Implantació d'un sistema SAP R/3 en una empresa química farmacèutica

Projecte d'implantació d'un sistema de gestió ERP SAP R/3.

Origin and genetic differentiation of Three Mexican Native Groups (Purépechas, Triquis and Mayas): contribution of CODIS-STRs to the history of human populations of Mesoamerica

BACKGROUND: CODIS-STRs in Native Mexican groups have rarely been analysed for human identification and anthropological purposes. AIM:To analyse the genetic relationships and population structure among three Native Mexican groups from Mesoamerica.SUBJECTS AND METHODS: 531 unrelated Native individuals from Mexico were PCR-typed for 15 and 9 autosomal STRs (Identifiler™ and Profiler™ kits, respectively), including five population samples: Purépechas (Mountain, Valley and Lake), Triquis and Yucatec Mayas. Previously published STR data were included in the analyses. RESULTS:Allele frequencies and statistical parameters of forensic importance were estimated by population. The majority of Native groups were not differentiated pairwise, excepting Triquis and Purépechas, which was attributable to their relative geographic and cultural isolation. Although Mayas, Triquis and Purépechas-Mountain presented the highest number of private alleles, suggesting recurrent gene flow, the elevated differentiation of Triquis indicates a different origin of this gene flow. Interestingly, Huastecos and Mayas were not differentiated, which is in agreement with the archaeological hypothesis that Huastecos represent an ancestral Maya group. Interpopulation variability was greater in Natives than in Mestizos, both significant.CONCLUSION: Although results suggest that European admixture has increased the similarity between Native Mexican groups, the differentiation and inconsistent clustering by language or geography stresses the importance of serial founder effect and/or genetic drift in showing their present genetic relationships.

Contrasting the form and use of reformulation markers

This paper deals with the form and use of reformulation markers in research papers written in English, Spanish and Catalan. Considering the form and frequency of themarkers, English papers tends to prefer simple fixed markers and includes less reformulators than Spanish and Catalan. On the contrary, formal Catalan and Spanish papers include more markers, some of which are complex and allow for some structural variability. As for use, reformulation markers establish dynamic relationships between portions of discourse which can be identified in our corpus with expansion, reduction, and permutation. The analysis of the corpus shows that English authors usually reformulate to add more information to the concept (expansion), whereas Catalan and Spanish authors reduce the contents or the implicatures of the previous formulation more frequently than English.

Del discurso a la lexicografía: propuesta de aplicación para los conectores reformulativos

This paper aims at defending the necessity of creating applicationsfrom studies on discourse, so that applied linguistics becomes auseful tool for the society. This work explains briefly what reformulation connectors are and it shows the electronic prototype (than can be consulted by internet) of a tool designed to make the work of lexicographerseasy concerning the entrance of connectors in the dictionaries (ALCOR), by making emphasis on the theoretical base on which it is sustained and on the decisions of application that have been taken into account.

La duración consonántica en castellano

This paper presents the results of an experimental analysis of the duralion of Spanish consonants. The influence of three different factors—stress, location on thesyllable, and pause vicinity— on the duration of consonants in reading text has been studied. Phonetic context and speech rate have also been controlled. The obtained results seem to indicate that the vicinity of a pause and the location of the consonant in the syllable have a systematic effect on all the consonants, while the stress only affects the duration of a rcduced set of voicedallophones ([1], [r] and [n]). Some general conclusions about the mean duration of each consonant, and about the relationship between duration and voicing, manner and place of articulation, have also been established.

Semántica de los adverbios de modo celerativos

En este artículo se analiza la semántica de los adverbios de modo del español, que indican velocidad (deprisa, despacio, rápidamente, lentamente, etc.). La modificación que llevan a cabo estos adverbios, a los que denominamos celebrativos, puede incidir sobre los distintos aspectos del significado oracional. Por ello, el principal objetivo de este trabajo consiste en identificar cuáles son sus posibles lecturas, para proponer una representación formal del significado de cada una de las unidades analizadas; así mismo, se ofrece una caracterización general semántica de este conjunto de modificadores. Se distinguen tres subclases de adverbios celerativos: los que modifican un argumento eventivo, los que modifican un argumento temporal y los que establecen una relación entre dos eventos.

The Predicate-Argument Structure

Aquest article conté una proposta per a la representació de les estructures predicatives (és a dir, dels predicats amb els seus arguments) en els formalismes basats en estructures de trets tipificades. L’article comença amb una discussió dels objectius i del nivell de descripció de la representació que es proprosa; i després se centra en una exemplificació minuciosa de les estructures predicatives de totes les categories majors (verbs, adjectius, preposicions i noms), així com d’algunes relacions de modificació.

