculares en neoplasias mieloproliferativas

Las neoplasias mieloproliferativas (NM) son un grupo de enfermedades clonales de la célula hematopoyética madre. Entre las NM clásicas se encuentran la policitemia vera (PV), la trombocitemia esencial (TE) y la mielofibrosis primaria (MFP). Durante muchos años el diagnóstico de estas patologías se hacía por exclusión utilizando biomarcadores de clonalidad poco específicos. En el año 2005, la descripción de la mutación JAK2V617F supuso un avance importante en el diagnóstico de estas patologías. Posteriormente, se han descrito mutaciones en otros genes como mutaciones en MPL, TET2, ASXL1, IDH1, IDH2, c-CBL, EZH2, IKZF1 y LNK, en distintas neoplasias mieloides y en porcentaje variable. Aun así, ninguno de estos genes son marcadores específicos de ninguna NM y todavía existe un porcentaje elevado de pacientes con TE y MFP sin un marcador de clonalidad conocido. Además, todos estos genes se han descrito como eventos genéticos implicados en la transformación de una NM a leucemia mieloide aguda. El objetivo de este proyecto fue estudiar varios marcadores moleculares en neoplasias mieloproliferativas Philadelphia negativas. En primer lugar, se estudió la modulación de la carga alélica JAK2V617F en pacientes con PV o TE que recibieron tratamiento citoreductor y a su vez se analizó la dinámica natural de la carga alélica en pacientes que no recibieron tratamiento. Posteriormente, se analizaron la presencia de alteraciones en los genes previamente mencionados, en distintos grupos de pacientes. En primer lugar, se analizó la presencia de mutaciones en TET2, ASXL1, IDH1, IDH2 y CBL en un grupo de pacientes JAK2 y MPL negativos, para determinar la frecuencia de alteraciones de estos genes en este grupo de pacientes y determinar su valor en el diagnóstico de estas patologías. En segundo lugar, se estudió la presencia de mutaciones en estos genes incluyendo EZH2, IKZF1 y LNK para estudiar la incidencia y el valor pronóstico de estas alteraciones en las NM que progresan a mielofibrosis.

Estudio retrospectivo de la influencia de la respuesta al tratamiento quimioterápico de primera línea en pacientes con cáncer no microcítico de pulmón sobre la respuesta a la administración de factores estimulantes de la eritropoyesis en la anemia inducida por quimioterapia

S’analitza de manera retrospectiva la relació entre la resposta a la quimioteràpia i la milloria de l’anèmia induïda per la quimioteràpia amb factors estimulants de la eritropoesi en 57 pacients amb carcinoma no microcític de pulmó avançat que presentaren anèmia durant el tractament amb quimioteràpia. Els pacients amb progressió desenvoluparen anèmia significativament abans que els responedors y presentaren de forma significativa una menor tassa de resposta al tractament amb factors estimulants de la eritropoesi. La resposta a la quimioteràpia té un impacte directe en la efectivitat del tractament de la anèmia amb factors estimulant de la eritropoesi. Aquesta correlació pot valdre com marcador subrogat de resposta a la quimioteràpia. Paraules clau: Càncer no microcític de pulmó, anèmia induïda per quimioteràpia, factors estimulants de la eritropoesi, factor predictor de resposta

The INSIG2 rs7566605 polymorphism is not associated with body mass index and breast cancer risk

Background The single nucleotide polymorphism rs7566605, located in the promoter of the INSIG2 gene, has been the subject of a strong scientific effort aimed to elucidate its possible association with body mass index (BMI). The first report showing that rs7566605 could be associated with body fatness was a genome-wide association study (GWAS) which used BMI as the primary phenotype. Many follow-up studies sought to validate the association of rs7566605 with various markers of obesity, with several publications reporting inconsistent findings. BMI is considered to be one of the measures of choice to evaluate body fatness and there is evidence that body fatness is related with an increased risk of breast cancer (BC). Methods we tested in a large-scale association study (3,973 women, including 1,269 invasive BC cases and 2,194 controls), nested within the EPIC cohort, the involvement of rs7566605 as predictor of BMI and BC risk. Results and Conclusions In this study we were not able to find any statistically significant association between this SNP and BMI, nor did we find any significant association between the SNP and an increased risk of breast cancer overall and by subgroups of age, or menopausal status.

Differential expression of THOC1 and ALY mRNP biogenesis/export factors in human cancers

One key step in gene expression is the biogenesis of mRNA ribonucleoparticle complexes (mRNPs). Formation of the mRNP requires the participation of a number of conserved factors such as the THO complex. THO interacts physically and functionally with the Sub2/UAP56 RNA-dependent ATPase, and the Yra1/REF1/ALY RNA-binding protein linking transcription, mRNA export and genome integrity. Given the link between genome instability and cancer, we have performed a comparative analysis of the expression patterns of THOC1, a THO complex subunit, and ALY in tumor samples.

Radiation induced apoptosis and initial DNA damage are inversely related in locally advanced breast cancer patients.