Los sintagmas nominales extensos especializados en inglés y en español: descripción y clasificación en un corpus de genoma

En el presente trabajo se presenta un estado de la cuestión desde diferentes disciplinas sobre los sintagmas nominales extensos especializados (SNEE) de más de tres tokens en inglés y en español en textos especializados del nivel experto-experto en el área del genoma. Se propone una metodología para describir y clasificar los SNEE a partir de 500.000 palabras en cada lengua de modo que se definan regularidades y se propongan soluciones para los diferentes profesionales del lenguaje.

Teaching Literature in EFL through the Story Grammar and Reader Response Approach

La Literatura ha de ser implementada a les aules com a eina per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua anglesa, i hauria de complementar els llibres de text d’ensenyament d’aquesta llengua. D’aquesta manera els alumnes seran exposats encara més a una varietat de registres, expressions i vocabulari d’aquesta llengua. La metodologia d’ensenyar la gramàtica dels contes o històries coneguda en anglès com “Story Grammar Approach” (SGA) i la metodologia sobre la comprensió i reacció lectora o “Reader Response Approach” (RRA) són excel•lent vehicles per a implementar la Literatura com a eina a les aules per a ensenyar anglès.La metodologia sobre la gramàtica de contes o “SGA” només es pot posar en pràctica quan els textos són narratius perquè aquests posseeixen tots els següents elements:• Personatges• Ambient• Trama• Conflicte• Resolució• Tema La metodologia de la reacció lectiva o “RRA” es centra principalment en la comprensió subjectiva i reacció del lector sobre un text, en la qual el lector formula una hipòtesis i aporta les seves idees sobre el text a una conversa grupal. Els estudiants han de poder aportar les seves reaccions, idees i respostes sobre els textos. La metodologia “RRA” també enfoca les habilitats cognitives superiors i empenya a l’alumne a millorar la seva expressió oral.Aquestes dues metodologies aporten incomptable avantatges. Treballen totes les intel•ligències múltiples i totes les competències acadèmiques (menys la matemàtica), els alumnes aprenen a treballar i a escolar als altres (i valorar altres opinions), poden aprendre sobre diferents cultures, la història, geografia, són exposats a diferents gèneres, i fomenten i estimulen la lectura i escriptura, com també treballen les habilitats productives i receptives en l’aprenentatge del anglès.

L'Adquisició de les propietats morfosintàctiques i discursives dels pronoms clítics catalans en un context escolar

Els pronoms clítics representen una de les idiosincràsies més singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintàctiques i discursives que poden exercir en una oració. L’interès principal del nostre estudi és que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llengües romàniques, unes diferències fonamentals les separen tenint en compte els pronoms clítics: és el cas del català i del portuguès. Per aquest motiu, ens hem proposat d’observar l’adquisició dels pronoms clítics catalans per part d’alumnes que tenen com a primera llengua el portuguès i el català com a segona. Els pronoms objecte d’estudi han estat, d’una banda, els d’acusatiu i de datiu: tot i que són semblants en català i en portuguès pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. D’altra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portuguès i, per tant, és rellevant observar-ne l’ús en lusoparlants, sobretot en contextos en què apareixen com a pronom de represa d’un element dislocat.

An LFG approach to the syntax of quotation

This paper attempts to give an account of the syntax of quotation from an LFG perspective. I claim that quotes are inserted at N’ positions by making use of a special phrase structure rule that makes the quote’s f-structure the PRED value of the mother f-structure. However, in order to reach to this conclusion, the concept of quotation has to be restricted to only include metalinguistic and direct reported speech quotes, by making use of the property of grammatical opacity, i.e. only subsegments whose ungrammaticality does not affect the grammaticality of the whole sentence are quotes. The main advantage of this is this distinguishes the syntax of direct quotes from the one of other citational but not quotational structures like Davidson’s (1979) and Cappelen and Lepore’s (2007) mixed quotation.

Estudio de la sintaxis de las paremias a partir de refranes de los meses del año

Estudio de los aspectos sintácticos de la fraseología española, en concreto, de las paremias, realizado a partir de una muestra de ejemplos de refranes de meses del año. Se tratan temas de autonomía sintáctica y estructura, además de las anomalías propias de este tipo de fórmulas.