Background. DNA-damage assays, quantifying the initial number of DNA double-strand breaks induced by radiation, have been proposed as a predictive test for radiation-induced toxicity. Determination of radiation-induced apoptosis in peripheral blood lymphocytes by flow cytometry analysis has also been proposed as an approach for predicting normal tissue responses following radiotherapy. The aim of the present study was to explore the association between initial DNA damage, estimated by the number of double-strand breaks induced by a given radiation dose, and the radio-induced apoptosis rates observed. Methods. Peripheral blood lymphocytes were taken from 26 consecutive patients with locally advanced breast carcinoma. Radiosensitivity of lymphocytes was quantified as the initial number of DNA double-strand breaks induced per Gy and per DNA unit (200 Mbp). Radio-induced apoptosis at 1, 2 and 8 Gy was measured by flow cytometry using annexin V/propidium iodide. Results. Radiation-induced apoptosis increased in order to radiation dose and data fitted to a semi logarithmic mathematical model. A positive correlation was found among radio-induced apoptosis values at different radiation doses: 1, 2 and 8 Gy (p < 0.0001 in all cases). Mean DSB/Gy/DNA unit obtained was 1.70 ± 0.83 (range 0.63-4.08; median, 1.46). A statistically significant inverse correlation was found between initial damage to DNA and radio-induced apoptosis at 1 Gy (p = 0.034). A trend toward 2 Gy (p = 0.057) and 8 Gy (p = 0.067) was observed after 24 hours of incubation. Conclusions. An inverse association was observed for the first time between these variables, both considered as predictive factors to radiation toxicity.

The Chemotherapeutic Drug 5-Fluorouracil Promotes PKR-Mediated Apoptosis in a p53-Independent Manner in Colon and Breast Cancer Cells

The chemotherapeutic drug 5-FU is widely used in the treatment of a range of cancers, but resistance to the drug remains a major clinical problem. Since defects in the mediators of apoptosis may account for chemo-resistance, the identification of new targets involved in 5-FU-induced apoptosis is of main clinical interest. We have identified the ds-RNA-dependent protein kinase (PKR)as a key molecular target of 5-FU involved in apoptosis induction in human colon and breast cancer cell lines. PKR distribution and activation, apoptosis induction and cytotoxic effects were analyzed during 5-FU and 5-FU/IFNalpha treatment in several colon and breast cancer cell lines with different p53 status. PKR protein was activated by 5-FU treatment in a p53-independent manner,inducing phosphorylation of the protein synthesis translation initiation factor eIF-2alpha and cell death by apoptosis. Furthermore, PKR interference promoted a decreased response to 5-FU treatment and those cells were not affected by the synergistic antitumor activity of 5-FU/IFNalpha combination. These results, taken together, provide evidence that PKR is a key molecular target of 5-FU with potential relevance in the clinical use of this drug.

The value of metabolic imaging to predict tumour response after chemoradiation in locally advanced rectal cancer

Background: We aim to investigate the possibility of using 18F-positron emission tomography/computer tomography (PET-CT) to predict the histopathologic response in locally advanced rectal cancer (LARC) treated with preoperative chemoradiation (CRT). Methods: The study included 50 patients with LARC treated with preoperative CRT. All patients were evaluated by PET-CT before and after CRT, and results were compared to histopathologic response quantified by tumour regression grade (patients with TRG 1-2 being defined as responders and patients with grade 3-5 as non-responders). Furthermore, the predictive value of metabolic imaging for pathologic complete response (ypCR) was investigated. Results: Responders and non-responders showed statistically significant differences according to Mandard's criteria for maximum standardized uptake value (SUVmax) before and after CRT with a specificity of 76,6% and a positive predictive value of 66,7%. Furthermore, SUVmax values after CRT were able to differentiate patients with ypCR with a sensitivity of 63% and a specificity of 74,4% (positive predictive value 41,2% and negative predictive value 87,9%); This rather low sensitivity and specificity determined that PET-CT was only able to distinguish 7 cases of ypCR from a total of 11 patients. Conclusions: We conclude that 18-F PET-CT performed five to seven weeks after the end of CRT can visualise functional tumour response in LARC. In contrast, metabolic imaging with 18-F PET-CT is not able to predict patients with ypCR accurately

Study of the combination gemcitabine and trastuzumab in the treatment of HER2+ metastatic breast cancer

Trastuzumab and gemcitabine are two active drugs for meta-static breast cancer (MBC) treatment. We conducted a retrospective study of this combination in patients with Her2+ MBC in our hospital.

Clinical role of trastuzumab in metastatic breast cancer: experience of a center

Objective: To study the efficacy of different regimens of treatment based on trastuzumab in patients with Her2+ metastatic breast cancer (MBC).

Early and late skin reactions to radiotherapy for breast cancer and their correlation with radiation-induced DNA damage in lymphocytes

INTRODUCTION Radiotherapy outcomes might be further improved by a greater understanding of the individual variations in normal tissue reactions that determine tolerance. Most published studies on radiation toxicity have been performed retrospectively. Our prospective study was launched in 1996 to measure the in vitro radiosensitivity of peripheral blood lymphocytes before treatment with radical radiotherapy in patients with breast cancer, and to assess the early and the late radiation skin side effects in the same group of patients. We prospectively recruited consecutive breast cancer patients receiving radiation therapy after breast surgery. To evaluate whether early and late side effects of radiotherapy can be predicted by the assay, a study was conducted of the association between the results of in vitro radiosensitivity tests and acute and late adverse radiation effects. METHODS Intrinsic molecular radiosensitivity was measured by using an initial radiation-induced DNA damage assay on lymphocytes obtained from breast cancer patients before radiotherapy. Acute reactions were assessed in 108 of these patients on the last treatment day. Late morbidity was assessed after 7 years of follow-up in some of these patients. The Radiation Therapy Oncology Group (RTOG) morbidity score system was used for both assessments. RESULTS Radiosensitivity values obtained using the in vitro test showed no relation with the acute or late adverse skin reactions observed. There was no evidence of a relation between acute and late normal tissue reactions assessed in the same patients. A positive relation was found between the treatment volume and both early and late side effects. CONCLUSION After radiation treatment, a number of cells containing major changes can have a long survival and disappear very slowly, becoming a chronic focus of immunological system stimulation. This stimulation can produce, in a stochastic manner, late radiation-related adverse effects of varying severity. Further research is warranted to identify the major determinants of normal tissue radiation response to make it possible to individualize treatments and improve the outcome of radiotherapy in cancer patients.